Josep Peiró, vidrier sindicalista i combatent republicà.

París, octubre de 2005. En una habitació de l’hospital Tenon, un home de vuitanta-vuit anys arriba al final de la seva vida. Es diu Josep Peiró Olives. Ha viscut una guerra, ha travessat fronteres, ha conegut l’exili i ha participat en la Resistència francesa contra l’ocupació nazi. És fill d’un home que va morir afusellat pel franquisme. Però també és protagonista d’una història pròpia, marcada per la lluita, la fidelitat als ideals i la nostàlgia d’una terra que mai no va deixar de sentir seva..

Episodi basat en l’article de Josep Puig i Pla: “En la mort de Josep Peiró, vidrier sindicalista i combatent republicà” dins Felibrejada, núm. 76, (octubre-desembre, 2005), Mataró: Grup d’Història del Casal, 2005.