Arxiu d'etiquetes: Franquisme

L’Art a Mataró a la postguerra (1940-1958)

Amb el títol L’Art plàstica a Mataró els anys de postguerra (1940-1958) el proper 13 de novembre se celebrarà el 18è Col·loqui Història a Debat. Enguany, l’acte central serà la conversa-col.loqui entre Francesc Masriera i Ballescà, poeta i biògraf de Jordi Arenas, i Antoni Luís i Planas, dibuixant i artista pintor.

Des de la seva profunda passió per l’art, els ponents oferiran una mirada sobre els anys foscos de la immediata postguerra, tot analitzant el lligam amb la tradició anterior a la Guerra Civil, la represa cultural i l’eclosió de les avantguardes, Aquest recorregut culminarà l’any 1958, coincidint amb el decés de Rafael Estrany, considerat el gran artífex de la recuperació artística de la ciutat.

El 18è Col·loqui es complementarà amb una tertúlia en el programa El Racó de Mataró ràdio i amb l’edició d’un nou número de la revista Felibrejada. En aquest sentit, s’ha obert el termini per a la presentació de col·laboracions escrites sobre l’art a la postguerra i el franquisme a Mataró i el Maresme o articles de tema lliure que també es recolliran al proper número de Felibrejada. Cal presentar el títol i resum (3000 caràcters màx. més una il·lustració opcional) abans del 30 de desembre de 2026.

Memòria Històrica a Argentona i Mataró.

Tertúlia d’història núm. 655 (19/2/2026)

Convidats: David Farell i Margarida Colomer.

Presenten: Joan Francesc Clariana, M. Tresa Diví i Jaume Vellvehí.

Producció i documentació: M. Tresa Diví i J.F. Clariana.

Descripció: aquests dies s’organitzen diferents activitats en relació al que se n’ha vingut dient Memòria Històrica. A principis d’aquest febrer a Argentona el Centre d’Estudis Argentonins va organitzar les Jornades de Memòria Històrica i el proper diumenge a Mataró s’organitza el Dia Nacional de l’Exili i la Deportació

Descarrega’l o escolta’l aquí

Dia Nacional de l’Exili i la Deportació (Mataró, 2026)

El proper diumenge 22 de febrer, a dos quarts de dotze del matí, se celebrarà des de la Platja de Sant Simó fins al monument del Camí del Nord, al Passeig del Callao, el Dia Nacional de l’Exili i la Deportació a Mataró. Un acte de Memòria que, a Mataró, se celebra des de l’any 2018. Aquest acte l’organitzem el Grup d’Historiadors Jaume Compte, el Grup de Recerca de la Memòria Històrica de Mataró, Memòria Socialista-Grup de Treball de Mataró i el Grup d’Història del Casal, quatre entitats de la ciutat que formen part de la Taula de Memòria.

El Dia Nacional de l’Exili i la Deportació rememora els episodis dels primers dies de febrer de 1939, quan les autoritats democràtiques republicanes amb gairebé 500.000 persones, entres civils i soldats, van emprendre el camí de la retirada, el camí del Nord, per travessar la frontera per diversos punts del Pirineu, fugint del terror que imposaven els militars insurrectes a tots els territoris que ocupaven. L’èxode massiu es va produir a finals de gener i, sobretot, entre els dies 5 i 10 de febrer, quan milers de persones van quedar atrapades als passos fronterers, patint el fred i els constants atacs de l’aviació franquista. França els va tancar en camps de concentració improvisats on van haver de sobreviure en unes condicions pèssimes. Molts van retornar i van patir la repressió implacable de la Dictadura, però una part significativa ja no va tornar mai més a casa seva. Alguns s’exiliaren a l’Amèrica Llatina, uns pocs a la Unió Soviètica i la majoria restaren a França on hagueren de fer front a l’ocupació i al terror nazi, fins al punt que alguns van ser deportats i assassinats a camps nazis.

