El proper dijous 12 d’abril, l’Associació Amics de Ca l’Arenas presenta la conferència «Mataronins en la vida de Pompeu Fabra», a càrrec d’Anna Comas i Valls, en motiu dels 150 anys del naixement de l’eminent lingüista i gramàtic, i 100 de la publicació de la seva Gramàtica catalana. Anna Comas repassarà els contactes familiars, professionals i d’amistat que va mantenir amb Mataró i alguns mataronins al llarg de la seva vida.
Totes les entrades de ghcmataro
Conferència sobre les aportacions de la genètica a la recerca arqueològica
El Centre d’Estudis d’Arqueologia i Història de Mataró organitza la conferència «Gens i ossos. Noves aportacions de la genètica» a càrrec de les Dres. Cristina Rihuete-Herrada i Camila Oliart, investigadores del Departament de Prehistòria i del Laboratori de Bioarqueologia Humana de la UAB. L’acte es celebrarà el divendres 20 d’abril a les 7 de la tarda a la sala polivalent del CEPAN (Masia de Can Boet ) carrer de Pablo Iglesias, 83 Mataró.
La xerrada té com a objectius donar a conèixer de forma senzilla en què consisteix l’estudi de l’ADN antic i exposar alguns casos reals d’aplicació.
I Simposium d’arqueologia laietana
El proper dissabte 12 de maig es celebrarà, al Centre Enoturístic i Arqueològic de Vallmora de Teià, aquest primer simpòsium amb l’objectiu de crear un espai de comunicació i reflexió per donar a conèixer el resultat de la recerca arqueològica al Maresme. L’acte es convoca en el marc de les VIII Jornades de difusió del patrimoni de la Laietania al Maresme. El simposi se centrarà en les intervencions arqueològiques i els estudis de recerca de jaciments del Maresme i el Vallès Oriental, emmarcats en una forquilla cronològica que va des de la prehistòria fins a l’antiguitat tardana. La ponència marc anirà a càrrec de Joaquim Folch Soler i Gemma Hernàndez Herrero que parlaran de «L’arqueologia de la prehistòria i l’antiguitat al Maresme i Vallès Oriental, balanç de recerca i gestió (2000-2017)». Tot seguit es donarà pas a la presentació de comunicacions. Informació a info@turismemaresme.cat
Un nova cita sobre l’Edat Mitjana al Maresme
L’Arxiu Comarcal del Maresme, el Museu Arxiu de Vilassar de Dalt i Maresme Medieval convoquen In maritima: II Simposi sobre història, cultura i patrimoni del Maresme medieval, en aquesta segona edició, es tractarà l’anàlisi del poblament rural al Maresme medieval, i porta per títol Masos, masies i bordes: activitats agràries i elements patrimonials.
El simposi es celebrarà el dissabte 30 de juny a la Biblioteca de Can Manyer de Vilassar de Dalt. Les ponències aniran a càrrec de Xavier Soldevila que parlarà de «Els masos a la Marina de la Selva entre el 1200 i el 1500», i del Dr. Pere Benito que tractarà el tema de «El mas català com a estructura senyorial: canvis i continuïtats al llarg de l’Edat Mitjana». Tot seguit es donarà pas a la presentació de comunicacions. El termini per a presentar la proposta de comunicació acaba el proper 31 de maig. Informació a museu@vilassardedalt.cat
Don Juan Luís, mossèn Biscúter
Tertúlia d’Història núm. 405 (Mataró Ràdio: 15/3/2018)
Convidat: José Antonio Berrocal i Júlio Ribelo
Presenten: Núria Gómez, Maria Asmarat, Sandra Cabrespina, Núria Gómez i Oriol Agramunt.
Documentació: Sandra Cabrespina
Tècnic: Carles Capella
Descripció: parlem d’una persona que va deixar petjada a la ciutat de Mataró i especialment a la parròquia de Maria Auxiliadora. Conegut per tothom en el seu moment com Don Juan Luis, ara el recordem tots amb el sobrenom carinyós de mossèn Biscúter.
Escolta-ho en MP3
Durada de la gravació: 51,20 minuts Descarrega’l 23,5 Mb
Dones i cinema
Tertúlia d’Història núm. 404 (Mataró Ràdio: 8/3/2018)
Convidat: Judith Vives
Presenten: Núria Gómez, Maria Asmarat, Marta Gomez i Sandra Cabrespina.
Documentació: Sandra Cabrespina
Tècnic: Carles Capella
Descripció: parlem la presència de dones al cinema més enllà de les actrius com ara la primera directora de cinema, Alice Guy o Louis Weber, actriu, guionista, productora i directora.
Escolta-ho en MP3
Durada de la gravació: 51,20 minuts Descarrega’l 23,5 Mb
Divulgació i patrimoni a Cabrera de Mar
El passat mes de desembre, alguns socis del Grup d’Història del Casal es van adreçar a la junta de l’entitat en relació a les greus mancances observades en el material imprès i distribuït per l’ajuntament de la vila sobre la divulgació del patrimoni arqueològic de Cabrera de Mar. Davant la petició dels associats, l’entitat es va adreçar a l’ajuntament demanant la correcció del material tot insistint un cop més en alertar del deteriorament de les restes del Poblat ibèric de Burriac.
L’Ajuntament de Cabrera de Mar ens ha remès la resposta que podeu llegir en aquests enllaços: Cabrera1 Cabrera2.
També podeu descarregar l’escrit que vam presentar en aquest altre enllaç Cabrera 19-12-2017
En aquest enllaç podeu llegir la Rèplica Puchi Cortada
El poeta mataroní Joan Pujol i la seva obra
Tertúlia d’Història núm. 403 (Mataró Ràdio: 22/2/2018)
Convidat: Eulàlia Miralles i Jori
Presenten: Núria Gómez, Maria Asmarat, Jaume Vellvehí i Oriol Agramunt.
