Arxiu de la categoria: Notícies

Ofrena floral en record de Josep Puig i Cadafalch

En motiu del 57è aniversari de la mort de l’insigne arquitecte, polític i historiador de l’art mataroní Josep Puig i Cadafalch, el diumenge 22 de desembre a les 12 del migdia es celebrà, davant el monument en el parc central de Mataró , una ofrena floral. L’acte va comptar amb el parlament d’Esteve Mach, president de l’entitat organitzadora i de la lectura de textos a càrrec de Josep M. Cusachs acompanyat musicalment per Josep Lladó. L’acte ha estat organitzat per l’Associació Amics de Josep Puig i Cadafalch amb la col.laboració del Museu Arxiu de Santa Maria de Mataró, el Moviment Educatiu del Maresme, el Club d’Opinió Jaume Llavina, l’Ajuntament de Mataró i el Grup d’Història del Casal.

Es presenta l’obra inèdita de Josep Punsola

El divendres dia 20 es va presentar a la Bilbioteca Antoni Comas de Matró, l’obra inèdita de Josep Punsola i Vallespí amb el titol: Calidoscopi – No fa tanta por la mort. L’acte presidit per l’alcalde de Mataró i conduit pel regidor de cultura, va comptar amb la intervenció de Jaume Vellvehí, representant del Grup d’Història del Casal en la comissió Any Punsola i autor del pròleg del llibre, i Manuel Punsola, fill de l’insigne poeta. En el marc de l’acte també van intervenir Albert Pera i Jordi Cuyàs, autors de l’auca de Josep Punsola.

S’editarà l’obra inèdita de Josep Punsola

El Grup d’Història del Casal, com a entitat membre de la Comissió ciutadana del centenari del poeta Josep Punsola, agraïm l’aportació feta a tots els que han col.laborat d’una manera o altra,  en fer possible l’edició de l’obra inèdita del Poeta. Ja hem aconseguit el mínim imprescindible per a l’edició. Enhorabona a tots!

 

XXX Sessió d’Estudis Mataronins

El proper dissabte 23 de novembre es celebrarà a la seu del Museu Arxiu de Santa Maria de Mataró la XXX Sessió d’Estudis Mataronins. Enguany s’han presentat fins a 22 comunicacions de les quals se’n llegiran 13 (Vegeu programa adjunt). Per part del Grup d’Història del Casal cinc companys n’han presentat una: per exemple a càrrec d’Antoni Llamas i Mantero la comunicació titulada El procés del mataroní José Puch a la Inquisició de Saragossa. 1758;  Jaume Vellvehí i Altimira la titulada Correspondència inèdita: cinc cartes de Terenci Thos i Codina a Marià Aguiló i Fuster; i dels companys  Josep Vinyals i Cortés Actuació de salvament d’unes restes ibèriques a can Ricard (Cabrera de Mar), de Joan Francesc Clariana i Roig Apunts sobre la Sigillata hispànica decorada de Torre Llauder i de Joaquim Graupera i Graupera Notícia sobre la recent troballa d’un complex moliner a Can Jordà (Santa Susanna).

Mossèn Jaume Brufau guanya l’accèssit al Premi Iluro 2013

El jurat del LV Premi Iluro també  ha atorgat un accèssit com ja va fer l’any passat. En aquesta ocasió l’afortunat ha estat mossèn Jaume Brufau per una obra sobre el gènere de punt. Es tracta de les memòries del seu pare on es plasma l’experiència vital d’una figura peculiar de la primera meitat del segle XX i que viatjà i es formà als Estats Units i sudamèrica. El treball De xerric a capità d’empresa, retrata l’evolució de la indústria del Gènere de Punt al Maresme a través de la història personal del seu pare. Mn. Brufau va acompanyar-nos el 2011 a la tertúlia El Racó que fem el Grup d’Història del Casal a Mataró Ràdio l’any 2011 i ja ens va parlar una mica de la figura del seu pare (cliqueu aquí) per escoltar-la sencera).

Alexandra Capdevila guanya el Premi Iluro 2013

Alexandra Capdevila guanya el LV Premi Iluro convocat per la nova Fundació Iluro. Amb un retrat sociològic sobre la immigració francesa dels segles XVI i XVII que va arribar i es va instal·lar al Maresme: Els murcians dels segles XVI i XVII. Entre la temporalitat i l’arrelament al Maresme. La doctora Capdevila és especialista en la immigració a Catalunya a l’època moderna i té publicats diversos treballs. Ha col.laborat amb el Grup d’Història del Casal en la tertúlia radiofònica el Racó precisament parlant d’aquest tema. (podeu escoltar-la clicant aquí).

