Tertúlia d’Història núm. 611 (14/11/2024)
Convidats: Jaume Vellvehí i Altimira.
Presenten:Joan Francesc Clariana, Paquita Tuxans i Maria Teresa Diví.
Coordinació i documentació: Jaume Vellvehí.
Descripció: El 2024 es commemora el centenari de la mort del gran dramaturg Àngel Guimerà i Jorge i amb aquest motiu parlarem de Guimerà des de la seva vinculació amb Mataró.
Tertúlia d’Història núm. 596 (11/4/2024)
Convidats: Equip del programa.
Presenten: Melanie Pérez, Maria Teresa Diví, Paquita Tuxans, Joan Francesc Clariana i Jaume Vellvehí.
Documentació i coordinació: Jaume Vellvehí
Descripció: Iniciem una ronda de programes dedicats a parlar de llibres i revistes tot preparant Sant Jordi. Comencem parlant del darrer número de la revista Felibrejada, parlant amb els autors d’alguns dels articles. Són articles que tracten temàtica ben diversa, sobre figures com l’escriptora Montserrat Roig, sobre el poeta arenyenc Lluís López Oms o de temes de patrimoni i arqueologia: sobre la presó de Mataró, sobre el retaule de Sant Cristòfol de Cabrils o sobre el cas d’un enigmàtic medalló romà dedicat a Pompea.
Tertúlia d’Història núm. 586 (14/12/2023)
Convidats: Xavier Sanjuan i Borràs.
Presenten: Joan Francesc Clariana, Paquita Tuxans i Jaume Vellvehí.
Documentació i coordinació: Jaume Vellvehí
Descripció: parlarem de l’escriptor Prudenci Bertrana i la seva vinculació amb Tordera i el capitost carlí Salvador Soliva. A la primera part, però, escoltarem l’acte informatiu de l’Associació en Defensa del Patrimoni Cultural de Mataró posicionant-se en relació a les darreres informacions sobre el jaciment de Ca la Madrona.
Tertúlia d’Història núm. 570 (8/06/2023)
Convidada: Núria Ontiveros i Jaume Vellvehí.
Presenten: Paquita Tuxans, M. Teresa Diví i Joan Francesc Clariana.
Documentació i coordinació: Jaume Vellvehí.
Descripció: En el programa d’avui parlem d’una adaptació al català inèdita d’Esteve Albert de la comèdia “Lo miralhet” de l’escriptor i dramaturg occità Max Roqueta.
Tertúlia d’Història núm. 563 (20/04/2023)
Convidats: Neus Alsina, M. Angels Jubany i Meritxell Dominich.
Presenten: Joan Francesc Clariana, M. Teresa Diví, Paquita Tuxans i Jaume Vellvehi.
Documentació: Equip del programa.
Descripció: parlarem de novetats i amb alguns autors i amb tots els companys de l’equip que fem El Racó, l’Antoni Llamas i la Francina Ontiveros, l’Imma Bassols, en Joan Francesc Clariana, en Jaume Vellvehí i la Maria Teresa Diví, recomanarem alguns llibres.
Dissabte 25 s’ha inaugurat el Monument a Salvador Espriu a partir de l’escultura El Curs de la Vida de l’escultor mataroní Manuel Cusachs i Xivillé (Mataró, 18 d’agost de 1933 – 14 de febrer de 2019).
El projecte va néixer de la relació entre l’escultor i el poeta quan l’estiu de 1979 Manuel Cusachs i Salvador Espriu van passar llargues hores parlant de l’obra del poeta. D’aquelles converses, l’escultor mataroní va treballar fins al 1989 una sèrie de 33 peces de bronze inspirades en l’obra més emblemàtica del poeta, El caminant i el mur. Espriu havia deixat dit a Cusachs que si mai se’l recordés hi fos present l’escultura que interpreta “El Curs de la Vida”, basada en el poema del mateix títol del primer epígraf “Les ombres, el riu, el somni perdut” d’ El Caminant i el Mur.
