Arxiu d'etiquetes: notícies

«Frederic Mistral, el pare de totes les Mireies»

El divendres 23 de setembre, a les 19.30 h, a la sala d’audiovisuals del pavelló municipal d’esports de Canet de Mar (carrer Catalunya, s/n), la Plataforma per la Llengua Canet de Mar organitza la conferència Frederic Mistral, el pare de totes les Mireies, a càrrec de Jaume Vellvehí, membre del Grup d’Història del Casal de Mataró.

L’acte està emmarcat dins la Mòstra de Cinèma Occitan 2016 de Canet de Mar que continuarà l’endemà dissabte amb una marató de cinema occità a la mateixa sala d’audiovisuals del pavelló municipal d’esports.

Aquesta vuitena edició de la Mòstra de Cinèma Occitan s’ha programat a 32 localitats i ofereix un mostrari de creacions, fetes des de sensibilitats i propostes artístiques ben diferents, que s’expressen a través d’un autèntic ventall de varietats lingüístiques, que van del gascó al vivaroalpí, del llenguadocià al llemosí o del provençal a l’alvernès. Totes elles, pròpies dels diferents territoris occitans i de les persones que les parlen. Els films són en llengua occitana i els subtítols en català (VOSC).

Els horaris, títols i durada són els indicats a continuació (marcant l’enllaç del títol podeu ampliar la informació de cada projecció i fent clic a la imatge adjunta en aquesta notícia podeu veure el cartell en una mida més gran):

11.30 En cap (6 min)
12.00 Vòutz de lo Sambuc (38 min)
13.00 Trobadors (52 min)
17.00 Cathare (28 min)
18.00 Lo sumi de la lenga vai a Montpelhièr (36 min)
19.00 Ibòs en Bigòrra. Entre mutacions e mites (54 min)

La mostra està organitzada per la Direcció General de Política Lingüística del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, amb la col·laboració de diferents institucions, entitats culturals i empreses tant de Catalunya com d’Occitània, i universitats que en garanteixen uns continguts de qualitat i una presència àmplia a tots dos territoris, tot adequant la programació a les peticions i interessos de cadascuna de les localitats que l’acullen.

Ofrena floral en motiu de l’Onze de Setembre. Diada Nacional

Un any més el Grup d’Història del Casal vam adherir-nos a l’ofrena floral conjunta convocada per Òmnium Maresme al monòlit d’homenatge a Rafael Casanova  i als defensors de les llibertats de Catalunya. Enguany hi van participar més d’una cinquantena d’entitats i s’hi va llegir el manifest unitari, al qual també ens vam adherir.

Trenta anys del Grup d’Història del Casal (1986-2016)

Enguany fa 30 anys que es va crear el Grup d’Història en el Casal-Aliança amb l’apadrinament de l’escriptor Joaquim Casas. Els objectius eren clars: la divulgació de la història i el patrimoni i la difusió dels estudis dels investigadors locals. I tot amb clara vocació comarcal, esperit obert a la col·laboració amb altres entitats i amb volguda implicació ciutadana.

I per a celebrar l’aniversari s’ha volgut recuperar aquells primers cicles que es titularen Història a debat. El cicle que es presenta enguany és el desè i s’ha titulat La història de Mataró al dia. El cicle s’inaugurarà el divendres 14 d’octubre amb una conferència del Dr. Ramon Reixach i es tancarà el dissabte dia 22. Es preveu celebrar un sopar de celebració obert a tothom el mateix dia.

Restaurades les pintures murals de la Capella dels Dolors de Santa Maria de Mataró, obra d’Antoni Viladomat

El passat 20 de juliol, es va inaugurar la restauració de les pintures murals d’Antoni Viladomat de la Capella dels Dolors de la Basílica de Santa Maria de Mataró, una de les joies del barroc català més importants que es conserven. La inauguració va ser presidida per l’arquebisbe de Barcelona, Mn. Joan Josep Omella; l’alcalde de Mataró, David Bote; i la consellera d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya, Meritxell Ruiz entre d’altres intervencions. L’acte va incloure l’actuació de Symbiotic Duo amb música dels segles XVII i XVIII escrita per a dos violins.

L’important conjunt pictòric de la Capella dels Dolors d’Antoni Viladomat i Manalt, realitzat entre els anys 1722 i 1737, està catalogat per la Generalitat de Catalunya com a Bé Cultural d’Interès Nacional (BCIN). La Capella és un dels elements del conjunt dels Dolors, que està format també per la Sala de Juntes i la Cripta.

Els treballs de conservació i restauració de les pintures de la Capella han durat gairebé un any, i s’han dut a terme per l’empresa Policromia, sota la direcció del Centre de Restauració de Béns Mobles de Catalunya (CRBMC).

La part més important de l’actuació ha consistit en la neteja de la brutícia superficial que enfosquia el color de les pintures, que s’ha fet amb especial cura en tractar-se d’una pintura mural feta al tremp de cola sobre guix que, a més, havia sofert diverses repintades i envernissades. Aquestes repintades, fetes en èpoques posteriors a Viladomat, s’han eliminat, així com la capa de brutícia, pols i fum.

