El dimarts 23 d’octubre es va celebrar a Can Palauet, que va quedar petit, l’acte No passaran! Amb motiu dels 80 anys de les Brigades Internacionals a Mataró, que van disposar d’un hospitalen l’edifici de l’escola dels Salesians de la ciutat. L’acte, organitzat pel Grup de Recerca de la Memòria Històrica de Mataró, el Grup d’Historiadors Jaume Compte i el Grup d’Història del Casal, va consistir en una doble conferència a càrrec dels historiadors Josep Xaubet i Maria Salicrú-Maltas que foren acompanyats musicalment per Xavier Rodon (veu i guitarra). Durant els parlaments es van donar a conèixer els noms de bona part dels brigadistes, de nombroses nacionalitats, que no van poder superar les ferides i perderen la vida en l’hospital i foren enterrats al cementiri. La identificació ha estat fruit de les recerques dels dos historiadors i l’Ajuntament s’ha compromès a localitzar les famílies i comunicar-les que els seus familiars van morir a Mataró, on reposen, en lloc dels escenaris de la batalla de l’Ebre on generalment es pensaven.
Igualment es va parlar del personal civil de suport, algun d’ells mataroní com la infermera Maria Sans, del funcionament de l’hospital de sang i les històries que s’hi visqueren com ara l’episodi de la infermera madrilenya Eugenia Ramos que en repatriar-se les brigades, es va quedar a Mataró on les forces feixistes tot just entrar a la ciutat la detingueren, delatada per una companya seva, una monja infiltrada en les brigades, i fou afusellada al Camp de la Bóta.
Dimarts 24 de juliol de 1942, a les sis de la tarda, Joan Peiró i Belis fou assassinat a Paterna, a València, junt a set sindicalistes més, per un escamot d’execució franquista. Ara, 76 anys després, Mataró honora la seva memòria amb un monument dedicat també a tots els lluitadors per la llibertat assassinats pel franquisme. El monument, que sintetitza els grans referents que defineixen la seva figura (anarcosindicalisme, cooperativisme, treball,,,), és obra de l’artista mataroní Martí Anson. A l’acte hi intervingueren Martí Anson, l’autor, Anna Huertos en representació de la Fundació Unió de Cooperadors promotora del projecte, el President de la Generalitat, José Montilla, l’alcalde de Mataró, David Bote i en nom de la família de Joan Peiró, la seva besneta Anna Roure. L’acte fou conduït per Jaume Vellvehí, del Grup d’Història del Casal, que intervingué com a representant de la Comissió Ciutadana d’Homenatge a Joan Peiró, impulsora del projecte i dels actes d’homenatge. Després dels parlaments s’ha projectat el documental Peiró 42, un curtmetratge on s’exposen en primera persona els valors de l’anarcosindicalisme, el cooperativisme i la República.
A la tarda, coincidint amb l’hora que fou afusellat, s’ha celebrat, al Cementiri de Mataró davant on reposen les seves restes des del 1989, un emotiu acte de reconeixement. Com ja s’havia fet en anteriors ocasions, després de la glossa que ha llegit la historiadora Margarida Colomer, que enguany ha tingut un espai per a la figura de Mercè Olives, esposa de Joan Peiró, s’ha recordat els set afusellats amb ell amb vuit salves. Tot seguit s’han llegit fragments de textos de Joan Peiró amb la intenció d’il·lustrar les diferents vessants: el Peiró revolucionari, el Peiró sindicalista i el Peiró cooperativista. Ha finalitzat l’acte amb l’ofrena floral i la intervenció de Cor que es va crear expressament amb cantaires de diferents corals de Mataró per a l’espectacle Peiró42, estrenat l’any passat i que a l’octubre es reposarà a Argentona i Barcelona. El cor ha interpretat l’himne anarquista Hijos del Pueblo i s’ha tancat l’acte de manera solemne interpretant A las Barricadas!. Aquesta cançó -himne de l’anarcosindicalisme europeu- va ser la melodia anarcosindicalista més popular durant la guerra civil espanyola i que tantes vegades havia acompanyat Joan Peiró.
Avui dimarts en un acte informatiu s’ha donat a conèixer el projecte guanyador del concurs per a la instal·lació d’un monument en memòria de Joan Peiró i altres assassinats pel franquisme. L’alcalde i president de la Fundació Unió de Cooperadors, David Bote; ha presentat aquest matí la proposta artística de Martí Anson “24 juliol”, guanyadora del concurs d’idees per realitzar el projecte artístic. A més a més del propi artista, a l’acte també hi ha assistit Jaume Vellvehí, del Grup d’Història del Casal, en representació de la Comissió Ciutadana en Homenatge a Joan Peiró i Belis i Mariona Gallifa, membre del jurat que ha valorat els diferents treballs presentats al concurs. L’escultura concebuda per Martí Anson és un fanal amb forma de bufador de vidre amb una punta lluminosa de vidre bufat que recorda la relació de Joan Peiró i la seva labor com a cooperativista a les Cristalleries Mataró.
