7 pensaments sobre “Intervenir en el 17è Col·loqui”

1. Bones, l’any passat vaig participar en el Col·loqui i recordo que vau anunciar el tema de l’ensenyament antifranquista per aquest any. Enhorabona per la feina que feu. Apunteu-me al Col·loqui d’aquet any. Gràcies

   Miquel

   M'agradaM'agrada

   Respon

2. Hola, vull inscriure’m al 17 Col·loqui per participar on line.

   Andreu Gómez

   M'agradaM'agrada

   Respon

3. De cara a la conferència de demà sobre l’ensenyament abans de la República vull comentar que és molt interessant l’activitat i l’aportació a l’ensenyament general del país de pedagogs i mestres vinculats al Maresme i que no sé si han estat prou reconeguts. Em refereixo a casos com Francesc Flos i Calcat i el Col.legi Sant Jordi o Rafael Monjo. Tots dos es mouen en un moment molt interessant i tots dos tenen en comú la incorporació del català a l’escola. Què n’opineu?

   M'agradaM'agrada

   Respon

   1. Plantejada la qüestió durant el Col.loqui, Víctor Ligos ha comentat que: “En relació a Francesc Flos i Calcat se l’ha de reconèixer. Encara que a la nostra intervenció hi faré alguna referència com que va néixer a Arenys i avui ens centrem a Mataró no ens hi entretindrem. S’ha de dir que el 1898 va fundar el Col·legi, i després Institut, Sant Jordi i el 1899 fou un dels fundadors de l’Associació Protectora de l’Ensenyança Catalana. Per tant és un personatge rellevant.

      Quant a Rafael Monjo, vinculat a Vilassar de Mar, passa una mica el mateix. D’en Monjo però no en sabem massa coses concretes, a banda de que fou el continuador de l’escola nàutica del seu pare i que va haver-la de plegar. Llavors va acceptar ser el director de l’escola de l’Ateneu popular de la classe obrera de Vilassar. El seu paper potser és més local per bé que te interès.”

      M'agradaM'agrada

      Respon

4. La repressió franquista amb el mestres de la república també és produí a Mataró? Es coneixen casos de mestres represaliats i depurats pel franquisme?

   Gràcies

   M'agradaM'agrada

   Respon

   1. Plantejada la qüestió durant el Col.loqui, Margarida Colomer ha comentat que: “En el cas de Mataró, a totes les escoles públiques de Mataró, que n’hi ha quatre, tots els mestres segueixen el seu lloc de treball i tenen informes favorables i poden tornar a treballar a les escoles públiques.

      Ara bé, hi ha dues escoles que es veuen obligades a tancar. L’escola del Forn del Vidre i la de l’Ateneu. En aquests dos casos els mestres ja han marxat a l’exili, perquè tots són afins a l’anarquisme o s’han significat.

      Hi ha també una escola privada al carrer Fray Luis de León, que la mestra titular és deia Saragossa, que li troben un antecedent dubtós i li tanquen l’escola. Són els tres casos més destacats.

      Si que ens consten però mestres depurats que són de l’Escola d’Arts Oficis. Ens consta que, s’aparta del seu lloc de treball a Miquel Carbonell, mestre de música, Anselmo Herrero, mestre electricista, Francesc Comas, treballador de la Secretaria, Joan Font, porter, Joan Geli i Joan Gallamí, concerges, Rosa Font i Josep Assuari, que combinaven la docència com a ajudants a les escoles públiques i als arts oficis. Les fitxes es troben a l’arxiu d’Alcalà d’Henares on hi ha totes les depuracions de mestres de tot l’Estat. Al meu llibre La postguerra a Mataró: 1939-1952 (2013) en parlo i hi podeu trobar els detalls.

      M'agradaM'agrada

      Respon

      1. Víctor Ligos hi afegeix que: “La depuració no sempre era una depuració de forma directa, també podia ser de forma indirecta.

         La pressió que es feia sobre els funcionaris des de l’Ajuntament o dels organismes també era una pressió forta.

         Per exemple, a Mataró tenim el professor Bas de dibuix de l’Escola dels Arts i Oficis, el qual el van acceptar però amb una certa reticència i li van fer molta pressió de tal manera que va haver d’anar-se’n cap a Amposta o Tortosa a viure allà i no va tornar mai més a Mataró.

         Curiosament, és el que va fer el cartell de les Santes de l’any 1936, que no es va poder publicar perquè va esclatar la Guerra Civil.

         M'agradaM'agrada