Per Jaume Vellvehí i Altimira.

publicat amb el títol Costellades a diarimataro.cat el 12 de gener de 2008

Portada del primer número de “Curial” (febrer 1949)

Dies enrera, conversant amb el Dr. Joan Ferran Cabestany -de la Secció Històrico Arqueològica de l’Institut d’Estudis Catalans- em comentava el grat record que tenia de Mataró i de l’antiga amistat amb mataronins destacats. Em comentava, amb l’emoció d’aquell punt d’enyorança, les costellades amb els amics de jovenesa als anys quaranta, l’Antoni Comas o l’Esteve Albert, justament a casa d’aquest a Dosrius; o la seva participació en les tertúlies del Racó amb en Terri, en Casas…

De costellades en feren sovint -“a la casa de l’Albert a Canyamars“- deia referint-se a Dosrius. Recordava Josep Reniu “com ens aplegàvem a Dosrius, a la bucòlica casona d’Esteve Albert, on ell sempre havia dit, en replegar-s’hi enllà de ciutat, que li fugien tots els malsdecaps respirant uns aires més purs i aromàtics, ran dels seus llibres i de molts papers escrits; quan no es reunia amb els poetes i literats del moment...” Eren trobades conspiratives políticament i de resistència cultural. El 1946, per exemple, una trentena llarga de persones s’hi reuneixen en la clandestinitat per a celebrar la Primera Conferència del Front Nacional de Catalunya. I en tantes altres ocasions s’hi retrobaren poetes i intel.lectuals, molts d’ells agrupats en el C.O.R. (Cavallers de l’Ordre del Retrobament), fundat pel pare Joan Roig. Personalitats com Joaquim Casas, Antoni Comas, Fèlix Cucurull, Albert Manent, Joan Triadú o el filòleg Josep Maria de Casacuberta per exemple. Per Cal Raio, la casa d’Albert a Dosrius, passaren personatges com el músic Elisard Sala, el rapsode Josep Reniu, els arqueòlegs Marià Ribas i Jesús Illa, el músic Joan Tutó o el pintor Jordi Arenas, per citar-ne alguns més.

El 1949, en plena post-guerra, Joan Ferran Cabestany amb Antoni Comas, Joaquim Molas, Albert Manent i Miquel Porter, van fundar la primera revista universitària literària en català: Curial. Una revista que fou prohibida i que veié alguns exemplars impresos en la semiclandestinitat a Mataró. Gosadia que costà una important sanció econòmica que va ser sufragada popularment amb els seus redactors fent el porta a porta. Una revista on també col.laboraria un altre mataroní: l’Albert Pera.

Eren anys difícils però també d’inquietuds culturals i ciutadanes de les noves generacions. A Mataró, entre d’altres, van sorgir les tertúlies del Racó de la mà d’en Terri, l’aixopluc d’en Joaquim Casas i, fent les feines d’enllaç amb els intel.lectuals, n’Antoni Comas. En paraules d’Albert Pera: “ cenacle d’art, literatura i resistència catalanista fins on es podia“; per l’actual Racó del Casal, al segon pis del número 25 del carrer de Bonaire i batejat amb el nom de Racó d’en Punsola en recordança al poeta traspassat prematurament, durant trenta anys hi va passar el bo i millor de la intel·lectualitat catalana: des d’un Joan Ainaud de Lasarte per parlar de l’art català, per exemple, a un marginat Josep Puig i Cadafalch poc abans de morir. L’ambient i l’activitat de resistència cultural al Racó durant el franquisme, s’allargaria fins acabada la dictadura i va ser decisiva per a la dinamització de la lluita per la llengua, la cultura i la democràcia.

Seixanta anys després, de tots aquests retalls de l’activisme cultural i polític antifranquista, el que en queda com a titular de la memòria és la costellada. El Front Nacional, els poetes i els intel.lectuals reduïts a costellada! Tant transcendents que semblen les coses, i tant normals i anecdòtiques com són vistes pels seus protagonistes quan passen els anys!. Potser és que ara ja no se’n fan de costellades com aquelles. Ens en calen?