Tertúlia d’història núm. 672 (1/10/2026)
Convidat: Josep Antoni Cortés Moreno.
Presenten: Joan Francesc Clariana, Maria Teresa Diví, Paquita Tuxans i Jaume Vellvehí.
Producció i documentació: Joan Francesc Clariana.
Descripció: parlem amb Josep Antoni Cortés sobre un personatge mataroní poc conegut, un emprenedor visionari: Gerard Coll i Brosa i del llibre que amb aquest títol acaba de publicar.
Tertúlia d’història núm. 671 (24/9/2026)
Convidada: Joaquim Garcia i Rosselló.
Presenten: Joan Francesc Clariana, Imma Bassols i Jaume Vellvehí.
Producció i documentació: Imma Bassols.
Descripció: parlem amb l’arqueòleg Joaquim Garcia Roselló de les excavacions arqueològiques a la ciutat ibera de Burriac realitzades amb motiu de la darrera fase del projecte duta a terme.
L’onze de setembre de 1996 va morir l’arqueòleg mataroní Marià Ribas i Bertran, el gran referent de l’arqueologia mataronina. Enguany es compleixen els trenta anys del seu traspàs. La seva trajectòria està estretament vinculada al mestratge que exercí en una generació d’arqueòlegs formats entorn de la Secció d’Història i Arqueologia del Museu Municipal de Mataró (1947) i a la descoberta i excavació de la vil·la romana de Torre Llauder l’any 1961.
Reconegut amb la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya, l’any anterior a la seva mort, també fou reconegut a la seva ciutat natal. L’any 2014 es va dur a terme l’acte institucional de nomenament de Marià Ribas com a “mataroní il·lustre”, amb la presentació del retrat realitzat pel pintor Manuel Cusachs que va passar a formar part de la Galeria de Mataronins i Mataronines il·lustres.
Amb motiu del 30è aniversari del seu traspàs, el Grup d’Història del Casal inaugurarem la vintena temporada a Mataró ràdio 2026-2027 el proper dijous 17 de setembre a les 21:00 h amb un programa dedicat a la figura de l’arqueòleg i historiador Marià Ribas i Bertran.
Imatge: Castell de Besora (foto Atics SL)
Tertúlia d’història núm. 667 (5/6/2026)
Convidada: Francesc Xavier Busquets Costa.
Presenten: Imma Bassols, Joan Francesc Clariana i Jaume Vellvehí.
Producció i documentació: Imma Bassols.
Descripció: Parlem amb l’arqueòleg Francesc Xavier Busquets Costa de l’empresa ATICS, sobre l’arqueologia preventiva. Atics es pot considerar l’empresa de treballs arqueològics degana de Catalunya amb més de 30 anys d’experiència i te la seu a Mataró.
Tertúlia d’història núm. 663 (30/4/2026)
Convidats: Ramon Coll i Monteagudo, David Farell i Garrigós, Joan Francesc Clariana i Roig.
Presenten: M. Teresa Diví, Imma Bassols i Jaume Vellvehí.
Producció i documentació: Imma Bassols
Descripció: Parlem amb els arqueòlegs David Farell, Ramon Coll i Joan Francesc Clariana sobre l’alimentació marinera a l’Antiguitat al Maresme. Els productes, el peix, el marisc, i la presència de testimonis en els jaciments del Maresme.
La diada de Sant Jordi d’enguany ens ha deixat dues novetats: els dos darrers números de Felibrejada. El primer, el número 105, aplega les aportacions fetes en el marc del 16è Col.loqui Història a Debat amb el títol En la lluita per la llibertat. Antifranquisme i repressió, que se celebrà el novembre de 2024. El volum conté articles de Agustí Barrera i Puigví sobre El Front Nacional de Catalunya (FNC) 1940-1990 i el Maresme; Massacrats pels uns i perseguits pels altres. El CC. Records i reflexions de Joaquim Montserrat i Bartra; La lluita antifranquista als anys 60 i 70. El PCE (m-l) de Víctor Ligos i Hernando; Una història de lluita clandestina contra la Dictadura Franquista de Pablo Morales Morago; La lluita antifranquista als anys 60 i 70. Els grups d’esquerres i els socialistes a Catalunya i Mataró, de Josep Puig-Pla. L’apartat dedicat al Col.loqui es tanca amb dues aportacions més: Els militars i el Tribunal de Orden Público (TOP), de Ramón Morales Morago i De López Ibor a Masters & Johnson, de Santi López. El llibre es tanca amb el bloc d’aportacions lliures sobre temes diversos com L’advocat Miquel Berga davant del Sant Ofici per pacte amb el diable. Besalú-Barcelona 1784, d’Antoni Llamas i Mantero o Notícia sobre una moneda de Judea procedent de la necròpolis tardoromana de la Piscina de Vilassar de Mar, de Joan Francesc Clariana i Roig i Les inspeccions conductuals de les activitats arqueofurtives. Protocol Rocafort, de Joan Carles Alay i Rodríguez.
L’altra novetat ha estat el monografic Els mosaics romans de Torre Llauder (Mataró), de Joan Francesc Clariana i Roig, amb pròleg de la Dra. Marta Prevosti i Monclús.
