Tertúlia d’Història núm. 348 (Mataró Ràdio: 30/6/2016)
Convidat: Elisenda Albertí
Presenten: Núria Gómez i Sandra Cabrespina
Col.laboren: Marta Gómez i Maria Asmarat
Documentació: Sandra Cabrespina
Tècnic: Roger Cuixà
Descripció: Amb els convidats parlem de la història de la indústria tèxtil a Mataró.
Escolta-ho en MP3
Durada de la gravació: 50,23minuts Descarrega’l 23 Mb.
L’Ajuntament del Masnou convoca la VII Beca de Recerca Local que en aquesta ocasió es proposa que versi sobre Lluís Millet i Pagès, el seu llegat i el cant coral. La Beca s’adjudicarà a un sol projecte i està dotada amb 3.000 euros. Poden optar-hi, tan de manera individual com col·lectiva, totes les persones que presentin una proposta de recerca que estiguin en possessió del títol de llicenciat o de graduat. El termini per a la presentació dels projectes finalitza el proper 14 d’octubre. Per a més informació cal adreçar-se al Museu Municipal de Nàutica o a l’Arxiu Històric Municipal del Masnou i també www.elmasnou.cat
El Diccionari d’Historiadors de l’Art Català-Valencià i Balear (DHAC) impulsat per l’Institut d’Estudis Catalans i dirigit per Francesc Fontbona i Bonaventura Bassegoda ha incorporat una entrada dedicada a l’historiador de l’art mataroní Joaquim Graupera, especialista en art medieval i membre històric del Grup d’Història del Casal, i a Rafael Soler Fonrodona, especialitzat en art barroc i figura emblemàtica del Museu-Arxiu de Santa Maria de Mataró. Al seu costat també tenen una entrada dedicada historiadors mataronins com ara Josep Maria Pellicer, Marià Ribas o Josep Puig i Cadafalch.
Des d’aquestes ratlles felicitem Quim Graupera pel reconeixement obtingut.
Tertúlia d’Història núm. 344 (Mataró Ràdio: 26/5/2016)
Convidat: Martina Sansa, Biel Garcia i el professor Josep Maria Clopés
Presenten: Núria Gómez i Jaume Vellvehí
Col·laboren: Maria Asmarat
Documentació: Jaume Vellvehí
Tècnic: Carles Capella
Descripció: Amb motiu de la concessió del Premi Thos i Codina de batxillerat curs 2014-2015, s’entrevista a la guanyadora i un dels finalistes i el seu professor.
Escolta-ho en MP3
Durada de la gravació: 54,08 minuts Descarrega’l 24,7 Mb.
Tertúlia d’Història núm. 221 (Mataró Ràdio: 8/11/2012)
Convidat: Maria Dolça Ribas, Joan Francesc Clariana i Imma Bassols
Presenten: Sandra Cabrespina, Quim Graupera i Núria Gómez
Documentació: Joan Francesc Clariana i Imma Bassols
Tècnic: Carles Capella
Descripció: En el programa 182 vàrem parlar de Marià Ribas i Bertran. Ribas va dedicar la seva vida a l’arqueologia i la història. L’obra de Marià Ribas, es pot dir que abasta gairebé tota, o la major part de l’arqueologia mataronina del segle XX. Aquest és un dels motius per els quals des del GHC vàrem demanar que fos declarat mataroní il·lustre. En aquell programa vàrem començar a repassar la seva trajectòria de la mà de la seva filla Maria Dolça. Llavors ja érem conscients que amb un sol programa no en tindrem prou per parlar de tot el que Ribas va fer però si que vam fer un tastet per obrir la gana i més endavant dedicar-li un nou programa. I avui és el dia escollit per seguir parlant d’ell i la seva trajectòria.
Escolta-ho en MP3
Durada de la gravació: 50,23minuts Descarrega’l 23 Mb.
