Arxiu d'etiquetes: personatges

Personatges

Monogràfic de la revista Fonts dedicat a a Puig i Cadafalch

Deixa un comentari

Avui dijous, 20 d’abril, a les vuit del vespre a la Casa Gòtica d’Argentona, es presentarà el núm. 70 de la revista Fonts, que edita el Centre d’Estudis Argentonins Jaume Clavell. Es tracta d’un número monogràfic dedicat a la figura de Josep Puig i Cadafalch amb motiu de la commemoració del centenari del seu naixement i dels 150 anys de ser escollit President de la Mancomunitat de Catalunya.

Tot seguit es farà la conferència L’Argentona del temps de Puig i Cadafalch, a càrrec d’Enric Subiñà, que glossarà l’Argentona que va viure l’il·lustre personatge.

Literatura

Jacint Verdaguer i el Maresme

Deixa un comentari

Tertúlia d’Història núm. 376 (Mataró Ràdio: 6/4/2017)

Convidat: Ramon Verdaguer

Presenten: Núria Gómez, Sandra Cabrespina, Marta Gómez i Maria Asmarat

Documentació: Núria Gómez

Tècnic: Carles

Descripció: parlem de mossèn Cinto Verdaguer i la seva vinculació amb el Maresme.

Escolta-ho en MP3

Durada de la gravació: 50,07 minuts Descarrega’l 22,9 Mb

Personatges

Homenatge a Jaume Lladó i Font

Deixa un comentari

Dissabte 1 d’abril el Centre d’Estudis d’Arqueologia i d’Història de Mataró va homenatjar l’argentoní Jaume Lladó i Font nomenant-lo soci d’honor de l’entitat. En el marc de l’acte es va presentar el llibre Dues viles i una ciutat. Tot fent memòria que recull les vivències de l’argentoní homenatjat que aprofità l’estada a Mataró per visitar el clos arqueològic de Torre Llauder.

Jaume Lladó és un activista cultural en els camps de l’arqueologia, l’art i la cultura catalana que s’exilià a Perpinyà l’any 1958. El Grup d’Història del Casal, junt a d’altres entitats i institucions, va donar suport a l’homenatge.

JLlado
Fot. J.F. Clariana

 

JLlado2
Fot. J.F. Clariana

 

IMG-20170401-WA0002
Fot. J.F. Clariana
IMG-20170402-WA0002
Visitant Torre Llauder
Personatges

Homenatge i reconeixement a Jaume Lladó i Font

Deixa un comentari

El proper dissabte dia 2 a les 12 del migdia a Can Boet es farà un acte d’homenatge i reconeixement a l’argentoní Jaume Lladó i Font organitzat pel Centre d’Estudis d’Arqueologia i Història de Mataró.

Jaume Lladó és un activista cultural en els camps de l’arqueologia, l’art i la cultura catalana. Exiliat a Perpinyà l’any 1958, la seva vinculació a Mataró fou intensa als anys 40 i 50 col·laborant amb Marià Ribas, Esteve Albert, Lluí Ferrer i Clariana, o els germans Arenas. Fou deixeble de Bosch i Gimpera, Serra i Ràfols o Puig i Cadafalch. Fou impulsor de nombroses iniciatives tan a Mataró amb la revista Museu per exemple, com al Rosselló. A l’exili va formar part del Consell Nacional de Catalunya amb Josep M. Batista i Roca i paral·lelament començà l’activitat d’estudi i preservació del patrimoni: impulsor i col·laborador d’entitats de recerca i salvaguarda, com ara el Grup Artístic Pyrene fundat a Elna amb Esteve Albert el 1959, el Centre d’Etudes et Recherches Catalanes des Archives (1960) o l’Association pour la Sauvagarde du Patrimoine Artistique Roussillonnais (1965). I, en el camp de la llengua, va col·laborar amb el Centre d’Animation en Langues de Brussel·les.

segle XX

Joan Peiró, els anys de Badalona (1905-1920)

Deixa un comentari

Tertúlia d’Història núm. 372 (Mataró Ràdio: 9/3/2017)

Convidat: Jordi Albadalejo

Presenten: Núria Gómez, Jaume Vellvehí, Marta Gomez i Maria Asmarat

Documentació: Jaume Vellvehí

Tècnic: Carles Capella

Descripció: Amb motiu del 75è aniversari de l’afusellament de Joan Peiró, parlem dels primers anys de la trajectòria de l’anarcosindicalista, que es corresponen amb els anys de residència badalonina. Són els anys de formació i construcció del seu ideari, un període que abraça de 1905 a 1920.

