Intervenir en el 16è Col·loqui

Quan es pot intervenir?

A partir del 25 de novembre es podrà intervenir en el Col·loqui mitjançant el formulari que hi ha més avall.

Les qüestions es plantejaran als ponents durant les sessions del Col·loqui.

Com es pot intervenir?

Per intervenir escriviu la vostra aportació (una pregunta, una reflexió o comentari en relació a qualsevol aspecte de les ponències i del tema central, així com vivències o records) en el formulari de comentaris que hi ha al dessota.

Totes les aportacions s’inclouran en el proper volum de Felibrejada (2025).

Qui pot intervenir?

La intervenció és oberta a tothom.

No s’acceptaran les intervencions anònimes. En la intervenció ha de constar el nom i cognom de qui la fa i l’adreça de correu. L’adreça de correu no serà visible per a la resta d’usuaris.

El vostre comentari serà visible un cop hagi estat validat i rebreu un correu avisant-vos si hi ha una resposta o comentari nou.

Deixa un comentari

11 pensaments sobre “Intervenir en el 16è Col·loqui”

  3. Bones, ahir es va comentar cert oblit darrere la recuperació de la Memòria històrica i la dignificació dels represaliats pel règim franquista i la dignificació dels lluitadors contra el feixisme. Hi ha un cas concret que ho posa de manifest, el del maquis conegut com “el Senzill”. Un lluitador gairebé centenari que se li commutà  la condemna a mort i es passà 20 anys a les presons de Franco. Bo i les diferents iniciatives que ha empès reclamant justícia i reparació, un reconeixement al capdavall que dignifiqui els lluitadors per la llibertat com ell, fins a ara no ha estat possible. La Memòria no pot excloure’ls.

    M'agrada

    Respon

    1. Si tens raó Ivone en Joan Busquets demana justícia i reparació. El Senzill, era el seu sobrenom i va ser un dels maquis anarquista i antifranquista que va formar en en les partides de Marcel·lí Massana i d’en Pep Sabaté als anys 40. Si voleu saber més coses hi ha una edició del 2013 de les seves memòries amb el títol: El senzill. Guerrilla i prsó d’un maqui.

      M'agrada

      Respon

    2. La persistència d’un feixisme polític i sociològic en les estructures d’aquesta democràcia borbònica, no permet de recuperar com cal la memòria dels antics resistents. Els que van guanyar la guerra el 1939, segueixen imposant els criteris econòmics, polítics, culturals. La dictadura del capital

      M'agrada

      Respon

  5. En la sessió d’ahir es va comentar que la voladura del monument als caidos de Mataró va ser obra de la OLLA i que es distingia de del MIL per ser independentista. És així o ho vaig entendre malament. Enhorabona per aquestes jornades, han estat molt interessants

    M'agrada

    Respon

    1. Si vols tenir un testimoni directe hi ha un article, que és una conferencia que va fer el 2010 a Madrid Ricard de Vargas, antic militant del MIL i després de l’OLLA i si bé aquest aspecte diferencial sembla clar, segons ell tampoc és que sigui el més distintiu. De fet l’article és interessant testimonialment perquè és la veu d’algú que hi va participar. Es titula El 1000 y la OLLA. La agitción armada, formación teòrica y movimiento obrero en la España salvaje, i el pots trobar en línia editat per Editorial Klinamen

      M'agrada

      Respon

  6. Companys, encara que les ponències han estat molt interessants, en canvi el col·loqui, per mi no va complir les expectatives i bona part del que es va dir ja ho havíem sentit altres vegades o ja ho sabíem. Llàstima. Posar-los tots junts però va ser un encert malgrat la dificultat de gestionar tantes intervencions. Salut!

    M'agrada

    Respon

Deixa un comentari

Grup d'Història del Casal