Tertúlia d’Història núm. 520 (27/1/2022)
Convidats: Robert Lleonart, Josep Antoni Cerdà i
Presenten: Núria Gómez i Sandra Cabrespina.
Documentacio: Núria Gómez
Tècnic: Oriol Agramunt
Descripció: amb motiu dels 50 anys de la secció arqueològica, parlem de l’exposició Fes memòria Plaça Gran!
Escolta-ho a la carta i descarrega’l
Durada de la gravació: 52,03 minuts (48 Mb)
Ja ha sortit el número 100 de la revista Felibrejada. Aquest número aplega les ponències i les comunicacions del 13è Col·loqui Història a Debat que en aquesta ocasió s’ha centrat en el tema de Les dones en la Història de Mataró i el Maresme. Aquest número doncs són les actes del Col·loqui que conté els següents articles:
Ponències
Margarida Colomer i Rovira. Matilde Leon i Leon. Infermera al front de guerra
Montserrat Gurrera i Lluch. Els inicis de l’expansió de l’ensenyament de noies a Mataró (1808 – 1868)
Alexandra Capdevila Muntadas. Ventures i desventures de les dones dins la institució familiar al Maresme a l’època moderna
Antoni Llamas Mantero. Les dones catalanes davant del Tribunal de la Inquisició a l’època moderna.
Joan Francesc Clariana i Roig. Representacions de la imatge femenina a la Iluro romana i el seu territorium.
Imma Bassols i Fernàndez. El món femení a la prehistòria de les nostres contrades
Articles
Albert Calls i Xart i David Farell i Garrigós . Nativitat Yarza, mestra a Cabrera de Mar entre 1916-1918
Maria Tresa Diví. Un record de Canet de Mar: Maria Aurèlia Capmany en el Maresme
Jaume Vellvehí i Altimira. Simona Gay i Esteve Albert, una connexió dosriuenca amb la lírica rossellonesa
Maria Salicrú-Maltas. Anna Comas, Núria Masafrets i Encarnació Soler: tres mestres i historiadores mataronines entusiastes
Jaume Vellvehí i Altimira. El primer certamen literari de Canet de Mar. El certamen de Pedracastell (1902)
Joan Francesc Clariana Roig i Rosa Isabel Garí Lleixà. Un nou plafó de rajoles a la masia de cal Conde (Cabrera de Mar)
Antoni Llamas Mantero. Juan Pedro Serra davant de la Inquisició per sortilegis i pacte amb el diable. Lloret 1736
Marta Prevosti Monclús i Joan Francesc Clariana i Roig. Fragment de lucerna romana, amb representació d’una vil·la, trobat a Torre Llauder
Joan Francesc Clariana i Roig. Presència de cassoles de la forma Olcese 9 a la vil·la romana de Torre Llauder (Mataró)
Joan Francesc Clariana i Roig. El vidre de la vil·la romana de can Rafart (Mataró)
Joan Francesc Clariana i Roig. Nota sobre la Terra Sigillata Sudgàl·lica i lucernae provinents de l’actuació arqueològica en el sector de l’antic magatzem de can Damià al carrer d’en Xammar (Mataró)
Rosa Isabel Garí Lleixà i Joan Francesc Clariana i Roig. Can Modolell, un lloc sagrat
Josep Vinyals i Cortés. Descoberta d’una gran sitja ibèrica al Cami de can Segarra i altres actuacions del Grup de Cabrera a l’any 1974
David Farell i Garrigós. Fotografies inèdites de la descoberta del mosaic romà de can Ferrerons (Premià de Mar) l’any 1969
Joan Carles Alay i Rodríguez i Joan Francesc Clariana i Roig. El pedestal romà “desaparegut” de l’Església Vella de Sant Andreu de Llavaneres (Maresme)
Joan Carles Alay i Rodríguez i Estefania Navarro Fernández. Un àmfora al bany. Arqueocibertraficant des de casa.