Escolta-ho en MP3

Durada de la gravació: 50,56 minuts Descarrega’l 23,3 Mb

Recursos

  • ALBADALEJO, Jordi – ZAMBRANA, Joan (2005). Inicis d’un sindicalista llibertari. Joan Peiró a Badalona (1905-1920). Badalona.

 

Personatges

Reconeixement a Manel Salicrú i Puig

Deixa un comentari

El Museu Arxiu de Santa Maria de Mataró organitza un acte de record i homenatge a Manel Salicrú i Puig qui promogué la represa del Museu Arxiu l’any 1974 i en fou el president-director durant més de 35 anys. En l’acte intervindran Roser Salicrú, Agàpit Borràs i Joan Giménez. Glosaran la figura de Salicrú a partir de les vivències compartides des de l’àmbit familiar, professional, de la història local i de l’activisme social i cultural.

En el mateix acte es presentarà el núm. 117 de la revista Fulls del Museu Arxiu, que inclourà la bibliografia de Manel Salicrú, amb l’afegit de les conferències i les taules rodones on va participar, i una relació de les actuacions sobre el patrimoni arquitectònic en les quals va intervenir com a aparellador.

El Grup d’Història del Casal ens hem sumat a la iniciativa per la personalitat i la trajectòria de Manel Salicrú, que són mereixedores d’homenatge i gratitud per la seva vàlua personal i per les seves aportacions al coneixement de la història local i al patrimoni de la Ciutat.

 

Llibres, Uncategorized

Parlem amb Ramon Salicrú i Puig

Deixa un comentari

Tertúlia d’Història núm. 370 (Mataró Ràdio: 23/2/2017)

Convidat: Ramon Salicrú i Puig

Presenten: Núria Gómez, Sandra Cabrespina, Marta Gomez i Maria Asmarat

Documentació: Sandra Cabrespina

Tècnic: Carles Capella

Descripció: parlem amb Ramon Salicrú de la seva trajectòria com a mestre, del cinquantenari de l’escola GEM, del seu darrer treball com a historiador i comentem el 23-F

Escolta-ho en MP3

Durada de la gravació: 51,20 minuts Descarrega’l 23,4 Mb

Notícies

Un any per a recordar l’anarcosindicalista Joan Peiró amb motiu dels setanta-cinc anys del seu afusellament

Deixa un comentari

Amb motiu dels setanta-cinc anys de l’afusellament de l’anarcosindicalista, cooperativista i polític Joan Peiró, una comissió ciutadana formada per una trentena d’entitats i organitzacions polítiques i sindicals ha decidit reivindicar-lo.

S’estan preparant diferents actes –més d’una vintena- organitzats per les entitats de la Comissió i començaran aquest febrer allargant-se durant tot el 2017. Actes de tot tipus, culturals com ara cine-fòrums, d’altres d’acadèmics com conferències i debats. Alguns seran organitzats de manera conjunta com ara l’ofrena floral a la seva tomba del cementiri dels Caputxins el dia 24 de juliol, dia en que Peiró va ser assassinat el 1942.

Joan Peiró i Belis (Hostafrancs, 1887 – Paterna, 1942) fou vidrier d’ofici i milità en l’anarcosindicalisme essent secretari general de la CNT. Establert a Mataró va treballar al Forn del Vidre, on va esdevenir impulsor de la Cooperativa del Vidre. Amb la guerra civil, acceptà ser ministre d’indústria. Exiliat a França la Gestapo el lliurà a Franco i fou empresonat a València i afusellat a Paterna.

