Arxiu d'etiquetes: personatges

L’Art a Mataró a la postguerra (1940-1958)

Amb el títol L’Art plàstica a Mataró els anys de postguerra (1940-1958) el proper 13 de novembre se celebrarà el 18è Col·loqui Història a Debat. Enguany, l’acte central serà la conversa-col.loqui entre Francesc Masriera i Ballescà, poeta i biògraf de Jordi Arenas, i Antoni Luís i Planas, dibuixant i artista pintor.

Des de la seva profunda passió per l’art, els ponents oferiran una mirada sobre els anys foscos de la immediata postguerra, tot analitzant el lligam amb la tradició anterior a la Guerra Civil, la represa cultural i l’eclosió de les avantguardes, Aquest recorregut culminarà l’any 1958, coincidint amb el decés de Rafael Estrany, considerat el gran artífex de la recuperació artística de la ciutat.

El 18è Col·loqui es complementarà amb una tertúlia en el programa El Racó de Mataró ràdio i amb l’edició d’un nou número de la revista Felibrejada. En aquest sentit, s’ha obert el termini per a la presentació de col·laboracions escrites sobre l’art a la postguerra i el franquisme a Mataró i el Maresme o articles de tema lliure que també es recolliran al proper número de Felibrejada. Cal presentar el títol i resum (3000 caràcters màx. més una il·lustració opcional) abans del 30 de desembre de 2026.

El llibre “Els mosaics romans de Torre Llauder (Mataró)”.

Tertúlia d’història núm. 675 (22/10/2026)

Convidats: Joan Francesc Clariana i Roig.

Presenten: Maria Teresa Diví, Paquita Tuxans i Jaume Vellvehí.

Producció i documentació: J.F. Clariana i Roig

Descripció: entorn de la diada de Sant Jordi d’enguany es va publicar el llibre sobre els mosaics romans de Torre Llauder a cura del Dr. en arqueologia Joan Francesc Clariana i Roig. El llibre, editat pel Grup d’Història del Casal de Mataró, ha estat prologat per la Dra. Marta Prevosti, membre del IEC, que al pròleg diu que el treball publicat és «el més exhaustiu fet mai sobre aquest conjunt». Segons Prevosti, l’estudi destaca per una anàlisi minuciosa de cada detall i motiu, aportant referències que permeten precisar amb rigor les escoles artístiques i la seva cronologia.

Descarrega’l o escolta’l aquí

Centenari Marià Serra i Font (1863-1926).

Tertúlia d’història núm. 674 (15/10/2026)

Convidats: Carles Saiz Xiqués.

Presenten: Joan Francesc Clariana, Maria Teresa Diví, i Jaume Vellvehí.

Producció i documentació: Jaume Vellvehí.

Descripció:  Enguany es celebra el centenari del Dr. Marià Serra i Font, un personatge canetenc poc conegut, amb una trajectòria molt rellevant per a Canet de Mar i que va transcendir l’àmbit estrictament local. Per conèixer la figura del metge Marià Serra i Font, que fou alcalde de Canet, i per parlar de la celebració del centenari ens acompanya l’historiador Carles Saiz Xiqués, membre del Centre d’Estudis Lluís Domènech i Montaner de Canet de Mar.

Descarrega’l o escolta’l aquí

Marià Ribas i Bertran (1902-1996)

Tertúlia d’història núm. 670 (17/9/2026)

Convidada: Maria Dolça Ribas i Rosselló.

Presenten: Joan Francesc Clariana, Melanie Pérez, Jaume Vellvehí i M. Teresa Diví.

Producció i documentació: Joan Francesc Clariana.

Descripció: Comencem la 20a temporada recordant l’arqueòleg Marià Ribas i Bertran amb motiu del 30è aniversari de la seva mort. I ho farem parlant amb la seva filla Maria Dolça Ribas Rosselló.

