Intervenir en el Col·loqui

Quan es pot intervenir?

A partir del 30 d’octubre es podrà intervenir en el Col·loqui mitjançant el formulari que hi ha més avall.

Les qüestions es plantejaran als ponents durant les sessions del Col·loqui.

Com es pot intervenir?

Per intervenir escriviu la vostra aportació (una pregunta, una reflexió o comentari en relació a qualsevol aspecte de les ponències i del tema central) en el formulari de comentaris que hi ha al dessota.

Qui pot intervenir?

La intervenció és oberta a tothom.

No s’acceptaran les intervencions anònimes. En la intervenció ha de constar el nom i cognom de qui la fa i l’adreça de correu. L’adreça de correu no serà visible per a la resta d’usuaris.

El vostre comentari serà visible un cop hagi estat validat i rebreu un correu avisant-vos si hi ha una resposta o comentari nou.

Deixa un comentari

9 pensaments sobre “Intervenir en el Col·loqui”

  1. parlar de la proclamació de la primera república espanyola, que alguns historiadors també s’hi refereixen com la república dels catalans, també és parlar de la proclamació de l’Estat Català i en definitiva de la segona república catalana, això si federada amb les altres repúbliques d’Espanya.

    M'agrada

    1. Primer de re felicitar l’organització d’aquest col·loqui, és molt interessant i dona l’oportunitat de poder expresar els dubtes. El que dieu de la republica dels catalans per quin motiu ho dieu si era la primera república espanyola. Gràcies

      M'agrada

      1. En el marc de la proclamació de la I República espanyola l’11 de febrer de 1873, el 5 de març següent Baldomer Lostau tingué un paper destacat en la proclamació del’Estat català dins la Federació Espanyola. Va ser una mena d’acció similar a la creació de la Mancomunitat de Prat de la Riba, ja que s’uniren les quatre províncies catalanes però, a més, les Illes Balears. El president fou en Lostau. Però tot plegat va durar poc. El desenllaç s’hauria produït davant la promesa d’Estanislau Figueras, que presidia el govern de la República, i Francesc Pi i Margall que n’era ministre i líder del partit federal, de dissoldre l’exèrcit espanyol a Catalunya per convertir-lo en voluntaris per combatre als carlins. Aquest Estat català no era secessionista era federalista i el desencís de l’escassa durada, uns dies, i el mateix fracàs de la república federal davant la unitaria segurament va contribuir, entre altres coses, al naixement del catalanisme polític.

        M'agrada

  2. Donat que una de les seus dels col·loquis és Tordera i l’escriptor Prudenci Bertrana va néixer en aquesta població sembla ser que relacionat amb el fet que el seu pare era carlí, es podria fer referència d’alguna manera a aquest fet.

    M'agrada

  3. La ciutat de Mataró era un escenari progresista però també hi havia carlins, algun de destacat com Lluís Maria Llauder, quin paper van jugar durant la guerra? i més concretament els episodis que van afectar directament Mataró, els atacs de Savalls per exemple, com els devien viure davant els seus conciutadans?

    M'agrada

  4. M’interessa molt saber fins quin punt Tordera era una plaça carlina o el carlisme era més aviat cosa de les masies i el poblament dispers. Per exemple, hi havia guarnició de republicans? La vil.la va ser ocupada mai pels carlins?

    M'agrada

  5. Com és que quan es parla de les batusses amb els carlins la majoria de vegades es parla de liberals, una patrulla de liberals… els liberals… tal cosa… en canvi és el moment de la república, no s’hauria de parlar millor d’una patrulla de republicans, per exemple.

    M'agrada

  6. Una de les conseqúències de la Restauració borbònica va ser la marginació dels republicans que quedaren apartats de la vida política com a represàlia fins forces anys després. Ara bé, i els carlins? Van patir algun tipus de represàlia o van poder participar amb normalitat? Per exemple, en el cas de Tordera en Soliva què va fer acabada la guerra?

    M'agrada

Deixa un comentari

Grup d'Història del Casal