El projecte es presentà l’any 2015 a Arenys de Mar però finalment ha estat a Mataró on s’ha fet realitat. Tal com volia Manuel Cusachs, el monument se situa vora el mar, al final del Passeig del Callao, a tocar de la riera de Sant Simó. L’escultura en bronze “El curs de la vida”, representa el mateix poeta, i el seu retrat, i la significació literària del camí de la vida.
En el monument hi ha gravats versos de dos poemes de Salvador Espriu. En un dels quatre blocs de pedra de la peanya hi ha gravats els quatre primers versos de la poesia 24 de Llibre de Sinera, que diuen:
Quan la llum pujada des del fons del mar
a llevant comença just a tremolar,
he mirat aquesta terra,
he mirat aquesta terra…
Al bloc situat al cantó de llevant hi ha gravats uns versos del poema 5 del llibre Cementiri de Sinera que diuen:
Pels portals de Sinera
passo captant engrunes
de vells records.
El monument, que ha fet realitat l’Ajuntament de Mataró, i del qual Cusachs n’havia deixat feta la maqueta, els dibuixos i el guix, va prendre embranzida després que diferents entitats de la ciutat i personalitats del món de la cultura, la política i altres àmbits expressessin la demanda de la materialització
del monument a Salvador Espriu i, en definitiva, l’homenatge ciutadà a l’escultor Manuel Cusachs.
El Grup d’Història del Casal, com una de les entitats que en el seu moment van recolzar aquesta iniciativa felicitem a l’Ajuntament de Mataró i a la família de Manuel Cusachs i a l’empresa Cabré Junqueras que s’hi ha implicat econòmicament.
Amb aquesta obra, Mataró enriqueix notablement el patrimoni artístic públic de la ciutat. Enhorabona!
Tertúlia d’Història núm. 545 (10/11/2022)
Convidats: Jaume Vellvehí i Altimira.
Presenten: Joan Francesc Clariana, Imma Bassols i M. Teresa Diví
Documentació: Jaume Vellvehí
Descripció: Amb el programa d’avui comencem una roda de tertúlies que tractaran algunes de les ponències i comunicacions presentades i que es publicaran en el proper número de Felibrejada que serà el volum de les Actes d’aquest 14è Col·loqui Història a Debat. En la tertúlia d’avui parlarem de la ponència La Renaixença al Maresme. La difusió territorial de l’ideari del catalanisme.
Divendres 4 i dissabte 5 es va celebrar en la sala 1C de la Presó de Mataró el 14è Col·loqui Història a Debat que enguany duia com eix temàtic el títol De la Renaixença al catalanisme polític al Maresme. El Col·loqui d’enguany, que s’emmarcava en el 125è aniversari de la mort de l’arquitecte Elies Rogent i Amat i el 25è aniversari de la reproducció de l’estendard de Puig i Cadafalch a Ripoll promogut pel Grup d’Història del Casal, comptava amb el suport de l’Ajuntament de Mataró.
La sessió inaugural va anar a càrrec dels arquitectes Agàpit Borràs i Plana i Mariona Gallifa Rosanas que van parlar de L’Eix Rogent-Gaudí. Després de glossar la figura de l’arquitecte de la Presó de Mataró i de la restauració del monestir de Ripoll, Elies Rogent i Amat, van presentar la proposta pedagògica de l’itinerari Eix Rogent -Gaudí que en el trajecte que uneix els dos edificis emblemàtics dels dos arquitectes permet fer un recorregut per la història arquitectònica de la ciutat de Mataró.
L’endemà dissabte el col·loqui es va reprendre amb la intervenció de Jaume Vellvehí que va situar el Maresme en el context del moviment de la Renaixença com a preludi al catalanisme polític. Amb el títol La Renaixença al Maresme. La difusió territorial de l’ideari del catalanisme, va anar desgranant els protagonistes de la Renaixença a la comarca i les plataformes de difusió ideològica que conduirien, al tombant de segle a l’eclosió del catalanisme com a moviment polític.
