Convidats: Josep Puig Pla i Jaume Vellvehí i Altimira.
Presenten: Paquita Tuxans, Maria Teresa Diví i Joan Francesc Clariana.
Documentació i coordinació: Jaume Vellvehí.
Descripció: seguim parlant de publicacions per aquest Sant Jordi. Parlem del llibre d’Esteve Albert i Corp “Josep Sebastià Pons poeta de la catalanitat essencial”, amb els seus curadors i autors de l’estudi introductori, Josep Puig i Pla i Jaume Vellvehí Altimira, que es va presentar el passat dia 6 a Dosrius.
Presenten: Melanie Pérez, Maria Teresa Diví, Paquita Tuxans, Joan Francesc Clariana i Jaume Vellvehí.
Documentació i coordinació: Jaume Vellvehí
Descripció: Iniciem una ronda de programes dedicats a parlar de llibres i revistes tot preparant Sant Jordi. Comencem parlant del darrer número de la revista Felibrejada, parlant amb els autors d’alguns dels articles. Són articles que tracten temàtica ben diversa, sobre figures com l’escriptora Montserrat Roig, sobre el poeta arenyenc Lluís López Oms o de temes de patrimoni i arqueologia: sobre la presó de Mataró, sobre el retaule de Sant Cristòfol de Cabrils o sobre el cas d’un enigmàtic medalló romà dedicat a Pompea.
Dissabte 25 s’ha inaugurat el Monument a Salvador Espriu a partir de l’escultura El Curs de la Vida de l’escultor mataroní Manuel Cusachs i Xivillé (Mataró, 18 d’agost de 1933 – 14 de febrer de 2019).
El projecte va néixer de la relació entre l’escultor i el poeta quan l’estiu de 1979 Manuel Cusachs i Salvador Espriu van passar llargues hores parlant de l’obra del poeta. D’aquelles converses, l’escultor mataroní va treballar fins al 1989 una sèrie de 33 peces de bronze inspirades en l’obra més emblemàtica del poeta, El caminant i el mur. Espriu havia deixat dit a Cusachs que si mai se’l recordés hi fos present l’escultura que interpreta “El Curs de la Vida”, basada en el poema del mateix títol del primer epígraf “Les ombres, el riu, el somni perdut” d’ El Caminant i el Mur.
El projecte es presentà l’any 2015 a Arenys de Mar però finalment ha estat a Mataró on s’ha fet realitat. Tal com volia Manuel Cusachs, el monument se situa vora el mar, al final del Passeig del Callao, a tocar de la riera de Sant Simó. L’escultura en bronze “El curs de la vida”, representa el mateix poeta, i el seu retrat, i la significació literària del camí de la vida.
En el monument hi ha gravats versos de dos poemes de Salvador Espriu. En un dels quatre blocs de pedra de la peanya hi ha gravats els quatre primers versos de la poesia 24 de Llibre de Sinera, que diuen:
Quan la llum pujada des del fons del mar
a llevant comença just a tremolar,
he mirat aquesta terra,
he mirat aquesta terra…
Al bloc situat al cantó de llevant hi ha gravats uns versos del poema 5 del llibre Cementiri de Sinera que diuen:
Pels portals de Sinera
passo captant engrunes
de vells records.
El monument, que ha fet realitat l’Ajuntament de Mataró, i del qual Cusachs n’havia deixat feta la maqueta, els dibuixos i el guix, va prendre embranzida després que diferents entitats de la ciutat i personalitats del món de la cultura, la política i altres àmbits expressessin la demanda de la materialització
del monument a Salvador Espriu i, en definitiva, l’homenatge ciutadà a l’escultor Manuel Cusachs.
El Grup d’Història del Casal, com una de les entitats que en el seu moment van recolzar aquesta iniciativa felicitem a l’Ajuntament de Mataró i a la família de Manuel Cusachs i a l’empresa Cabré Junqueras que s’hi ha implicat econòmicament.
Amb aquesta obra, Mataró enriqueix notablement el patrimoni artístic públic de la ciutat. Enhorabona!
Presenten: Joan Francesc Clariana, Imma Bassols i M. Teresa Diví
Documentació: Jaume Vellvehí
Descripció: Amb el programa d’avui comencem una roda de tertúlies que tractaran algunes de les ponències i comunicacions presentades i que es publicaran en el proper número de Felibrejada que serà el volum de les Actes d’aquest 14è Col·loqui Història a Debat. En la tertúlia d’avui parlarem de la ponència La Renaixença al Maresme.La difusió territorial de l’ideari del catalanisme.
Descripció: Parlem amb l’autor En la construcció de la cultura del catalanisme al Maresme, Els Jocs Florals de Mataró de 1904 i el certamen de la Nueva Constancia 1905. I també del llibre La Missa de Sant Jordi a Mataró, del qual n’és coautor amb M. Roser Trilla, Francesc Masriera i Carme Solà.
Donada la situació actual de confinament, periòdicament anirem recomanant materials interessants que ajudin a alleujar la situació i siguin enriquidors.
Un recorregut per la biografia vital, intel·lectual i estètica
del poeta avantguardista català
L’any 2010, Arts Santa Mònica i la Institució de les Lletres Catalanes van organitzar l’exposició Joan Salvat-Papasseit, poeta avantguardista català. A l’exposició s’hi van mostrar més de cent documents originals que il·lustren la seva aportació a la primera avantguarda catalana. En el video assistim a un breu però prou interessant recorregut per l’exposició que segueix un itinerari cronològic que permet reconstruir de manera visual el procés que conforma la biografia vital, intel·lectual i estètica del poeta Joan Salvat-Papasseit (1894-1924), assenyalant la seva aportació al caràcter ideològic de la primera avantguarda —literària i plàstica— a Catalunya.
Presenten: Núria Gómez, Maria Asmarat, Jaume Vellvehí i Oriol Agramunt.
Documentació: Jaume Vellvehí.
Tècnic: Carles Capella
Descripció: L’accèssit del premi Iluro d’enguany ha estat per al treball Joan Pujol (Mataró, segle XVI) o la poesia en el seu context, dels Drs. Pep Valsalobre i Eulàlia Miralles. Amb la Dra. Eulàlia Miralles j vam parlar de Joan Pujol temps enrere, ara reemetem aquell programa dedicat al poeta mataroní Joan Pujol, autor del primer poema èpic de la batalla de Lepant. Pujol és, junt amb Pere Serafí, el referent de la poesia catalana del segle XVI.
Amb el títol Joan Pujol (Mataró, segle XVI) o la poesia en el seu context, els Drs. Pep Valsalobre i Eulàlia Miralles han estat els guanyadors de la 61a convocatòria del Premi Iluro de monografia històrica. El premi ha quedat desert però el jurat, presidit pel Dr. Josep Maria Fradera (Universitat Pompeu Fabra) ha decidit concedir l’accèssit al treball sobre la figura i l’obra del prevere mataroní, força desconegut malgrat el seu rol en la producció poètica de la Catalunya de segle XVI de recuperació i manteniment de la tradició literària al costat d’aspectes contrareformistes que l’emmarquen en l’Edat Moderna. Joan Pujol va néixer a Mataró a la primera meitat del segle XVI i la seva obra més coneguda es un poema èpic sobre la batalla de Lepant, la darrera gran gesta de la marina catalana. Per a saber-ne més sobre el poeta en aquest enllaç una tertúlia amb Eulàlia Mirallesal programa El Racó, la tertúlia del Grup d’Història del Casal a Mataró Ràdio.
Descripció: Aquest poeta va néixer probablement a Mataró en una data indeterminada al voltant del 1583 i va morir després del 1603 ostentant el càrrec de prevere a Mataró. La seva obra poètica en català (1574) comprèn un poema èpic a la victòria de Lepant escrit bàsicament en decasíl·labs de cobles creudes i el poema “Visió en somni”, en el qual se li apareix Ausiàs March i es plany de la incomprensió de l’època per la seva obra. Tota la seva poesia mostra una gran influència d’aquest poeta.