El jurat també ha atorgat un accèssit a mossèn Jaume Brufau per una obra sobre el gènere de punt. Es tracta de les memòries del seu pare on es plasma l’experiència vital d’una figura peculiar de la primera meitat del segle XX i que viatjà i es formà als Estats Units i sudamèrica. El treball De xerric a capità d’empresa, retrata l’evolució de la indústria del Gènere de Punt al Maresme a través de la història personal del seu pare.

En el marc de l’acte es van presentar els llibres de les obres guanyadores de l’any passat a càrrec dels seus autors:

El Dr. Rafael Luque, l’accèssit, va resumir el treball Estat, patrons i obrers davant la modernització de les relacions laborals. La Junta de Reformes Socials de Mataró (1900-1923) i per la seva banda,  el Dr. Joan Giménez, el guanyador, va parlar del seu llibre La província marítima de Mataró. Economia i conflictes socials (1750-1870).

La Guerra de Successió i les seves conseqüències: el segle XVIII al Maresme

VII Trobada d’Entitats de Recerca Local i Comarcal del Maresme (Dissabte, 26 d’octubre de 2013)

Jaume Oliveras i Maristany, regidor de Cultura i primer tinent d’alcalde va inaugurar la Trobada d’enguany donant pas al recordatori de la figura de Julià Lladó, traspassat recentment. La intervenció, titulada Julià Lladó (1928-2013): in memoriam va anar càrrec de Rosa Almuzara, directora de l’Arxiu Comarcal del Maresme, i d’Enric Subiñà, president del Centre d’Estudis Argentonins Jaume Clavell. Tot seguit la ponència de l’historiador Benet Oliva La Guerra de Successió al Maresme, una visió econòmica inaugurava pròpiament la trobada que va tenir un total de catorze comunicacions presentades pels investigadors dels centres d’estudis de la comarca. Així per exemple, amb el títol El XVIII, un segle decisiu per Vilassar de Mar, Alexis Serrano del Centre d’Estudis Vilassarencs, de Ramon Coll del Museu d’Estampació de Premià de Mar, Llegendes maresmenques sobre la guerra de Successió, de Joan Muray, Normalitat en censos i censals en plena guerra. Civisme i responsabilitat al llibre de comptes dit: Mals de casa de Texidor y de la de Planella, del 1712 al 1740, el Centre Estudis Canetencs presentà Les pervivència de les fonts orals a l’Alt Maresme 1712-1714 de Xavier Mas i Francesc Forn d’Arenys de Munt Un espectador i protagonista d’excepció  dels fets de 1713 i 1714 a Sant Martí d’Arenys: les Memòries de Francesc Bellsolell de la Torre, entre altres propostes. Per la nostra banda, el Grup d’ Història del Casal de Mataró, vam presentar el treball del company Toni Llamas: La inquisició contra Mariano Macia, sastre d’Arenys de Mar s. XVIII.

A la tarda, la conferència de clausura anà a càrrec d’Agustí Alcoberro, director del Museu d’Història de Catalunya que parlà de La Guerra de Successió a Catalunya.

 

 

Excavacions a Can Rodon (Cabrera)

Estudiants de la Universitat Autonoma de Barcelona van participar durant el mes de juny passat en les excavacions a Can Rodon de l’Hort a Cabrera de Mar. Els treballs van posar al descobert diferents estances molt ben conservades. Les estances estaven dedicades a la forja del ferro i en una s’hi conservaven força bé tots els elements. També s’han trobat elements de ceràmica. La intervenció ha aportat noves dades sobre aquesta zona d’edificacions a la façana oriental d’un carrer del segle II aC del jaciment de Can Rodon de l’hort.

En record de Joan-Ferran Cabestany

Per Jaume Vellvehí i Altimira.

publicat amb el títol Costellades a diarimataro.cat el 12 de gener de 2008

Portada del primer número de “Curial” (febrer 1949)

 

Dies enrera, conversant amb el Dr. Joan Ferran Cabestany -de la Secció Històrico Arqueològica de l’Institut d’Estudis Catalans- em comentava el grat record que tenia de Mataró i de l’antiga amistat amb mataronins destacats. Em comentava, amb l’emoció d’aquell punt d’enyorança, les costellades amb els amics de jovenesa als anys quaranta, l’Antoni Comas o l’Esteve Albert, justament a casa d’aquest a Dosrius; o la seva participació en les tertúlies del Racó amb en Terri, en Casas…

