Arxiu d'etiquetes: Mataró

El vidre a Mataró als segles XVI i XVII a través dels vestigis arqueològics

Tertúlia d’Història núm. 542 (13/10/2022)

Convidats: Joan Francesc Clariana

Presenten: Paquita Tuixans i Jaume Vellvehí

Documentació: M.Teresa Diví

Descripció: parlarem de la producció de vidre a Mataró, que fou coneguda i prestigiada més enllà de la ciutat. Quins forns hi havia, quines peces es feien ò qui les comprava?

Escolta’l a la carta o descarrega’l

Els Fets del 6 d’octubre de 1934

Tertúlia d’Història núm. 541 (6/10/2022)

Convidats: Josep Xaubet i Vilanova.

Presenten: Joan Francesc Clariana, Maria Teresa Diví i Jaume Vellvehí

Documentació: Jaume Vellvehí

Descripció: parlarem dels Fets del 6 d’octubre de 1934 amb Josep Xaubet i Vilanova des d’una perspectiva del Maresme. Com es van viure els fets a Mataró i a la comarca?

Escolata’l a la carta o descarrega’l

50 anys de la Secció Arqueològica

Tertúlia d’Història núm. 538 15/9/2022)

Convidats: Robert Lleonart, Toni Roca, Joan Turà i Francesc Navarro.

Presenten: Joan Francesc Clariana i Jaume Vellvehí.

Documentacio: Joan Francesc Clariana,

Descripció: programa de presentació de la nova temporada, amb novetats i amb la tertúlia dedicada a l’aniversari de l’antiga Secció Arqueològica del Museu de Mataró, amb alguns dels membres fundadors i històrics de l’entitat.

Escolta-ho a la carta i descarrega’l

Diada d’homenatge a Joan Peiró

El 24 de juliol, ha sigut especial, al matí hem fet per primera vegada una activitat dedicada al públic infantil, una narració de contes que hem titulat “Revolta! Els contes que Joan Peiró hauria explicat als seus nets” , una recopilació de contes basats en el cooperativisme, la solidaritat i la coherència de defensar les idees sense por, que ha portat a terme l’Esteve Guardiola del Buc de Llibres.

A la tarda s’ha fet una ofrena floral al cementiri dels Caputxins on reposa Peiró, la seva esposa i la seva filla Guillermina. A les 6 de la tarda s’han llançat les 8 salves en record dels 8 afusellats aquell 24 de juliol de 1942 a Paterna.

Al vespre, a les 21:00 h, s’ha fet una lectura dramatitzada de l’espectacle Peiró42. Es tracta d’una lectura en la qual s’ha intentat mantenir  el mateix ambient i banda sonora d’aquella producció escènica. Anirà a càrrec dels mateixos actors que van fer la representació original, en Jaume Ametller, Notxa; en David Pruna i la Izaskun Larrea que interpreta a Guillermina Peiró. A les 10 en punt s’ha il·luminat el monument i, per acabar, el músic Arnau Aymerich ha interpretat una cançó. L’acte l’ha tancat la família Peiró.

En record de Núria Feliu

Divendres 22 de juliol, va traspassar Núria Feliu i Mestres (Sants, 1941 – Barcelona, 2022). Reconeguda per la seva trajectòria com a artista i cantant de gèneres populars com jazz, cuplets i boleros, cançons populars catalanes, o estàndards musicals nord-americans de costat a versions de poetes catalans, el seu rol en la normalització i defensa de la cultura popular ha estat extraordinari. Però no només. El seu vessant com a activista recolzant iniciatives populars participant des de la senzillesa en projectes i activitats al servei de la cultura i el país és el que des d’aquestes ratlles volem recordar.

Vam tenir la sort i el goig de poder comptar amb el seu recolzament en el procés de reproducció de l’Estendard de Josep Puig i Cadafalch, ara fa justament vint-i-cinc anys. Entusiasmada des del primer instant va acompanyar-nos durant la Fira de Mataró el 1997 per presentar públicament els brodats de l’estendard quan arribaren a Mataró procedents dels tallers belgues on s’havien confeccionat.

