El 24 de juliol de 1942 fou afusellat a Paterna Joan Peiró i Belis. Amb aquest motiu s’ha celebrat al Pati del Cafè Nou de Mataró l’acte de l’encesa del monument inaugurat l’any passat en record de Peiró i tots els lluitadors assassinats pel franquisme. A més de Martí Anson, autor del monument, i de Rubén Bracero, autor del treball Joan Peiró: un sindicalista per al futur que enguany ha guanyat el Premi Thos i Codina de treballs de Recerca de Batxillerat, també hi ha participat el cantautor Pau Alabajos, que ha interpretat la seva cançó Fosses del silenci, que ha completat l’acte amb dues peces més.
Arxiu de la categoria: Memòria històrica
Homenatge a Joan Peiró i Belis en motiu dels 77 anys del seu afusellament
El proper 24 de juliol s’escau el 77è. aniversari de l’afusellament del líder anarcosindicalista i cooperativista Joan Peiró i Belis (Hostafrancs, Barcelona, 1887- Paterna, València, 1942).
Joan Peiró, condemnat pel Règim franquista, destacat dirigent de la CNT a nivell català i espanyol, director de la cooperativa Cristalleries de Mataró, ministre d’Indústria de la II República, el 1989 va ser declarat Fill adoptiu de la Ciutat a títol pòstum per l’Ajuntament de Mataró que enguany li ha atorgat la Medalla de la Ciutat de Mataró.
En altres ocasions s’han celebrat actes d’homenatge davant la seva tomba al Cementiri dels Caputxins de Mataró. Enguany, a més, s’encendrà el monument en record i memòria de Joan Peiró i Belis i altres lluitadors assassinats pel franquisme que fou inaugurat l’any passat, obra de l’artista Martí Anson. L’acte de l’encesa començarà a ¾ de 10 del vespre i comptarà amb la participació del cantautor Pau Alabajos.
L’acte d’homenatge tindrà lloc a 2/4 de 6 de la tarda davant el nínxol de la família Peiró-Olives (porta principal, mà dreta, dins la Secció Nova que comença després dels panteons. Nínxol núm.270.) L’homenatge tindrà també una part dedicada a recordar a la seva filla Guillermina Peiró i Olives (1924-2019) i comptarà amb la participació musical de Carlos Delgado. Abans de la cloenda es realitzarà una ofrena floral oberta a entitats, organitzacions i persones que vulguin participar-hi a títol individual
Medalla de la Ciutat a Joan Peiró, a títol pòstum
El dilluns 18 de febrer en el Saló de Sessions de l’Ajuntament de Mataró es va celebrar l’acte oficial d’atorgament de la medalla de la ciutat, a títol pòstum, a Joan Peiró i Belis. L’acord de concessió va ser aprovat pel Consistori en el Ple de desembre passat a petició de la Comissió Ciutadana d’homenatge a Joan Peiró, creada el 2017 amb motiu del 75è aniversari del seu afusellament.
Durant l’acte, presidit per l’alcalde de Mataró, va intervenir la primera tinenta d’alcalde, Núria Moreno, que llegí l’acord que reconeixia Joan Peiró per haver impulsat el Forn del Vidre i procurat formació per als obrers que hi treballaven, i per la seva faceta com a sindicalista liderant la CNT a la ciutat. Tot seguit, intervingué Jaume Vellvehí, del Grup d’Història del Casal, com a portaveu de la Comissió Peiró i l’historiador Josep Puig-Pla va glossar la figura de Joan Peiró i Belis.
A continuació, es va donar pas al moment central de l’acte amb el lliurament de la medalla i el pergamí acreditatiu que foren recollits pels nets de l’homenatjat, Núria Malagelada, que adreçà unes paraules d’agraïment, i Joan Solé.
Dia Nacional de l’Exili i la Deportació a Mataró
El diumenge dia 17, es va commemorar a Mataró el Dia Nacional de l’Exili i la Deportació que va instituir el Govern de la Generalitat de Catalunya en memòria del pas de la frontera, el 5 de febrer de 1939, dels màxims representants de les institucions republicanes i desenes de milers de civils i soldats fidels a la República, camí de l’exili.