El Grup d’Historiadors Jaume Compte, el Grup de Recerca de la Memòria Històrica, Memòria Socialista-Grup de Treball de Mataró i el Grup d’Història del Casal, organitzem l’acte per recordar i dignificar la memòria de l’exili mataroní, centrat en els anys de la Dictadura franquista, amb l’objectiu de generar consciència davant dels exilis i els desplaçaments forçosos de població que encara avui dia es produeixen, a Catalunya i arreu del món. L’acte començarà a dos quarts de 12 del matí des de la Platja de Sant Simó i transcorrerà fins al Monument del Camí del Nord on es divulgarà el testimoni de quatre exiliats mataronins: Fernando González Cassany, Manuel Mascarell Calvet, José Galdon López i de Rosa Serra Baqués. Un cop arribats al monument del Camí del Nord, es desenvoluparà la part final de l’acte on es donarà testimoni sobre els catalans del Camp d’Agde i retrem homenatge als mataronins deportats i es farà un reconeixement a la Sra. Olga Vázquez filla de Julián Vázquez Pascual i a la Sra. Montse Suñer filla de Miquel Suñer. Finalment es procedirà a l’ofrena floral col·lectiva.

EL 17è Col·loqui Història a Debat:  La lluita per l’ensenyament públic, democràtic i en català contra el Franquisme

Tertúlia d’Història núm. 645 (13/11/2025)

Convidats: Ricard Aymerich. Amb intervencions de Víctor Ligos, Margarida Colomer, Maria Majó, Àngel Prats i M. Roser Trilla.

Presenten: Joan Francesc Clariana, Melanie Perez, M. Teresa Diví i Jaume Vellvehí.

Producció i documentació: Jaume Vellvehí.

Descripció: parlem del 17è Col·loqui Història a Debat que cada any organitza el Grup d’Història del Casal i que en aquesta ocasió s’ha centrat amb el títol “La lluita per l’ensenyament públic, democràtic i en català contra el Franquisme”. Parlarem amb el mestre i psicòleg Ricard Aymerich i escoltarem alguns dels ponents del Col.loqui com els historiadors i docents Víctor Ligos i Margarida Colomer o els docents i activistes Maria Majó, Àngel Prats o la filòloga i docent M. Roser Trilla.

Descarrega’l o escolta’l aquí

S’inaugura el cicle “La lluita per l’ensenyament públic, democràtic i en català contra el Franquisme”

Dimecres es va celebrar la primera sessió del cicle La lluita per l’ensenyament públic, democràtic i en català contra el Franquisme que co-organitzen el Moviment Educatiu del Maresme i el Grup d’Història del Casal.

Ricard Aymerich i Balagueró, mestre i psicòleg, va parlar de Escoles contra Franco amb pedagogia guanyadora. Com diu Aymerich en el programa del cicle: «Al franquisme se’l va combatre des de molts fronts. El nacionalcatolicisme, omnipresent, disposava de tots els instruments repressius quan una minoria d’escoles van iniciar una revolta amb la millor eina per canviar les coses des de l’arrel: la tradició pedagògica del nostre país. Una convicció ferma i una capacitat organitzativa eficaç van aplanar el camí cap a una escola pensada per als nous temps democràtics».

La propera sessió serà divendres 7 de novembre, també a la Sala polivalent del Cafè Nou a les 18:00 h, amb la inauguració del 17è Col·loqui Història a Debat amb les intervencions de Víctor Ligos i Hernando sobre L’ensenyament abans i durant la República i Margarida Colomer i Rovira sobre La lluita per l’ensenyament públic, democràtic i en català durant el franquisme.

Es reprendrà l’endemà dissabte dia 8 al mateix lloc i hora, amb el col·loqui amb els testimonis i experiències a càrrec dels docents Maria Majó sobre les escoles Cirera i Bons Amics, Àngel Prats sobre l’escola Tomàs Viñas, Mercè Calpe de l’Institut Alexandre Satorras, M. Roser Trilla, també de l’Institut Alexandre Satorras i del rol d’Òmnium en la introducció del català en l’ensenyament, i Ramon Llinés sobre els orígens del MEM.

El Cicle es complementa amb l’exposició Segur que tomba. Els moviments i accions de lluita antifranquista (1960-1975) que es pot visitar al Museu de Mataró – Can Serra.

La lluita per l’ensenyament públic, democràtic i en català contra el Franquisme

La lluita per l’ensenyament públic, democràtic i en català contra el Franquisme, és el títol que aplega dues iniciatives coincidents promogudes respectivament pel Moviment Educatiu del Maresme (MEM) i el Grup d’Història del Casal (GHC). Aquestes jornades se celebraran els dies 5, 7 i 8 de novembre a la Sala Polivalent del Cafè Nou (La Riera, 123. Mataró).

