Blog del Museu Arxiu de Cabrils
Blog del Museu Arxiu de Cabrils
Marta Prevosti i Monclús és la nova vicepresidenta de l’Institut d’Estudis Catalans en relleu de Mariàngela Vilallonga, nomenada consellera de Cultura de la Generalitat de Catalunya el passat mes de març. Prevosti és membre de l’IEC adscrita a la Secció Històrico-Arqueològica i ha estat pionera, en l’àmbit estatal, en els estudis de territori i poblament rural dins del marc de la ciutat romana. En relació al Maresme, ha treballat en la vil·la romana de Torre Llauder (Mataró), el jaciment del Morè (Sant Pol de Mar) o l’estudi en curs de la vil·la de la Gran Via – Can Ferrerons (Premià de Mar). I, entre altres, ha coordinat els treballs d’arqueologia de diverses obres d’autopistes (C32, C32 sud – Pau Casals, AP-7).
El proper 4 de maig al Paranimf de la Universitat de Cervera es lliurarà el Premi Recercat 2019 al Museu Arxiu de Santa Maria – Centre d’Estudis Locals de Mataró amb què ha estat guardonat per l’Institut Ramon Muntaner. El premi ha estat concedit en la modalitat d’entitats, en reconeixement a la seva llarga i destacada trajectòria.
El premi Recercat l’atorga l’Institut Ramon Muntaner a proposta dels centres d’estudis de terres de parla catalana a fi de reconèixer la important tasca que realitzen aquestes entitats per a la recerca i la seva posterior divulgació. La candidatura del Museu Arxiu fou proposada a iniciativa de l’Arxiu Comarcal del Maresme, el Centre d’Estudis Argentonins i el Centre d’Estudis Vilassarencs que van comptar amb nombroses adhesions d’entitats i persones de Mataró i de la comarca.
El Grup d’Història del Casal felicitem al Museu Arxiu de Santa Maria i expressem la nostra enhorabona pel reconeixement tant merescut.
El passat 20 de febrer ens va deixar l’historiador Josep Maria Roqué i Margenat, membre del Grup d’Història del Casal. Des del 1991, quan ens vam conèixer personalment en unes jornades d’historia local que se celebraren a Argentona, va vincular-se estretament amb la nostra associació, com a soci i, molt especialment, col·laborant en l’organització, en les recerques i recolzant els projectes de l’entitat. El seus camps d’interès eren l’edat mitjana, el patrimoni i, davant de tot, el seu poble, Òrrius.
Com a medievalista es capbussà en la documentació d’Òrrius i d’Argentona per a bastir els seus treballs sobre el poble, ja sigui recopilant topònims o confegint les monografies sobre la vila estimada. I col·laborà en l’organització de les Jornades d’Història i Arqueologia Medieval del Maresme que entre el 1999 i el 2011 vam organitzar, alguna de les quals celebrà una de les sessions a Òrrius (2007), o participant en la realització de rutes pel patrimoni d’Òrrius i els seus entorns, a Sant Pere de Clarà, a Sant Bartomeu, a la parròquia, a Céllecs o obrint-nos les portes del seu mas, Can Famades, sempre disposat a compartir les emocions i el gaudi pel patrimoni històric i artístic. I ens acompanyà en la recerca a l’Arxiu Diocesà de Solsona o, sobre el terreny en la descoberta del molí de Rubiol en la riera de Riudemeia al terme d’Òrrius. I va participar en més d’una ocasió a les tertúlies que fem a Mataró Ràdio.
Amb el Grup d’Història del Casal va publicar la monografia Òrrius, contribució a la història del poble, que editàrem el 1998 i que s’exhaurí ben ràpidament. I, no fa tant, el 2016, vam col·laborar en l’edició del seu treball La gent d’Òrrius a través de la Història, una monografia de major ambició encara. Aquests treballs, més que voler fer la història de la vila, sempre els plantejà com la història de la seva gent a través dels masos i les vivències Deia en Josep Maria al preàmbul del llibre que «he volgut posar de manifest fets quotidians senzills, resultat de la lluita d’aquelles famílies que al llarg del temps han fet possible que encara avui existeixi el poble d’Òrrius com a entitat diferenciada».