Descarrega’l o escolta’l aquí

Recordant Marià Ribas i Bertran (Mataró, 1902-1996)

L’onze de setembre de 1996 va morir l’arqueòleg mataroní Marià Ribas i Bertran, el gran referent de l’arqueologia mataronina. Enguany es compleixen els trenta anys del seu traspàs. La seva trajectòria està estretament vinculada al mestratge que exercí en una generació d’arqueòlegs formats entorn de la Secció d’Història i Arqueologia del Museu Municipal de Mataró (1947) i a la descoberta i excavació de la vil·la romana de Torre Llauder l’any 1961.

Reconegut amb la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya, l’any anterior a la seva mort, també fou reconegut a la seva ciutat natal. L’any 2014 es va dur a terme l’acte institucional de nomenament de Marià Ribas com a “mataroní il·lustre”, amb la presentació del retrat realitzat pel pintor Manuel Cusachs que va passar a formar part de la Galeria de Mataronins i Mataronines il·lustres.  

Amb motiu del 30è aniversari del seu traspàs, el Grup d’Història del Casal inaugurarem la vintena temporada a Mataró ràdio 2026-2027 el proper dijous 17 de setembre a les 21:00 h amb un programa dedicat a la figura de l’arqueòleg i historiador Marià Ribas i Bertran.

Reconeixement a les dones voluntàries a Mataró durant la Guerra Civil espanyola.

El proper dissabte 19 de setembre se celebrarà un acte commemoratiu amb el títol Dones solidàries en temps de guerra. L’acte donarà veu a la pluralitat de rols que van exercir les dones, sovint invisibilitzats però essencials per entendre la memòria històrica i col·lectiva de la ciutat. Amb un format d’entrevistes, l’acte tindrà com a inici argumental l’hospital que les Brigades Internacionals van instal·lar al col·legi dels Salesians de Mataró l’abril de 1938, on metgesses i infermeres van tenir un paper fonamental. A partir d’aquí, la mirada s’obrirà cap a altres dones voluntàries que, amb el seu esforç i dedicació, van contribuir al funcionament de la ciutat en aquells anys difícils: des de les que van treballar a l’altre hospital militar, al col·legi de Valldemia, fins a les que cosien uniformes, cuidaven infants refugiats o assumien tasques de cuina, neteja i suport comunitari.

L’acte forma part del programa de Memòria Històrica de l’Ajuntament de Mataró i compta amb la conducció de la historiadora Maria Salicrú-Maltas i l’escriptor Pere Anglas que n’han estat els autors conceptuals. Durant l’acte intervindran Margarida Colomer, Jaume Vellvehí, Josep Xaubet i Josep Puig Pla (historiadors), Agàpit Borràs (arquitecte), Carmina Benito (exregidora de Cultura de l’Ajuntament de Mataró) i familiars d’algunes de les dones homenatjades. També es comptarà amb les interpretacions musicals de Sa trumfa des Godai.

L’acte començarà a les 8 del vespre al Teatre del Cafè Nou (La Riera, 123).
Gratuït amb reserva.

Maria Majó i Clavell: Una vida dedicada a l’activisme social

Foto: R. Gallofré (Capgròs)

Tertúlia d’història núm. 669 (18/6/2026)

Convidada: Maria Majó i Clavell.

Presenten: Joan Francesc Clariana, Melanie Pérez, Jaume Vellvehí i M. Teresa Diví

Producció i documentació: Joan Francesc Clariana i Maria Teresa Diví.

Descripció: aquesta setmana repassarem la trajectòria de Maria Majó i Clavell recentment reconeguda amb la distinció Consol Nogueras i Seda que lliura Esquerra Republicana de Mataró. La lluita veïnal i per l’escola pública o la defensa del català són alguns dels motors de la trajectòria d’aquesta mestra mataronina en un context de lluita antifranquista.

Descarrega’l o escolta’l aquí

Exposició Rovira-Brull: l’obra artística i gràfica

Tertúlia d’història núm. 664 (14/5/2026)

Convidat: Josep Maria Rovira i Juan.

Presenten: M. Teresa Diví, Paquita Tuxans, Melanie Pérez, Joan Francesc Clariana i Jaume Vellvehí.

Producció i documentació: Joan Francesc Clariana i M. Teresa Diví.