La jornada d’enguany del MEM s’ha concretat en la conferència «Escoles contra Franco amb pedagogia guanyadora» que obrirà el programa. Al franquisme se’l va combatre des de molts fronts. El nacionalcatolicisme, omnipresent, disposava de tots els instruments repressius quan una minoria d’escoles van iniciar una revolta amb la millor eina per canviar les coses des de l’arrel: la tradició pedagògica del nostre país. Una convicció ferma i una capacitat organitzativa eficaç van aplanar el camí cap a una escola pensada per als nous temps democràtics.

La segona de les sessions obrirà el 17è Col·loqui Història a Debat que anualment organitza el GHC. El tema triat enguany es correspon al títol del programa i va néixer com una continuïtat del Col·loqui de l’any passat En la lluita per la llibertat. Antifranquisme i repressió d’on va sorgir la proposta. Com és habitual se celebrarà en dues sessions. La primera amb dues conferències contextualitzadores i la segona es dedicarà al col·loqui centrat en experiències viscudes. Es pot trobar el programa detallat i tota la informació en el blog del Col·loqui. [en aquest enllaç].

Paral·lelament, des de la web del GHC s’habilitarà un blog dedicat al Col·loqui on, des d’uns dies abans, es podran fer aportacions, comentaris i plantejar preguntes als ponents. [en aquest enllaç]

Per a fer el seguiment del col·loqui a través del blog caldrà inscriure’s prèviament des del mateix blog. [en aquest ellaç]

El 17è Col·loqui s’emmarca en l’exposició Segur que tomba. Els moviments i accions de lluita antifranquista (1960-1975) que es pot visitar al Museu de Mataró – Can Serra.
 

Record a Joan Peiró i Belis (Mataró, 24 de juliol)

El proper 24 de juliol farà 83 anys que van assassinar el sindicalista i cooperativista Joan Peiró i Belis (Hostafrancs, Barcelona, 1887- Paterna, València, 1942) i set companys sindicalistes més a Paterna, a l’horta valenciana. És per això que el dijous dia 24, coincidint amb la data de l’aniversari, se celebrarà l’acte de l’encesa del monument a Joan Peiró i a en memòria de totes les víctimes del franquisme en el Pati del Cafè Nou (Mataró).

Dijous 24 de juliol a partir de les 20:00 ens trobarem un cop més al Pati del Cafè Nou en un senzill acte de reconeixement i memòria. Enguany, l’Associació Vidre Bufat farà una demostració de vidre bufat com a record de la vinculació de Peiró amb l’ofici de vidrier. A les 21:00 h es procedirà a la lectures de textos de Joan Peiró i l’actuació musical de Marc Ramia pe acabar amb el record dels set afusellats a Paterna junt a Joan Peiró el 1942, per donar pas a les 22:00 h a l’encesa del monument.

Des de l’any 2018, cada 24 de juliol a les 10 del vespre s’encén en el seu record el monument, un bufador de vidre, obra de l’artista Martí Anson. En la base del monument, un fanal amb forma de bufador de vidre amb una punta lluminosa de vidre bufat, hi figura la llegenda: “En record de Joan Peiró i Belis (1887-1942), anarcosindicalista i cooperativista, en el 75è aniversari del seu afusellament a Paterna i en memòria de totes les víctimes de la dictadura franquista. Mataró, 2017”.  

El Grup d’Història del Casal, com a entitat de la Comissió Ciutadana organitzadora, us convidem a assistir-hi.