Com a historiador publicà estudis a la Sessió d’Estudis Mataronins, del Museu Arxiu de Santa Maria, a la revista Fonts, del Centre d’Estudis Argentonins, o en els Estudis de Llengua i Literatura Catalanes on publicà un treball sobre els noms de lloc i de persona del terme d’Òrrius.
El Grup d’Història del Casal sempre en guardarem un emotiu i agraït record. El proper dijous dia 28 dedicarem la tertúlia de la ràdio a recordar la seva figura i la seva obra (Mataró ràdio 89.3 fm).
Tertúlies radiofòniques amb la participació de Josep Maria Roqué:
Programa núm. 29 (10-05-2007): Òrrius, història i patrimoni
Programa núm. 180 (15-09-2011): 30 anys de la descoberta del tresoret d’Òrrius.
Segons ens informa Quim Graupera, les obres d’acondicionament que s’estan portant a terme el l’immoble número 85 de la Riera, de Mataró, ha aparegut el rètol comercial d’un antic establiment. Es tracta del fotògraf R. Estapé que a principis del segle XX tenia el seu establiment a la llavors anomenada Rambla Mendizabal.
Des del Grup d’Història del Casal ens hem adreçat als tècnics de patrimoni de l’ajuntament posant-los en coneixement de la informació a fi que es puguin prendre les mesures adequades i valorar la seva conservació. (Fotografia:Quim Graupera)
El proper dissabte 9 de febrer, es celebraran a Dosrius les Segones Jornades d’Estudis Locals Duos Rios, convocades per l’Arxiu Històric Municipal. Enguany es presentaran fins a quinze comunicacions que abracen totes les èpoques de la història de Dosrius. Com en l’anterior edició, i com és habitual en la publicació Duos Rios, on es publicaran les comunicacions el proper Sant Jordi i que ja és el quart número, hi hauran treballs sobre la figura i l’obra del dosriuenc Esteve Albert. En aquesta nova convocatòria n’hi haurà quatre: Rafel Mitjans Berga i Teresa Soler Llobet presentaran la comunicació L’Esteve Albert folklorista, Jaume Vellvehí Altimira parlarà d’Esteve Albert: Josep-Sebastià Pons el referent homenatjat, tot seguit, Josep Puig-Pla tractarà de Lluís A. Vinyamata, comte d’Alba de Liste, vist per Esteve Albert i, finalment tancarà la jornada Jordi Solé Camardons amb el treball L’empremta independentista d’Esteve Albert i Corp.
La Jornada se celebrarà a partir de les 17 h. a la Sala de Plens del consistori amb la presentació de la primera de les comunicacions: El grup dolmènic de la Serra del Corredor, a càrrec d’Imma Bassols Fernández, Daniel Daví Salvanyà i Robert Lleonart Casadevall.
Podeu descarregar-vos el resum de totes les comunicacions en aquest enllaç
El Grup d’Història del Casal presenta una nova edició, l’onzena, del Col·loqui Història a Debat. En aquesta ocasió, amb motiu de la celebració de l’any europeu del patrimoni cultural, el col·loqui se centra en el patrimoni de Mataró i dels seus entorns amb el títol Mataró, Història i Patrimoni.
El Col·loqui té un format breu però ben divers: dues ponències formals, el divendres 9 de novembre a càrrec del Dr. Ramon Reixach amb el títol «Alliberament feudal i naixement de l’autogovern local» i el dissabte dia 10 el Dr. Joan Francesc Clariana i Roig parlarà de «Torre Llauder. Aproximació a la Terra Sigillata alt imperial»; la presentació del vídeo documental amb reconstruccions 3D càrrec de Josep M. Rovira titulat El castell de Burriac; i un col·loqui dedicat a debatre les idees i el pensament d’un mataroní d’adopció, el dosriuenc Esteve Albert i Corp el dissabte 17 de novembre a càrrec de Josep Puig-Pla, Jordi Solé Camardons i Jaume Vellvehí i Altimira que parlaran d’Esteve Albert i Corp (1914-1995). Idees i pensament.
