Arxiu d'etiquetes: segle XX

Art

L’Art a Mataró a la postguerra (1940-1958)

Deixa un comentari

Amb el títol L’Art plàstica a Mataró els anys de postguerra (1940-1958) el proper 13 de novembre se celebrarà el 18è Col·loqui Història a Debat. Enguany, l’acte central serà la conversa-col.loqui entre Francesc Masriera i Ballescà, poeta i biògraf de Jordi Arenas, i Antoni Luís i Planas, dibuixant i artista pintor.

Des de la seva profunda passió per l’art, els ponents oferiran una mirada sobre els anys foscos de la immediata postguerra, tot analitzant el lligam amb la tradició anterior a la Guerra Civil, la represa cultural i l’eclosió de les avantguardes, Aquest recorregut culminarà l’any 1958, coincidint amb el decés de Rafael Estrany, considerat el gran artífex de la recuperació artística de la ciutat.

El 18è Col·loqui es complementarà amb una tertúlia en el programa El Racó de Mataró ràdio i amb l’edició d’un nou número de la revista Felibrejada. En aquest sentit, s’ha obert el termini per a la presentació de col·laboracions escrites sobre l’art a la postguerra i el franquisme a Mataró i el Maresme o articles de tema lliure que també es recolliran al proper número de Felibrejada. Cal presentar el títol i resum (3000 caràcters màx. més una il·lustració opcional) abans del 30 de desembre de 2026.

Personatges

El llibre “Els mosaics romans de Torre Llauder (Mataró)”.

Deixa un comentari

Tertúlia d’història núm. 675 (22/10/2026)

Convidats: Joan Francesc Clariana i Roig.

Presenten: Maria Teresa Diví, Paquita Tuxans i Jaume Vellvehí.

Producció i documentació: J.F. Clariana i Roig

Descripció: entorn de la diada de Sant Jordi d’enguany es va publicar el llibre sobre els mosaics romans de Torre Llauder a cura del Dr. en arqueologia Joan Francesc Clariana i Roig. El llibre, editat pel Grup d’Història del Casal de Mataró, ha estat prologat per la Dra. Marta Prevosti, membre del IEC, que al pròleg diu que el treball publicat és «el més exhaustiu fet mai sobre aquest conjunt». Segons Prevosti, l’estudi destaca per una anàlisi minuciosa de cada detall i motiu, aportant referències que permeten precisar amb rigor les escoles artístiques i la seva cronologia.

Descarrega’l o escolta’l aquí

Personatges

Centenari Marià Serra i Font (1863-1926).

Deixa un comentari

Tertúlia d’història núm. 674 (15/10/2026)

Convidats: Carles Saiz Xiqués.

Presenten: Joan Francesc Clariana, Maria Teresa Diví, i Jaume Vellvehí.

Producció i documentació: Jaume Vellvehí.

Descripció:  Enguany es celebra el centenari del Dr. Marià Serra i Font, un personatge canetenc poc conegut, amb una trajectòria molt rellevant per a Canet de Mar i que va transcendir l’àmbit estrictament local. Per conèixer la figura del metge Marià Serra i Font, que fou alcalde de Canet, i per parlar de la celebració del centenari ens acompanya l’historiador Carles Saiz Xiqués, membre del Centre d’Estudis Lluís Domènech i Montaner de Canet de Mar.

Descarrega’l o escolta’l aquí

Arqueologia

Recordant Marià Ribas i Bertran (Mataró, 1902-1996)

Deixa un comentari

L’onze de setembre de 1996 va morir l’arqueòleg mataroní Marià Ribas i Bertran, el gran referent de l’arqueologia mataronina. Enguany es compleixen els trenta anys del seu traspàs. La seva trajectòria està estretament vinculada al mestratge que exercí en una generació d’arqueòlegs formats entorn de la Secció d’Història i Arqueologia del Museu Municipal de Mataró (1947) i a la descoberta i excavació de la vil·la romana de Torre Llauder l’any 1961.