El Grup d’Història del Casal hem participat en les diferents comissions ciutadanes d’homenatge i record a Joan Peiró des de l’any 2002 i és per això que formem part de la Comissió del 2017 que hem impulsat.

logo-2017-joan-peiro

La Comissió està formada per:

ARRAN

CATEDRA D’ECONOMIA SOCIAL TECNOCAMPUS

CCOO (Comissions Obreres)

CGT (Confederació General del Treball)

CLACK AUDIOVISUAL

CLUB D’OPINIÓ JAUME LLAVINA

CNT (Confederació Nacional del Treball)

COMISSIÓ DE LA MEMÒRIA HISTÒRICA DE LA GENT GRAN

CUP MATARÓ (Candidatura d’Unitat Popular)

ERC (Esquerra Republicana de Catalunya)

FEDERACIÓ D’ASSOCIACIONS DE VEÏNS DE MATARÓ

FUNDACIÓ ROCA I GALÉS

FUNDACIÓ SALVADOR SEGUÍ

FUNDACIÓ UNIÓ DE COOPERADORS

GRUP DE RECERCA DE LA MEMÒRIA HISTÒRICA DE MATARÓ

GRUP D’HISTÒRIA DEL CASAL

GRUP D’HISTORIADORS JAUME COMPTE

ICV (Inciciativa per Catalunya-Verds)

JERC (Joventut d’Esquerra Republicana de Catalunya)

MEM (Moviment Educatiu del Maresme)

MUSEU ARXIU DE SANTA MARIA DE MATARÓ

ÒMNIUM CULTURAL – MARESME

PDeCAT (Partit Democràta)

POBLE LLIURE

PODEM EIXAMPLE

PSC (Partit Socialista de Catalunya)

SINDICAT COS (Coordinadora Obrera Sindical)

UGT (Unió General de Treballadors)

UGT (Unió General de Treballadors)

UNIÓ DE COOPERADORS

VOLEM MATARÓ

I compta amb el suport de l’Ajuntament de Mataró i el Memorial Democràtic de la Generalitat de Catalunya

Personatges

Josep Puig i Cadafalch, periodista, assagista i articulista

Deixa un comentari

Tertúlia d’Història núm. 366 (Mataró Ràdio: 26/1/2017)

Convidada: Tate Cabré

Presenten: Núria Gómez i Jaume Vellvehí

Col·laboren: Marta Gomez i Maria Asmarat

Documentació: Jaume Vellvehí

Tècnic: Carles Capella

Descripció: enguany és celebra el 150è aniversari del naixement de Josep Puig i Cadafalch i el centenari del seu nomenament com a president de la Mancomunitat de Catalunya i amb aquest motiu dediquel la tertúlia a parlar de Josep Puig i Cadafalch com a periodista, assagista i articulista. La Dra. Tate Cabré és autora de la tesi doctoral El llegat periodístic de Josep Puig i Cadafalch. Recerca i anàlisi dels seus articles d’opinió (1885-1936).

Escolta-ho en MP3

Durada de la gravació: 51,20 minuts Descarrega’l 23,4 Mb

Recursos

Web de Tate Cabré: http://www.tatecabre.com/

Notícies

Obertura de l’Any Puig i Cadafalch 2017

Deixa un comentari

El proper dijous 19 de gener, a les 19 h, al Saló de Sessions de l’Ajuntament de Mataró (La Riera, 48) es celebrarà l’acte institucional que donarà pas a la commemoració de l’Any Josep Puig i Cadafalch. La doctora en història de l’art Lucila Mallart, pronunciarà la conferència Puig i Cadafalch, de Mataró al món.  La doctora Mallart és la comissària de l’exposició de la commemoració de l’Any Puig i Cadafalch a Mataró.

Enguany s’escau la celebració del 150è aniversari del naixement de Josep Puig i Cadafalch i del centenari del seu nomenament com a president de la Mancomunitat de Catalunya.

El Grup d’Història del Casal ens hem sumat a la commemoració amb diverses activitats que s’estan preparant. La primera serà el proper dijous 26 de gener que en la tertúlia El Racó a Mataró ràdio comptarem amb la doctora Tate Cabré que ens parlarà de Josep Puig i Cadafalch, articulista. La vessant de Puig i Cadafalch com a escriptor és poc coneguda. Puig va escriure articles científics i d’opinió en gairebé un centenar de mitjans d’expressió, vint d’ells internacionals. La Dra. Cabré va dedicar la seva tesi doctoral a l’estudi d’aquesta ingent obra publicada.