El 6 d’abril de l’any passat, en el marc de l’acte institucional de commemoració del Centenari de la Mancomunitat de Catalunya, estava prevista la inauguració del bust de Josep Puig i Cadafalch en el Pati dels Tarongers, al costat del bust d’Enric Prat de la Riba, els dos presidents de la Mancomunitat. Dificultats tècniques van impedir que el bust lluís en el seu emplaçament. Ara però, el dimarts 27 de gener, a les 9.30 h. s’inaugurarà en l’espai previst en el Pati dels Tarongers, la instal·lació del bust de l’insigne mataroní obra de l’escultor Manuel Cusachs i Xivillé.
Entre altres iniciatives, l’any 2012, el Club d’Opinió Jaume Llavina, el Moviment Educatiu del Maresme i el Grup d’Història del Casal de Mataró, van encapçalar el projecte de col·locar el bust de l’il·lustre mataroní i català universal Josep Puig i Cadafalch, al Pati dels Tarongers, de la Generalitat de Catalunya, i amb aquest motiu s’adreçaren a l’Ajuntament de Mataró i a la Generalitat de Catalunya. El proper dimarts, doncs, es materialitzarà definitivament aquest projecte.
Descripció: parlarem amb la Dra en Història Alexandra Capdevila d’uns fets que es produeixien a les darreries de la guerra de Successió. El 1713 i quan ja tot pràcticament es donava per perdut, després del canvi de posicionament de les corts europees. La Conferència dels Tres Comuns es va fer càrrec del govern de la Catalunya resistent i en una iniciativa remarcable va organitzar una expedició militar encapçalada pel diputat militar Antoni Berenguer i el general Rafael Nebot amb l’objectiu de reclutar un exèrcit de resistència per atacar el setge de Barcelona. Això tindrà unes consequències importants a la nostra comarca, que La Dra. Capdevila analitza amb detall.
Escolta-ho en MP3
Durada de la gravació: 52,01minuts Descarrega’l: 24 Mb.
Presenten: Maria Salicrú-Maltas, Jaume Vellvehí i Núria Gòmez.
Documentació: Maria Salicrú-Maltas
Tècnic: Carles Capella
Descripció: Parlem amb l’editor i activista Josep Fornas, Creu de Sant Jordi. Durant la dictadura, va esdevenir un gran col.leccionista de cartells i llibres. Fou llavors quan va començar a pensar amb la creació de l’Editorial Pòrtic que anys més tard fundaria (1963). L’any 1961, amb el sobrenom de “Fontana” va esdevenir un estret col.laborador a l’exili del president de la Generalitat de Catalunya Josep Tarradellas. Ho serà fins al seu retorn l’any 1977. A la fi de la dictadura es va implicar plenament en política com a dirigent d’Esquerra Republicana i diputat al Parlament de Catalunya.
Escolta-ho en MP3
Durada de la gravació: 52,33 minuts Descarrega’l: 24 Mb.
El Grup d’Història del Casal com a entitat col.laboradora a la VIII diada Puig i Cadafalch, va participar en l’acte amb una ofrena floral en nom de la nostra entitat, que va ser representada per Toni Llamas i Joan Francesc Clariana membres de la junta. Com cada any, diumenge 21, a les 12 del migdia es va celebrar la tradicional Ofrena floral davant l’escultura de JOSEP PUIG I CADAFALCH, al Parc Central de Mataró. Durant l’acte, Manuel Cusachs, vicepresident de l’associació Amics de Josep Puig i Cadafalch que convoca l’acte, va pronunciar un parlament amb l’acompanyament musical de Josep Lladó i el rapsode Josep M. Cusachs.
Josep Puig i Cadafalch va morir el 23 de desembre de 1956 a Barcelona als 89 anys d’edat i fou enterrat alcementiri dels Caputxins de Mataró. Enguany fa doncs cinquanta-vuit anys.