El proper dimarts 24 de juliol s’escau el 76è. aniversari de l’afusellament del líder sindicalista i cooperativista Joan Peiró i Belis (Hostafrancs, Barcelona, 1887- Paterna, València, 1942).
En altres ocasions hem celebrat actes d’homenatge davant la seva tomba al Cementiri dels Caputxins de Mataró. Però enguany, a més, s’inaugurarà el monument, instal·lat al Pati del Cafè Nou, en record i memòria de Joan Peiró i Belis i altres lluitadors assassinats pel franquisme. Tot seguit es projectarà el documental Peiró 42. L’acte d’inauguració començarà a les 10 del vespre al Pati del Cafè Nou (al costat de la presó) de Mataró.
L’acte d’homenatge serà abans, a 2/4 de 6 de la tarda al Cementiri dels Caputxins, davant el nínxol de la família Peiró-Olives (porta principal, mà dreta, dins la Secció Nova que comença després dels panteons. Nínxol núm.270.) L’homenatge tindrà 4 parts i es preveu que tingui una hora de duració. Abans de la cloenda es realitzarà una ofrena floral oberta a entitats i organitzacions. Hi haurà clavells per totes aquelles persones que vulguin participar-hi a títol individual.
La historiadora Margarida Colomer i Rovira (Vilassar de Mar, 1944) ha estat reconeguda per Òmnium Mataró amb la distinció que anualment atorga a una persona amb trajectòria distingida en els camps cultural i social mataroní. La distinció d’enguany vol ser un reconeixement de la seva tasca estudiant la història contemporània, especialment, de Mataró i Argentona.
L’acte es va celebrar divendres 6 de juliol a la seu d’Òmnium Mataró-Maresme i va comptar amb la intervenció del violoncel·lista Eduard Raventós i del també historiador Victor Ligos, que va glossar la figura de Margarida Colomer destacant la seva trajectòria en el camp de la docència i l’activisme social i polític, des d’inicis de la dècada dels seixanta impulsant iniciatives escolars com ara, entre altres, l’escola Anxaneta de Mataró, de la qual en fou la primera professora, en el marc de la lluita per un ensenyament públic nacional, gratuït i de qualitat. Ha estat mestra en totes les etapes de primària i secundària. El 2003 li fou atorgat el Premi Memorial Estrella Casas i Costa, de reconeixement de la seva trajectòria educativa en Ciències Socials.
De la seva vessant com a historiadora cal destacar entre molts altres llibres i articles:
En l’edició d’enguany, els tres treballs finalistes que optaven al Premi Terenci Thos i Codina de Treballs de Recerca de Batxillerat (curs 2016-2017) eren:
Repercussió i importància de l’Escola Montessori a Canet de Mar; Josep Puig i Cadafalch,60 anys sense el mataroní més il·lustre i polifacétic i, finalment, el treball titulat Visita virtual a la vil·la romana de Torre Llauder (Mataró).
El premi ha estat atorgat al treball Visita virtual a la vil.la romana de Torre Llauder (Mataró). Recreació en 3D d’una casa romana benestant del segle II dC. de Martí Garcia Zamora de l’Escola Pia Santa Anna de Mataró i la tutora del treball és la professora Núria Alberch Roca.
L’autor porta a terme una recerca sobre el jaciment arqueològic de Torre Llauder de Mataró amb el propòsit de fer una recreació tridimensional de manera fidedigne de la vil·la, tot utilitzant les dades i les troballes extretes del mateix jaciment.
Explica que per a poder realitzar la recreació final ha fet entrevistes a tècnics, a l’arqueòleg municipal de Mataró i que ha consultat publicacions, fotografies i planimetria que hi ha sobre la vil·la romana de Torre Llauder i que, per a aquells elements per als quals no ha trobat documentació, ha utilitzat webs de recreació històrica i/o dades d’altres jaciments similars.
Abans de fer la recreació, estudia on estava situada la vil·la romana de Torre Llauder, la seva cronologia, i en fa una contextualització històrica tot explicant la seva relació amb la ciutat romana d’Iluro i com, en la romanització del territori a la Laietania Ibérica, s’ubicaren vil·les dedicades a l’explotació agrícola.
Presenta la història del jaciment arqueològic del qual ja s’esmenten troballes arqueològiques al segle XVII, que a l’any 1961 fou començat a excavar per Marià Ribas i els seus col·laboradors i que ha estat excavat en diverses campanyes fins a l’any 2017.
Documenta sobre el concepte de vil·la romana, les seves parts, les fases històriques del jaciment arqueològic de Torre Llauder i decideix fer la delimitació espacial i cronològica del seu treball, a finals del segle II dC, de la pars urbana de la vil·la. Explica com era, en aquell moment, la residència a nivell organitzatiu i de dependències del propietari de Torre Llauder.
Per a fer la reconstrucció tridimensional del jaciment, ens explica el concepte de videojoc, el procés a seguir per elaborar una visita virtual, els treballs previs per obtenir informació digitalitzada, els programaris i els tipus de fitxers que ha d’utilitzar, el modelatge en 3D de la planta, les columnes, els sostres i cobertes, les bigues, els paviments, i el mobiliari. L’exportació dels models en 3D, la creació de videojoc introduint textures, il·luminacions i efectes físics i, finalment, empaquetant el projecte i obtenint el resultat final.