Les actuacions arqueològiques inicials de 1961 van confirmar immediatament l’excepcionalitat d’aquest jaciment. Considerada la vil·la més destacada de la comarca, Torre Llauder s’erigeix com un dels exemples més significatius de la romanització a Catalunya.
Joan Francesc Clariana i Roig: Els mosaics romans de Torre Llauder (Mataró), Marta Prevosti i Monclús (prol.), Mataró: Grup d’Història del Casal, 2026.
Publicat pel Grup d’Història del Casal com a número monogràfic de la revista Felibrejada, veu la llum aquest estudi inèdit que explora un vessant poc conegut de la vil·la romana de Torre Llauder a Mataró.
Amb una dilatada trajectòria en l’estudi de Torre Llauder i els seus mosaics, el doctor Joan Francesc Clariana ens presenta una obra que la Dra. Marta Prevosti (IEC) defineix al pròleg com «la més exhaustiva feta mai sobre aquest conjunt». Segons Prevosti, l’estudi destaca per una anàlisi minuciosa de cada detall i motiu, aportant referències que permeten precisar amb rigor les escoles artístiques i la seva cronologia.
Les actuacions arqueològiques inicials de 1961 van confirmar immediatament l’excepcionalitat d’aquest jaciment. Considerada la vil·la més destacada de la comarca, Torre Llauder s’erigeix com un dels exemples més significatius de la romanització a Catalunya.
El conjunt de setze paviments musius que recull l’estudi és d’una notorietat considerable, malgrat les adversitats que han patit. Són un indicador clar de l’opulència de l’antiga vil·la de Torre Llauder. La datació d’alguns mosaics al segle I, sumada a troballes com les escultures d’època d’August, palesa que la residència va gaudir d’una gran rellevància i riquesa des dels seus orígens.
L’estudi, profusament il·lustrat amb imatges en color, revela la sorprenent riquesa d’aquest patrimoni, massa sovint desconegut. Es tracta, doncs, d’una lectura essencial per als amants de la història local i de l’art clàssic que, gràcies al rigor de Clariana, ens permet redescobrir la magnificència de la vida romana a casa nostra amb una mirada nova i fascinant.
Amb aquesta obra, el Grup d’Història del Casal referma el seu compromís amb la recerca històrica, posant a l’abast de tothom un estudi de referència que dignifica i documenta com mai el nostre passat romà.
Tertúlia d’història núm. 660 (26/3/2026)
Convidats: Ramon Coll i Monteagudo
Presenten: Joan Francesc Clariana, Imma Bassols i Jaume Vellvehí.
Producció i documentació: Imma Bassols.
Descripció: Aquesta setmana parlem amb l’arqueòleg Ramon Coll i Monteagudo sobre el món romà al Baix Maresme a partir de l’arqueologia. Com es configurava el territori a partir dels jaciments coneguts, quina és la rellevància del patrimoni preservat, la destrucció de vestigis i què desconeixem encara són alguns dels temes que es tracten a la tertúlia.
Memòries de combat és un portal digital dedicat a la memòria pública de les guerres carlines. Identifica, cartografia i documenta les iniciatives de memòria pública que van convertir aquests enfrontaments en un passat que encara perviu. L’espai web permet comprendre la projecció política, social i patrimonial de les diverses memòries que es relacionen amb aquests conflictes. En aquesta primera fase de treball, l’inventari recull monuments, commemoracions i elements de nomenclàtor urbà vinculats a iniciatives de memòria relacionades amb la tercera guerra carlina i amb el període comprès entre 1874 i 1939.
El projecte ha estat impulsat per la Universitat de Barcelona i el Patronat d’Estudis Osonencs i l’ha coordinat el Dr. David Cao Costoya de la Universitat de Barcelona. El projecte ha comptat amb la col·laboració d’entitats de recerca com la Coordinadora de Centres d’Estudis de Parla Catalana o els Centres de Recerca de Catalunya.
El Grup d’Història del Casal hi hem col·laborat coincidint amb la celebració del 15è col·loqui Història a Debat celebrat el 2023 amb motiu dels 150 anys de la proclamació de la primera República espanyola i de l’atac carlí dirigit per Francesc Savalls a Mataró.
El portal, ja sigui a través d’un cercador o d’un mapa interactiu, permet accedir a la localització i a les fitxes dels monuments, carrers i espais de memòria de les guerres carlines al territori. Així, de Mataró s’hi recull el desaparegut monument de la plaça de la Llibertat (avui plaça de Santa Anna) i l‘obelisc del cementiri dels Caputxins.
El projecte de recerca no s’atura i en properes fases, com diuen els responsables, es vol “ampliar l’inventari per incorporar els nombrosos elements relatius a la primera guerra carlina, sumar-hi els presents en altres territoris i incloure-hi tipologies de suport memorial que fins ara no hem pogut atendre”.
Tertúlia d’història núm. 656 (26/2/2026)
Convidats: Joaquim Garcia Rosselló.
Presenten: Joan Francesc Clariana, M. Tresa Diví, Imma Bassols i Jaume Vellvehí.
Producció i documentació: Imma Bassols.
Descripció: En el Racó d’aquesta setmana parlem amb l’arqueòleg Joaquim Garcia sobre el projecte de recerca arqueològica al poblat ibèric de Burriac. Les darreres descobertes, la continuació del projecte i la història del seu estudi.