En aquell acte, va recitar el poema Cobles arromançades de Terenci Thos i Codina del qual hi ha el vers de la tornada en l’estendard i que diu «Regina de Catalunya tornau-nos la llibertat» i també el poema que Miquel Martí i Pol ens havia fet per recolzar el projecte: «Tractat d’Història». L’acompanyà en aquell acte l’enyorat Josep M. Ainaud de Lasarte que feu la dissertació històrica preceptiva remarcant el caràcter simbòlic de l’estendard.

Uns mesos després, el 30 de novembre ens acompanyà novament, ara a Ripoll, en els actes de lliurament de l’estendard i la col·locació en la basílica del monestir de Santa Maria. En aquesta ocasió, també va recitar textos poètics junt a Carme Faja.

Per al Grup d’Història del Casal, i per als que personalment vam poder compartir aquells moments, ha estat un goig poder comptar amb el seu suport i sempre en mantindrem un record entranyable d’agraïment i ens en sentirem deutors. Descansi en pau.

Cases de pagès, el món agrari a Mataró

Tertúlia d’Història núm. 534 (16/6/2022)

Convidats: Pilar Gonzalez

Presenten: Núria Gómez, Sandra Cabrespina.

Documentacio: Núria Gómez, Sandra Cabrespina,

Tècnic: Maria Asmarat

Descripció: Parlem amb Pilar Gonzàlez del seu darrer llibre.

Escolta-ho a la carta i descarrega’l

Premi Thos 2022: antifranquisme a Canet de Mar

Tertúlia d’Història núm. 533 (2/6/2022)

Convidats: Jana Olivares i Biel Blanquer

Presenten: Núria Gómez, Sandra Cabrespina i Jaume Vellvehí.

Documentacio: Jaume Vellvehí,

Tècnic: Maria Asmarat

Descripció: Parlem amb el guanyadors i la finalista del premi Thos i Codina de batxillerat 2022.

Escolta-ho a la carta i descarrega’l

Teatre publicat: “La boira” i “Ombres de memòria”

Tertúlia d’Història núm. 532 (19/5/2022)

Convidats: Toni Cabré i Pere Anglas

Presenten: Núria Gómez, Sandra Cabrespina.

Documentacio: Núria Gómez, Sandra Cabrespina,

Tècnic: Maria Asmarat

Descripció: Parlem amb els els autors de les respectives obres de teatre que s’han publicat recentment, La boira i Ombres de memòria.

Escolta-ho a la carta i descarrega’l

Novetats de Sant Jordi

Tertúlia d’Història núm. 530 (28/4/2022)

Convidats: Jaume Vellvehí.

Presenten: Núria Gómez, Sandra Cabrespina.

Documentacio: Jaume Vellvehí,

Tècnic: Maria Asmarat

Descripció: Parlem amb l’autor En la construcció de la cultura del catalanisme al Maresme, Els Jocs Florals de Mataró de 1904 i el certamen de la Nueva Constancia 1905. I també del llibre La Missa de Sant Jordi a Mataró, del qual n’és coautor amb M. Roser Trilla, Francesc Masriera i Carme Solà.

Escolta-ho a la carta i descarrega’l

Mor Jordi Puigderrajols, degà del Col·legi d’Advocats de Mataró

Jordi Puigderrajols fou degà de l’Il·lustre Col·legi d’Advocats de Marató entre 1997 i 2007. Fou el Defensor del Ciutadà de Mataró des de què l’Ajuntament de la ciutat va crear la institució el 2001. Durant el seu mandat al capdavant de l’Il·lustre Col·legi d’Advocats de Mataró, l’any 2003, es va instituir el premi Terenci Thos i Codina de recerca de batxillerat que convoquen cada any conjuntament el Grup d’Història del Casal i l’Il·lustre Col·legi d’Advocats de Mataró.

Des del Grup d’Història del Casal lamentem la trista notícia. Sempre en mantindrem un valuós record i un sincer agraïment pel suport, la confiança i l’encoratjament que sempre va dispensar-nos.