L’autor aprofundeix en el coneixement arqueològic del jaciment de Torre Llauder i s’endinsa en el món dels videojocs, recreant un escenari fantàstic que podria ser el marc d’una aventura d’un videojoc, basat en l’antiguitat romana, que fa comprensible unes restes arqueològiques que tal com són visitables avui poden ser de difícil comprensió per al públic.
El jurat també ha acordat per unanimitat atorgar un accèssit al treball Repercussió i importància de l’Escola Montessori a Canet, de Júlia Guerrero i Illa de Institut Lluís Domènech i Montaner de Canet de Mar i la tutora del treball és la professora Júlia García Barrero.
Al treball es fa una recerca que parteix de l’interès de l’autora per conèixer la història i les metodologies de l’educació en el segles XIX i XX i se centra concretament i principal en la població de Canet de Mar durant els anys 1918 – 1939.
L’autora en la introducció anomena alguns dels objectius del seu treball: conèixer el mètode pedagògic i la història de la Sra. Maria Montessori, esbrinar què en queda de l’escola Montessori a Canet i com aquesta va influir en els seus alumnes i entendre l’escola de la Sra. Maria Saus.
L’autora narra la biografia de Maria Montessori i el seu mètode i explica de forma molt descriptiva i interessant l’aula Montessori com un lloc viu, ple de nens a la recerca d’ells mateixos i del seu món, on hi ha una sensació d’implicació total a mesura que els nens exploren i descobreixen sols i/o junts, on hi ha molt moviment i socialització.
I a Canet de Mar, l’autora cerca què és el que ja hi ha investigat i publicat sobre l’escola Montessori (1918-1939), sobre “ca la Senyoreta Maria” o “ca la Saus” (que va exercir fent mètode Montessori a casa seva o altres cases de forma clandestina, fins als anys 1970) i també ens parla de les persones, polítics, mestres i pedagogs que van fer possible la implantació del mètode a Canet de Mar i, amb la intenció de completar, cerca i pregunta a persones que van ser alumnes i entrevista historiadors.
L’autor/a explica que aquesta escola no va reobrir quan va acabar la guerra perquè la dictadura franquista la va prohibir i ja no en va quedar cap rastre d’aquella revolució pedagògica. Però tots els alumnes i professors, que van tenir el privilegi de formar part de la història de l’Escola Montessori i de la mestra Maria Saus, guarden un gran respecte per la institució i per la seva última directora.
Per fer la recerca, l’autora ha utilitzat bibliografia i webgrafia sobre Maria Montessori i el seu mètode d’ensenyament, sobre educació i sobre Canet de Mar i l’ensenyament i fa entrevistes a exalumnes i a historiadors.
L’acte de veredicte i lliurament s’ha celebrat en la sala d’actes de l’Il·lustre Col·legi d’Advocats de Mataró, en motiu de la seva festa patronal, Sant Raimon de Penyafort. El premi el convoca l’Il·lustre Col·legi d’Advocats de Mataró juntament amb el Grup d’Història del Casal de Mataró des de fa quinze anys.
Júlio Naveira, Degà de l’ICAMAT, Núria Moreno, primera tinent d’alcalde i Jaume Vellvehi, president del GHC (Foto E. Llovet)Martí Garcia Zamora, guanyador del Premi (Foto E. Llovet)Júlio Naveira, Degà de l’ICAMAT, Núria Moreno, primera tinent d’alcalde i Judith Silveira vice-degana de l’ICAMAT (Foto E. Llovet)
El jurat del Premi amb els tres finalistes, Martí Garcia (premi), Júlia Guerrero (accèssit) i Mireia Cot (finalista). (Foto E. Llovet)
El dilluns 16 d’abril a les 7 del vespre, es presentarà al Saló de plens de l’Ajuntament de Mataró, la biografia Josep Abril alcalde de Mataró afusellat pel franquisme de la historiadora Margarida Colomer. El llibre ha estat editat per la Fundació Josep Irla i comptarà amb la participació del professor de la Universitat de Barcelona Pelai Pagès.
Una hora abans, a les sis de la tarda, s’inaugurarà l’escultura en homenatge a Josep Abril i Argemí, alcalde de Mataró (1931-1933) i Fill Adoptiu de la Ciutat, obra de l’artista Perecoll. L’acte tindrà lloc a La Riera, 92 (cantonada amb el carrer de Bonaire).
Descripció: aquest grup es va constituir en la nostra ciutat per tal de recuperar els records i dignificar la memòria de les persones que van viure represaliades per la Guerra Civil i el franquisme.
Presenten: Núria Gómez, Jaume Vellvehí i Sandra Cabrespina.
Documentació: Núria Gómez
Tècnic: Carles Capella
Descripció: parlem de “La Filferrada”, el grup de recerca d’història contemporanea de Vilassar i de les activitats que ens preparen per aquest any. Al llarg de l’any preparen una sèrie d’activitats relacionades amb la Guerra Civil a Vilassar de Dalt i l’activitat principal serà la última convocatòria de la lleva del Biberó.