Més d’un centenar llarg de persones van participar en el recorregut pel Camí de l’Exili que començà a l’Ermita de Sant Simó a les 11,30 del matí. Durant l’itinerari es va donar testimoni d’alguns mataronins que van haver d’exiliar-se o que van ser deportats als camps nazis. L’acte acabà amb un homenatge als exiliats en el monument Camí del Nord.
L’acte, organitzat per l’Ajuntament de Mataró, compta amb la col·laboració de diverses entitats, entre les que s’hi compta el Grup d’Història del Casal.
(Foto: J. Ligos)
L’exili republicà: Joan Peiró i Belis (en record de Guillermina Peiró)
Tertúlia d’Història núm. 430 (Mataró Ràdio: 17/1/2019) (reemissió del prg. núm. 90 del 12/2/2009)
Convidats: Josep Puig Pla i Guillermina Peiró.
Presenten: Núria Gómez, Jaume Vellvehí, Sandra Cabrespina i Maria Salicrú-Maltas.
Documentació: Maria Salicrú-Maltas.
Tècnic: Carles Capella
Descripció: Amb motiu del traspàs de Guillermina Peiró i Olives, reemetem el programa del 12 de febrer de 2009 que va acompanyar-nos telefònicament per a parlar de L’exili republicà: Joan Peiró i Belis.
Escolta-ho en MP3
Durada de la gravació: 53,03 minuts Descarrega’l 24,2 Mb
Memòria de Joan Peiró i Belis
Dimarts 24 de juliol de 1942, a les sis de la tarda, Joan Peiró i Belis fou assassinat a Paterna, a València, junt a set sindicalistes més, per un escamot d’execució franquista. Ara, 76 anys després, Mataró honora la seva memòria amb un monument dedicat també a tots els lluitadors per la llibertat assassinats pel franquisme. El monument, que sintetitza els grans referents que defineixen la seva figura (anarcosindicalisme, cooperativisme, treball,,,), és obra de l’artista mataroní Martí Anson. A l’acte hi intervingueren Martí Anson, l’autor, Anna Huertos en representació de la Fundació Unió de Cooperadors promotora del projecte, el President de la Generalitat, José Montilla, l’alcalde de Mataró, David Bote i en nom de la família de Joan Peiró, la seva besneta Anna Roure. L’acte fou conduït per Jaume Vellvehí, del Grup d’Història del Casal, que intervingué com a representant de la Comissió Ciutadana d’Homenatge a Joan Peiró, impulsora del projecte i dels actes d’homenatge. Després dels parlaments s’ha projectat el documental Peiró 42, un curtmetratge on s’exposen en primera persona els valors de l’anarcosindicalisme, el cooperativisme i la República.
A la tarda, coincidint amb l’hora que fou afusellat, s’ha celebrat, al Cementiri de Mataró davant on reposen les seves restes des del 1989, un emotiu acte de reconeixement. Com ja s’havia fet en anteriors ocasions, després de la glossa que ha llegit la historiadora Margarida Colomer, que enguany ha tingut un espai per a la figura de Mercè Olives, esposa de Joan Peiró, s’ha recordat els set afusellats amb ell amb vuit salves. Tot seguit s’han llegit fragments de textos de Joan Peiró amb la intenció d’il·lustrar les diferents vessants: el Peiró revolucionari, el Peiró sindicalista i el Peiró cooperativista. Ha finalitzat l’acte amb l’ofrena floral i la intervenció de Cor que es va crear expressament amb cantaires de diferents corals de Mataró per a l’espectacle Peiró42, estrenat l’any passat i que a l’octubre es reposarà a Argentona i Barcelona. El cor ha interpretat l’himne anarquista Hijos del Pueblo i s’ha tancat l’acte de manera solemne interpretant A las Barricadas!. Aquesta cançó -himne de l’anarcosindicalisme europeu- va ser la melodia anarcosindicalista més popular durant la guerra civil espanyola i que tantes vegades havia acompanyat Joan Peiró.