Tertúlia d’Història núm. 339 (Mataró Ràdio: 21/4/2016)
Convidat: Alexis Serrano i Joaquim Graupera
Presenten: Núria Gómez i Sandra Cabrespina
Col.laboren: Maria Asmarat i Marta Gómez
Documentació: Sandra Cabrespina
Tècnic: Carles Capella
Descripció: parlem de la darrera edició de la Trobada de Centres d’Estudi i entitats del Maresme, la desena, celebrada a Arenys de Munt.
Escolta-ho en MP3
Durada de la gravació: 54,08 minuts Descarrega’l 24,7 Mb.
L’homenatge previst el proper dissabte 9 d’abril a l’activista cultural Jaume Lladó s’ha ajornat degut a una indisposició. L’acte es preveu realitzar-lo properament un cop s’hagi pogut concretar una nova data. Jaume Lladó és una activista cultural en els camps de l’arqueologia, l’art, les lletres catalanes i la defensa del patrimoni cultural. El 1958 s’hagué d’exiliar a Perpinyà, on resideix actualment. Impulsor de nombroses iniciatives culturals tan a Mataró com al Rosselló on participà per exemple, en la fundació de la Universitat Catalana d’Estiu a Prada de Conflent..
S’ha mort als 92 anys mossèn Jaume Brufau. Mossèn Brufau era fill del primer alcalde de Mataró després de la Guerra Civil i l’any 2013 va guanyar un accèssit al Premi Iluro de monografia històrica per un treball sobre el gènere de punt. Es tracta de les memòries del seu pare on es plasma l’experiència vital d’una figura peculiar de la primera meitat del segle XX i que viatjà i es formà als Estats Units i sud Amèrica. El treball De xerric a capità d’empresa, retrata l’evolució de la indústria del Gènere de Punt al Maresme a través de la història personal del seu pare. Mn. Brufau va acompanyar-nos el 2011 a la tertúlia El Racó que fem el Grup d’Història del Casal a Mataró Ràdio i ens va parlar una mica de la figura del seu pare (cliqueu aquí per escoltar-la sencera).
Tertúlia amb Jaume Brufau (audio) el 27 de gener de 2011 al programa El Racó
Tertúlia d’Història núm. 336 (Mataró Ràdio: 31/3/2016)
Convidat: Joan Piña Pedemonte
Presenten: Jaume Vellvehí i Núria Gómez
Documentació: Jaume Vellvehí
Tècnic: Carles Capella
Descripció: L’any passat va fer 150 anys del naixement de mossèn Fèlix Paradeda i cent de la publicació d’una de les seves obres més conegudes, Malgrat i sos contorns. A més, enguany fa 80 anys de la seva mort. Per aquestes coincidències, els Arxius Municipals de Malgrat de Mar i de Palamós, han programat una sèrie d’activitats per divulgar l’obra i la figura de mossèn Fèlix Paradeda.
Escolta-ho en MP3
Durada de la gravació: 54,08 minuts Descarrega’l 24,7 Mb.
Bibliografia:
Malgrat i sos contorns. Malgrat.
Proses i versos històric-Folkloric. Malgrat.
El passat mes de febrer, a la Universitat de Girona Alejandro Martínez Giralt va defensar la seva tesi doctoral titulada Parentela aristocràtica, domini i projecció sociopolítica. Els vescomtes de Cabrera entre 1199 i 1423. Els dominis dels Cabrera van abastar més de 50 parròquies de les actuals comarques de la Selva, el Maresme, el Vallès Oriental i Osona. Martínez, en l’estudi d’aquesta nissaga de la noblesa catalana medieval vinculada a l’Alt Maresme, ha tractat diversos aspectes d’aquesta relació, recordem com a exemple treballs previs com Un intent de refer el castell de Montpalau durant el primer quart del segle XIV, (2015) presentat en la darrera trobada d’Entitats i Centres d’Estudis del Maresme.
Des d’aquestes ratlles volem felicitar al Dr. Alejandro Martínez per l’èxit del seu treball.
