Descripció: parlarem de la producció de vidre a Mataró, que fou coneguda i prestigiada més enllà de la ciutat. Quins forns hi havia, quines peces es feien ò qui les comprava?
Presenten: Joan Francesc Clariana, Maria Teresa Diví i Jaume Vellvehí
Documentació: Jaume Vellvehí
Descripció: parlarem dels Fets del 6 d’octubre de 1934 amb Josep Xaubet i Vilanova des d’una perspectiva del Maresme. Com es van viure els fets a Mataró i a la comarca?
Convidats: Robert Lleonart, Toni Roca, Joan Turà i Francesc Navarro.
Presenten: Joan Francesc Clariana i Jaume Vellvehí.
Documentacio: Joan Francesc Clariana,
Descripció: programa de presentació de la nova temporada, amb novetats i amb la tertúlia dedicada a l’aniversari de l’antiga Secció Arqueològica del Museu de Mataró, amb alguns dels membres fundadors i històrics de l’entitat.
El 24 de juliol, ha sigut especial, al matí hem fet per primera vegada una activitat dedicada al públic infantil, una narració de contes que hem titulat “Revolta! Els contes que Joan Peiró hauria explicat als seus nets” , una recopilació de contes basats en el cooperativisme, la solidaritat i la coherència de defensar les idees sense por, que ha portat a terme l’Esteve Guardiola del Buc de Llibres.
A la tarda s’ha fet una ofrena floral al cementiri dels Caputxins on reposa Peiró, la seva esposa i la seva filla Guillermina. A les 6 de la tarda s’han llançat les 8 salves en record dels 8 afusellats aquell 24 de juliol de 1942 a Paterna.
Al vespre, a les 21:00 h, s’ha fet una lectura dramatitzada de l’espectacle Peiró42. Es tracta d’una lectura en la qual s’ha intentat mantenir el mateix ambient i banda sonora d’aquella producció escènica. Anirà a càrrec dels mateixos actors que van fer la representació original, en Jaume Ametller, Notxa; en David Pruna i la Izaskun Larrea que interpreta a Guillermina Peiró. A les 10 en punt s’ha il·luminat el monument i, per acabar, el músic Arnau Aymerich ha interpretat una cançó. L’acte l’ha tancat la família Peiró.
Ofrena Floral al cementiri (Fot. M. Teresa Diví)Ofrena Floral al cementiri (Fot. M. Teresa Diví)Ofrena Floral al cementiri (Fot. M. Teresa Diví)Ofrena Floral al cementiri (Fot. M. Teresa Diví)Ofrena Floral al cementiri (Fot. M. Teresa Diví)Ofrena Floral al cementiri (Fot. M. Teresa Diví)Ofrena Floral al cementiri (Fot. M. Teresa Diví)Ofrena Floral al cementiri (Fot. M. Teresa Diví)Ofrena Floral al cementiri (Fot. M. Teresa Diví)Ofrena Floral al cementiri (Fot. M. Teresa Diví)Encesa del monument , parlament d’Anna Roure en nom de la família (Fot. C. Estapé)Encesa del monument , Lectura dramatitzada de Peiró42. (Fot. C. Estapé)Ofrena Floral al cementiri (Fot. M. Teresa Diví)Ofrena Floral al cementiri (Fot. M. Teresa Diví)Ofrena Floral al cementiri (Fot. M. Teresa Diví)Ofrena Floral al cementiri (Fot. M. Teresa Diví)Revolta! Els contes que Joan Peiró hauria explicat als netsEncesa del monument (Fot. C. Estapé)Ofrena Floral al cementiri (Fot. M. Teresa Diví)
Divendres 22 de juliol, va traspassar Núria Feliu i Mestres (Sants, 1941 – Barcelona, 2022). Reconeguda per la seva trajectòria com a artista i cantant de gèneres populars com jazz, cuplets i boleros, cançons populars catalanes, o estàndards musicals nord-americans de costat a versions de poetes catalans, el seu rol en la normalització i defensa de la cultura popular ha estat extraordinari. Però no només. El seu vessant com a activista recolzant iniciatives populars participant des de la senzillesa en projectes i activitats al servei de la cultura i el país és el que des d’aquestes ratlles volem recordar.
Vam tenir la sort i el goig de poder comptar amb el seu recolzament en el procés de reproducció de l’Estendard de Josep Puig i Cadafalch, ara fa justament vint-i-cinc anys. Entusiasmada des del primer instant va acompanyar-nos durant la Fira de Mataró el 1997 per presentar públicament els brodats de l’estendard quan arribaren a Mataró procedents dels tallers belgues on s’havien confeccionat.
En aquell acte, va recitar el poema Cobles arromançades de Terenci Thos i Codina del qual hi ha el vers de la tornada en l’estendard i que diu «Regina de Catalunya tornau-nos la llibertat» i també el poema que Miquel Martí i Pol ens havia fet per recolzar el projecte: «Tractat d’Història». L’acompanyà en aquell acte l’enyorat Josep M. Ainaud de Lasarte que feu la dissertació històrica preceptiva remarcant el caràcter simbòlic de l’estendard.
Uns mesos després, el 30 de novembre ens acompanyà novament, ara a Ripoll, en els actes de lliurament de l’estendard i la col·locació en la basílica del monestir de Santa Maria. En aquesta ocasió, també va recitar textos poètics junt a Carme Faja.
Per al Grup d’Història del Casal, i per als que personalment vam poder compartir aquells moments, ha estat un goig poder comptar amb el seu suport i sempre en mantindrem un record entranyable d’agraïment i ens en sentirem deutors. Descansi en pau.
Descripció: Parlem amb l’autor En la construcció de la cultura del catalanisme al Maresme, Els Jocs Florals de Mataró de 1904 i el certamen de la Nueva Constancia 1905. I també del llibre La Missa de Sant Jordi a Mataró, del qual n’és coautor amb M. Roser Trilla, Francesc Masriera i Carme Solà.
Jordi Puigderrajols fou degà de l’Il·lustre Col·legi d’Advocats de Marató entre 1997 i 2007. Fou el Defensor del Ciutadà de Mataró des de què l’Ajuntament de la ciutat va crear la institució el 2001. Durant el seu mandat al capdavant de l’Il·lustre Col·legi d’Advocats de Mataró, l’any 2003, es va instituir el premi Terenci Thos i Codina de recerca de batxillerat que convoquen cada any conjuntament el Grup d’Història del Casal i l’Il·lustre Col·legi d’Advocats de Mataró.
Des del Grup d’Història del Casal lamentem la trista notícia. Sempre en mantindrem un valuós record i un sincer agraïment pel suport, la confiança i l’encoratjament que sempre va dispensar-nos.