Paral·lelament s’ha fixat la capa de pintura i s’ha consolidat el suport de guix, ja que hi havia nombrosos aixecaments, descamacions i zones disgregades, sobretot per causa de filtracions d’humitat. Per últim, s’ha fet la reintegració pictòrica, igualant estèticament el conjunt per fer-ne una lectura homogènia.

Els treballs de restauració de les pintures han tingut un cost total de 533.070 €, finançats a parts iguals pel Departament de Cultura, l’Ajuntament de Mataró (a través de la Diputació de Barcelona) i l’Arquebisbat de Barcelona.

Malgrat que amb la restauració la Capella dels Dolors torna a formar part del patrimoni cultural visitable, el conjunt dels Dolors en la seva totalitat no es podrà visitar fins que no acabin els treballs de restauració de la Sala de Juntes i la Cripta.

Les visites guiades s’han programat els dissabtes 23 i 30 de juliol, 6, 13, 20 i 27 d’agost, 10 i 24 de setembre, 1 i 15 d’octubre, 5 i 19 de novembre i 10 i 17 de desembre. Es fan a les 18 h i són gratuïtes.

Ofrena floral en record de Joan Peiró

El proper dissabte 23 de juliol, a les 6 de la tarda, es farà una acte de record i homenatge a Joan Peiró i Belis (Hostafrancs, Barcelona, 1887- Paterna, València, 1942) en el cementiri de Mataró on reposa. Enguany fa 74 anys que fou afusellat.

Com en altres ocasions que s’ha celebrat un acte de record a Joan Peiró, el Grup d’Història del Casal participarem en l’acte i convidem a tothom a sumar-se a la crida d’aquest homenatge impulsat per persones a títol individual.

El 24 de juliol s’escau el 74è aniversari de l’afusellament del líder sindicalista i cooperativista a Paterna. Joan Peiró, condemnat pel Règim franquista, destacat dirigent de la CNT a nivell català i espanyol, director de la cooperativa Cristalleries de Mataró, ministre d’Indústria de la II República, va ser declarat Fill adoptiu de la Ciutat a títol pòstum per l’Ajuntament de Mataró el 1989.

L’acte consistirà en la lectura d’uns textos breus del mateix Joan Peiró i d’altres persones que han escrit sobre ell i d’un parlament que precediran l’ofrena floral que és oberta a tothom, entitats, organitzacions i persones a títol individual que hi vulguin participar.

L’any vinent s’escaurà el 75è. aniversari i la crida de l’homenatge d’enguany és una prèvia a la commemoració de l’any 2017. Enguany l’acte té lloc el dia 23, dissabte, vigília del dia 24 en què va ser assassinat al cementiri de Paterna a les 6 de la tarda.

Lloc: Cementiri del Caputxins (entrant a mà dreta per la porta principal), pavelló Illa S/N (quan s’acaben els panteons i el pòrtic est), nínxol núm. 270.

Neix l’Arxiu Històric de Vilassar de Dalt

El passat divendres 1 de juliol es va presentar al públic l’Arxiu Històric de Vilassar. Un fons que recull 12.000 pergamins digitalitzats provinents de l’Arxiu dels Marquesos de Santa Maria de Barberà, propietaris del Castell de Vilassar. El fons conserva documentació dels llinatges catalans més destacats com ara els Pinós, Copons, Barberà, Boixadors, o Sentmenat, entre d’altres, i de les famílies més rellevants de la burgesia medieval barcelonina, com els Desbosc, o de la noblesa mallorquina, com ara els Santmartí.

L’Arxiu Històric ha estat possible gràcies a la col·laboració iniciada ja fa uns anys entre l’Ajuntament i l’actual marquès de Santa Maria de Barberà, que va cristal·litzar amb l’obertura del castell a les visites programades assolint el punt més àlgid amb l’obertura a la consulta del fons digitalitzat que hom considera l’arxiu nobiliari més important de Catalunya.

Sense dubte però, el que atrau més l’interès i la curiositat, just per celebrar-se enguany l’any Ramon Llull, és l’exposició de l’únic testament conservat de l’insigne escriptor i filòsof signat a Mallorca l’any 1313. Un testament que recull les darreres voluntats del beat del que se’n tenia notícia però que se’n desconeixia l’existència efectiva i que ara s’ha pogut contrastar.

 

 

 

Diccionari d’Historiadors de l’Art Català

El Diccionari d’Historiadors de l’Art Català-Valencià i Balear (DHAC) impulsat per l’Institut d’Estudis Catalans i dirigit per Francesc Fontbona i Bonaventura Bassegoda ha incorporat una entrada dedicada a l’historiador de l’art mataroní Joaquim Graupera, especialista en art medieval i membre històric del Grup d’Història del Casal, i a Rafael Soler Fonrodona, especialitzat en art barroc i figura emblemàtica del Museu-Arxiu de Santa Maria de Mataró. Al seu costat també tenen una entrada dedicada historiadors mataronins com ara Josep Maria Pellicer, Marià Ribas o Josep Puig i Cadafalch.