De costellades en feren sovint -“a la casa de l’Albert a Canyamars“- deia referint-se a Dosrius. Recordava Josep Reniu “com ens aplegàvem a Dosrius, a la bucòlica casona d’Esteve Albert, on ell sempre havia dit, en replegar-s’hi enllà de ciutat, que li fugien tots els malsdecaps respirant uns aires més purs i aromàtics, ran dels seus llibres i de molts papers escrits; quan no es reunia amb els poetes i literats del moment...” Eren trobades conspiratives políticament i de resistència cultural. El 1946, per exemple, una trentena llarga de persones s’hi reuneixen en la clandestinitat per a celebrar la Primera Conferència del Front Nacional de Catalunya. I en tantes altres ocasions s’hi retrobaren poetes i intel.lectuals, molts d’ells agrupats en el C.O.R. (Cavallers de l’Ordre del Retrobament), fundat pel pare Joan Roig. Personalitats com Joaquim Casas, Antoni Comas, Fèlix Cucurull, Albert Manent, Joan Triadú o el filòleg Josep Maria de Casacuberta per exemple. Per Cal Raio, la casa d’Albert a Dosrius, passaren personatges com el músic Elisard Sala, el rapsode Josep Reniu, els arqueòlegs Marià Ribas i Jesús Illa, el músic Joan Tutó o el pintor Jordi Arenas, per citar-ne alguns més.

El 1949, en plena post-guerra, Joan Ferran Cabestany amb Antoni Comas, Joaquim Molas, Albert Manent i Miquel Porter, van fundar la primera revista universitària literària en català: Curial. Una revista que fou prohibida i que veié alguns exemplars impresos en la semiclandestinitat a Mataró. Gosadia que costà una important sanció econòmica que va ser sufragada popularment amb els seus redactors fent el porta a porta. Una revista on també col.laboraria un altre mataroní: l’Albert Pera.

Eren anys difícils però també d’inquietuds culturals i ciutadanes de les noves generacions. A Mataró, entre d’altres, van sorgir les tertúlies del Racó de la mà d’en Terri, l’aixopluc d’en Joaquim Casas i, fent les feines d’enllaç amb els intel.lectuals, n’Antoni Comas. En paraules d’Albert Pera: “ cenacle d’art, literatura i resistència catalanista fins on es podia“; per l’actual Racó del Casal, al segon pis del número 25 del carrer de Bonaire i batejat amb el nom de Racó d’en Punsola en recordança al poeta traspassat prematurament, durant trenta anys hi va passar el bo i millor de la intel·lectualitat catalana: des d’un Joan Ainaud de Lasarte per parlar de l’art català, per exemple, a un marginat Josep Puig i Cadafalch poc abans de morir. L’ambient i l’activitat de resistència cultural al Racó durant el franquisme, s’allargaria fins acabada la dictadura i va ser decisiva per a la dinamització de la lluita per la llengua, la cultura i la democràcia.

Seixanta anys després, de tots aquests retalls de l’activisme cultural i polític antifranquista, el que en queda com a titular de la memòria és la costellada. El Front Nacional, els poetes i els intel.lectuals reduïts a costellada! Tant transcendents que semblen les coses, i tant normals i anecdòtiques com són vistes pels seus protagonistes quan passen els anys!. Potser és que ara ja no se’n fan de costellades com aquelles. Ens en calen?

Mor Joan-Ferran Cabestany i Fort

El passat 26 de gener va morir el Dr. Joan-Ferran Cabestany i Fort membre de la Secció Històrico-Arqueològica de l’Institut d’Estudis Catalans i expresident d’Amics de l’Art Romànic, entre altres càrrecs desenvolupats al llarg de la seva trajectòria. Autor de nombrosos treballs sobre història medieval catalana va ser un dels primers investigadors en tractar la demografia a l’Edat mitjana. El 1949 va formar part d’un grup de joves universitaris amb Antoni Comas, Joaquim Molas, Albert Manent i Miquel Porter, que van fundar la primera revista universitària literària en català: Curial. Una revista que fou prohibida i que veié alguns exemplars impresos en la semiclandestinitat a Mataró.

En el Grup d’Història del Casal de Mataró vam poder comptar amb la seva valuosa col·laboració en diverses activitats com ara la sessió inaugural de les IV Jornades d’història i arqueologia del Maresme celebrada a Ripoll el novembre de 2007 o la presentació de la revista Lambard, una activitat organitzada conjuntament amb el Museu Arxiu de Santa Maria. Des d’aquestes ratlles volem expressar el nostre sentiment de gratitud.