El Racó, tertúlia d’història núm. 415 (Mataró Ràdio: 28/6/2018 ): 150 anys de la parròquia de Sant Josep.

Carta de Pompeu Fabra a Josep Sebastià Pons, del 8 de maig de 1945, amb motiu del seu nomenament Honoris Causa de la Universitat de Tolosa.

«Estic confós que la Facultat de Lletres de Tolosa vulgui atorgar-me el títol de doctor honoris causa. És una cosa que mai no hauria esperat; us ho dic ben sincerament, sense falsa modèstia. L’únic mèrit que heu pogut veure en mi és que he procurat contribuir, posant-hi tota la meva voluntat i tot el meu saber, a l’obra de depuració i redreçament d’aquesta llengua germana de l’occitana: la nostra llengua catalana. L’acord de la Facultat de Lletres de Tolosa serà vist pels catalans com una prova de simpatia envers la llengua i la cultura catalanes, i l’agrairan cordialment. No cal dir que estic molt satisfet que vós sigueu l’encarregat de fer el parlament de benvinguda; ja m’esperava que fora així.

Em dieu que he de fer una petita causerie i que en triï el tema. Això m’ha sorprès perquè el Dr. Bellido fa pocs dies m’escrivia dient-me que el que em tocava fer (i afegia que així li ho havia dit el Rector) era un «breu parlament de gràcies». Si ha d’ésser un enraonament sobre un tema, jo em penso que hauria d’ésser sobre algun dels aspectes de l’obra de redreçament del català. Ara que no veig com desenvolupar-lo en una «petita causerie». I la meva causerie ha d’ésser curtíssima: l’estat del meu dentat (xacra de vellesa: tinc, com sabeu, setanta-set anys!) no em permet fer llargs parlaments en veu alta: Ho he constatat en una conferència que vaig donar fa uns mesos en el Casal de Catalunya de Perpinyà.

Rebeu, estimat amic, l’expressió dels meus sentiments més afectuosos.»

Pompeu Fabra