Documentació: Jaume Vellvehí.
Tècnic: Carles Capella
Descripció: Amb la Dra. Eulàlia Miralles parlem de l’autor del primer poema èpic de la batalla de Lepant, el mataroní Joan Pujol. Pujol és, junt amb Pere Serafí, el referent de la poesia catalana del segle XVI.
Escolta-ho en MP3
Durada de la gravació: 51,20 minuts Descarrega’l 23,5 Mb
Recursos i bibliografia
Musica del s. XVI:
Joan Pau Pujol (Mataró 1570- Barcelona 1626) Si del pan de vida
Pere Alberch Vila (Barcelona 1560) Madrigals espirituals
Joan Brudieu (Llemotges 1520 – La Seu d’Urgell 1591)Ya tocan los atabales (Madrigal V.)
Per llegir:
Anton, Karl-Heinz (1970). «Pròleg». A Pujol, Joan. Obra poètica. Barcelona: Edicions 62. P. 5-11.
Comas i Pujol, Antoni (1971). «Introducción». A La singular y admirable victoria…, facsímil, Barcelona: Diputació Provincial.
Compagna Perrone Capano, Anna Maria (1998). «Il sogno marchiano di Joan Pujol». A Sogno e scrittura nelle culture iberiche. Atti del XVII Convegno. Vol. I, Roma: Bulzoni Editore. P. 319-326.
Duran, Eulàlia (1994). «La historiografia catalana en el pas del Renaixement al Barroc: el poema èpic sobre Lepant de Joan Pujol (1573)». A Romero, Carlos – Arqués, Rossend (ed.) La cultura catalana tra l’umanesimo e il barocco. Atti del V Convegno dell’Associazione Italiana di Studi Catalani. Padua: Programma. p. 271-280.
Miralles, Eulàlia (2008). «Muses i Fama: notes per a la lectura del Lepant de Joan Pujol». A Miralles, Eulàlia – Malé, Jordi Formes modernes de l’èpica (del segle XVI al segle XX). Santa Coloma de Queralt: Obrador Edèndum, p. 11-38.
Miralles, Eulàlia – Valsalobre, Pep (2010). «From Lluís Joan Vileta to Joan Pujol: Latin and Vernacular Poetry on the Battle of Lepanto in Catalonia». A Taylor, Barry – Coroleu, Alejandro (ed.) Humanism and Christian Letters in Early Modern Iberia (1480-1630), Newcastle: Cambridge Scholars Publishing, p. 159-172.
Pujol, Joan. Obra poètica. A Anton, Karl-Heinz (Ed.). Barcelona: Edicions 62.
Valsalobre, Pep (1995). «Joan Pujol: una lectura contrareformista d’Ausiàs Marc». A Estudi General, 14. 105-135.
Valsalobre, Pep (2013). «La contribución catalana a la celebración poètica lepantina». A Escartí, Vicent Josep (ed.) Escibir y persistir. Estudios sobre literatura en catalán de la Edad Media a la Renaixença. Vol. II. Los Angeles – Buenos Aires: Editorial Argus-a p. 36-67.
Vellvehí Altimira, Jaume (1991). «Joan Pujol i la seva obra: Estat de la qüestió». A VII Sessió d’Estudis Mataronins. 12 de maig de 1990. Comunicacions presentades, Mataró: Museu Arxiu de Santa Maria – Patronat Municipal de Cultura. p. 73-83.
Apareixen unes pintures del segle XIX al Portal de Valldeix. Mataró
En les obres que s’estan duent a terme per a la construcció d’un edifici d’habitatges al Portal de Valldeix, han aparegut sota l’empaperat de la paret mitgera, al primer pis, unes pintures de plafons amb decoracions vegetals estilitzades i un sòcol que imitava motllures i marbre. Cronològicament, les pintures deuen correspondre al segle XIX, sense poder precisar més la cronologia, possiblement són obra d’artesans italians. No és la primera vegada que apareixen pintures d’aquest període a Mataró, fa poc més d’un parell d’anys hi va haver una troballa similar al carrer Barcelona.
Les pintures s’han documentat i han acabat sota la capa d’escuma aïllant.
|
|
Es convoca el quinzè Premi Thos de batxillerat
El Grup d’Història del Casal i l’Il·lustre Col·legi d’Advocats de Mataró convoquen una nova edició, la quinzena, del Premi Terenci Thos i Codina de Treballs de Recerca de Batxillerat del curs 2017-2018. El termini de presentació d’originals acaba el dilluns 28 de maig. Els treballs necessàriament tractaran sobre temes relacionats amb la comarca del Maresme en qualsevol dels àmbits de les Ciències Humanes i Socials (història, art, literatura, patrimoni, les tradicions, festes i costums, els personatges emblemàtics de cada localitat, el teatre en un sentit ampli, – infraestructures, col·lectius amateurs, obres o autors – el cinema amateur, els locals o la crítica per exemple. També hi te cabuda la història de les associacions i entitats locals, els barris, l’esport, la premsa, la lluita veïnal i política a cada municipi o bé les problemàtiques socials actuals en un sentit més general o local…). El premi esta dotat amb un únic premi de 750 €.
D’altra banda, el proper mes de maig a la seu de l’Il·lustre Col·legi d’Advocats de Mataró es celebrarà l’acte de veredicte i lliurament del Premi d’enguany, el 14è, a treballs del curs 2016-2017.
Podeu descarregar les bases aquí: Premi Thos 2018