Reconegut amb la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya, l’any anterior a la seva mort, també fou reconegut a la seva ciutat natal. L’any 2014 es va dur a terme l’acte institucional de nomenament de Marià Ribas com a “mataroní il·lustre”, amb la presentació del retrat realitzat pel pintor Manuel Cusachs que va passar a formar part de la Galeria de Mataronins i Mataronines il·lustres.  

Amb motiu del 30è aniversari del seu traspàs, el Grup d’Història del Casal inaugurarem la vintena temporada a Mataró ràdio 2026-2027 el proper dijous 17 de setembre a les 21:00 h amb un programa dedicat a la figura de l’arqueòleg i historiador Marià Ribas i Bertran.

Memòria històrica

Reconeixement a les dones voluntàries a Mataró durant la Guerra Civil espanyola.

Deixa un comentari

El proper dissabte 19 de setembre se celebrarà un acte commemoratiu amb el títol Dones solidàries en temps de guerra. L’acte donarà veu a la pluralitat de rols que van exercir les dones, sovint invisibilitzats però essencials per entendre la memòria històrica i col·lectiva de la ciutat. Amb un format d’entrevistes, l’acte tindrà com a inici argumental l’hospital que les Brigades Internacionals van instal·lar al col·legi dels Salesians de Mataró l’abril de 1938, on metgesses i infermeres van tenir un paper fonamental. A partir d’aquí, la mirada s’obrirà cap a altres dones voluntàries que, amb el seu esforç i dedicació, van contribuir al funcionament de la ciutat en aquells anys difícils: des de les que van treballar a l’altre hospital militar, al col·legi de Valldemia, fins a les que cosien uniformes, cuidaven infants refugiats o assumien tasques de cuina, neteja i suport comunitari.

L’acte forma part del programa de Memòria Històrica de l’Ajuntament de Mataró i compta amb la conducció de la historiadora Maria Salicrú-Maltas i l’escriptor Pere Anglas que n’han estat els autors conceptuals. Durant l’acte intervindran Margarida Colomer, Jaume Vellvehí, Josep Xaubet i Josep Puig Pla (historiadors), Agàpit Borràs (arquitecte), Carmina Benito (exregidora de Cultura de l’Ajuntament de Mataró) i familiars d’algunes de les dones homenatjades. També es comptarà amb les interpretacions musicals de Sa trumfa des Godai.

L’acte començarà a les 8 del vespre al Teatre del Cafè Nou (La Riera, 123).
Gratuït amb reserva.

Arqueologia

L’arqueologia preventiva a través d’una empresa: Àtics

Deixa un comentari

Imatge: Castell de Besora (foto Atics SL)

Tertúlia d’història núm. 667 (5/6/2026)

Convidada: Francesc Xavier Busquets Costa.

Presenten: Imma Bassols, Joan Francesc Clariana i Jaume Vellvehí.

Producció i documentació: Imma Bassols.

Descripció: Parlem amb l’arqueòleg Francesc Xavier Busquets Costa de l’empresa ATICS, sobre l’arqueologia preventiva. Atics es pot considerar l’empresa de treballs arqueològics degana de Catalunya amb més de 30 anys d’experiència i te la seu a Mataró.

Descarrega’l o escolta’l aquí

segle XX

El projecte inèdit d’un ferrocarril elèctric de Cabrils

Deixa un comentari

Tertúlia d’història núm. 666 (28/5/2026)

Convidada: Laura Bosch.

Presenten: M. Teresa Diví, Melanie Pérez, Joan Francesc Clariana i Jaume Vellvehí.

Producció i documentació: Jaume Vellvehí.

Descripció: Aquest projecte d’inicis del segle XX, havia de connectar Premià de Mar, Premià de Dalt, Vilassar de Dalt i Cabrils i, finalment, mai no va arribar a fer-se realitat.

Descarrega’l o escolta’l aquí

Memòria històrica

La marxa de la retirada

Deixa un comentari

Tertúlia d’història núm. 662 (16/4/2026)

Convidats: Santiago López.

