Convidats: Sergi Freixes, Enric Puig, Joan Bou i Agustí Dalmau.
Presenten: Joan Francesc Clariana, M. Teresa Diví i Jaume Vellvehí.
Documentació i coordinació: Joan Francesc Clariana i Jaume Vellvehí.
Descripció: parlem de les exposicions Menús de guerra i El farcell de la postguerra que es podran veure a Can Marfà a partir d’aquest dissabte dia 25. Ens acompanyarà Sergi Freixes, comissari de les exposicions. En la segona part del programa parlarem de la sessió central del 15è Col·loqui Història a Debat dedicada a les guerres carlines, amb tres dels ponents, Enric Puig, Agustí Dalmau i Joan Bou.
Dissabte 18, s’ha celebrat al teatre Clavé de Tordera la sessió central del 15è Col·loqui Història a debat que enguany s’ha centrat en les Guerres carlines en el context del 150 aniversari de la proclamació de la I República espanyola i dels atacs carlins a Mataró i Ripoll dirigits per Francesc Savalls.
El regidor de cultura de l’Ajuntament de Tordera, Pere Garcia, obrí l’acte i donà pas a Jaume Vellvehí que presentà el Col·loqui i conduí el col·loqui. L’alcaldessa de Tordera, Elisabet Megias, assistí a la clausura.
La ponència d’Enric Puig i Giralt, després de situar el context del fenomen carlí en general, passà a repassar els episodis carlins mataronins. Tot seguit va posar en paral·lel, però ideològicament dissociats, carlisme i federalisme. Per la seva banda, Agustí Dalmau i Font tractà de les guerres carlines al Ripollès. Com a conseqüència de la crema de Ripoll en la primera, destacà la vigència en la memòria ripollesa d’aquest episodi amb l’acte que actualment encara es fa en el monument a la defensa de la vila el 1839. Tot seguit aprofundí en els detalls de la tercera carlinada, alguns inèdits. Per la seva banda Joan Bou i Pla es centrà en Tordera en el temps de la Tercera Guerra Carlina. Després d’un repàs al context socioeconòmic de la vila explicà el rerefons i els protagonistes del carlisme a Tordera, les elits locals, a banda dels líders més populars com ara el torderenc Soliva. En conjunt les intervencions posaren en valor el caràcter popular del moviment carlí més enllà de les elits econòmiques locals.
La part final de la sessió es dedicà al col·loqui debat que tingué rellevants i enriquidores intervencions i es donà resposta a les qüestions plantejades en línia.
L’acte conclogué amb l’anunci que el proper mes de desembre sortiria la publicació de les actes del 15è Col·loqui amb les ponències i de les comunicacions presentades.
Obertura a càrrec del regidor Pere Garcia (Foto: E. Llovet) (Foto: E. Llovet) (Foto: E. Llovet)Intervenció d’Enric Puig (Foto: E. Llovet) (Foto: E. Llovet) (Foto: E. Llovet) (Foto: E. Llovet)Intervenció Agustí Dalmau (Foto: E. Llovet) (Foto: E. Llovet) (Foto: E. Llovet)Intervenció Joan Bou (Foto: E. Llovet) (Foto: E. Llovet) (Foto: E. Llovet) (Foto: E. Llovet) (Foto: E. Llovet)Col·loqui (Foto: E. Llovet) (Foto: E. Llovet) (Foto: E. Llovet)
Convidats: Margarida Colomer, Enric Puig i Agustí Dalmau.
Presenten: Joan Francesc Clariana, Paquita Tuxans i Jaume Vellvehí.
Documentació i coordinació: Jaume Vellvehí.
Descripció: parlem del 15è Col·loqui Història a Debat amb motiu dels 150 anys de la proclamació de la primera República espanyola i del primer atac carlí a Mataró dirigit per Francesc Savalls.
S’ha obert el termini per a les intervencions en línia en el 15è Col·loqui Història a Debat. Des d’aquest dilluns i fins a la cloenda del col·loqui 150 anys de la proclamació de la I República. Liberals, carlins, republicans i isabelins, les Guerres Carlines, ja es pot intervenir en línia. El Col·loqui s’emmarca en la commemoració dels 150 anys de la proclamació de la primera República i de l’atac carlí dirigit per Francesc Savalls a Mataró.
Les intervencions seran escrites i poden ser comentaris, preguntes o reflexions en relació a qualsevol aspecte de les ponències i del tema central del col·loqui.
Les intervencions es poden fer des d’un formulari que trobareu amb tota la informació en aquest enllaç: Intervencions en línia.
També s’ha activat el blog del Col·loqui, que trobareu al menú de l’esquerra de la pantalla.
Presenten: Joan Francesc Clariana, Jaume Vellvehí i M. Teresa Diví
Documentació: Jaume Vellvehí
Descripció: Seguint amb la roda de tertúlies que tractaran algunes de les ponències i comunicacions presentades al 14è Col·loqui Història a Debat, que es publicaran en el proper número de Felibrejada, en la tertúlia d’avui parlarem de la ponència d’Elies Rogent i Amat i de la proposta pedagògica de l’Eix Rogent-Gaudí que permet veure la riquesa del patrimoni arquitectònic mataroní.
Divendres 4 i dissabte 5 es va celebrar en la sala 1C de la Presó de Mataró el 14è Col·loqui Història a Debat que enguany duia com eix temàtic el títol De la Renaixença al catalanisme polític al Maresme. El Col·loqui d’enguany, que s’emmarcava en el 125è aniversari de la mort de l’arquitecte Elies Rogent i Amat i el 25è aniversari de la reproducció de l’estendard de Puig i Cadafalch a Ripollpromogut pel Grup d’Història del Casal, comptava amb el suport de l’Ajuntament de Mataró.
La sessió inaugural va anar a càrrec dels arquitectes Agàpit Borràs i Plana i Mariona Gallifa Rosanas que van parlar de L’Eix Rogent-Gaudí. Després de glossar la figura de l’arquitecte de la Presó de Mataró i de la restauració del monestir de Ripoll, Elies Rogent i Amat, van presentar la proposta pedagògica de l’itinerari Eix Rogent -Gaudí que en el trajecte que uneix els dos edificis emblemàtics dels dos arquitectes permet fer un recorregut per la història arquitectònica de la ciutat de Mataró.
L’endemà dissabte el col·loqui es va reprendre amb la intervenció de Jaume Vellvehí que va situar el Maresme en el context del moviment de la Renaixença com a preludi al catalanisme polític. Amb el títol La Renaixença al Maresme. La difusió territorial de l’ideari del catalanisme, va anar desgranant els protagonistes de la Renaixença a la comarca i les plataformes de difusió ideològica que conduirien, al tombant de segle a l’eclosió del catalanisme com a moviment polític.
Tot seguit, Carles Saiz i Xiqués, president del Centre d’Estudis Lluís Domènech i Montaner, de Canet de Mar, i Esteve Mach i Bosch, expresident de l’Associació d’Amics de Josep Puig i Cadafalch, van parlar de dues de les figures cabdals protagonistes del catalanisme polític vinculades al Maresme. Saiz va parlar de la trajectòria política de Lluís Domènech i Montaner, vinculat a Canet de Mar i màxim artífex de la Unió Catalanista i les Bases de Manresa; mentre que Esteve Mach feu el mateix amb Puig i Cadafalch i la seva actuació al capdavant de la Mancomunitat. El contrast de les dues figures, coincidents en molts aspectes de les seves trajectòries i alhora confrontades personalment, va arrodonir el recorregut proposat en el Col·loqui de veure el pas del catalanisme cultural de la Renaixença cap al catalanisme polític culminat en l’obra de la Mancomunitat.
Finalment, el Cor Madrigalista de Mataró, va tancar musicalment el Col·loqui, interpretant algunes peces que representaven la banda sonora de l’època. El Cor Madrigalista va participar el 1997 en els actes de reproducció de l’Estendard de Puig i Cadafalch a Ripoll i enguany ha volgut contribuir a la celebració dels 25 anys d’aquell retorn a Ripoll de l’estendard de 1893 destruït el 1936.
El pati de la Presó de Mataró s’omplí de música i fou l’escenari ideal per a la cloenda del 14è Col·loqui i el 125è aniversari de la mort d’Elies Rogent.
Divendres 22 de juliol, va traspassar Núria Feliu i Mestres (Sants, 1941 – Barcelona, 2022). Reconeguda per la seva trajectòria com a artista i cantant de gèneres populars com jazz, cuplets i boleros, cançons populars catalanes, o estàndards musicals nord-americans de costat a versions de poetes catalans, el seu rol en la normalització i defensa de la cultura popular ha estat extraordinari. Però no només. El seu vessant com a activista recolzant iniciatives populars participant des de la senzillesa en projectes i activitats al servei de la cultura i el país és el que des d’aquestes ratlles volem recordar.
