L’historiador i activista argentoní Jaume Lladó i Font visitarà Mataró el proper dissabte 9 de març per a presentar el seu llibre El castell reial de Perpinyà. La presentació, organitzada pel Centre d’Estudis d’Arqueologia i Història de Mataró, se celebrarà a les 7 de la tarda a la Sala Polivalent del CPAN (Centre de Patrimoni Arqueològic i Natural) masia de Can Boet.
En el seu treball, Lladó, establert des de darreries de la dècada dels cinquanta a Perpinyà, ens mostra la seva trajectòria de residència rossellonesa i el rellevant estudi sobre l’emblemàtic Palau dels Reis de Mallorca de la capital nord-catalana.
Jaume Lladó fou homenatjat pel Centre d’Estudis el 2017 essent-ne nomenat Membre d’Honor.
L’Ajuntament de Mataró adequa les restes del forn de la Vil·la Romana dels Caputxins per fer-lo visitable. Els treballs consisteixen en muntar un vidre laminat transparent amb un marc metàl·lic a la part superior de la xemeneia i a l’interior s’instal·larà una lluminària a fi que, des de l’exterior, es pugui tenir una vista zenital. Tant el vidre superior com la boca del forn quedaran protegits per una portella que s’obrirà només durant les visites guiades. També es faran treballs de consolidació dels vestigis i s’intensificarà la il·luminació del jaciment.
Al 2005 ja es va instal·lar un vidre a la part superior de la xemeneia i una reixa a la boca del forn per permetre la visió dels vestigis, però es van haver de tapar perquè eren objecte d’actes incívics.
Es tracta dels vestigis d’una vil·la romana d’entre els segles I i V d.C, que van ser descobertes a finals dels anys seixanta del segle passat i l’any 2002 el jaciment arqueològic va ser declarat Bé Cultural d’Interès Local (BCIL). Més informació aquí i al web de l’Ajuntament
Presenten: Núria Gómez, Joan Francesc-Clariana, Joaquim Graupera, Maria Salicrú-Maltas i Sandra Cabrespina
Documentació, Joaquim Graupera.
Tècnic: Carles Capella
Descripció: La plana litoral esta plena de jaciments arqueològics documentats per les continues intervencions urbanístiques. Al llarg del programa es va fer un repàs als jaciments trobats a Premià de Mar des de la prehistòria fins l’etapa romana.
Presenten: Jaume Vellvehí, Sandra Cabrespina, Maria Salicrú-Maltas, Joaquim Graupera i Núria Gómez.
Documentació: Quim Graupera
Tècnic: Carles Capella
Descripció: els mosaics de Can Fradera formaven part d’una gran domus que ocupava l’espai que ara dibuixa la Plaça Gran de Mataró i es destaca per presentar uns dofins fets en mosaic que ajuden a situar-lo en el temps i a datar-lo
El proper dissabte 9 de febrer, es celebraran a Dosrius les Segones Jornades d’Estudis Locals Duos Rios, convocades per l’Arxiu Històric Municipal. Enguany es presentaran fins a quinze comunicacions que abracen totes les èpoques de la història de Dosrius. Com en l’anterior edició, i com és habitual en la publicació Duos Rios, on es publicaran les comunicacions el proper Sant Jordi i que ja és el quart número, hi hauran treballs sobre la figura i l’obra del dosriuenc Esteve Albert. En aquesta nova convocatòria n’hi haurà quatre: Rafel Mitjans Berga i Teresa Soler Llobet presentaran la comunicació L’Esteve Albert folklorista, Jaume Vellvehí Altimira parlarà d’Esteve Albert: Josep-Sebastià Pons el referent homenatjat, tot seguit, Josep Puig-Pla tractarà de Lluís A. Vinyamata, comte d’Alba de Liste, vist per Esteve Albert i, finalment tancarà la jornada Jordi Solé Camardons amb el treball L’empremta independentista d’Esteve Albert i Corp.
La Jornada se celebrarà a partir de les 17 h. a la Sala de Plens del consistori amb la presentació de la primera de les comunicacions: El grup dolmènic de la Serra del Corredor, a càrrec d’Imma Bassols Fernández, Daniel Daví Salvanyà i Robert Lleonart Casadevall.
Podeu descarregar-vos el resum de totes les comunicacions en aquest enllaç
El passat 17 de novembre es va clausurar l’11è Col·loqui Història a Debat que en aquesta ocasió s’ha titulat Mataró, història i patrimoni. El Cicle, que s’inaugurà amb la ponència del Dr. Ramon Reixach sobre l’Alliberament feudal i naixement de l’autogovern local i que fou seguida l’endemà per la ponència Torre Llauder. Aproximació a la Terra Sigillata alt imperial del Dr. Joan Francesc Clariana, s’ha emmarcat en la celebració de l’any europeu del patrimoni cultural.
Volgudament, el Col·loqui ha tingut un format breu però ben divers: dues ponències formals de caràcter pròpiament científic, la presentació d’un vídeo documental i un col·loqui. Les sessions s’han complementat amb les aportacions escrites que diversos estudiosos han fet per a la revista Felibrejada, que esdevé el volum de les actes del Col·loqui.
La proposta més divulgativa va ser l’estrena del vídeo de Josep M. Rovira El Castell de Burriac, amb reconstruccions en 3D que mostra un castell de Burriac com mai l’hauríem imaginat. La darrera sessió acollí el col·loqui Esteve Albert i Corp (1914-1995): idees i pensament, a càrrec de Joep Puig-Pla, que parlà de L’ideari polític i social d’Esteve Albert, Jordi Solé Camardons, de L’empremta independentista d’Esteve Albert i Corp i Jaume Vellvehí de Esteve Albert, els anys de resistència cultural i política des d’Andorra estant (1956-1978).
En el volum de Felibrejada es recullen els textos de les ponències, del col·loqui i de les diferents aportacions dels historiadors, bona part sobre temes de patrimoni.
El Col·loqui es va tancar amb l’habitual sopar de clausura.
R. Reixach i T. Llamas (Fot. J. Vellvehí)
(Fot. E.Llovet)
T. Divi, J. Solé, J.Puig i J.Vellvehí (Fot. E.Llovet)
Convidats: Joan Francesc Clariana i Jaume Vellvehí.
Presenten: Núria Gómez, Sandra Cabrespina, Maria Asmarat i Oriol Agramunt.
Documentació: Jaume Vellvehí
Tècnic: Carles Capella
Descripció: Parlem d’una nova edició, l’onzena, del Col·loqui Història a Debat que organitza el Grup d’Història del Casal . En aquesta ocasió, amb motiu de la celebració de l’any europeu del patrimoni cultural, el col·loqui se centra en el patrimoni de Mataró i dels seus entorns amb el títol Mataró, Història i Patrimoni.
Escolta-ho en MP3
Durada de la gravació: 55,06 minuts Descarrega’l24 Mb