Totes les entrades de ghcmataro

Art

L’Art a Mataró a la postguerra (1940-1958)

Deixa un comentari

Amb el títol L’Art plàstica a Mataró els anys de postguerra (1940-1958) el proper 13 de novembre se celebrarà el 18è Col·loqui Història a Debat. Enguany, l’acte central serà la conversa-col.loqui entre Francesc Masriera i Ballescà, poeta i biògraf de Jordi Arenas, i Antoni Luís i Planas, dibuixant i artista pintor.

Des de la seva profunda passió per l’art, els ponents oferiran una mirada sobre els anys foscos de la immediata postguerra, tot analitzant el lligam amb la tradició anterior a la Guerra Civil, la represa cultural i l’eclosió de les avantguardes, Aquest recorregut culminarà l’any 1958, coincidint amb el decés de Rafael Estrany, considerat el gran artífex de la recuperació artística de la ciutat.

El 18è Col·loqui es complementarà amb una tertúlia en el programa El Racó de Mataró ràdio i amb l’edició d’un nou número de la revista Felibrejada. En aquest sentit, s’ha obert el termini per a la presentació de col·laboracions escrites sobre l’art a la postguerra i el franquisme a Mataró i el Maresme o articles de tema lliure que també es recolliran al proper número de Felibrejada. Cal presentar el títol i resum (3000 caràcters màx. més una il·lustració opcional) abans del 30 de desembre de 2026.

Personatges

El llibre “Els mosaics romans de Torre Llauder (Mataró)”.

Deixa un comentari

Tertúlia d’història núm. 675 (22/10/2026)

Convidats: Joan Francesc Clariana i Roig.

Presenten: Maria Teresa Diví, Paquita Tuxans i Jaume Vellvehí.

Producció i documentació: J.F. Clariana i Roig

Descripció: entorn de la diada de Sant Jordi d’enguany es va publicar el llibre sobre els mosaics romans de Torre Llauder a cura del Dr. en arqueologia Joan Francesc Clariana i Roig. El llibre, editat pel Grup d’Història del Casal de Mataró, ha estat prologat per la Dra. Marta Prevosti, membre del IEC, que al pròleg diu que el treball publicat és «el més exhaustiu fet mai sobre aquest conjunt». Segons Prevosti, l’estudi destaca per una anàlisi minuciosa de cada detall i motiu, aportant referències que permeten precisar amb rigor les escoles artístiques i la seva cronologia.

Descarrega’l o escolta’l aquí

Personatges

Centenari Marià Serra i Font (1863-1926).

Deixa un comentari

Tertúlia d’història núm. 674 (15/10/2026)

Convidats: Carles Saiz Xiqués.

Presenten: Joan Francesc Clariana, Maria Teresa Diví, i Jaume Vellvehí.

Producció i documentació: Jaume Vellvehí.

Descripció:  Enguany es celebra el centenari del Dr. Marià Serra i Font, un personatge canetenc poc conegut, amb una trajectòria molt rellevant per a Canet de Mar i que va transcendir l’àmbit estrictament local. Per conèixer la figura del metge Marià Serra i Font, que fou alcalde de Canet, i per parlar de la celebració del centenari ens acompanya l’historiador Carles Saiz Xiqués, membre del Centre d’Estudis Lluís Domènech i Montaner de Canet de Mar.

Descarrega’l o escolta’l aquí

Tradicions

El Pubillatge a Mataró i a Catalunya

Deixa un comentari

Tertúlia d’història núm. 673 (8/10/2026)

Convidats: Laia Gómez Calderero, Francesc Moreno Morata, Shaila Marín Riera, Janna Sánchez Constant i Arnau Thaïr Akhtar i Bertran.

Presenten: Joan Francesc Clariana, Maria Teresa Diví, Melanie Pérerez i Jaume Vellvehí.

Producció i documentació: Maria Teresa Diví i Melanie Pérez.

Descripció:  Aquesta setmana al Racó parlarem del Pubillatge a Catalunya i al Maresme amb Laia Gómez Calderero, pubilla de Catalunya, Francesc Moreno Morata, hereu de Catalunya; Shaila Marín Riera, pubilla de Mataró, Janna Sánchez Constant, donzella de Mataró i el president de Foment del Pubillatge Català, Arnau Thaïr Akhtar i Bertran.

Descarrega’l o escolta’l aquí

Arqueologia

Un emprenedor visionari: Gerard Coll i Brosa

Deixa un comentari

Tertúlia d’història núm. 672 (1/10/2026)

Convidat: Josep Antoni Cortés Moreno.

Presenten: Joan Francesc Clariana, Maria Teresa Diví, Paquita Tuxans i Jaume Vellvehí.

Producció i documentació: Joan Francesc Clariana.

Descripció:  parlem amb Josep Antoni Cortés sobre un personatge mataroní poc conegut, un emprenedor visionari: Gerard Coll i Brosa i del llibre que amb aquest títol acaba de publicar.

Descarrega’l o escolta’l aquí

Arqueologia

Revisitem el poblat iber de Burriac

Deixa un comentari

Tertúlia d’història núm. 671 (24/9/2026)

Convidada: Joaquim Garcia i Rosselló.

Presenten: Joan Francesc Clariana, Imma Bassols i Jaume Vellvehí.

Producció i documentació: Imma Bassols.

Descripció: parlem amb l’arqueòleg Joaquim Garcia Roselló de les excavacions arqueològiques a la ciutat ibera de Burriac realitzades amb motiu de la darrera fase del projecte duta a terme.