Un monument per a Joan Peiró i els assassinats pel franquisme
Avui dimarts en un acte informatiu s’ha donat a conèixer el projecte guanyador del concurs per a la instal·lació d’un monument en memòria de Joan Peiró i altres assassinats pel franquisme. L’alcalde i president de la Fundació Unió de Cooperadors, David Bote; ha presentat aquest matí la proposta artística de Martí Anson “24 juliol”, guanyadora del concurs d’idees per realitzar el projecte artístic. A més a més del propi artista, a l’acte també hi ha assistit Jaume Vellvehí, del Grup d’Història del Casal, en representació de la Comissió Ciutadana en Homenatge a Joan Peiró i Belis i Mariona Gallifa, membre del jurat que ha valorat els diferents treballs presentats al concurs. L’escultura concebuda per Martí Anson és un fanal amb forma de bufador de vidre amb una punta lluminosa de vidre bufat que recorda la relació de Joan Peiró i la seva labor com a cooperativista a les Cristalleries Mataró.
El proper dimarts 24 de juliol s’escau el 76è. aniversari de l’afusellament del líder sindicalista i cooperativista Joan Peiró i Belis (Hostafrancs, Barcelona, 1887- Paterna, València, 1942).
En altres ocasions hem celebrat actes d’homenatge davant la seva tomba al Cementiri dels Caputxins de Mataró. Però enguany, a més, s’inaugurarà el monument, instal·lat al Pati del Cafè Nou, en record i memòria de Joan Peiró i Belis i altres lluitadors assassinats pel franquisme. Tot seguit es projectarà el documental Peiró 42. L’acte d’inauguració començarà a les 10 del vespre al Pati del Cafè Nou (al costat de la presó) de Mataró.
L’acte d’homenatge serà abans, a 2/4 de 6 de la tarda al Cementiri dels Caputxins, davant el nínxol de la família Peiró-Olives (porta principal, mà dreta, dins la Secció Nova que comença després dels panteons. Nínxol núm.270.) L’homenatge tindrà 4 parts i es preveu que tingui una hora de duració. Abans de la cloenda es realitzarà una ofrena floral oberta a entitats i organitzacions. Hi haurà clavells per totes aquelles persones que vulguin participar-hi a títol individual.
Editen la biografia de Josep Abril, l’alcalde de Mataró afusellat pel franquisme
El dilluns 16 d’abril a les 7 del vespre, es presentarà al Saló de plens de l’Ajuntament de Mataró, la biografia Josep Abril alcalde de Mataró afusellat pel franquisme de la historiadora Margarida Colomer. El llibre ha estat editat per la Fundació Josep Irla i comptarà amb la participació del professor de la Universitat de Barcelona Pelai Pagès.
Una hora abans, a les sis de la tarda, s’inaugurarà l’escultura en homenatge a Josep Abril i Argemí, alcalde de Mataró (1931-1933) i Fill Adoptiu de la Ciutat, obra de l’artista Perecoll. L’acte tindrà lloc a La Riera, 92 (cantonada amb el carrer de Bonaire).
El Grup de Recerca de la Memòria Històrica de Mataró
Tertúlia d’Història núm. 165 (Mataró Ràdio: 10/03/2011)
Convidats: Maria Modesta, Ana Pérez i Núria Font
Presenten: Núria Gómez, Jaume Vellvehí, Sandra Cabrespina.
Documentació: Núria Gómez
Tècnic: Carles Capella
Descripció: aquest grup es va constituir en la nostra ciutat per tal de recuperar els records i dignificar la memòria de les persones que van viure represaliades per la Guerra Civil i el franquisme.
Escolta-ho a la carta i descarrega’l en mp3
Durada de la gravació: 57 minuts 54,4 Mb
75 aniversari de l’afusellament de l’alcalde Josep Abril
El proper diumenge dia 16 farà 75 anys de l’afusellament de l’Alcalde de Mataró membre d’Esquerra Republicana de Catalunya, Josep Abril i Argemí a mans de les tropes franquistes al Camp de la Bota.
És de justícia reivindicar la memòria històrica i honorar aquells que van morir defensant les nostres idees, i per això des de la Secció Local d’ERC a Mataró han convocat un senzill homenatge ales 11,30 h del migdia a la cantonada de la Plaça Tomás y Valiente amb el carrer Alcalde Josep Abril.
El Grup d’Història del Casal, que en altres moments també ha col.laborat en la reivindicació de la figura de Josep Abril, en aquesta ocasió també ens hi sumem en la persona de Margarida Colomer, membre de l’entitat, que realitzarà un breu parlament.
