Arxiu d'etiquetes: bruixeria

XIè Col·loqui Història a Debat

Tertúlia d’Història núm. 425 (Mataró Ràdio: 8/11/2018)

Convidats: Joan Francesc Clariana i Jaume Vellvehí.

Presenten:  Núria Gómez, Sandra Cabrespina, Maria Asmarat i Oriol Agramunt.

Documentació: Jaume Vellvehí

Tècnic: Carles Capella

Descripció: Parlem d’una nova edició, l’onzena, del Col·loqui Història a Debat que organitza el Grup d’Història del Casal . En aquesta ocasió, amb motiu de la celebració de  l’any europeu del patrimoni cultural, el col·loqui se centra en el patrimoni de Mataró i dels seus entorns amb el títol Mataró, Història i Patrimoni.

Escolta-ho en MP3

Durada de la gravació: 55,06 minuts Descarrega’l 24 Mb

L’11è Col·loqui Història a Debat: Mataró, Història i Patrimoni

El Grup d’Història del Casal presenta una nova edició, l’onzena, del Col·loqui Història a Debat. En aquesta ocasió, amb motiu de la celebració de  l’any europeu del patrimoni cultural, el col·loqui se centra en el patrimoni de Mataró i dels seus entorns amb el títol Mataró, Història i Patrimoni.

El Col·loqui té un format breu però ben divers: dues ponències formals, el divendres 9 de novembre a càrrec del Dr. Ramon Reixach amb el títol «Alliberament feudal i naixement de l’autogovern local» i  el dissabte dia 10 el Dr. Joan Francesc Clariana i Roig parlarà de «Torre Llauder. Aproximació a la Terra Sigillata alt imperial»;  la presentació del vídeo documental amb reconstruccions 3D càrrec de Josep M. Rovira titulat El castell de Burriac; i un col·loqui dedicat a debatre les idees i el pensament d’un mataroní d’adopció, el dosriuenc Esteve Albert i Corp el dissabte 17 de novembre a càrrec de Josep Puig-Pla, Jordi Solé Camardons i Jaume Vellvehí i Altimira que parlaran d’Esteve Albert i Corp (1914-1995). Idees i pensament.

Les sessions es complementaran amb les aportacions escrites que diversos estudiosos han fet per a la revista Felibrejada que es presentaran aquests dies. Unes aportacions que ens parlen des de la salvaguarda del poblat ibèric d’Ilduro, fins als tallers de vidre del Mataró modern o d’una societat marcada pels processos inquisitorials que se succeïen a Barcelona. Però també de la presència del mestre Pompeu Fabra a la ciutat entre altres interessants contribucions.

Totes les sessions es celebraran al Racó del Casal, al carrer Bonaire, 25, segon pis.

Descarrega el programa detallat: Triptic2018-3

Bruixes

Tertúlia d’Història núm. 210 (Mataró Ràdio: 21/6/2012)

Convidat: Toni Llamas i Enric Puig

Presenten: Núria Gómez i Sandra Cabrespina

Documentació: Sandra Cabrespina

Tècnic: Carles Capella

Descripció: bruixes, mites, realitat i causes de la seva persecució.

Escolta-ho en MP3

Durada de la gravació: 50,23minuts Descarrega’l 23 Mb.

La sardana i la religió de les bruixes

Amb aquest títol el proper 9 de setembre es presentarà a Cabrera de Mar el darrer llibre de Jordi Bilbeny. L’acte es celebrarà a les 19h a la Biblioteca Ilturo i comptarà amb la intervenció de l’autor i de l’arqueòleg Robert Lleonart. Té alguna relació la sardana i la bruixeria? Com és que els primers textos històrics on s’esmenta aquesta dansa són prohibicions eclesiàstiques i civils del ball? Com és que les dones acusades de bruixeria expressen que van als aplecs i que hi ballen sardanes? Podem establir alguna mena de connexió entre les prohibicions del ball i les prohibicions dels aplecs de bruixes? Jordi Bilbeny intenta treure’n l’entrellat en aquest estudi.

 

“Bruixes” a Malgrat de Mar

El Servei d’Arxiu Municipal de Malgrat de Mar organitza la conferència Per bruixa i metzinera. La cacera de bruixes a Catalunya que anirà a càrrec de l’historiador i escriptor Agustí Alcoberro. La conferència s’emmarca dins dels actes de la Festa dels Empestats 2015, dedicada a la religiositat en l’època de la pesta. La conferència tindrà lloc el proper 3 de juliol a les 21.30 h als Jardins de la Vídua de Can Sala.

A Europa, entre 1450 i 1750, es produeix el que es coneix com la cacera de bruixes per bé que hi ha dues etapes d’especial intensitat: les persecucions realitzades entre els anys 1450-1500 i entre 1580-1650.

És difícil establir una xifra d’encausats i executats pel fet que la majoria de processos foren realitzats per tribunals locals però es calculen a l’entorn d’unes 60.000 execucions. Amb tot hi ha qui les augmenta fins arribar a alguns centenars de milers.

 

Estrenem canal de video a You Tube

A partir d’avui, el Grup d’Història del Casal hem estrenat un canal de video a You Tube. Ja hi es pot visionar un primer video que recull un apunt sobre la presentació del número 95 de la revista Felibrejada, el número monogràfic sobre la bruixeria, la inquisició i la maçoneria a Mataró i el Maresme, presentat el passat 5 de març a la libreria Buc de llibres de Mataró. El nou canal el trobareu a l’adreça:

https://www.youtube.com/c/GHCMataró

 

 

Presentació del llibre: Bruixeria, inquisició i maçoneria

El dijous 5 de març a les 19,30 h a la llibreria Buc de Llibres es va presentar la publicació Bruixeria, inquisició i maçoneria a Mataró, el Maresme i una mica més enllà, d’Antoni Llamas i Mantero, número monogràfic de la Revista Felibrejada, el butlletí del Grup d’Història del Casal. L’acte va consistir en el col.loqui: “Diàleg bruixes i inquisició” a càrrec de l’autor, Antoni Llamas i Mantero i d’Enric Puig i Giralt, prologuista. L’acte és organitzat pel Grup d’Història del Casal i la llibreria Buc de llibres.

En aquest volum de la revista Felibrejada presentem un recull d’articles sobre casos de bruixeria, processos inquisitorials i un epíleg sobre maçoneria. El criteri sempre ha estat la proximitat, el Maresme, per bé que, com diu el subtítol mateix: i una mica més enllà, cosa que ens permet una aproximació contextual al tema genèric.

Al llarg d’aquestes pàgines veurem la tècnica inquisitorial en els interrogatoris i mitjançant la transcripció dels processos que ha anat exhumant dels arxius l’Antoni Llamas descobrirem delictes com la bestialitat, el de flagel·lant o el de sol·licitant i sabrem que a Mataró es podia sotmetre a algú a un procés inquisitorial per bigàmia per exemple.

En definitiva, una bona panoràmica de l’acció inquisitorial no només en allò referent a la persecució de la bruixeria sinó també en altres afers de la vida i el comportament quotidià de la societat dels segles XVI, XVII i XVIII.