Vam tenir la sort i el goig de poder comptar amb el seu recolzament en el procés de reproducció de l’Estendard de Josep Puig i Cadafalch, ara fa justament vint-i-cinc anys. Entusiasmada des del primer instant va acompanyar-nos durant la Fira de Mataró el 1997 per presentar públicament els brodats de l’estendard quan arribaren a Mataró procedents dels tallers belgues on s’havien confeccionat.
En aquell acte, va recitar el poema Cobles arromançades de Terenci Thos i Codina del qual hi ha el vers de la tornada en l’estendard i que diu «Regina de Catalunya tornau-nos la llibertat» i també el poema que Miquel Martí i Pol ens havia fet per recolzar el projecte: «Tractat d’Història». L’acompanyà en aquell acte l’enyorat Josep M. Ainaud de Lasarte que feu la dissertació històrica preceptiva remarcant el caràcter simbòlic de l’estendard.
Uns mesos després, el 30 de novembre ens acompanyà novament, ara a Ripoll, en els actes de lliurament de l’estendard i la col·locació en la basílica del monestir de Santa Maria. En aquesta ocasió, també va recitar textos poètics junt a Carme Faja.
Per al Grup d’Història del Casal, i per als que personalment vam poder compartir aquells moments, ha estat un goig poder comptar amb el seu suport i sempre en mantindrem un record entranyable d’agraïment i ens en sentirem deutors. Descansi en pau.
El proppassat dia 15, amb motiu del 20è aniversari de la reproducció de l’estendard de Ripoll de Puig i Cadafalch, obra de Joan Baptista Parés, i en el marc de la commemoració de l’any Puig i Cadafalch, es va celebrar un emotiu acte que servia per a presentar l’exposició titulada L’Estendard de Santa Maria de Ripoll. Puig i Cadafalch entre el Maresme i el Ripollès. En l’acte, que fou presentat per Alexis Serrano, director de l’Arxiu Comarcal, començà amb un breu parlament de Joaquim Graupera qui explicà l’origen de l’estendard de Puig amb noves dades sobre la font d’inspiració de l’il.lustre mataroní per a l’elaboració del seu disseny del costat de Sant Jordi de l’estendard. Tot seguit fou el torn de Joan Baptista Parés, l’autor dels dissenys de la reproducció de 1997, qui explicà com va viure el procés d’elaboració de la seva obra. Finalment, Jaume Vellvehí en nom del Grup d’Història del Casal va agrair a Joan B. Parés la seva obra reconeixent que era l’estendard de Puig i Cadafalch però també de Joan B. Parés. En el parlament va tenir un record per a tots els que van participar en l’equip executiu del projecte de reproducció esmentant els seus noms.
L’acte va reunir un nombrós públic que omplí la sala d’actes de Can Palauet on es van poder veure els dissenys originals de Joan B. Parés, habitualment conservats al Museu Etnogràfic de Ripoll.
Organitzat conjuntament per l’Arxiu Comarcal del Maresme i el Grup d’Història del Casal, va comptar amb l’assistència de l’alcalde de Mataró.
L’exposició itinerant ja es va poder veure els passats mesos de juny i juliol a Ripoll i ara es presenta a Mataró en l’Arxiu Comarcal del Maresme (carrer Palau, 32 Mataró) fins al mes de desembre.
Amb motiu del 20è aniversari de la reproducció de l’estendard de Ripoll de Puig i Cadafalch, obra de Joan Baptista Parés, i en el marc de la commemoració de l’any Puig i Cadafalch, el proper divendres 15 de setembre a les 19 h es celebrarà un acte amb la presentació de l’exposició titulada L’Estendard de Santa Maria de Ripoll. Puig i Cadafalch entre el Maresme i el Ripollès. L’acte, organitzat conjuntament per l’Arxiu Comarcal del Maresme i el Grup d’Història del Casal, comptarà amb la intervenció de Joaquim Graupera i Jaume Vellvehí.
L’exposició itinerant ja es va poder veure els passats mesos de juny i juliol a Ripoll i ara es presenta a Mataró en l’Arxiu Comarcal del Maresme (carrer Palau, 32 Mataró) fins al mes de desembre.
Excepcionalment, en l’exposició es podran veure els dissenys originals de Joan B. Parés, habitualment conservats al Museu Etnogràfic de Ripoll.
Televisió Ripoll s’ha fet ressò de l’acte de celebració dels 20 anys de la reproducció de l’Estendard dissenyat per Josep Puig i Cadafalch. Reproduim el vídeo emès:
