Arxiu d'etiquetes: postguerra

L’Art a Mataró a la postguerra (1940-1958)

Amb el títol L’Art plàstica a Mataró els anys de postguerra (1940-1958) el proper 13 de novembre se celebrarà el 18è Col·loqui Història a Debat. Enguany, l’acte central serà la conversa-col.loqui entre Francesc Masriera i Ballescà, poeta i biògraf de Jordi Arenas, i Antoni Luís i Planas, dibuixant i artista pintor.

Des de la seva profunda passió per l’art, els ponents oferiran una mirada sobre els anys foscos de la immediata postguerra, tot analitzant el lligam amb la tradició anterior a la Guerra Civil, la represa cultural i l’eclosió de les avantguardes, Aquest recorregut culminarà l’any 1958, coincidint amb el decés de Rafael Estrany, considerat el gran artífex de la recuperació artística de la ciutat.

El 18è Col·loqui es complementarà amb una tertúlia en el programa El Racó de Mataró ràdio i amb l’edició d’un nou número de la revista Felibrejada. En aquest sentit, s’ha obert el termini per a la presentació de col·laboracions escrites sobre l’art a la postguerra i el franquisme a Mataró i el Maresme o articles de tema lliure que també es recolliran al proper número de Felibrejada. Cal presentar el títol i resum (3000 caràcters màx. més una il·lustració opcional) abans del 30 de desembre de 2026.

Dia Nacional de l’Exili i la Deportació (Mataró, 2026)

El proper diumenge 22 de febrer, a dos quarts de dotze del matí, se celebrarà des de la Platja de Sant Simó fins al monument del Camí del Nord, al Passeig del Callao, el Dia Nacional de l’Exili i la Deportació a Mataró. Un acte de Memòria que, a Mataró, se celebra des de l’any 2018. Aquest acte l’organitzem el Grup d’Historiadors Jaume Compte, el Grup de Recerca de la Memòria Històrica de Mataró, Memòria Socialista-Grup de Treball de Mataró i el Grup d’Història del Casal, quatre entitats de la ciutat que formen part de la Taula de Memòria.

El Dia Nacional de l’Exili i la Deportació rememora els episodis dels primers dies de febrer de 1939, quan les autoritats democràtiques republicanes amb gairebé 500.000 persones, entres civils i soldats, van emprendre el camí de la retirada, el camí del Nord, per travessar la frontera per diversos punts del Pirineu, fugint del terror que imposaven els militars insurrectes a tots els territoris que ocupaven. L’èxode massiu es va produir a finals de gener i, sobretot, entre els dies 5 i 10 de febrer, quan milers de persones van quedar atrapades als passos fronterers, patint el fred i els constants atacs de l’aviació franquista. França els va tancar en camps de concentració improvisats on van haver de sobreviure en unes condicions pèssimes. Molts van retornar i van patir la repressió implacable de la Dictadura, però una part significativa ja no va tornar mai més a casa seva. Alguns s’exiliaren a l’Amèrica Llatina, uns pocs a la Unió Soviètica i la majoria restaren a França on hagueren de fer front a l’ocupació i al terror nazi, fins al punt que alguns van ser deportats i assassinats a camps nazis.

El Grup d’Historiadors Jaume Compte, el Grup de Recerca de la Memòria Històrica, Memòria Socialista-Grup de Treball de Mataró i el Grup d’Història del Casal, organitzem l’acte per recordar i dignificar la memòria de l’exili mataroní, centrat en els anys de la Dictadura franquista, amb l’objectiu de generar consciència davant dels exilis i els desplaçaments forçosos de població que encara avui dia es produeixen, a Catalunya i arreu del món. L’acte començarà a dos quarts de 12 del matí des de la Platja de Sant Simó i transcorrerà fins al Monument del Camí del Nord on es divulgarà el testimoni de quatre exiliats mataronins: Fernando González Cassany, Manuel Mascarell Calvet, José Galdon López i de Rosa Serra Baqués. Un cop arribats al monument del Camí del Nord, es desenvoluparà la part final de l’acte on es donarà testimoni sobre els catalans del Camp d’Agde i retrem homenatge als mataronins deportats i es farà un reconeixement a la Sra. Olga Vázquez filla de Julián Vázquez Pascual i a la Sra. Montse Suñer filla de Miquel Suñer. Finalment es procedirà a l’ofrena floral col·lectiva.

Joan Peiró en el record

El proper 24 de juliol farà 82 anys que van assassinar el sindicalista i cooperativista Joan Peiró i Belis (Hostafrancs, Barcelona, 1887- Paterna, València, 1942) i set companys sindicalistes més a Paterna, a l’horta valenciana. És per això que el dimecres dia 24, coincidint amb la data de l’aniversari, se celebrarà l’acte de l’encesa del monument a Joan Peiró i a tots els assassinats pel franquisme al Pati del Cafè Nou (Mataró) per dignificar-los.

Dissabte 24 de juliol a les 21:15 ens trobarem al Pati del Cafè Nou en un senzill acte de reconeixement i memòria amb lectures de textos de Joan Peiró, l’actuació musical de Marc Ramia i el record dels set afusellats a Paterna junt a Joan Peiró el 1942, per donar pas a les 22:00 h a l’encesa del monument.

Des de l’any 2018, cada 24 de juliol a les 10 del vespre s’encén en el seu record el monument, un bufador de vidre, obra de l’artista Martí Anson,.

El Grup d’Història del Casal, com a entitat de la Comissió Ciutadana organitzadora, us convidem a assitir-hi.

Arxiu-Biblioteca Unió de Cooperadors,

Associació Memòria Històrica Gent Gran de Mataró

Associació Vidre Bufat de Mataró

CGT. Maresme

CCOO

Club d’Opinió Jaume Llavina

Fundació Salvador Seguí

Fundació Unió Cooperadors Mataró

Grup d’Història del Casal de Mataró

Grup d’Historiadors Jaume Compte

Grup de Recerca de la Memòria Històrica de Mataró

Memòria Socialista

Moviment Educatiu del Maresme

Omnium Mataró-Maresme

Unió de Cooperadors de Mataró

Diada d’homenatge a Joan Peiró

El 24 de juliol, ha sigut especial, al matí hem fet per primera vegada una activitat dedicada al públic infantil, una narració de contes que hem titulat “Revolta! Els contes que Joan Peiró hauria explicat als seus nets” , una recopilació de contes basats en el cooperativisme, la solidaritat i la coherència de defensar les idees sense por, que ha portat a terme l’Esteve Guardiola del Buc de Llibres.

A la tarda s’ha fet una ofrena floral al cementiri dels Caputxins on reposa Peiró, la seva esposa i la seva filla Guillermina. A les 6 de la tarda s’han llançat les 8 salves en record dels 8 afusellats aquell 24 de juliol de 1942 a Paterna.

Al vespre, a les 21:00 h, s’ha fet una lectura dramatitzada de l’espectacle Peiró42. Es tracta d’una lectura en la qual s’ha intentat mantenir  el mateix ambient i banda sonora d’aquella producció escènica. Anirà a càrrec dels mateixos actors que van fer la representació original, en Jaume Ametller, Notxa; en David Pruna i la Izaskun Larrea que interpreta a Guillermina Peiró. A les 10 en punt s’ha il·luminat el monument i, per acabar, el músic Arnau Aymerich ha interpretat una cançó. L’acte l’ha tancat la família Peiró.

Homenatge a Joan Peiró, diumenge 24 de juliol. 80 anys de l’afusellament.

El proper 24 de juliol farà 80 anys que van assassinar el cenetista Joan Peiró i set companys sindicalistes més a Paterna al País Valencià. Per aquest motiu la Comissió ciutadana d’homenatge a Joan Peiró ha organitzat una sèrie d’actes per dignificar-lo i preservar el seu llegat que s’estendran els propers mesos.

Fa unes setmanes, al Cafè de Mar el cicle Feixisme/s II, s’ha dedicat al 80è aniversari, amb un seguit de presentacions de llibres i de pel·lícules relacionades amb la repressió franquista i la resistència al règim. El cicle es reprendrà al setembre (podeu consultar la programació en aquest enllaç).

Diumenge 24 de juliol

El centre de l’homenatge serà el proper diumenge 24 de juliol data del seu afusellament el 1942, amb diverses activitats al llarg del dia:

–Matí: activitat infantil “Revolta! Els contes que Joan Peiró hauria explicat als seus nets” (Bar del Cafè Nou, 11h, a càrrec d’Esteve Guardiola del Buc de Llibres)

–Tarda: Ofrena floral lliure a la tomba de Joan Peiró al Cementiri dels Caputxins (de 2/4 de 6 a 2/4 de 7. A les 18h, es tiraran 8 salves en honor als 8 afusellats a Paterna la tarda del 24 de juliol de 1942)

–Vespre: lectura dramatitzada de Peiró42 al Pati del Cafè Nou a càrrec dels tres actors de l’obra (a les 21h).

Tot seguit, encesa del monument a les 22h i breu actuació d’Arnau Aymerich (Ebri Knight).

A la tardor

De cara a la tardor, una exposició sobre Joan Peiró que ha estat comissariada per la CGT, es podrà visitar a la Biblioteca Pompeu Fabra i a la Biblioteca Antoni Comas. També hi haurà dues taules rodones sobre Peiró coorganitzades amb el Memorial Democràtic de la Generalitat de Catalunya. L’una es portarà a terme a Mataró i l’altra, a Barcelona, al barri de Sants on va néixer i treballar Joan Peiró i Belis.

El programa també inclou altres activitats i contingut pedagògic. Concretament, la conferència “Joan Peiró, vidrier” (a càrrec de Víctor Ligos, el 23 de novembre al Cafè de Mar) i la difusió de la maleta pedagògica Joan Peiró (podeu consultar els materials en aquest enllaç)

Premi Thos 2022: antifranquisme a Canet de Mar

Tertúlia d’Història núm. 533 (2/6/2022)

Convidats: Jana Olivares i Biel Blanquer

Presenten: Núria Gómez, Sandra Cabrespina i Jaume Vellvehí.

Documentacio: Jaume Vellvehí,

Tècnic: Maria Asmarat

Descripció: Parlem amb el guanyadors i la finalista del premi Thos i Codina de batxillerat 2022.

Escolta-ho a la carta i descarrega’l

estudiar a l’escola El Pilar durant la dictadura franquista

Tertúlia d’Història núm. 525 (3/3/2022)

Convidades: Rosa Montero Verdalet i Montserrat Soriano.

Presenten: Núria Gómez, Sandra Cabrespina, Maria Asmarat.

Documentacio: Núria Gómez, Sandra Cabrespina,

Tècnic: Maria Asmarat

Descripció: El programa d’avui, descobrirem com era estudiar a l’escola El Pilar O de la Plaça de Cuba, de Mataró, durant la dictadura franquista amb anècdotes i records.

Escolta-ho a la carta i descarrega’l

mataro recorda joan peiró

Com cada any, el dissabte 24 de juliol, la Comissió Ciutadana d’Homenatge a Joan Peiró i Belis, va organitzar un senzill i emotiu acte en el seu record i de tots els assassinats pel franquisme. Unes 125 persones van assistir al Pati del Cafè Nou a l’encesa del monument. L’acte va consistir en la lectura dels noms de les set persones afusellades el 24 de juliol de 1942 a Paterna junt a Joan Peiró just abans de les 10 del vespre, hora que cada any s’encén el monument. Es tracta d’un fanal amb forma de bufador de vidre, l’ofici de Joan Peiró, que la nit del dia 24 de cada any s’encén en la seva memòria. És l’únic dia que el fanal es posa en marxa.

Tot seguit es va procedir a la lectura de fragments de textos de Joan Peiró i sobre Joan Peiró. L’acte va acabar amb la interpretació de l’himne A las barricadas! a càrrec d’Arnau Aymerich i Casas. Aquesta cançó -himne de l’anarcosindicalisme europeu- va ser la melodia anarcosindicalista més popular durant la guerra civil espanyola. D’origen polonès (1883), se’n va publicar la partitura al diari anarquista Tierra y Libertad de Barcelona l’any 1933, fet que va propiciar la seva ràpida divulgació.

El proper any es compliran els 80 anys de l’afusellament de Peiró.

Fotos: M. Estrems, M. Colomer i Òmnium

Dia Nacional de l’Exili i la deportació

El dia 5 de febrer, es commemora el Dia Nacional de l’Exili i la Deportació que va instituir el Govern de la Generalitat de Catalunya en memòria del pas de la frontera, el 5 de febrer de 1939, dels màxims representants de les institucions republicanes i desenes de milers de civils i soldats fidels a la República, camí de l’exili. Des de ja fa quatre anys el Grup de Recerca de la Memòria Històrica, el Grup d’Historiadors Jaume Compte i el Grup d’Història del Casal de Mataró, amb el suport de l’Ajuntament de Mataró, s’organitza la commemoració a Mataró, una passejada pel tram mataroní del Camí del Nord. Enguany la situació derivada de la pandèmia no ha fet possible dur-la a terme.

Malgrat tot, el Grup de Recerca de la Memòria Històrica proposa que individualment es deixi un clavell vermell en el monument del Camí del Nord (al passeig del Callao) o en alguna de les 15 llambordes Stolpersteine de la ciutat el cap de setmana del 5 al 7 de febrer.

El Grup d’Història del Casal convidem a fer aquest petit gest de recordança.

El 12è Col·loqui Història a Debat. Exilis i Dissidències/2

Tertúlia d’Història núm. 483 (Mataró Ràdio: 5/11/2020)

Convidats: Agustí Barrera i Jordi Albadalejo

Presenten:  Núria Gómez,  Sandra Cabrespina, Jaume Vellvehí, Maria Asmarat i Oriol Agramunt,

Documentació: Jaume Vellvehí

Tècnic: Oriol Agramunt

Descripció:  El 12è Col·loqui te com a títol genèric Exilis i dissidències i a més de la temàtica estricta del Col·loqui també hi ha un àmbit per a la presentació de comunicacions de tema lliure. Avui parlem amb dos dels autors que hi han contribuït amb comunicacions sobre els exilis de Joan Peiró i de Ferrer i Guàrdia i sobre el Front Nacional de Catalunya amb motiu del 80è aniversari de la seva fundació..

Escolta-ho a la carta i descarrega’l en M4A

Durada de la gravació: 50,45minuts 41,7 Mb