Arxiu d'etiquetes: nazisme

La marxa de la retirada

Tertúlia d’història núm. 662 (16/4/2026)

Convidats: Santiago López.

Presenten: Joan Francesc Clariana, M. Teresa Diví, Melanie Pérez i Jaume Vellvehí.

Producció i documentació: Jaume Vellvehí

Descripció: Parlem amb Santi López, membre de l’organització de la marxa que el 22 d’abril tindrà una etapa a Mataró venint de Barcelona i continuant l’endemà cap a Camprodon i pels Pirineus fins Argelers a Catalunya Nord.

Entre el 27 de gener i el 13 de febrer del 1939 es va produir el gran èxode dels republicans fugint de l’exercit franquista. Després de la caiguda de Barcelona i l’avenç dels feixistes, prop de mig milió de persones es van llançar a les carreteres i camins iniciant un dolorós exili a França. La Retirada es coneix també com “La Desbandá”, la marxa de refugiats que inicialment sortiren de Màlaga i que amb l’èxode general travessaren els Pirineus.

Descarrega’l o escolta’l aquí

Llibres: Un crim ultra al Maresme

Tertúlia d’història núm. 661 (9/4/2026)

Convidats: Albert Calls i Damià del Clot

Presenten: Joan Francesc Clariana, M. Teresa Diví, Paquita Tuxans i Jaume Vellvehí.

Producció i documentació: Joan Francesc Clariana i M. Teresa Diví.

Descripció: amb Albert Calls i Damià del Clot parlem del llibre que han publicat recentment Dos morts i mig. Un crim ultra al Maresme. Aquest llibre és fruit d’una recerca històrica que ens remunta, a Cabrera de Mar, el 20 de novembre de 1980 i narra un fet luctuós tal i com ja s’entreveu del títol. És una obra de periodisme d’investigació. L’obra es centra en un període força convuls de la nostra història, com ho van ser els primers temps del restabliment de la democràcia a Espanya.

Descarrega’l o escolta’l aquí

Dia Nacional de l’Exili i la Deportació (Mataró, 2026)

El proper diumenge 22 de febrer, a dos quarts de dotze del matí, se celebrarà des de la Platja de Sant Simó fins al monument del Camí del Nord, al Passeig del Callao, el Dia Nacional de l’Exili i la Deportació a Mataró. Un acte de Memòria que, a Mataró, se celebra des de l’any 2018. Aquest acte l’organitzem el Grup d’Historiadors Jaume Compte, el Grup de Recerca de la Memòria Històrica de Mataró, Memòria Socialista-Grup de Treball de Mataró i el Grup d’Història del Casal, quatre entitats de la ciutat que formen part de la Taula de Memòria.

El Dia Nacional de l’Exili i la Deportació rememora els episodis dels primers dies de febrer de 1939, quan les autoritats democràtiques republicanes amb gairebé 500.000 persones, entres civils i soldats, van emprendre el camí de la retirada, el camí del Nord, per travessar la frontera per diversos punts del Pirineu, fugint del terror que imposaven els militars insurrectes a tots els territoris que ocupaven. L’èxode massiu es va produir a finals de gener i, sobretot, entre els dies 5 i 10 de febrer, quan milers de persones van quedar atrapades als passos fronterers, patint el fred i els constants atacs de l’aviació franquista. França els va tancar en camps de concentració improvisats on van haver de sobreviure en unes condicions pèssimes. Molts van retornar i van patir la repressió implacable de la Dictadura, però una part significativa ja no va tornar mai més a casa seva. Alguns s’exiliaren a l’Amèrica Llatina, uns pocs a la Unió Soviètica i la majoria restaren a França on hagueren de fer front a l’ocupació i al terror nazi, fins al punt que alguns van ser deportats i assassinats a camps nazis.

El Grup d’Historiadors Jaume Compte, el Grup de Recerca de la Memòria Històrica, Memòria Socialista-Grup de Treball de Mataró i el Grup d’Història del Casal, organitzem l’acte per recordar i dignificar la memòria de l’exili mataroní, centrat en els anys de la Dictadura franquista, amb l’objectiu de generar consciència davant dels exilis i els desplaçaments forçosos de població que encara avui dia es produeixen, a Catalunya i arreu del món. L’acte començarà a dos quarts de 12 del matí des de la Platja de Sant Simó i transcorrerà fins al Monument del Camí del Nord on es divulgarà el testimoni de quatre exiliats mataronins: Fernando González Cassany, Manuel Mascarell Calvet, José Galdon López i de Rosa Serra Baqués. Un cop arribats al monument del Camí del Nord, es desenvoluparà la part final de l’acte on es donarà testimoni sobre els catalans del Camp d’Agde i retrem homenatge als mataronins deportats i es farà un reconeixement a la Sra. Olga Vázquez filla de Julián Vázquez Pascual i a la Sra. Montse Suñer filla de Miquel Suñer. Finalment es procedirà a l’ofrena floral col·lectiva.

