Televisió Ripoll s’ha fet ressò de l’acte de celebració dels 20 anys de la reproducció de l’Estendard dissenyat per Josep Puig i Cadafalch. Reproduim el vídeo emès:
Arxiu de la categoria: Grup d’Història
Vint anys de l’Estendard de Puig i Cadafalch a Ripoll
Diumenge dia 11 es va celebrar l’aniversari de la reproducció de l’estendard de Josep Puig i Cadafalch del monestir de Ripoll. A les 11 del matí es va visitar el Museu Etnogràfic de Ripoll on després d’uns breus parlaments de Roser Vilaardell, directora del Museu, Antoni Llamas, del Grup d’Història del Casal i Imma Bassols, del Centre d’Estudis d’Arqueologia i Història de Mataró, es va fer una visita molt especial a les zones de treball del Museu on estaven exposats els dissenys de l’estendard originals de Joan Baptista Parés. Després de visitar les sales del Museu els actes prosseguiren en la basílica de Santa Maria.
L’acte fou presidit pel Sr. Jordi Munell, alcalde de Ripoll, i comptà amb els parlaments de la Sra. Montsina Llimós, regidora de promoció econòmica, la Sra. Michèle Boix, que parlà en representació del Patronat del Monestir, l’historiador i arxiver Agustí Dalmau, que s’encarregà de glossar la relació de Puig i Cadafalch amb Ripoll, Alexis Serrano, director de l’Arxiu Comarcal del Maresme i Jaume Vellvehí com a president del Grup d’Història del Casal.
L’acte es va fer al peu de l’estendard i comptà amb la presència de mataronins i ripollesos i representants d’entitats de Ripoll. Tot seguit es va poder visitar l’exposició L’estendard de Santa Maria de Ripoll: Puig i Cadafalch, entre el Maresme i el Ripollès, coproduïda per l’Arxiu Comarcal del Maresme i el Grup d’Història del Casal, que durant el mes de juny podrà veure’s en la basílica de Santa Maria de Ripoll. En acabar els actes es va celebrar un dinar de germanor.
20è aniversari del retorn de l’estendard de Puig i Cadafalch
Ara farà vint anys que el Grup d’Història del Casal de Mataró vam lliurar a Santa Maria de Ripoll, en un acte solemne presidit per l’Excm. i Rvdm. Sr. Bisbe de Vic, i els Il·lms. Srs. Alcaldes de Ripoll i Mataró, la reproducció de l’estendard dissenyat per Josep Puig i Cadafalch que el 1893 també fou donat amb motiu de la consagració del temple restaurat i que fou destruït el 1936.
És per aquest motiu que, en el marc de la celebració de l’any Puig i Cadafalch, el proper 11 de juny, el Grup d’Història hem preparat una excursió a Ripoll per celebrar l’aniversari tot retrobant-nos amb un seguit d’activitats que detallem en el programa:
10,45 del matí: Trobada davant del monestir.
Visita al Museu Etnogràfic de Ripoll on hi hauran exposats els dissenys originals de Joan B. Parés de l’Estendard de Puig i Cadafalch. Parlaments.
12,00 del migdia: Visita a Santa Maria de Ripoll
Rebuda al peu de l’estendard: parlaments
Glossa: Puig i Cadafalch i Ripoll, a càrrec d’Agustí Dalmau
Inauguració de l’exposició: L’Estendard de Santa Maria de Ripoll. Puig i Cadafalch entre el Maresme i el Ripollès produïda per l’Arxiu Comarcal del Maresme i el Grup d’Història del Casal.