Des d’aquestes ratlles felicitem Quim Graupera pel reconeixement obtingut.

Es desmunta la torre de guaita del turó d’Onofre Arnau (Castell de Mata)

Segons informa la web de l’Ajuntament de Mataró, els dies 19 i 21 de maig s’ha procedit al desmuntatge de la torre de guaita que estava obsoleta i en estat de degradació amb el perill que representava. Divendres 27, els operaris de la Diputació han començat la tasca d’enderroc de la base de formigó de la torre.

La Diputació, en conveni amb el propietari de la finca, va instal·lar al 2007 la torre de guaita al cim del turó d’Onofre Arnau, en el marc de les campanyes de prevenció d’incendis. En aquell moment (novembre de 2007) el Grup d’Història del Casal, com a resultat dels acords presos en els debats de les IV Jornades d’Història i Arqueologia Medieval del Maresme, ens vam adreçar a l’Ajuntament interessant-nos per un possible malmetement de les restes arqueològiques del Castell de Mata sobre les que podria haver-se aixecat la torre.

De fet, com es pot observar en les fotografies de J. Graupera fetes en el seu moment, hi hauria algunes restes de murs a tocar de la torre de guaita, cosa que evidenciaria la destrucció d’estrats arqueològics. La intervenció arqueològica prèvia a la construcció de la base sobre la que s’aixeca la torre no es va fer i ara, amb el desmuntatge cal esperar que no es produeixin noves afectacions que si bé foren lleus en el seu moment no deixen de ser afectacions.

Mata
Fot. Ajuntament de Mataró
Fot. Q. Graupera
Fot. Q. Graupera (2007)

Tres treballs de recerca opten al XIIè Premi Terenci Thos de batxillerat

En l’edició d’enguany, els tres treballs finalistes que opten al Premi Terenci Thos i Codina de Treballs de Recerca de Batxillerat (curs 2014-2015) són

Rastres d’una societat assetjada. La guerra de successió a Sant Andreu de Llavaneres, presentat amb el pseudònim Austriacista,  Testimoni ds de l’aire, Antoni Roig pioner de l’aeronàutica naval, amb el pseudònim Martirio Alba, i, finalment, Música i poesia, presentat amb el pseudònim Llibert Gafarró.

L’acte de veredicte i lliurament es celebrarà el proper 5 de maig de 2016 a les 19,30 h en la sala d’actes de l’Il·lustre Col·legi d’Advocats de Mataró, en motiu de la seva festa patronal, Sant Raimon de Penyafort. El premi el convoca aquesta institució des de fa dotze anys juntament amb el Grup d’Història del Casal de Mataró.

Un nou llibre d’història d’Òrrius

El proper dissabte 23 d’abril al migdia es presentarà a l’Ajuntament d’Òrrius el llibre La gent d’Òrrius a través de la Història de Josep M. Roqué i Margenat, que és membre del Grup d’Història del Casal. L’edició ha comptat amb la col·laboració de l’Ajuntament d’Òrrius i el suport del Grup d’Història del Casal. Roqué ja havia publicat amb la nostra entitat el llibre Òrrius (Maresme). Contribució a la història del poble l’any 1998 del qual el present treball és, en part, una posada al dia que vol anar molt més enllà però.

Com ens diu el mateix autor, el seu propòsit «fou fer una aportació al coneixement de la història de les famílies i cases tradicionals dels termes municipal i parroquial d’Òrrius (Maresme) des de l’alta Edat Mitjana. L’obra es divideix en uns primers tretze capítols impresos sobre paper i els restants, fins als quaranta-set, en suport digital. Globalment les famílies Cabanyes, Argent, Bassa, Cunill i Guinart destacaren durant segles, nogensmenys altres com els Cuberta, Cuquet, Font, Gallemí, Maurí, Moner, Planes, Prat mereixen també un reconeixement. La majoria foren pagesos que passaren, com els Femades, els Julià i altres, fent poca remor. Alguns destacaren en episodis singulars o en activitats comercials o industrials, com els Riudameia, els Parellada o els Fontdevila. En fi, tots al seu moment, van contribuir a formar un teixit social vertebrador d’una consciència col·lectiva de pertànyer a un espai comú, bressol de certa independència, a la qual hi pot ajudar el coneixement de la història.»

En els capítols que s’inclouen en el CD descriuen les relacions de dependència dels homes d’Òrrius amb una diversitat d’institucions feudals, civils i eclesiàstiques. Es tracten també qüestions sorgides arran de les relacions dels orriencs amb l’administració de la parròquia i altres fets propis de la societat civil. Finalment són descrits diversos aspectes dels fets coneguts dels darrers dos-cents anys i, a més s’inclouen aspectes com els canvis en el medi ambient, un recull de toponímia de totes èpoques per orde alfabètic i, per acabar, un Índex cronològic.

El llibre s’acompanya d’un punt de llibre d’obsequi. L’acte anirà a càrrec de l’autor i serà presentat per l’Alcalde de la vila d’Òrrius.