Joan Carles Alay i Rodríguez. L’aixada dels Dos Pins. Criminalística i Arqueologia a la Vall de Cabrera de Mar (Maresme)
Joan Carles Alay i Rodríguez. El mètode Burriac. Gènesi i actualització d’una metodologia de valoració econòmica dels danys al patrimoni arqueològic
Joan Carles Alay i Rodríguez. El mètode Rocafort. En la ment dels arqueofurtius
Bernat Llamas Vives. De la grip «espanyola» del 1918 a la Covid -19
Josep Maria Rovira Juan. La Vall de Cabrera de Mar. Patrimoni en 3D, una col·lecció de llibres que estudia el patrimoni de Cabrera de Mar al llarg de la seva història
Grup d’Història del casal i Centre d’Estudis d’Història i Arqueologia de Mataró. Comunicat en defensa de la vil·la romana del Roser de Calella
Avui dissabte dia 13, a partir de les 18:30 h, se celebrarà la darrera sessió del 13è Col·loqui Història a Debat “Les dones en la Història de Mataró i el Maresme”. La participació en el Col·loqui és en línia a través de la plataforma jitsi. Cal fer la inscripció prèvia, tant si es vol assistir presencialment com si es vol seguir en línia. S’ha d’enviar un correu electrònic a l’adreça infoghcmataro@gmail.com indicant si es vol participar.
La sessió d’avui comptarà amb les ponències de:
– Imma Bassols – El món femení a la prehistòria de les nostres contrades.
– Joan Francesc Clariana – Representacions de la imatge femenina a la Iluro romana i el seu territorium.
Tertúlia d’Història núm. 514 (4/11/2021)
Convidades: Joan Francesc Clariana, Imma Bassols i Montserrat Gurrera.
Presenten: Núria Gómez, Maria Asmarat, Oriol Agramunt i Jaume Vellvehí.
Documentacio: Jaume Vellvehí
Tècnic: Oriol Agramunt
Descripció: Parlem amb alguns dels ponents del Col·loqui parlant del món de la dona a la prehistòria, la imatge de la dona a Roma i de l’escolarització de noies al segle XIX.
Escolta-ho a la carta i descarrega’l
Durada de la gravació: 52,03 minuts (48 Mb)
(Fotografia: MASMM. Miquel Sala)
L’Ajuntament de Mataró, el Centre d’Estudis d’Arqueologia i Història, el Museu Arxiu de Santa Maria i el Grup d’Història del Casal commemorem els cent anys del naixement de l’il·lustre historiador mataroní Joaquim Llovet (Mataró, 1921-2017).
Hi intervindran Josep M. Clariana, ex-arxiver municipal; Alexis Serrano, director de l’Arxiu Comarcal del Maresme; Joan Giménez Blasco, historiador i Joaquima Ximenes, vídua de Joaquim Llovet. L’acte de cloenda anirà a càrrec del sr. David Bote, alcalde de Mataró.
L’acte de reconeixement se celebrarà el divendres dia 12 de novembre a les 19.00 hores a la Sala d’Actes de Can Palauet.
Cal fer reserva d’entrada a l’adreça de Cultura Mataró (clicar aquí)
Els propers divendres 5 i dissabtes 6 i 13 de novembre se celebrarà el 13è col·loqui Història a Debat, que enguany centra l’interès en Les dones en la història de Mataró i el Maresme.
No es tracta tant d’inventariar figures i trajectòries com de donar un enfocament que recuperi la visibilitat de les dones en el discurs històric. I és que un enfocament que introdueixi el factor de gènere en l’anàlisi de les relacions entre homes i dones com a protagonistes dels diferents períodes històrics, així com en l’estudi dels conflictes socials, ha de permetre no només conèixer el funcionament de les relacions entre homes i dones sinó el de la mateixa dona amb altres dones i amb les institucions familiars, religioses, polítiques i de poder en general.
Com en altres ocasions, a banda de les ponències de les diferents taules rodones sobre aspectes concrets, es poden presentar comunicacions escrites que seran publicades en les actes del col·loqui en el número d’enguany de la revista Felibrejada.
El Col·loqui Història a Debat recupera la presencialitat en la sessió inaugural que també podrà seguir-se en línia. Les sessions dels dissabtes 6 i 13 de novembre només seran en línia a través de la plataforma jitsi. La inauguració de celebrarà a la sala d’actes d’Òmnium Maresme (carrer Argentona 59, baix, Mataró).
Cal fer la inscripció prèvia, tant si es vol assistir presencialment com si es vol seguir en línia. S’ha d’enviar un correu electrònic a l’adreça infoghcmataro@gmail.com indicant si es vol participar presencialment ( places limitades) o si es vol seguir per jitsi. El Col·loqui compta amb la col·laboració de la Direcció de Cultura de lAjuntament de Mataró i d’Òmnium Maresme.
Ponències
Divendres 5 de novembre
– Margarida Colomer – Matilde Leon i Leon. Infermera al front de guerra.
– Montserrat Gurrera – Els inicis de l’expansió de l’ensenyament de noies a Mataró (1808 – 1868).
