Presenten: Joan Francesc Clariana, Paquita Tuxans i Jaume Vellvehí.
Documentació i coordinació: Jaume Vellvehí
Descripció: parlarem de l’escriptor Prudenci Bertrana i la seva vinculació amb Tordera i el capitost carlí Salvador Soliva. A la primera part, però, escoltarem l’acte informatiu de l’Associació en Defensa del Patrimoni Cultural de Mataró posicionant-se en relació a les darreres informacions sobre el jaciment de Ca la Madrona.
Convidats: Sergi Freixes, Enric Puig, Joan Bou i Agustí Dalmau.
Presenten: Joan Francesc Clariana, M. Teresa Diví i Jaume Vellvehí.
Documentació i coordinació: Joan Francesc Clariana i Jaume Vellvehí.
Descripció: parlem de les exposicions Menús de guerra i El farcell de la postguerra que es podran veure a Can Marfà a partir d’aquest dissabte dia 25. Ens acompanyarà Sergi Freixes, comissari de les exposicions. En la segona part del programa parlarem de la sessió central del 15è Col·loqui Història a Debat dedicada a les guerres carlines, amb tres dels ponents, Enric Puig, Agustí Dalmau i Joan Bou.
Dissabte 18, s’ha celebrat al teatre Clavé de Tordera la sessió central del 15è Col·loqui Història a debat que enguany s’ha centrat en les Guerres carlines en el context del 150 aniversari de la proclamació de la I República espanyola i dels atacs carlins a Mataró i Ripoll dirigits per Francesc Savalls.
El regidor de cultura de l’Ajuntament de Tordera, Pere Garcia, obrí l’acte i donà pas a Jaume Vellvehí que presentà el Col·loqui i conduí el col·loqui. L’alcaldessa de Tordera, Elisabet Megias, assistí a la clausura.
La ponència d’Enric Puig i Giralt, després de situar el context del fenomen carlí en general, passà a repassar els episodis carlins mataronins. Tot seguit va posar en paral·lel, però ideològicament dissociats, carlisme i federalisme. Per la seva banda, Agustí Dalmau i Font tractà de les guerres carlines al Ripollès. Com a conseqüència de la crema de Ripoll en la primera, destacà la vigència en la memòria ripollesa d’aquest episodi amb l’acte que actualment encara es fa en el monument a la defensa de la vila el 1839. Tot seguit aprofundí en els detalls de la tercera carlinada, alguns inèdits. Per la seva banda Joan Bou i Pla es centrà en Tordera en el temps de la Tercera Guerra Carlina. Després d’un repàs al context socioeconòmic de la vila explicà el rerefons i els protagonistes del carlisme a Tordera, les elits locals, a banda dels líders més populars com ara el torderenc Soliva. En conjunt les intervencions posaren en valor el caràcter popular del moviment carlí més enllà de les elits econòmiques locals.
La part final de la sessió es dedicà al col·loqui debat que tingué rellevants i enriquidores intervencions i es donà resposta a les qüestions plantejades en línia.
L’acte conclogué amb l’anunci que el proper mes de desembre sortiria la publicació de les actes del 15è Col·loqui amb les ponències i de les comunicacions presentades.
Obertura a càrrec del regidor Pere Garcia (Foto: E. Llovet) (Foto: E. Llovet) (Foto: E. Llovet)Intervenció d’Enric Puig (Foto: E. Llovet) (Foto: E. Llovet) (Foto: E. Llovet) (Foto: E. Llovet)Intervenció Agustí Dalmau (Foto: E. Llovet) (Foto: E. Llovet) (Foto: E. Llovet)Intervenció Joan Bou (Foto: E. Llovet) (Foto: E. Llovet) (Foto: E. Llovet) (Foto: E. Llovet) (Foto: E. Llovet)Col·loqui (Foto: E. Llovet) (Foto: E. Llovet) (Foto: E. Llovet)
L’historiador Joan Bou Illa (Tordera, 1949-2022) ens ha deixat aquest 4 de gener. Era membre del Grup d’Història del Casal i fou un dels promotors del Cercle d’Història de Tordera. Les seves recerques se centraven en la història, especialment l’Edat Mitjana, i el patrimoni cultural popular de Tordera. Amb el Grup d’Història havia participat en equips de projectes de recerca i n’havia publicat articles en publicacions especialitzades. Les Trobades d’Entitats de Recerca Local i Comarcal del Maresme o les Jornades d’Història i Arqueologia Medieval, que organitzàvem des del Grup d’Història del Casal en són una bona mostra. Amb Elena Serra, fou mereixedor en diverses ocasions del premi Sant Jordi de recerca local de Tordera. Treballs que foren publicats i dels quals recordem especialment El darrer cavaller de Jalpí (1997), amb pròleg de Josep M. Pons i Guri. Fou coautor amb Jaume Vellvehí dels llibres Molrà el gra. Molins de la baixa Tordera (2003) o Del romànic al gòtic. El monestir de Santa Maria de Roca Rossa. Tordera. El Maresme (2010). Precisament, un dels seus principals interessos al llarg dels anys fou l’estudi i recuperació del monestir de Roca Rossa, una recuperació que quan es produí sempre en va qüestionar el resultat.
L’amor per Tordera i per Catalunya, la passió per la cultura, la tradició popular i la història, el desig de mantenir viu allò que ens ha fet com som, l’arrel al territori i la cultura pròpia, han estat motors de la seva trajectòria, que hem tingut el privilegi de compartir.
Presenten: Jaume Vellvehí, Sandra Cabrespina i Joaquim Graupera.
Documentació: Jaume Vellvehí
Tècnic: Carles Capella
Descripció: Al llarg del programa es va explicar l’origen de la nissaga i com es van establir a Arenys i Tordera i el seu control de les aigues per a l’ús dels molins fariners i per a fer l’electricitat.