Tot seguit, Carles Saiz i Xiqués, president del Centre d’Estudis Lluís Domènech i Montaner, de Canet de Mar, i Esteve Mach i Bosch, expresident de l’Associació d’Amics de Josep Puig i Cadafalch, van parlar de dues de les figures cabdals protagonistes del catalanisme polític vinculades al Maresme. Saiz va parlar de la trajectòria política de Lluís Domènech i Montaner, vinculat a Canet de Mar i màxim artífex de la Unió Catalanista i les Bases de Manresa; mentre que Esteve Mach feu el mateix amb Puig i Cadafalch i la seva actuació al capdavant de la Mancomunitat. El contrast de les dues figures, coincidents en molts aspectes de les seves trajectòries i alhora confrontades personalment, va arrodonir el recorregut proposat en el Col·loqui de veure el pas del catalanisme cultural de la Renaixença cap al catalanisme polític culminat en l’obra de la Mancomunitat.
Finalment, el Cor Madrigalista de Mataró, va tancar musicalment el Col·loqui, interpretant algunes peces que representaven la banda sonora de l’època. El Cor Madrigalista va participar el 1997 en els actes de reproducció de l’Estendard de Puig i Cadafalch a Ripoll i enguany ha volgut contribuir a la celebració dels 25 anys d’aquell retorn a Ripoll de l’estendard de 1893 destruït el 1936.
El pati de la Presó de Mataró s’omplí de música i fou l’escenari ideal per a la cloenda del 14è Col·loqui i el 125è aniversari de la mort d’Elies Rogent.
Fotografies: E. Llovet i M.T. Diví
El Grup d’Història del Casal de Mataró organitza una nova edició del Col·loqui Història a Debat, el 14è, que se celebrarà a Mataró durant el mes de novembre de 2022.
El procés de transformació del catalanisme cultural d’arrel romàntica nascut amb el moviment de la Renaixença, que legitimava el poder de la burgesia a través de la construcció d’un marc cultural propi, en un moviment polític modern a començament del segle XX, és el centre d’interès del 14è Col·loqui Història a debat: De la Renaixença al catalanisme polític al Maresme. El Col·loqui d’enguany s’emmarca en el 25è aniversari de la reproducció de l’estendard de Josep Puig i Cadafalch de Ripoll, promoguda pel Grup d’Història del Casal. Coincideix també amb el 125è aniversari de la mort de l’arquitecte Elias Rogent i Amat, artífex de la restauració de la basílica del monestir de Santa Maria de Ripoll.
El Maresme ha estat un dels territoris amb protagonisme en la implantació del catalanisme. Centres i agrupacions catalanistes van constituir-se durant la dècada del 1880 i, sobre tot, al tombant de segle. Identificar els protagonistes, les entitats i les xarxes personals i associatives que fan possible l’extensió del moviment, les plataformes de projecció així com l’anàlisi de la transversalitat del catalanisme al marge de l’hegemonia conservadora, centren els objectius del Col·loqui.
El Col·loqui se celebrarà els dies 4 i 5 de novembre i es poden presentar comunicacions fins al 15 d’agost.
Al marge del centre d’interès del Col·loqui, com en altres ocasions, es reserva un espai per a les aportacions de temàtica lliure oberta a qualsevol camp i període de les ciències humanes i socials, que estigui vinculat amb la comarca del Maresme.
Les contribucions acceptades es publicaran en el número 101 de la revista Felibrejada d’enguany, que recollirà les actes amb les ponències i comunicacions. Durant el Col·loqui, les comunicacions seran referenciades però no s’exposaran presencialment.
Us animem a presentar les vostres contribucions ja sigui en relació a la proposta del Col·loqui De la Renaixença al catalanisme polític al Maresme, o en l’apartat de tema lliure.
Podeu descarregar la crida a presentar comunicacions i tota la informació:
Tertúlia d’Història núm. 530 (28/4/2022)
Convidats: Jaume Vellvehí.
Presenten: Núria Gómez, Sandra Cabrespina.
Documentacio: Jaume Vellvehí,
Tècnic: Maria Asmarat
Descripció: Parlem amb l’autor En la construcció de la cultura del catalanisme al Maresme, Els Jocs Florals de Mataró de 1904 i el certamen de la Nueva Constancia 1905. I també del llibre La Missa de Sant Jordi a Mataró, del qual n’és coautor amb M. Roser Trilla, Francesc Masriera i Carme Solà.
