Arxiu d'etiquetes: patrimoni

L’Art a Mataró a la postguerra (1940-1958)

Amb el títol L’Art plàstica a Mataró els anys de postguerra (1940-1958) el proper 13 de novembre se celebrarà el 18è Col·loqui Història a Debat. Enguany, l’acte central serà la conversa-col.loqui entre Francesc Masriera i Ballescà, poeta i biògraf de Jordi Arenas, i Antoni Luís i Planas, dibuixant i artista pintor.

Des de la seva profunda passió per l’art, els ponents oferiran una mirada sobre els anys foscos de la immediata postguerra, tot analitzant el lligam amb la tradició anterior a la Guerra Civil, la represa cultural i l’eclosió de les avantguardes, Aquest recorregut culminarà l’any 1958, coincidint amb el decés de Rafael Estrany, considerat el gran artífex de la recuperació artística de la ciutat.

El 18è Col·loqui es complementarà amb una tertúlia en el programa El Racó de Mataró ràdio i amb l’edició d’un nou número de la revista Felibrejada. En aquest sentit, s’ha obert el termini per a la presentació de col·laboracions escrites sobre l’art a la postguerra i el franquisme a Mataró i el Maresme o articles de tema lliure que també es recolliran al proper número de Felibrejada. Cal presentar el títol i resum (3000 caràcters màx. més una il·lustració opcional) abans del 30 de desembre de 2026.

El Pubillatge a Mataró i a Catalunya

Tertúlia d’història núm. 673 (8/10/2026)

Convidats: Laia Gómez Calderero, Francesc Moreno Morata, Shaila Marín Riera, Janna Sánchez Constant i Arnau Thaïr Akhtar i Bertran.

Presenten: Joan Francesc Clariana, Maria Teresa Diví, Melanie Pérerez i Jaume Vellvehí.

Producció i documentació: Maria Teresa Diví i Melanie Pérez.

Descripció:  Aquesta setmana al Racó parlarem del Pubillatge a Catalunya i al Maresme amb Laia Gómez Calderero, pubilla de Catalunya, Francesc Moreno Morata, hereu de Catalunya; Shaila Marín Riera, pubilla de Mataró, Janna Sánchez Constant, donzella de Mataró i el president de Foment del Pubillatge Català, Arnau Thaïr Akhtar i Bertran.

Descarrega’l o escolta’l aquí

Un emprenedor visionari: Gerard Coll i Brosa

Tertúlia d’història núm. 672 (1/10/2026)

Convidat: Josep Antoni Cortés Moreno.

Presenten: Joan Francesc Clariana, Maria Teresa Diví, Paquita Tuxans i Jaume Vellvehí.

Producció i documentació: Joan Francesc Clariana.

Descripció:  parlem amb Josep Antoni Cortés sobre un personatge mataroní poc conegut, un emprenedor visionari: Gerard Coll i Brosa i del llibre que amb aquest títol acaba de publicar.

Descarrega’l o escolta’l aquí

Revisitem el poblat iber de Burriac

Tertúlia d’història núm. 671 (24/9/2026)

Convidada: Joaquim Garcia i Rosselló.

Presenten: Joan Francesc Clariana, Imma Bassols i Jaume Vellvehí.

Producció i documentació: Imma Bassols.

Descripció: parlem amb l’arqueòleg Joaquim Garcia Roselló de les excavacions arqueològiques a la ciutat ibera de Burriac realitzades amb motiu de la darrera fase del projecte duta a terme.

Descarrega’l o escolta’l aquí

Recordant Marià Ribas i Bertran (Mataró, 1902-1996)

L’onze de setembre de 1996 va morir l’arqueòleg mataroní Marià Ribas i Bertran, el gran referent de l’arqueologia mataronina. Enguany es compleixen els trenta anys del seu traspàs. La seva trajectòria està estretament vinculada al mestratge que exercí en una generació d’arqueòlegs formats entorn de la Secció d’Història i Arqueologia del Museu Municipal de Mataró (1947) i a la descoberta i excavació de la vil·la romana de Torre Llauder l’any 1961.

Reconegut amb la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya, l’any anterior a la seva mort, també fou reconegut a la seva ciutat natal. L’any 2014 es va dur a terme l’acte institucional de nomenament de Marià Ribas com a “mataroní il·lustre”, amb la presentació del retrat realitzat pel pintor Manuel Cusachs que va passar a formar part de la Galeria de Mataronins i Mataronines il·lustres.  

Amb motiu del 30è aniversari del seu traspàs, el Grup d’Història del Casal inaugurarem la vintena temporada a Mataró ràdio 2026-2027 el proper dijous 17 de setembre a les 21:00 h amb un programa dedicat a la figura de l’arqueòleg i historiador Marià Ribas i Bertran.

L’arqueologia preventiva a través d’una empresa: Àtics

Imatge: Castell de Besora (foto Atics SL)

Tertúlia d’història núm. 667 (5/6/2026)

Convidada: Francesc Xavier Busquets Costa.

Presenten: Imma Bassols, Joan Francesc Clariana i Jaume Vellvehí.

Producció i documentació: Imma Bassols.

Descripció: Parlem amb l’arqueòleg Francesc Xavier Busquets Costa de l’empresa ATICS, sobre l’arqueologia preventiva. Atics es pot considerar l’empresa de treballs arqueològics degana de Catalunya amb més de 30 anys d’experiència i te la seu a Mataró.