Presenten: Joan Francesc Clariana, M. Teresa Diví, Melanie Pérez i Jaume Vellvehí.

Producció i documentació: Jaume Vellvehí

Descripció: Parlem amb Santi López, membre de l’organització de la marxa que el 22 d’abril tindrà una etapa a Mataró venint de Barcelona i continuant l’endemà cap a Camprodon i pels Pirineus fins Argelers a Catalunya Nord.

Entre el 27 de gener i el 13 de febrer del 1939 es va produir el gran èxode dels republicans fugint de l’exercit franquista. Després de la caiguda de Barcelona i l’avenç dels feixistes, prop de mig milió de persones es van llançar a les carreteres i camins iniciant un dolorós exili a França. La Retirada es coneix també com “La Desbandá”, la marxa de refugiats que inicialment sortiren de Màlaga i que amb l’èxode general travessaren els Pirineus.

Descarrega’l o escolta’l aquí

Llibres

Llibres: Un crim ultra al Maresme

Deixa un comentari

Tertúlia d’història núm. 661 (9/4/2026)

Convidats: Albert Calls i Damià del Clot

Presenten: Joan Francesc Clariana, M. Teresa Diví, Paquita Tuxans i Jaume Vellvehí.

Producció i documentació: Joan Francesc Clariana i M. Teresa Diví.

Descripció: amb Albert Calls i Damià del Clot parlem del llibre que han publicat recentment Dos morts i mig. Un crim ultra al Maresme. Aquest llibre és fruit d’una recerca històrica que ens remunta, a Cabrera de Mar, el 20 de novembre de 1980 i narra un fet luctuós tal i com ja s’entreveu del títol. És una obra de periodisme d’investigació. L’obra es centra en un període força convuls de la nostra història, com ho van ser els primers temps del restabliment de la democràcia a Espanya.

Descarrega’l o escolta’l aquí

Patrimoni

Es posa en marxa el portal “Memòries de combat”, la pervivència del record de les guerres carlines al llarg del temps

Deixa un comentari

Memòries de combat és un portal digital dedicat a la memòria pública de les guerres carlines. Identifica, cartografia i documenta les iniciatives de memòria pública que van convertir aquests enfrontaments en un passat que encara perviu. L’espai web permet comprendre la projecció política, social i patrimonial de les diverses memòries que es relacionen amb aquests conflictes. En aquesta primera fase de treball, l’inventari recull monuments, commemoracions i elements de nomenclàtor urbà vinculats a iniciatives de memòria relacionades amb la tercera guerra carlina i amb el període comprès entre 1874 i 1939.

El projecte ha estat impulsat per la Universitat de Barcelona i el Patronat d’Estudis Osonencs i l’ha coordinat el Dr. David Cao Costoya de la Universitat de Barcelona. El projecte ha comptat amb la col·laboració d’entitats de recerca com la Coordinadora de Centres d’Estudis de Parla Catalana o els Centres de Recerca de Catalunya.

El Grup d’Història del Casal hi hem col·laborat coincidint amb la celebració del 15è col·loqui Història a Debat celebrat el 2023 amb motiu dels 150 anys de la proclamació de la primera República espanyola i de l’atac carlí dirigit per Francesc Savalls a Mataró.

El portal, ja sigui a través d’un cercador o d’un mapa interactiu, permet accedir a la localització i a les fitxes dels monuments, carrers i espais de memòria de les guerres carlines al territori. Així, de Mataró s’hi recull el desaparegut monument de la plaça de la Llibertat (avui plaça de Santa Anna) i l‘obelisc del cementiri dels Caputxins.

El projecte de recerca no s’atura i en properes fases, com diuen els responsables, es vol “ampliar l’inventari per incorporar els nombrosos elements relatius a la primera guerra carlina, sumar-hi els presents en altres territoris i incloure-hi tipologies de suport memorial que fins ara no hem pogut atendre”.