Comissió Ciutadana

Arxiu-Biblioteca Unió de Cooperadors,

Associació Memòria Històrica Gent Gran de Mataró

Associació Vidre Bufat de Mataró

CGT. Maresme

CCOO

Club d’Opinió Jaume Llavina

Fundació Salvador Seguí

Fundació Unió Cooperadors Mataró

Grup d’Història del Casal de Mataró

Grup d’Historiadors Jaume Compte

Grup de Recerca de la Memòria Històrica de Mataró

Memòria Socialista

Moviment Educatiu del Maresme

Omnium Mataró-Maresme

Unió de Cooperadors de Mataró

Joan Peiró en el record

El proper 24 de juliol farà 82 anys que van assassinar el sindicalista i cooperativista Joan Peiró i Belis (Hostafrancs, Barcelona, 1887- Paterna, València, 1942) i set companys sindicalistes més a Paterna, a l’horta valenciana. És per això que el dimecres dia 24, coincidint amb la data de l’aniversari, se celebrarà l’acte de l’encesa del monument a Joan Peiró i a tots els assassinats pel franquisme al Pati del Cafè Nou (Mataró) per dignificar-los.

Dissabte 24 de juliol a les 21:15 ens trobarem al Pati del Cafè Nou en un senzill acte de reconeixement i memòria amb lectures de textos de Joan Peiró, l’actuació musical de Marc Ramia i el record dels set afusellats a Paterna junt a Joan Peiró el 1942, per donar pas a les 22:00 h a l’encesa del monument.

Des de l’any 2018, cada 24 de juliol a les 10 del vespre s’encén en el seu record el monument, un bufador de vidre, obra de l’artista Martí Anson,.

El Grup d’Història del Casal, com a entitat de la Comissió Ciutadana organitzadora, us convidem a assitir-hi.

Arxiu-Biblioteca Unió de Cooperadors,

Associació Memòria Històrica Gent Gran de Mataró

Associació Vidre Bufat de Mataró

CGT. Maresme

CCOO

Club d’Opinió Jaume Llavina

Fundació Salvador Seguí

Fundació Unió Cooperadors Mataró

Grup d’Història del Casal de Mataró

Grup d’Historiadors Jaume Compte

Grup de Recerca de la Memòria Històrica de Mataró

Memòria Socialista

Moviment Educatiu del Maresme

Omnium Mataró-Maresme

Unió de Cooperadors de Mataró

Arqueologia de les fosses del franquisme i Memòria Històrica

Tertúlia d’Història núm. 593 (29/2/2024)

Convidats: Cesc Busquets.

Presenten: Joan Francesc Clariana, Imma Bassols i Jaume Vellvehí.

Documentació i coordinació: Imma Bassols.

Descripció:   parlem amb l’arqueòleg Cesc Busquets sobre l’arqueologia i la Memòria Històrica. Actualment les tècniques arqueològiques s’apliquen a la recuperació de la memòria històrica gràcies a les lleis de memòria que han fet possible, de moment, que s’estudiïn, es localitzin i s’excavin les fosses comunes de la Guerra Civil i el Franquisme amb l’objectiu d’identificar les persones que hi foren sepultades i amb objectiu reparador i dignificador.

Descarrega’l o escolta’l aquí

Fotografia: Atics, SL

“Laietana, 43. El cau de la bèstia”, es presenta a Mataró

El proper dijous 30 de novembre a les 19:30h, al Foment Mataroní, es farà la presentació del documental Laietana, 43. El cau de la bèstia, dirigit per Jaume Domènech. La presentació de la pel·lícula documental comptarà amb la participació en el col·loqui de Jaume Domènech i Pilar Rebaque, de la Comissió de la Dignitat.

Es tracta d’un viatge històric per la comissaria de Via Laietana assenyalant i posant nom als principals torturadors a partir del testimoni de les víctimes. En el documental s’han pogut identificar «Més de 40 agents de policia, com a mínim, van fer de torturadors durant dècades a la comissaria Laietana de Barcelona, temuda per la brutalitat i el sadisme en els interrogatoris dels detinguts per raons ideològiques, religioses, ètniques o de gènere».  

Es tracta d’un exercici de memòria i reparació, que recupera els testimonis dels qui ho van patir, assenyalant i acusant els torturadors, alguns d’ells vius i que encara passen desapercebuts entre nosaltres.

La presentació compta amb el suport de l’Assemblea, Òmnium Maresme, Grup de Recerca de la Memòria Històrica Mataró, Consell Local de la República, Comissió Memòria Històrica de la Gent Gran, Ajuntament de Mataró, Grup d’Historiadors Jaume Compte i el Grup d’Història del Casal.

Des del Grup d’Història del Casal convidem a assistir a la presentació en un exercici de memòria i reparació als represaliats.

Descarregueu el cartell