Dissabte 6 de novembre
– Toni Llamas – Les dones catalanes davant del tribunal de la Inquisició a l’època moderna.
– Alexandra Capdevila – Ventures i desventures de les dones dins la institució familiar al Maresme a l’època moderna.
Dissabte 13 de novembre
– Imma Bassols – El món femení a la prehistòria de les nostres contrades.
– Joan Francesc Clariana – Representacions de la imatge femenina a la Iluro romana i el seu territorium.
El dissabte, 6 de novembre de 2021 a 2/4 de 7 de la tarda a l’església de Sant Josep es presentarà el llibre de Joan Gimenez i Ruth Garcia, historiadors i coautors del llibre El Carmel a Mataró. Un camí de segles.
El passat 19 de setembre es va celebrar l’acte commemoratiu del el centenari de la creació de la Cooperativa del Forn del Vidre. La Coral Primavera per la Pau i la Colla Castellera Capgrossos de Mataró van participar-hi i en el torn de parlaments van intervenir Marcel Estrems, president de l’Associació de Vidre Bufat Mataroní, Sergi Morales, regidor d’Ocupació i Empresa de l’Ajuntament de Mataró, Margarida Colomer, historiadora, i David Bote, alcalde de Mataró. L’acte era organitzat per l’Associació de Vidre Bufat Mataroní i l’Ajuntament de Mataró. A l’acte també va participar Clara Galceran, neta de Josep Ros, fundador del Forn del Vidre i es va col·locar una placa explicativa.
Com cada any, el dissabte 24 de juliol, la Comissió Ciutadana d’Homenatge a Joan Peiró i Belis, va organitzar un senzill i emotiu acte en el seu record i de tots els assassinats pel franquisme. Unes 125 persones van assistir al Pati del Cafè Nou a l’encesa del monument. L’acte va consistir en la lectura dels noms de les set persones afusellades el 24 de juliol de 1942 a Paterna junt a Joan Peiró just abans de les 10 del vespre, hora que cada any s’encén el monument. Es tracta d’un fanal amb forma de bufador de vidre, l’ofici de Joan Peiró, que la nit del dia 24 de cada any s’encén en la seva memòria. És l’únic dia que el fanal es posa en marxa.
Tot seguit es va procedir a la lectura de fragments de textos de Joan Peiró i sobre Joan Peiró. L’acte va acabar amb la interpretació de l’himne A las barricadas! a càrrec d’Arnau Aymerich i Casas. Aquesta cançó -himne de l’anarcosindicalisme europeu- va ser la melodia anarcosindicalista més popular durant la guerra civil espanyola. D’origen polonès (1883), se’n va publicar la partitura al diari anarquista Tierra y Libertad de Barcelona l’any 1933, fet que va propiciar la seva ràpida divulgació.
El proper any es compliran els 80 anys de l’afusellament de Peiró.
Fotos: M. Estrems, M. Colomer i Òmnium
El proper mes de novembre se celebrarà el 13è col·loqui Història a Debat, que enguany centra l’interès en Les dones en la història de Mataró i el Maresme.
No es tracta tant d’inventariar figures i trajectòries com de donar un enfocament que recuperi la visibilitat de les dones en el discurs històric. I és que un enfocament que introdueixi el factor de gènere en l’anàlisi de les relacions entre homes i dones com a protagonistes dels diferents períodes històrics, així com en l’estudi dels conflictes socials, ha de permetre no només conèixer el funcionament de les relacions entre homes i dones sinó el de la mateixa dona amb altres dones i amb les institucions familiars, religioses, polítiques i de poder en general.
Com en altres ocasions, a banda de les ponències de les diferents taules rodones sobre aspectes concrets, es poden presentar comunicacions escrites que seran publicades en les actes del col·loqui en el número d’enguany de la revista Felibrejada.
Els articles poden tractar aspectes del centre temàtic del Col·loqui en qualsevol període històric. Així mateix, també es poden presentar articles de tema lliure (en qualsevol camp de les ciències humanes i socials) que estigui vinculat amb la comarca del Maresme.
Les contribucions s’han de lliurar d’acord al següent calendari: títol i resum d’un full A4 a doble espai i cos de lletra 12 i una il·lustració, abans del 15 d’agost de 2021. El text complet, d’un màxim de 25 fulls A4 a doble espai, cos de lletra 12 i les il·lustracions que es cregui convenient, s’haurà de lliurar abans del 25 de setembre de 2021.