Com cada any, des de ja en fa sis, el proper diumenge 21, a les 12 del migdia es farà l’Ofrena floral davant l’escultura de JOSEP PUIG I CADAFALCH, al Parc Central de Mataró. Durant l’acte, Manuel Cusachs, vicepresident de l’associació Amics de Josep Puig i Cadafalch que convoca l’acte, farà un parlament amb l’acompanyament musical de Josep Lladó i el rapsode Josep M. Cusachs farà un recital poètic. Un cop més, el Grup d’Història del Casal forma part entre els col.laboradors.
En motiu del Centenari de la mort de Frederic Mistral el dissabte 15 s’inauguraran unes sessions de cinema en llengua occitana. Les sessions es celebraran al Racó del Casal (c/ Bonaire, 25 primer pis) a les set de la tarda. La primera sessió serà el mateix dissabte dia 15 i es projectarà la pel.lícula Frederic Mistral, d’Alain Glasberg (2004). Entre el documental i la ficció, aquest film parla de Frederic Mistral, el mite fundador de la literatura occitana, fugint dels tòpics per esbrinar què s’amaga darrera el personatge. Ens presenta un Mistral modern i molt sovint desconegut. la projecció serà en versió original en occità subtitulada en francès.
La següent sessió serà el dissabte 22 de novembre a la mateixa hora i lloc, i es projectarà la pel.lícula En viatge, d’Elisa Nicoli (2009). L’any 2008, un grup d’apassionats per la llengua occitana van fer una caminada de 1300 kilòmetres creuant Occitània. Pretenien que la UNESCO declarés la llengua occitana Patrimoni de la Humanitat, però va ser per damunt de tot un apropament a l’Occitània actual. En aquesta ocasió es projectarà en versió original en occità subtitulada en català.
Cinema en occità està organitzat pel Grup d’Història del Casal i el Cercle d’Agermanament Catalano Occità i forma part de les activitats en motiu de l’Any Mistral.
Fa poc més de tres anys, se’n complien 50 de la descoberta de la vil·la romana de Torre Llauder i l’onze de setembre d’aquell 2011 se’n complien quinze del traspàs del Sr. Marià Ribas i Bertran qui, amb els seus col·laboradors, en fou el descobridor i investigador. En motiu de la coincidència, el company Joan Francesc Clariana, com a responsable de la vocalia de Patrimoni de la nostra entitat, proposà d’aprofitar el moment per a impulsar el reconeixement d’una figura extraordinària explicant-lo i divulgant la seva obra. Per això, el Grup d’Història del Casal, llavors presidit per Joaquim Graupera, ens vam proposar promoure el nomenament de Marià Ribas i Bertran com a membre de la Galeria de Mataronins i Mataronines Il·lustres. A aquella iniciativa s’hi van afegir nombroses entitats i persones de Mataró i d’arreu, avalant la trajectòria de l’insigne arqueòleg.
El dijous 23 d’octubre, al Saló de Sessions de l’Ajuntament de Mataró, s’ha celebrat l’acte institucional de nomenament de Marià Ribas com a membre de la Galeria de Mataronins i Mataronines Il·lustres, acord que va prendre el Ple per unanimitat el maig de 2012 i que ara s’ha fet realitat amb el descobriment del retrat que ha fet l’artista Manuel Cusachs. Un centenar de persones han assistit a l’acte, que ha presidit l’alcalde, Joan Mora.
Durant l’acte, el Dr. Josep Guitart, catedràtic d’Arqueologia de la Facultat de Ciències de l’Antiguitat de la Universitat Autònoma de Barcelona i membre numerari de l’Institut d’Estudis Catalansla ha fet la glossa de Marià Ribas.
També han intervingut la filla de l’arqueòleg homenatjat, Maria Ribas; el president del Grup d’Història del Casal, Jaume Vellvehí; el pintor Manuel Cusachs i el regidor Miquel Rey, responsable d’instruir l’expedient de nomenament i homenatge d’aquest nou Mataroní Il·lustre.
Marià Ribas va ser un arqueòleg de formació autodidacta, pioner en la utilització de tècniques i metodologies d’excavació, que va participar en un nombre elevat d’exavacions com les dels jaciments de Burriac a Cabrera de Mar i també d’Iluro i de la vil·la romana de Torre Llauder a Mataró.