Inscripció prèvia: places limitades (gratuïta) info@ghcmataro.org
Dinar de germanor (opcional) Preu 25 € places limitades cal inscripció prèvia a info@ghcmataro.org
Inscripcions fins al 2 de juny
Participació en la Trobada d’Entitats a Vilassar de Mar
Un any més s’ha celebrat, en aquesta ocasió a Vilassar de Mar organitzada pel Centre d’Estudis Vilassarencs, la Trobada d’Entitats de Recerca Local i Comarcal del Maresme. Una vintena de comunicacions a l’entorn del tema de El desenvolupament urbanístic dels pobles del Maresme que centrava la jornada d’enguany. En representació del Grup d’Història del Casal va participar-hi Joan Francesc Clariana amb el treball Aproximació a la Forma Urbis d’Iluro (Mataró) que repassa la trajectòria de la recerca històrico-arqueològica que ha fet possible el coneixement de la trama urbana de la ciutat romana d’Iluro i els principals elements i construccions.
La resta de comunicacions presentades fou la següent:
–El poder de l’urbanisme. Per Marc Pons
–Viles i llocs. Models de poblament al Maresme medieval. Per Joaquim Graupera
–Fons i documents per l’estudi de l’arquitectura i l’urbanisme conservats a l’Arxiu Comarcal del Maresme. Per Alexis Serrano i Alícia Xicota
–La creació del poble modern. Arenys de Munt, segles XVI, XVII i XVIII. Per Francesc Forn.
–El creixement urbanístic del nucli urbà de Sant Cebrià de Vallalta. Per Marta Colell i Anna Parera.
–Del Mas Rafart de Cabrils al castell de Can Jaumar. Peu Laura Bosch.
–Dels Pons de Vilassar al Veïnat de Can Salvet. Per Benet Oliva
–El municipi de Dosrius durant el segle XIX. Les transformacions en l’obra pública. Per Neus Alsina i M. Àngels Jubany.
–El creixement urbanístic d’Argentona durant el segle XVIII. Per Enric Subiñà
–Can Maitanquis. Un establiment emblemàtic del raval mariner de Mataró. Per Nicolau Guanyabens
–La mal anomenada Masia Rocosa de Canet de Mar i les cases del seu entorn: De la casa d’un fadristern del segle XVI a la urbanització d’un punt estratègic de la vila. Per Sergi Alcalde.
–L’obertura de vials per edificar. Casuístiques entre l’empirisme i l’academicisme. Per Antoni Parício.
-El paper dels mestres de cases d’origen francès en el desenvolupament. urbanístic del Maresme als segles XVI i XVII. Per Alexandra Capdevila.
–El paper de la junta d’obra de Santa Maria de Mataró en el manteniment de l’arquitectura de l’església. Per Hèctor López
–Marià Serra i Font i Lluís Domènech i Montaner. Higienisme, urbanisme i modernitat en el Canet de Mar d’inicis de segle XX. Per Carles Sàiz.
–Enric Catà i Catà, arquitecte i projectista. Per Montse Viader
–L’antiga pica de la parròquia de Sant Pere de Premià. Per Ramon Coll i Joaquim Graupera.
–Unes àpoques del noble Felip Mercader i Saleta de finals del segle XVIII: noves aportacions constructives al casal Desclapers de Malgrat. Per Anna Maria Anglada.
–L’urbanisme al servei del capitalisme salvatge. La Cisa (Premià de Dalt). Un estudi de cas. Per Laura Bosch i Jordi Montlló.
–La Vila Primiliano i el torrent de la Bassa de la Màdria. Per Imma Gimferrer .
La cloenda de la jornada ca anar a càrrec de M. Carme Jiménez directora–gerent del Institut Ramon Muntaner i, a la tarda es va fer una visita comentada per el nucli antic de Vilassar de Mar, Can Bassa – Sitges i la Torre d’en Nadal.
50 aniversari del Cercle Filatèlic i Numismàtic de Ripoll
Enguany el Cercle Filatèlic i Numismàtic de Ripoll celebra el cinquantenari de la seva fundació. Amb aquest motiu l’ajuntament de Ripoll ha acordat sol·licitar la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya considerant la seva trajectòria al llarg de cinquanta anys dedicats a la filatèlia, la numismàtica i el col·leccionisme, però també a la promoció i l’activisme cultural i social, sovint transcendint l’àmbit més estrictament local.
El Grup d’Història del Casal de Mataró, que sempre hem mantingut una relació mútua de col·laboració i suport amb el Cercle ens hem adherit a la petició.
