L’Ajuntament de Santa Susanna ha aprovat la declaració de diversos elements de patrimoni arquitectònic del municipi com a Béns Culturals d’Interès Local (BCIL). Entre els edificis catalogats hi ha les restes del molí d’en Jordà, conegut també com a molí o de la Taverna, que va ser estudiat pelr Joan Bou i Jaume Vellvehí, membres del Grup d’Història del Casal. El seu treball fou publicat l’any 2003 amb el títol “Molrà el gra. Els molins de la Baixa Tordera” .
El molí d’en Jordà de Santa Susanna destaca sobretot per l’aqüeducte que conduïa l’aigua fins al molí, que conserva dues grans arcades que travessen el torrent del qual es subministra el molí forces metres més amunt. Cronològicament, cal situar-lo entre els segles XVII-XVIII.
És evident que gràcies a la publicació del treball de J. Bou i J. Velvehí, que ha esdevingut un veritable i imprescindible inventari d’aquest tipus de construccions pre-industrials a l’alt Maresme, s’ha començat a posar en valor aquest patrimoni arquitectònic, històric i antropològic.
D’altra banda, en la declaració com a Béns Culturals d’Interès Local (BCIL) que ha fet l’ajuntament de Santa Susanna, també hi ha inclòs altreselements com el Búnquer de costa de la Guerra Civil Espanyola, la capella del Sant Crist de Balasch, la paret d’en Ratés, la Torre i la Masia de Can Ratés, la capella de Santa Susanna, el conjunt format per Can Salvi i Mas Parera i la Torre de telegrafia òptica de Montagut. La declaració d’aquests elements s’emmarca dins del Projecte de Béns d’Interès Cultural i Patrimonials de Santa Susanna.

El dijous 26 de juny del 2008 en el programa núm. 70 d’ “El Racó” de Mataró Ràdio (89.3 fm) es va convidar a Imma Gimferrer per parlar de la història i el patrimoni de Premià de Dalt. Al llarg del patrimni es van difondre la història i les activitats del Museu de Can Figueres i es va repassar els llocs més emblemàtics de la història de Premià de Dalt ( La Cisa, el poblat ibèric de la Cadira del Bisbe, Sant Mateu, la parròquia de Sant pere, les masies etc.)

El passat dilluns 23 de juny, a les 19,30 del vespre davant l’Ajuntament de Mataró es van fer els actes de rebuda de la Flama del Canigó.
La flama va rribar portada per els marxaires “Maimecanso” i va ser en lairada pels castellers de Mataró. Un cop encesa la flama en el balcó de l’Ajuntament pel Sr. Alcalde, es van fer uns discuros de benvinguda a càrrec de la Sra Roser Trilla com a delegada de l’organització, del Sr Alcalde de Mataró Sr.Joan Antoni Baron i la lectura del pregó a càrrec del Sr. Jaume Vellvehí i Altimira, membre del Grup d’Història del Casal. Tot seguit, el cantautor mataroní Sr.Genís Mayola va interpretar diverses cançons entre elles “Muntanyes del Canigó”. En l’acte també hi van col.laborar el grup folklòric dels cavallets de Mataró que va fer diferents balls de bastons prèvis a l’arribada de la flama.
Posteriorment la flama va ser portada per membres d’entitats locals a diferents llocs de la ciutat per encendre les fogueres de la ciutat.
L’acte va estar organitzat pel Club d’Opinió Jaume Llavina, Òmnium Cultural. Mataró amb la col.laboració del Grup d’Història del Casal.

El passat 17 de maig vàrem publicar la notícia de que la construcció d’una torre de guaita forestal podia haver malmès les restes arqueològiques del Castell de Mataró a Mata. Per aquest motiu, el Grup d’Història del casal va adreçar una instància a l’Ajuntament de Mataró interessant-se sobre les afeccions arqueològiques d’aquest fet.
El passat dimarts 17 de juny es van reunir Joaquim Garcia, responsable de l’Àrea d’Intervenció Arqueològica de l’Ajuntament de Mataró i Joaquim Graupera i Joan Francesc Clariana com a representants del Grup d’Història del Casal i vocals de la Secció d’Estudis Medievals i de Patrimoni respectivament. Desprès d’explicar l’error administratiu que va provocar el fet, Joaquim Garcia, els va comunicar que desprès de la inspecció al lloc d’un equip tècnic de l’Ajuntament, es va observar que les obres de la torre es van fer sobre una àrea excavada anteriorment i per tant l’afectació, per sort, solament va incidir en un petit angle que va deixar entreveure un petit mur de l’edifici medieval. Aquest element fa entreveure al tècnic municipal que no es fa necessària una intervenció arqueològica d’urgència.