Les sessions es complementaran amb les aportacions escrites que diversos estudiosos han fet per a la revista Felibrejada que es presentaran aquests dies. Unes aportacions que ens parlen des de la salvaguarda del poblat ibèric d’Ilduro, fins als tallers de vidre del Mataró modern o d’una societat marcada pels processos inquisitorials que se succeïen a Barcelona. Però també de la presència del mestre Pompeu Fabra a la ciutat entre altres interessants contribucions.
Totes les sessions es celebraran al Racó del Casal, al carrer Bonaire, 25, segon pis.
Descarrega el programa detallat: Triptic2018-3
La historiadora Margarida Colomer i Rovira (Vilassar de Mar, 1944) ha estat reconeguda per Òmnium Mataró amb la distinció que anualment atorga a una persona amb trajectòria distingida en els camps cultural i social mataroní. La distinció d’enguany vol ser un reconeixement de la seva tasca estudiant la història contemporània, especialment, de Mataró i Argentona.
L’acte es va celebrar divendres 6 de juliol a la seu d’Òmnium Mataró-Maresme i va comptar amb la intervenció del violoncel·lista Eduard Raventós i del també historiador Victor Ligos, que va glossar la figura de Margarida Colomer destacant la seva trajectòria en el camp de la docència i l’activisme social i polític, des d’inicis de la dècada dels seixanta impulsant iniciatives escolars com ara, entre altres, l’escola Anxaneta de Mataró, de la qual en fou la primera professora, en el marc de la lluita per un ensenyament públic nacional, gratuït i de qualitat. Ha estat mestra en totes les etapes de primària i secundària. El 2003 li fou atorgat el Premi Memorial Estrella Casas i Costa, de reconeixement de la seva trajectòria educativa en Ciències Socials.
De la seva vessant com a historiadora cal destacar entre molts altres llibres i articles:
Des del Grup d’Història del Casal felicitem Margarida Colomer, membre col·laboradora de l’entitat. Enhorabona!
El proper dimarts 30 de gener, es celebrarà a l’Ajuntament de Mataró l’acte institucional amb motiu del Dia Oficial de la Memòria de l’Holocaust i la Prevenció dels Crims contra la Humanitat. En el seu decurs, intervindrà la Sra. Rosa Toran, doctora en Història i vicepresidenta de l’Amical de Mauthausen, que impartirà la conferència Resistència i solidaritat als camps nazis. Començarà a les 19 h al Saló de Sessions de l’Ajuntament.
D’altra banda, el passat dissabte 27 de gener, les 12 h, es va fer l’ofrena floral davant el monument “Intolerància”, situat al passeig de Carles Padrós a la confluència amb la plaça dels Drets Humans. L’acte comptà amb acompanyament musical a càrrec dels alumnes de l’Escola Municipal de Música de Mataró.
El passat divendres 22 de desembre ens va deixar Josep Miquel Modolell i Ros a l’edat de 96 anys. Estudiós de la història de Cabrera de Mar, era propietari de la finca que duu el seu nom i on està ubicat el jaciment romano medieval de Can Modolell. Amb la seva família va facilitar la realització de les excavacions i va fer donació del jaciment a la Fundació Burriac de Cabrera. Autor dels llibres Pel camí del mig (1989) i Cabrera de Mar. Castell de Burriac o de Sant Vicenç; (1993) i de nombrosos articles i col·laboracions, també fou promotor de volums miscel·lanis de diversos autors sobre la història i l’arqueologia de Cabrera i el jaciment de Can Modolell. La seva trajectòria li fou reconeguda en vida quan fou nomenat fill predilecte de Cabrera de Mar (2012).
El Grup d’Història del Casal, que vam comptar amb el seu suport i col·laboració, ens afegim al condol per tan lamentable pèrdua i guardem del senyor Modolell un entranyable record.


Més informació a: