Arxiu d'etiquetes: personatges

Pompeu Fabra i Mataró, conferència a Ca l’Arenas

El proper dijous 12 d’abril, l’Associació Amics de Ca l’Arenas presenta la conferència «Mataronins en la vida de Pompeu Fabra», a càrrec d’Anna Comas i Valls, en motiu dels 150 anys del naixement de l’eminent lingüista i gramàtic, i 100 de la publicació de la seva Gramàtica catalana. Anna Comas repassarà els contactes familiars, professionals i d’amistat que va mantenir amb Mataró i alguns mataronins al llarg de la seva vida.

Don Juan Luís, mossèn Biscúter

Tertúlia d’Història núm. 405 (Mataró Ràdio: 15/3/2018)

Convidat: José Antonio Berrocal i Júlio Ribelo

Presenten: Núria Gómez, Maria Asmarat,  Sandra Cabrespina, Núria Gómez i Oriol Agramunt.

Documentació: Sandra Cabrespina

Tècnic: Carles Capella

Descripció: parlem d’una persona que va deixar petjada a la ciutat de Mataró i especialment a la parròquia de Maria Auxiliadora.  Conegut per tothom en el seu moment com Don Juan Luis, ara el recordem tots amb el sobrenom carinyós de mossèn Biscúter.

Escolta-ho en MP3

Durada de la gravació: 51,20 minuts Descarrega’l 23,5 Mb

El poeta mataroní Joan Pujol i la seva obra

Tertúlia d’Història núm. 403 (Mataró Ràdio: 22/2/2018)

Convidat: Eulàlia Miralles i Jori

Presenten: Núria Gómez, Maria Asmarat, Jaume Vellvehí i Oriol Agramunt.

Documentació: Jaume Vellvehí.

Tècnic: Carles Capella

Descripció: Amb la Dra. Eulàlia Miralles parlem de l’autor del primer poema èpic de la batalla de Lepant, el mataroní Joan Pujol. Pujol és, junt amb Pere Serafí, el referent de la poesia catalana del segle XVI.

Escolta-ho en MP3

Durada de la gravació: 51,20 minuts Descarrega’l 23,5 Mb

Recursos i bibliografia

Musica del s. XVI:

Joan Pau Pujol (Mataró 1570- Barcelona 1626) Si del pan de vida

Pere Alberch Vila (Barcelona 1560) Madrigals espirituals

Joan Brudieu (Llemotges 1520 – La Seu d’Urgell 1591)Ya tocan los atabales (Madrigal V.)

Per llegir:

Anton, Karl-Heinz (1970). «Pròleg». A Pujol, Joan. Obra poètica. Barcelona: Edicions 62. P. 5-11.

Comas i Pujol, Antoni (1971). «Introducción». A La singular y admirable victoria…, facsímil, Barcelona: Diputació Provincial.

Compagna Perrone Capano, Anna Maria (1998). «Il sogno marchiano di Joan Pujol». A Sogno e scrittura nelle culture iberiche. Atti del XVII Convegno. Vol. I, Roma: Bulzoni Editore. P. 319-326.

Duran, Eulàlia (1994). «La historiografia catalana en el pas del Renaixement al Barroc: el poema èpic sobre Lepant de Joan Pujol (1573)». A Romero, Carlos – Arqués, Rossend (ed.) La cultura catalana tra l’umanesimo e il barocco. Atti del V Convegno dell’Associazione Italiana di Studi Catalani. Padua: Programma. p. 271-280.

Miralles, Eulàlia (2008). «Muses i Fama: notes per a la lectura del Lepant de Joan Pujol». A Miralles, Eulàlia – Malé, Jordi Formes modernes de l’èpica (del segle XVI al segle XX). Santa Coloma de Queralt: Obrador Edèndum, p. 11-38.

Miralles, Eulàlia – Valsalobre, Pep (2010). «From Lluís Joan Vileta to Joan Pujol: Latin and Vernacular Poetry on the Battle of Lepanto in Catalonia». A Taylor, Barry – Coroleu, Alejandro (ed.) Humanism and Christian Letters in Early Modern Iberia (1480-1630), Newcastle: Cambridge Scholars Publishing, p. 159-172.

Pujol, Joan. Obra poètica. A Anton, Karl-Heinz (Ed.). Barcelona: Edicions 62.

Valsalobre, Pep (1995). «Joan Pujol: una lectura contrareformista d’Ausiàs Marc». A Estudi General, 14. 105-135.

Valsalobre, Pep (2013). «La contribución catalana a la celebración poètica lepantina». A  Escartí, Vicent Josep (ed.) Escibir y persistir. Estudios sobre literatura en catalán de la Edad Media a la Renaixença. Vol. II. Los Angeles – Buenos Aires: Editorial Argus-a p. 36-67.

Vellvehí Altimira, Jaume (1991). «Joan Pujol i la seva obra: Estat de la qüestió». A VII Sessió d’Estudis Mataronins. 12 de maig de 1990. Comunicacions presentades, Mataró: Museu Arxiu de Santa Maria – Patronat Municipal de Cultura. p. 73-83.

Les cases de Josep Puig i Cadafalch a Mataró i Argentona.

Tertúlia d’Història núm. 124 (Mataró Ràdio: 21/01/2010)

Convidats: Manuel Cusachs, M. Angels Mas i Enric Subiñà

Presenten: Núria Gómez, Jaume Vellvehí, Maria Salicrú-Maltas i Joaquim Graupera

Documentació: Jaume Vellvehí.

Tècnic: Carles Capella

Descripció:  es va anar analitzant l’estat de conservació de la casa natal de Puig a Mataró situada al carreró, i la casa d’estiueg d’Argentona situada a la plaça de vendre, les quals estan en perill de conservació. Els convidats formen part d’una plataforma ciutadana, juntament amb el Grup d’Història del Casal, que en demana la seva conservació i que es faci una casa museu..

Escolta-ho a la carta i descarrega’l en mp3

Durada de la gravació: 57 minuts 54,4 Mb

Una nissaga de músics mataronis: els Soler

Tertúlia d’Història núm. 176 (Mataró Ràdio: 2/06/2011)

Convidats: Francesc Soler, Encarnació Soler i Gener Salicrú

Presenten:  Núria Gómez, Jaume Vellvehí, Joaquim Graupera i Maria Salicrú-Maltas.

Documentació: Maria Salicrú-Maltas

Tècnic: Carles Capella

Descripció:  parlem d’aquesta nissaga de músics mataronins amb tres generacions diferents vinculades a la música.

Escolta-ho a la carta i descarrega’l en mp3

Durada de la gravació: 57 minuts 54,4 Mb

Presentació del llibre “Figures amb paisatges”

Tertúlia d’Història núm. 177 (Mataró Ràdio: 30/06/2011)

Convidats: Josep Puig Pla

Presenten:  Núria Gómez, Jaume Vellvehí, Joaquim Graupera.

Documentació: Jaume Vellvehí

Tècnic: Carles Capella

Descripció:  parlem amb Josep Puig Pla per comentar el seu llibre “Figures amb paisatges”. Es tracta del segon recull d’articles publicats per Puig Pla després de l’edició, fa 11 anys, de “Personatges i fets”, un repàs d’articles seus publicats a diferents mitjans i alguns de completats..

Escolta-ho a la carta i descarrega’l en mp3

Durada de la gravació: 57 minuts 54,4 Mb

Josep Maria Pons i Guri

Tertúlia d’Història núm. 162 (Mataró Ràdio: 17/02/2011)

Convidats: Hug Palou i Miquel

Presenten:  Núria Gómez, Jaume Vellvehí, Joaquim Graupera.

Documentació: Jaume Vellvehí

Tècnic: Carles Capella

Descripció:  parlem de  l’historiador arenyenc Josep Maria Pons Guri. En aquest programa es va analitzar una figura cabdal en l’estudi del Maresme medieval i modern (o en paraules seves de la Marina de la Selva). Impulsor del Museu i Arxiu Fidel Fita d’Arenys de Mar, és autor de nombrosos estudis i reculls documentals del passat medieval del vescomtat de Cabrera i del patrimoni de l’Alt Maresme a banda d’excavar alguns jaciments arqueològics.

Escolta-ho a la carta i descarrega’l en mp3

Durada de la gravació: 57 minuts 54,4 Mb

Joan Peiró (1887-1942). El llegat d’un anarcosindicalista i cooperativista als 75 anys del seu afusellament

El proper dimecres 31 de gener, la Societat Catalana d’Estudis Històrics (Filial de l’Institut d’Estudis Catalans) organitza una sessió amb el títol Joan Peiró: el llegat d’un anarcosindicalista i cooperativista als 75 anys del seu afusellament. L’acte comptarà amb la participació del Dr.  Pere Gabriel, catedràtic emèrit d’història contemporània de la Universitat Autònoma de Barcelona i membre del Gabinet de Recerca d’Història Social i Obrera (GRHISO), que parlarà de «Joan Peiró, obrer, militant i teòric anarcosindicalista català, espanyol i europeu». Tot seguit, el Dr. Miguel Garau, investigador contractat al Departament d’Història Contemporània de la Universitat de Barcelona i autor de la biografia Joan Peiró i Belis (2011) parlarà d’ «Integrar cooperativisme, cultura i revolució social en Joan Peiró». Finalment,  Josep Puig-Pla, historiador i coautor amb Pere Gabriel i Maria Salicrú de Memòria de Joan Peiró. Retrats d’un sindicalista, ministre de la Segona República (2008) parlarà d’ «Els judicis a Lluís Companys i Joan Peiró, dos casos paral·lels. Joan Peiró i Mn. Josep Samsó enmig de la revolta».

L’acte se  celebrarà a la Sala Pi i Sunyer de l’IEC (Carrer del Carme, 47, Barcelona). Dimecres 31 de gener de 2018 a les 18h. I serà presentat per Dr. Jaume Sobrequés, President de la Societat Catalana d’Estudis Històrics.

Ens deixa Josep Miquel Modolell i Ros (1921-2017)

El passat divendres 22 de desembre ens va deixar Josep Miquel Modolell i Ros a l’edat de 96 anys. Estudiós de la història de Cabrera de Mar, era propietari de la finca que duu el seu nom i on està ubicat el jaciment romano medieval de Can Modolell. Amb la seva família va facilitar la realització de les excavacions i va fer donació del jaciment a la Fundació Burriac de Cabrera. Autor dels llibres Pel camí del mig (1989) i Cabrera de Mar. Castell de Burriac o de Sant Vicenç; (1993) i de nombrosos articles i col·laboracions, també fou promotor de volums miscel·lanis de diversos autors sobre la història i l’arqueologia de Cabrera i el jaciment de Can Modolell. La seva trajectòria li fou reconeguda en vida quan fou nomenat fill predilecte de Cabrera de Mar (2012).

El Grup d’Història del Casal, que vam comptar amb el seu suport i col·laboració, ens afegim al condol per tan lamentable pèrdua i guardem del senyor Modolell un entranyable record.

Josep M. Modolell durant l’acte de nomenament com a fill adoptiu de Cabrera (2012). Fot. N. López (Fundació Burriac)

 

 

Més informació a:

Muralles d’Ilturo 

Maresme Medieval

Fundació Burriac

Diada Puig i Cadafalch 2017

El passat diumenge 17 de desembre va celebrar-se, un cop més, la tradicional diada Puig i Cadafalch, la novena. Com cada any, el Parc Central de Mataró va acollir l’acte de record i homenatge a l’insigne arquitecte mataroní. L’acte va començar amb el parlament d’Esteve Mach, president de l’Associació d’Amics de Josep Puig i Cadafafalch, i va continuar amb les ofrenes florals de les entitats de Mataró i Argentona: Museu Arxiu de Santa Maria, Grup d’Història del Casal, Amics de la Ciutat de Mataró, Club d’Opinió Jaume Llavina i Amics de Josep Puig i Cadafalch. Tot seguit, el rapsode  Joan Ramon va recitar el poema Poeta de Pedra de l’escriptor argentoní Josep Lladó i, finalment, la Coral Primavera per la Pau va interpretar tres peces i  es va clausurar l’acte amb el cant d’Els Segadors.

L’acte va comptar amb la presència de l’alcalde de l’Ajuntament de Mataró, del regidor de cultura de l’Ajuntament d’Argentona i la representació de nombroses entitats mataronines.

Foto JF Clariana