L’Ajuntament de Tordera te previst iniciar una actuació per consolidar i evitar la degradació del monestir de Santa Maria de Roca Rossa a Tordera que actualment es troba en ruïna parcial. La inversió es preveu de 65.000 euros i s’invertirà en el tancament de la volta de l’església, en reforçar altres estructures, netejar l’espai i fer-hi els tancaments necessaris a fi d’evitar l’accés incontrolat. Es preveu que les obres comencin d’aquí a dos mesos com a termini màxim.
El Grup d’Història del Casal, com a entitat implicada des de fa més de vint anys en l’estudi, en la divulgació i en la lluita per la seva preservació amb accions diverses adreçades a l’Ajuntament de Tordera, administració sobre la que recau la responsabilitat de vetlla per la preservació d’un Bé Cultural d’Interès Local com és el cas (recordem aquí com a exemple les accions derivades de les conclusions de les IV Jornades d’Història i Arqueologia Medieval del Maresmededicades als Monestirs medieval, celebrades a Mataró, Òrrius i Ripoll l’any 2007), ens hem adreçat novament a l’ajuntament interessant-nos per les corresponents prospeccions i excavacions arqueològiques previes als treballs de restauració i que no sembla que s’hagin previst.
El monestir de Santa Maria de Roca Rossa, situat al Montnegre dins el terme municipal de Tordera, fou fundat en la primera meitat del segle XII sota l’orde de Sant Agustí, bastint una església amb claustre i dependències en estil romànic amb alguns elements ja del gòtic. La seva breu etapa d’esplendor fou entre els darrers anys del segle XII i mitjans del XIII, moment que inicià la seva progressiva davallada. La comunitat de canonges agustins de Roca Rossa mai va passar de ser un modest priorat.
El company Joan Bou Pla ha guanyat la Beca de Recerca Salvador Vendrell, atorgada per l’Ajuntament de Tordera d’enguany, amb el projecte Tordera al segle XIX, política, societat i economía. Com diu el mateix Joan:
“l’objectiu d’aquest projecte és elaborar un anàlisi complet de la Tordera del vuit-cents. El resultat ha de ser una treball de tipus divulgatiu on es reflecteixi l’evolució de la centúria i desenvolupi els fets més importants del període. La informació tractada anirà acompanya d’imatges, plànols o mapes i gràfics explicatius. La seva extensió es situarà al voltant de les 150-200 pàgines. A més de la recerca documental hi ha un treball de camp, aquest té com objectiu catalogar diversos elements arquitectònics o naturals originaris del XIX“.
Coneguent al Joan i coneguent els seus treballs anteriors, ens delim per poder llegir aquest treball que ara ha d’enfilar. Enhorabona!
Divendres 30 de maig a la Biblioteca de Tordera es va presentar el llibre gràfic L’Abans de Tordera (1870-1979) de Joan Bou Pla, col.laborador del Grup d’Història del Casal. A l’acte va assistir-hi prop d’un centenar de torderencs i fou presidit per l’alcalde de Tordera. L’obra de Joan Bou, que segueix l’esquema dels altres llibres d’aquesta col.lecció de reculls gràfics, aporta un acuradissim treball de síntesi històrica de la vila a través dels seus textos que probablement esdevindran tot un referent en la historiografia de Tordera. Una extraordinaria qualitat textual que va més enllà de l’acompanyament de les imatges per a convertir-se en síntesi d’una documentada recerca.
Presenten: Jaume Vellvehí, Sandra Cabrespina i Núria Gómez
Documentació: Jaume Vellvehí,
Tècnic: Carles Capella
Descripció: El monestir de Rocarossa (Tordera). La Canònica de Santa Maria de Roca-rossa, situada al Massís del Montnegre dins el terme municipal de Tordera, fou fundada en la primera meitat del segle XII sota l’orde de Sant Agustí, bastint una església amb claustre i dependències en estil romànic amb alguns elements ja del gòtic. La primera notícia documental que coneixem és de l’any 1145, quan Guerau III de Cabrera, vescomte de Girona cedí l’alou de la Fredena a un monjo anomenat Bernat, per a què hi aixequés una església dedicada a Santa Maria. Aquest alou era dins el terme de la parròquia de Santa Eulàlia d’Hortsavinyà en el terme del Castell de Montpalau.
Escolta-ho a la carta i descarrega’l en Mp3
Durada de la gravació: 53,49 minuts (9,24Mb)
Llibres recomanats
BOU i ILLA, Joan – VELLVEHÍ i ALTIMIRA, Jaume:
“Les creus de terme del monestir de Santa Maria de Roca Rossa (Tordera. El Maresme).” A De Constantí a Carlemany. El pas de l’Antiguitat Tardana al món medieval. Actes de les III Jornades d’Història i Arqueologia Medieval del Maresme. Grup d’Història del Casal, Mataró, 2006.
Molrà el gra. Els molins de la Baixa Tordera, La impremta. Argentona, 2003..
LLOVET i CIUDAD, Eva M. – VELLVEHÍ i ALTIMIRA, Jaume:
“Santa Maria de Roca Rossa. Tordera.” Catalunya romànica, Vol. XVIII, Enciclopèdia Catalana, Barcelona, 1991.
VELLVEHÍ i ALTIMIRA, Jaume:
“Santa Maria de Roca Rossa: la cuina del monestir (segles XII-XV) (Tordera. El Maresme).”, a L’arquitectura militar medieval. Actes de les I Jornades d’Història i Arqueologia Medieval del Maresme. Grup d’Història del Casal Mataró, 2000.
Recursos d’audio
ARNELLA, Jaume:
Eròtica monàstica [CD], Edicions Tram. Barcelona 1994.