Adhesió al Pacte Nacional pel Referèndum i al Pacte Local pel Referèndum
El Grup d’Història del Casal s’ha adherit al Pacte Nacional pel Referèndum i al Pacte Local pel Referèndum. El juliol del 2014 l’entitat ja formava part entre la vintena d’entitats de la ciutat que promogueren al pacte local pel dret a decidir constituït per tal d’endegar o col·laborar, des de la ciutat de Mataró, en iniciatives que tinguessin com a objectiu promoure la conscienciació ciutadana per reclamar l’exercici del Dret a Decidir en la consulta del 9 de novembre de 2014. Ara, aquell pacte és rellevat pel Pacte Local pel Referèndum, que té com a principal objectiu impulsar des de Mataró l’exercici del dret a decidir en un referèndum que garanteixi una solució democràtica sobre el futur polític de Catalunya.
Com es diu al manifest del Pacte Nacional pel Referèndum: «Entre els drets essencials i inalienables de les societats democràtiques, es reconeix el de decidir el seu futur polític. I és aquest dret el que sustenta la demanda d’una majoria de ciutadanes i ciutadans de Catalunya, que volen materialitzar-lo mitjançant un referèndum. (…) Posem de manifest que la voluntat d’expressió de les catalanes i dels catalans mitjançant un referèndum és majoritària i transversal, i congruent amb la determinació cívica, pacífica i democràtica que han expressat les multitudinàries mobilitzacions de la societat organitzada a favor del seu dret a decidir».
Trenta anys del Grup d’Història del Casal
Tertúlia d’Història núm. 356 (Mataró Ràdio: 13/10/2016)
Convidats: Jaume Vellvehí i Joan Francesc Clariana
Presenta: Núria Gómez
Col·labora: Maria Asmarat
Documentació: Jaume Vellvehí
Tècnic: Carles Capella
Descripció: Amb els convidats, membres del Grup d’Història del Casal parlem dels trenta anys de l’entitat i del 10è Cicle Història a Debat que s’inaugura el divendres 14 d’octubre dins dels actes de celebració de l’aniversari.
Escolta-ho en MP3
Durada de la gravació: 50,23minuts Descarrega’l 27 Mb
Comencen els actes del 30è aniversari del Grup d’Història del Casal
Amb motiu del 30è aniversari de la fundació del Grup d’Història en el Casal-Aliança demà divendres 14 d’octubre a les 19 h. s’inaugurarà el 10è Cicle Història a Debat amb la ponència del Dr. Ramon Reixach i Puig que es centrarà en els segles moderns sota l’epígraf Les històries de Mataró: comuns contra botifarres.
L’endemà dissabte dia 15 a partir de les 18,30 h, serà el torn del Dr. Enric Subiñà que tractarà l’Edat Mitjana parlant d’El poblament a la riera d’Argentona i els seus entorns durant els darrers segles medievals. Tot seguit, els arqueòlegs Imma Bassols i Robert Lleonart ens traslladaran a la prehistòria per parlar d’ Els grups megalítics de la Serralada Litoral.
El Cicle prosseguirà el dissabte 22 d’octubre.
Trenta anys del Grup d’Història del Casal (1986-2016)
Enguany fa 30 anys que es va crear el Grup d’Història en el Casal-Aliança amb l’apadrinament de l’escriptor Joaquim Casas. Els objectius eren clars: la divulgació de la història i el patrimoni i la difusió dels estudis dels investigadors locals. I tot amb clara vocació comarcal, esperit obert a la col·laboració amb altres entitats i amb volguda implicació ciutadana.
I per a celebrar l’aniversari s’ha volgut recuperar aquells primers cicles que es titularen Història a debat. El cicle que es presenta enguany és el desè i s’ha titulat La història de Mataró al dia. El cicle s’inaugurarà el divendres 14 d’octubre amb una conferència del Dr. Ramon Reixach i es tancarà el dissabte dia 22. Es preveu celebrar un sopar de celebració obert a tothom el mateix dia.