El dijous 12 de juny del 2008 en el programa núm. 68 d’ “El Racó” de Mataró Ràdio (89.3 fm) es va parlar de l’esglèsia gòtica de Santa Maria de Mataró. Joaquim Graupera, convidat del programa, va anar explicant el precedent romànic de l’edifici i les dades arqueològiques i documentals de la construcció gòtica. Finalment es va anar descrivint l’aspecte que deuria tenir el temple a partir de les fonts conservades i de les restes materials com claus de volta, part de l’esglèsia conservada entre d’altres.

El dijous 6 de juny del 2008 en el programa núm. 67 d’ “El Racó” de Mataró Ràdio (89.3 fm) es va parlar de l l’ofici de mariner mercant amb Joan Roig com a convidat. Al llarg del programa el Sr. Roig va explicar anècdotes de la seva vida de navegant que il.lustraven el seu ofici, i el mon mariner i el moment de la descolonització que va viure a mitjans del s.XX

El dijous 29 de maig del 2008 en el programa núm. 66 d’ “El Racó” de Mataró Ràdio (89.3 fm) es va parlar del 800è aniversari naixement de Jaume I.
Al llarg del programa es va analitzar la llegenda del seu neixement, el seu aspecte físic a partir de la Crònica “Llibre dels feyts” i amb l’audició de la llegenda musicada. Desprès d’analitzar les conquestes de Mallorca i València, l’historiador d’Òrrius Josep Ma Roqué va participar via telefònica per explicar la participació de l’argentoní Bernat de Riudemeia a la conquesta de Mallorca. Al final del programa es va analitzar l’obra satirica de Serafí Pitarra del s.XIX com a mostra de la desmitificació d’aquest monarca.

El passat dissabte 24 de maig de 2008, Joaquim Graupera, membre del Grup d’Història del Casal va acompanyar com a guia, la visita pel romànic del Maresme organitzada per l’associació “Amigos del Románico”. Es van poder visitar les esglésies de Sant Martí de Montgat, Sant Cristòfol de Cabrils, Sant Pau de Sant Pol de Mar i desprès de dinar ams 4 rellotges es va poder seguir la visita a Sant Pere de Clarà, Sant Andreu d’Òrrius i Sant Bertomeu de Cabanyes (Òrrrius)

El passat dilluns 19 de maig de 2005, Joaquim Graupera, membre del Grup d’Història del Casal va impartir una conferència sobre l’Acròpolis d’Atenes a Molins de Rei. La xerrada formava part d’un curs sobre les “Cultures de la Mediterrània”, organitzat pel Museu de Molins de Rei. Al llarg de la conferència es va anar repassant l’evolució històrica d’Atenes des de l’etapa arcaica fins l’etapa clàssica. Es va donar una interpretació de la decoració dels temples de l’acròpolis relacionats amb els promotors (Fidies i Pèricles) i amb els fets històrics que van influir ( Les guerres Mèdiques i el ritual de la processó de les panatenees.)

El Grup dHistòria del Casal va presentar davant l’Ajuntament de Mataró un escrit demanant informació referent a la possible destrucció d’estrats arqueològics en motiu de la construcció d’una torre de vigilància forestal.
En la instància presentada a l’Ajuntament s’informa que l’esmentat turó és una zona de protecció arqueològica, i on, encara es poden observar restes del Castell de Mata. Segons el Decret de 1948, el jaciment, al ser un castell, té la categoria de BCIN (Bé Cultural d’Interés Nacional), i s’entén que prèvia la instal.lació, s’hauria d’haver realitzat les oportunes excavacions arqueològiques o de vigilància i seguiment de l’obra.
A partir de l’observació en directe de la base de l’esmentada torre de vigilància, és pot deduïr que és poden haver alterat possibles estrats arqueològics i, no se sap fins a quin punt, algunes estructures.
El Grup d’Història del Casal demana que s’informi de quines han estat les mesures de protecció arqueològica adoptades abans de la construcció de la torre de vigilància forestal instal.lada.