Descarrega’l o escolta’l aquí

Un Sant Jordi de novetats

La diada de Sant Jordi d’enguany ens ha deixat dues novetats: els dos darrers números de Felibrejada. El primer, el número 105, aplega les aportacions fetes en el marc del 16è Col.loqui Història a Debat amb el títol En la lluita per la llibertat. Antifranquisme i repressió, que se celebrà el novembre de 2024. El volum conté articles de Agustí Barrera i Puigví sobre El Front Nacional de Catalunya (FNC) 1940-1990 i el Maresme; Massacrats pels uns i perseguits pels altres. El CC. Records i reflexions de Joaquim Montserrat i Bartra; La lluita antifranquista als anys 60 i 70. El PCE (m-l) de Víctor Ligos i Hernando; Una història de lluita clandestina contra la Dictadura Franquista de Pablo Morales Morago; La lluita antifranquista als anys 60 i 70. Els grups d’esquerres i els socialistes a Catalunya i Mataró, de Josep Puig-Pla. L’apartat dedicat al Col.loqui es tanca amb dues aportacions més: Els militars i el Tribunal de Orden Público (TOP), de Ramón Morales Morago i De López Ibor a Masters & Johnson, de Santi López. El llibre es tanca amb el bloc d’aportacions lliures sobre temes diversos com L’advocat Miquel Berga davant del Sant Ofici per pacte amb el diable. Besalú-Barcelona 1784, d’Antoni Llamas i Mantero o Notícia sobre una moneda de Judea procedent de la necròpolis tardoromana de la Piscina de Vilassar de Mar, de Joan Francesc Clariana i Roig i Les inspeccions conductuals de les activitats arqueofurtives. Protocol Rocafort, de Joan Carles Alay i Rodríguez.

L’altra novetat ha estat el monografic Els mosaics romans de Torre Llauder (Mataró), de Joan Francesc Clariana i Roig, amb pròleg de la Dra. Marta Prevosti i Monclús. 

Les actuacions arqueològiques inicials de 1961 van confirmar immediatament l’excepcionalitat d’aquest jaciment. Considerada la vil·la més destacada de la comarca, Torre Llauder s’erigeix com un dels exemples més significatius de la romanització a Catalunya.

Torre Llauder: el luxe romà a Mataró, detall a detall

Joan Francesc Clariana i Roig: Els mosaics romans de Torre Llauder (Mataró), Marta Prevosti i Monclús (prol.), Mataró: Grup d’Història del Casal, 2026.

Publicat pel Grup d’Història del Casal com a número monogràfic de la revista Felibrejada, veu la llum aquest estudi inèdit que explora un vessant poc conegut de la vil·la romana de Torre Llauder a Mataró.

Amb una dilatada trajectòria en l’estudi de Torre Llauder i els seus mosaics, el doctor Joan Francesc Clariana ens presenta una obra que la Dra. Marta Prevosti (IEC) defineix al pròleg com «la més exhaustiva feta mai sobre aquest conjunt». Segons Prevosti, l’estudi destaca per una anàlisi minuciosa de cada detall i motiu, aportant referències que permeten precisar amb rigor les escoles artístiques i la seva cronologia.

Les actuacions arqueològiques inicials de 1961 van confirmar immediatament l’excepcionalitat d’aquest jaciment. Considerada la vil·la més destacada de la comarca, Torre Llauder s’erigeix com un dels exemples més significatius de la romanització a Catalunya.

El conjunt de setze paviments musius que recull l’estudi és d’una notorietat considerable, malgrat les adversitats que han patit. Són un indicador clar de l’opulència de l’antiga vil·la de Torre Llauder. La datació d’alguns mosaics al segle I, sumada a troballes com les escultures d’època d’August, palesa que la residència va gaudir d’una gran rellevància i riquesa des dels seus orígens.

L’estudi, profusament il·lustrat amb imatges en color, revela la sorprenent riquesa d’aquest patrimoni, massa sovint desconegut. Es tracta, doncs, d’una lectura essencial per als amants de la història local i de l’art clàssic que, gràcies al rigor de Clariana, ens permet redescobrir la magnificència de la vida romana a casa nostra amb una mirada nova i fascinant.

Amb aquesta obra, el Grup d’Història del Casal referma el seu compromís amb la recerca històrica, posant a l’abast de tothom un estudi de referència que dignifica i documenta com mai el nostre passat romà.

Arqueologia romana al Baix Maresme

Tertúlia d’història núm. 660 (26/3/2026)

Convidats: Ramon Coll i Monteagudo

Presenten: Joan Francesc Clariana, Imma Bassols i Jaume Vellvehí.

Producció i documentació: Imma Bassols.

Descripció: Aquesta setmana parlem amb l’arqueòleg Ramon Coll i Monteagudo sobre el món romà al Baix Maresme a partir de l’arqueologia. Com es configurava el territori a partir dels jaciments coneguts, quina és la rellevància del patrimoni preservat, la destrucció de vestigis i què desconeixem encara són alguns dels temes que es tracten a la tertúlia.

Descarrega’l o escolta’l aquí

Mataró ciutat de col·leccionistes

Tertúlia d’història núm. 659 (19/3/2026)

Convidats: Josep Antoni Cortés

Presenten: Joan Francesc Clariana, Melanie Pérez, Paquita Tuxans i Jaume Vellvehí.

Producció i documentació: J.F. Clariana i M. T. Diví.

Descripció: Aquesta setmana parlem de col·leccionisme amb Josep Antoni Cortés autor del llibre “Mataró ciutat de col·leccionistes”.

Descarrega’l o escolta’l aquí