En aquesta ocasió, el 15è Col·loqui Història a Debat l’hem titulat: 150 anys de la proclamació de la I República espanyola. Liberals, carlins, republicans i isabelins, les Guerres Carlines, amb motiu de la commemoració dels 150 anys de la proclamació de la primera República espanyola i de l’atac carlí dirigit per Francesc Savalls a Mataró.

La primera República Espanyola, de la mà del Partit Republicà Democràtic Federal, s’enfrontà des del seu inici amb el dilema de federalisme o unitarisme, tendències que confluïen en el govern. Els catalans Estanislau Figueras i Francesc Pi i Margall foren els primers cap de govern del que havia de ser una república federal. La República hagué de fer front a les demandes de reformes democràtiques i una nova constitució i, alhora, a l’aixecament cantonal i les guerres amb els carlins i amb els independentistes cubans. Els succeïren Nicolàs Salmerón i l’unitarista Emilio Castelar però fou efímera; s’estroncà, el gener de 1874 amb el cop d’estat del general Manuel Pavia, extingint-se definitivament amb el pronunciament de Sagunt del general Arsenio Martínez-Campos. D’aquesta manera, el 29 de desembre de 1874, es donava pas, a la Restauració borbònica.

En aquest context, el Col·loqui vol posar en contrast els escenaris urbans, més industrials i progressistes, cas de Mataró, amb els més rurals i tradicionalistes com ara el Ripollès o, en el mateix Maresme, el cas de Tordera.

Des de la crida a la revolta del pretendent al tron del Regne d’Espanya Carles de Borbó, Carles VII, l’abril de 1872, Catalunya havia esdevingut un dels escenaris de la tercera Guerra Carlina. D’altra banda, amb la República molts monàrquics isabelins passaren al bàndol carlista.

Tot just un mes i mig després de proclamada la República, el 22 de març de 1873, el general carlí Francesc Savalls va atacar i ocupar la vila de Ripoll i com a represàlia per la resistència foren afusellats alguns soldats i carrabiners. Els carlins van mantenir la vila intermitentment fins ben entrat el 1875.

Poc després, el 13 de maig de 1873, un escamot del mateix Francesc Savalls va assaltar per primer cop la ciutat de Mataró. Els carlins van entrar a la ciutat i van fer ostatges però van retirar-se en reaccionar la Companyia de voluntaris. En els enfrontaments hi hagueren ferits i dos morts entre els liberals.

En contrast amb una ciutat liberal-republicana com Mataró, la zona de Tordera a l’Alt Maresme, amb nombroses masies disperses pel seu terme, i un caràcter més rural de la vila, s’alineà força més amb la causa de Carles de Borbó. Masos com can Serra del Massans o can Soliva simpatitzaren amb la causa carlina i alguns nodriren les partides de combatents amb membres de les seves nissagues.