Record a Joan Peiró i Belis (Mataró, 24 de juliol)

El proper 24 de juliol farà 83 anys que van assassinar el sindicalista i cooperativista Joan Peiró i Belis (Hostafrancs, Barcelona, 1887- Paterna, València, 1942) i set companys sindicalistes més a Paterna, a l’horta valenciana. És per això que el dijous dia 24, coincidint amb la data de l’aniversari, se celebrarà l’acte de l’encesa del monument a Joan Peiró i a en memòria de totes les víctimes del franquisme en el Pati del Cafè Nou (Mataró).

Dijous 24 de juliol a partir de les 20:00 ens trobarem un cop més al Pati del Cafè Nou en un senzill acte de reconeixement i memòria. Enguany, l’Associació Vidre Bufat farà una demostració de vidre bufat com a record de la vinculació de Peiró amb l’ofici de vidrier. A les 21:00 h es procedirà a la lectures de textos de Joan Peiró i l’actuació musical de Marc Ramia pe acabar amb el record dels set afusellats a Paterna junt a Joan Peiró el 1942, per donar pas a les 22:00 h a l’encesa del monument.

Des de l’any 2018, cada 24 de juliol a les 10 del vespre s’encén en el seu record el monument, un bufador de vidre, obra de l’artista Martí Anson. En la base del monument, un fanal amb forma de bufador de vidre amb una punta lluminosa de vidre bufat, hi figura la llegenda: “En record de Joan Peiró i Belis (1887-1942), anarcosindicalista i cooperativista, en el 75è aniversari del seu afusellament a Paterna i en memòria de totes les víctimes de la dictadura franquista. Mataró, 2017”.  

El Grup d’Història del Casal, com a entitat de la Comissió Ciutadana organitzadora, us convidem a assistir-hi.

Comissió Ciutadana

Arxiu-Biblioteca Unió de Cooperadors,

Associació Memòria Històrica Gent Gran de Mataró

Associació Vidre Bufat de Mataró

CGT. Maresme

CCOO

Club d’Opinió Jaume Llavina

Fundació Salvador Seguí

Fundació Unió Cooperadors Mataró

Grup d’Història del Casal de Mataró

Grup d’Historiadors Jaume Compte

Grup de Recerca de la Memòria Històrica de Mataró

Memòria Socialista

Moviment Educatiu del Maresme

Omnium Mataró-Maresme

Unió de Cooperadors de Mataró

Cartes des de l’exili. Josep Vicente Anadon, atrapat entre dues guerres

Tertúlia d’Història núm. 574 (6/07/2023)

Convidats: Margarida Colomer, Núria Bonamusa i David Farell.

Presenten: Jaume Vellvehí, Paquita Tuxans, M. Teresa Diví i Joan Francesc Clariana.

Documentacio: Jaume Vellvehí.

Descripció: parlem del llibre ” Cartes des de l’exili. Josep Vicente i Anadon. Atrapat entre dues guerres” de Margarida Colomer, David Farell i Núria Bonamusa.

Escolta’l a la carta o descarrega’l aquí.

Testimonis de Mauthausen: No els deixem caure en l’oblit, accèssit del 19è Premi Thos de batxillerat

Tertúlia d’Història núm. 566 (11/05/2023)

Convidada: Carla Sánchez Herrera.

Presenten: Joan Francesc Clariana, M. Teresa Diví i Jaume Vellvehi.

Documentació i coordinació: Jaume Vellvehí.

Descripció: emetem el documental Testimonis de Mauthausen: No els deixem caure en l’oblit, de Carla Sánchez Herrera, alumna de l’Institut Thos i Codina de Mataró, guanyadora d’un accèssit al 19è premi Terenci Thos i Codina de batxillerat 2023 que ens acompanyarà per explicar-nos el seu treball.

Escolta’l a la carta o descarrega’l aquí

Projecte “Rutes de la llibertat”: Manuel Valls de Gomis i les xarxes d’evasió

Tertúlia d’Història núm. 555 (9/02/2023)

Convidats: Oriol Falguera.

Presenten: Joan Francesc Clariana, M. Teresa Diví, Paquita Tuixans i Jaume Vellvehi.

Documentació: Jaume Vellvehí

Descripció: parlarem amb Oriol Falguera, president de la Fundació Reeixida sobre el projecte “Rutes de la llibertat” i de passadors com Manuel Valls de Gomis, creador i responsable del grup Louis Brun i d’una de les rutes d’evasió de la xarxa Albi-Maurice de la resistència francesa. Reconegut per l’exèrcit nord-americà, el govern francès, el britànic i l’israelià, és un personatge desconegut a casa nostra.

(Fotografia: Fundació Reeixida)

Escolta’l a la carta o descarrega’l

Mataró recorda els exiliats i els deportats pel nazisme

(Fotografia: E.M. Llovet)

El Dia Nacional de l’Exili i la Deportació rememora els episodis dels primers dies de febrer de 1939, quan les autoritats democràtiques republicanes, junt amb gairebé  500.000 persones, entres civils i soldats, van emprendre el camí de la retirada, el camí del Nord, per travessar la ratlla frontera per diversos punts del Pirineu, fugint del terror que imposaven els militars insurrectes a tots els territoris que ocupaven. Confinats en camps de concentració precaris van haver de sobreviure en unes condicions pèssimes. Molts van retornar i van patir la repressió implacable de la Dictadura, però una part significativa ja no va tornar mai més a casa seva. Alguns s’exiliaren a l’Amèrica Llatina, uns pocs a la Unió Soviètica i la majoria restaren a França on hagueren de fer front a l’ocupació i al terror nazi, fins al punt que alguns van ser deportats a camps nazis.

El Grup d’Historiadors Jaume Compte, el Grup d’Història del Casal i el Grup de Recerca de la Memòria Històrica organitzen, des de ja fa 6 anys, un acte en motiu del Dia Nacional de l’Exili i la Deportació per recordar i dignificar la memòria de l’exili mataroní, centrat en els anys de la Dictadura franquista, amb l’objectiu de generar consciència davant dels exilis i els desplaçaments forçosos de població que s’estan produint actualment, a Catalunya i arreu del món.

Enguany s’han recordat amb una breu glossa a càrrec de familiars dos mataronins: el tenor Joan Arnó i Castanyer (Mataró 1900 – Buenos Aires 1969) i el reporter fotogràfic i cineasta Joaquim Soler i Moreu (Mataró 1895 – Barcelona 1974).

Vegeu la glossa a càrrec de Gener Salicrú i Soler en aquest video de M. T. Diví:

llambordes stolpersteine a Mataró

Tertúlia d’Història núm. 494 (Mataró Ràdio: 25/2/2021)

Convidats: Laura Gutierrez i Pablo Morales.

Presenten:  Núria Gómez,  Sandra Cabrespina, Maria Asmarat i Oriol Agramunt.

Documentació: Núria Gómez

Tècnic: Oriol Agramunt

Descripció:  Ramon Aniento, Josep Duran, Josep Ferrer, Josep Herrera, Josep Julià, Joaquim Mir, Juli Pey, Camil Quintana, Elies Soriano, Francesc Verdalet, Niabel Melis, Joan Peiró, Pedro Guilleume, Josep Guasch i Josep Astori, són els noms dels 15 mataronins deportats als camps d’extermini nazi. Els quals des del 20 de setembre tenen una llamborda Stolpersteine a la porta de la casa on van viure o néixer a Mataró.

Escolta-ho a la carta i descarrega’l en M4A

Durada de la gravació: 50,25 minuts (52,9 Mb)

Homenatge als mataronins deportats pel nazisme

El diumenge 20 de setembre, es va fer memòria i record reparador als quinze mataronins assassinats als camps nazis i als deportats pel nazisme. L’acte, promogut pel  Grup de Recerca de la Memòria Històrica de Mataró va consistir en la col·locació de llambordes Stolpersteine, creades per l’artista alemany Gunter Demnig, davant el domicili on van viure.

L’acte va consistir en un itinerari des de les Cases del Callao fins a la Muralla de Sant Llorenç amb l’acompanyament musical del grup de Sa Trumfa des Godai. Les llambordes es van col·locar al passeig del Callao 4, al Camí Ral l’Havana 45, i als carrers de l’Hospital 23, Sant Ramon 16, Prat de la Riba 15, Rierot 21, Camí Fondo 20 i 31, Portal de Valldeix 33, El Torrent 66 i 9, Fray Luis de León 61, Sant Cugat 13, Sant Josep Oriol 5 i Muralla de Sant Llorenç 6.

L’acte va comptar amb l’assistència de l’alcalde de Mataró i la Consellera de Justícia de la Generalitat i s’emmarca en l’acció del Memorial Democràtic de la Generalitat de Catalunya que està col·locant més de 200 noves llambordes Stolpersteine per tot Catalunya.

Després de la instal·lació de cada llamborda davant del portal de la casa on van viure es va tirar una salva en memòria i honor de les víctimes. Les famílies van estar acompanyades pel caliu dels assistents amb un gest que, finalment, dignificava els quinze mataronins.