Descarrega’l o escolta’l aquí

Personatges

Marià Ribas i Bertran (1902-1996)

Deixa un comentari

Tertúlia d’història núm. 670 (17/9/2026)

Convidada: Maria Dolça Ribas i Rosselló.

Presenten: Joan Francesc Clariana, Melanie Pérez, Jaume Vellvehí i M. Teresa Diví.

Producció i documentació: Joan Francesc Clariana.

Descripció: Comencem la 20a temporada recordant l’arqueòleg Marià Ribas i Bertran amb motiu del 30è aniversari de la seva mort. I ho farem parlant amb la seva filla Maria Dolça Ribas Rosselló.

Descarrega’l o escolta’l aquí

Arqueologia

Recordant Marià Ribas i Bertran (Mataró, 1902-1996)

Deixa un comentari

L’onze de setembre de 1996 va morir l’arqueòleg mataroní Marià Ribas i Bertran, el gran referent de l’arqueologia mataronina. Enguany es compleixen els trenta anys del seu traspàs. La seva trajectòria està estretament vinculada al mestratge que exercí en una generació d’arqueòlegs formats entorn de la Secció d’Història i Arqueologia del Museu Municipal de Mataró (1947) i a la descoberta i excavació de la vil·la romana de Torre Llauder l’any 1961.

Reconegut amb la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya, l’any anterior a la seva mort, també fou reconegut a la seva ciutat natal. L’any 2014 es va dur a terme l’acte institucional de nomenament de Marià Ribas com a “mataroní il·lustre”, amb la presentació del retrat realitzat pel pintor Manuel Cusachs que va passar a formar part de la Galeria de Mataronins i Mataronines il·lustres.  

Amb motiu del 30è aniversari del seu traspàs, el Grup d’Història del Casal inaugurarem la vintena temporada a Mataró ràdio 2026-2027 el proper dijous 17 de setembre a les 21:00 h amb un programa dedicat a la figura de l’arqueòleg i historiador Marià Ribas i Bertran.

Memòria històrica

Reconeixement a les dones voluntàries a Mataró durant la Guerra Civil espanyola.

Deixa un comentari

El proper dissabte 19 de setembre se celebrarà un acte commemoratiu amb el títol Dones solidàries en temps de guerra. L’acte donarà veu a la pluralitat de rols que van exercir les dones, sovint invisibilitzats però essencials per entendre la memòria històrica i col·lectiva de la ciutat. Amb un format d’entrevistes, l’acte tindrà com a inici argumental l’hospital que les Brigades Internacionals van instal·lar al col·legi dels Salesians de Mataró l’abril de 1938, on metgesses i infermeres van tenir un paper fonamental. A partir d’aquí, la mirada s’obrirà cap a altres dones voluntàries que, amb el seu esforç i dedicació, van contribuir al funcionament de la ciutat en aquells anys difícils: des de les que van treballar a l’altre hospital militar, al col·legi de Valldemia, fins a les que cosien uniformes, cuidaven infants refugiats o assumien tasques de cuina, neteja i suport comunitari.

L’acte forma part del programa de Memòria Històrica de l’Ajuntament de Mataró i compta amb la conducció de la historiadora Maria Salicrú-Maltas i l’escriptor Pere Anglas que n’han estat els autors conceptuals. Durant l’acte intervindran Margarida Colomer, Jaume Vellvehí, Josep Xaubet i Josep Puig Pla (historiadors), Agàpit Borràs (arquitecte), Carmina Benito (exregidora de Cultura de l’Ajuntament de Mataró) i familiars d’algunes de les dones homenatjades. També es comptarà amb les interpretacions musicals de Sa trumfa des Godai.

L’acte començarà a les 8 del vespre al Teatre del Cafè Nou (La Riera, 123).
Gratuït amb reserva.

Sin categoría

Actes en record de Joan Peiró (juliol 2026)

Deixa un comentari

El proper 24 de juliol farà 84 anys que van assassinar el sindicalista i cooperativista Joan Peiró i Belis (Hostafrancs, Barcelona, 1887- Paterna, València, 1942) i set companys sindicalistes més a Paterna, a l’horta valenciana.

Com cada any des del 2018, la Comissió Ciutadana d’homenatge a Joan Peiró ha organitzat l’acte de l’encesa del monument en el seu record, un bufador de vidre, obra de l’artista Martí Anson. Com a novetat, uns dies abans es presentarà la reedició de Perill a la rereguarda.

Encesa del monument en record de Joan Peiró

Divendres 24 de juliol a les 21:15 h. ens trobarem al Pati del Cafè Nou en un senzill acte de reconeixement i memòria amb lectures de textos de Joan Peiró sobre cooperativisme, coincidint amb la capitalitat estatal a Mataró de l’Economia Social 2026, la intervenció de la Coral Primavera per la Pau i el record dels set afusellats a Paterna junt a Joan Peiró el 1942, per donar pas a les 22:00 h a l’encesa del monument.

Presentació de Perill a la rereguarda, de Joan Peiró

D’altra banda, el dimecres 8 de juliol a les 19:00 h. es presentarà el llibre Perill a la rereguarda de Joan Peiró, reedició de l’original de 1936, a càrrec d’Editorial Kaos. L’acte se celebrarà a la Biblioteca Pompeu Fabra, amb la intervenció d’Emili Cortavitarte, prologuista, l’historiador Joan Giménez Blasco i Marcel Estrems en representació de la Comissió Joan Peiró.

Perill a la rereguarda va causar molt d’impacte en seu moment i va tenir ressò en la premsa internacional, que en va reproduir articles. El llibre va ser prologat pel periodista i activista republicà Julià Gual (1905-1964), un text que també es reprodueix en la nova edició.