Descripció: Mataró commemora el centenari del naixement de l’artista Josep Maria Rovira-Brull (1926-2000) i, amb aquest motiu, el Museu de Mataró ha organitzat una exposició sobre la seva obra artística i gràfica. En parlem amb l’historiador de l’art Josep M. Rovira i Juan, fill de l’artista.

Descarrega’l o escolta’l aquí

Dia Nacional de l’Exili i la Deportació (Mataró, 2026)

El proper diumenge 22 de febrer, a dos quarts de dotze del matí, se celebrarà des de la Platja de Sant Simó fins al monument del Camí del Nord, al Passeig del Callao, el Dia Nacional de l’Exili i la Deportació a Mataró. Un acte de Memòria que, a Mataró, se celebra des de l’any 2018. Aquest acte l’organitzem el Grup d’Historiadors Jaume Compte, el Grup de Recerca de la Memòria Històrica de Mataró, Memòria Socialista-Grup de Treball de Mataró i el Grup d’Història del Casal, quatre entitats de la ciutat que formen part de la Taula de Memòria.

El Dia Nacional de l’Exili i la Deportació rememora els episodis dels primers dies de febrer de 1939, quan les autoritats democràtiques republicanes amb gairebé 500.000 persones, entres civils i soldats, van emprendre el camí de la retirada, el camí del Nord, per travessar la frontera per diversos punts del Pirineu, fugint del terror que imposaven els militars insurrectes a tots els territoris que ocupaven. L’èxode massiu es va produir a finals de gener i, sobretot, entre els dies 5 i 10 de febrer, quan milers de persones van quedar atrapades als passos fronterers, patint el fred i els constants atacs de l’aviació franquista. França els va tancar en camps de concentració improvisats on van haver de sobreviure en unes condicions pèssimes. Molts van retornar i van patir la repressió implacable de la Dictadura, però una part significativa ja no va tornar mai més a casa seva. Alguns s’exiliaren a l’Amèrica Llatina, uns pocs a la Unió Soviètica i la majoria restaren a França on hagueren de fer front a l’ocupació i al terror nazi, fins al punt que alguns van ser deportats i assassinats a camps nazis.

El Grup d’Historiadors Jaume Compte, el Grup de Recerca de la Memòria Històrica, Memòria Socialista-Grup de Treball de Mataró i el Grup d’Història del Casal, organitzem l’acte per recordar i dignificar la memòria de l’exili mataroní, centrat en els anys de la Dictadura franquista, amb l’objectiu de generar consciència davant dels exilis i els desplaçaments forçosos de població que encara avui dia es produeixen, a Catalunya i arreu del món. L’acte començarà a dos quarts de 12 del matí des de la Platja de Sant Simó i transcorrerà fins al Monument del Camí del Nord on es divulgarà el testimoni de quatre exiliats mataronins: Fernando González Cassany, Manuel Mascarell Calvet, José Galdon López i de Rosa Serra Baqués. Un cop arribats al monument del Camí del Nord, es desenvoluparà la part final de l’acte on es donarà testimoni sobre els catalans del Camp d’Agde i retrem homenatge als mataronins deportats i es farà un reconeixement a la Sra. Olga Vázquez filla de Julián Vázquez Pascual i a la Sra. Montse Suñer filla de Miquel Suñer. Finalment es procedirà a l’ofrena floral col·lectiva.

L’industrial i polític Eduard Calvet i Pintó.

Tertúlia d’història núm. 653 (5/2/2026)

Convidat: Benet Oliva i Ricós.

Presenten: Joan Francesc Clariana, M. Tresa Diví, Melanie Pérez i Jaume Vellvehí.

Producció i documentació: Jaume Vellvehí.

Descripció: Aquesta setmana ens acompanya l’historiador i Premi Iluro Benet Oliva i Ricós per parlar de la figura de l’industrial i polític nacionalista republicà de Vilassar de Dalt, Eduard Calvet i Pintó (1875-1917).

Descarrega’l o escolta’l aquí

Imatge: retrat d’Eduard Calvet pintat per Ramon Casas. (MNAC).