Tertúlia d’Història núm. 377 (Mataró Ràdio: 20/4/2017)
Presenten: Núria Gómez, Sandra Cabrespina i Maria Asmarat
Documentació: Núria Gómez
Tècnic: Carles Capella
Descripció: amb motiu de la diada de Sant Jordi parlem de llibres
Escolta-ho en MP3
Durada de la gravació: 50,07 minuts Descarrega’l 22,9 Mb
Dissabte, vigília de Sant Jordi es presentarà a Dosrius un nou número de la revista DuosRios, que en aquesta ocasió recull les diferents comunicacions presentades en la passada Jornada d’Estudis de Dosrius organitzada per l’Arxiu Municipal de Dosrius. En el marc de l’acte es representarà l’obra Iaia: memòria històrica, a càrrec de la seva autora Alba Valldaura.
Les comunicacions presentades foren: de Ramon Coll Monteagudo, Entorn d’algunes troballes arqueològiques casuals de Dosrius: alguns materials recollits a prop de Can Sus i una destral prehistòrica procedent de la carretera de Canyamars; d’Enric Subiñà Coll, Dosrius i Canyamars a l’Edat Mitjana. Una terra de pagesos; d’Elvis Mallorquí Garcia, El Castell de Dosrius a partir de l’inventari de 1315; de Joaquim Graupera Graupera, Romànic disfressat de gòtic. Les ampliacions i reformes gòtiques a Sant Esteve de Canyamars (Dosrius); Sant Feliu de Cabrera; Sant Feliu d’Alella i Sant Cebrià de Tiana; de Joaquim Garriga Riera, El retaule major cinccentista de Sant Iscle i santa Victòria de Dosrius: les restes del naufragi; d’Alexandra Capdevila Muntadas, Els Vallmajor davant la proximitat de la mort. Entre la redempció divina i la preservació del patrimoni familiar; d’Anna Plans Berenguer, Notícies del llinatge Belloch a Can Bosc; de Daniel Daví Salvanyà, La Pedra de la Ferradura; d’Alexis Serrano, Dosrius, Canyamars i El Far des de les fonts notarials i registrals de l’Arxiu Comarcal del Maresme; de Josep Ramis Nieto, Història de la implantació a Dosrius de la xarxa pública d’ensenyament (1851-1938); de Meritxell Dominich Lorenzo, Germandat de Sant Josep; de Josep Puig-Pla, Vida rural i Guerra Civil al Far; de Nicolau Guanyabens Calvet, El caçador furtiu, una obra d’Esteve Albert estrenada a can Rovira de Dosrius; de Jaume Vellvehí Altimira, L’empremta d’Esteve Albert en la revista Vida Nova (Montpeller, 1954-1978); i, finalment, de Joan Manel Riera, Retorn al futur de Dosrius: Síntesi de l’evolució socioambiental del municipi.
Avui dijous, 20 d’abril, a les vuit del vespre a la Casa Gòtica d’Argentona, es presentarà el núm. 70 de la revista Fonts, que edita el Centre d’Estudis Argentonins Jaume Clavell. Es tracta d’un número monogràfic dedicat a la figura de Josep Puig i Cadafalch amb motiu de la commemoració del centenari del seu naixement i dels 150 anys de ser escollit President de la Mancomunitat de Catalunya.
Tot seguit es farà la conferència L’Argentona del temps de Puig i Cadafalch, a càrrec d’Enric Subiñà, que glossarà l’Argentona que va viure l’il·lustre personatge.
El Grup d’Història del Casal s’ha adherit al Pacte Nacional pel Referèndum i al Pacte Local pel Referèndum. El juliol del 2014 l’entitat ja formava part entre la vintena d’entitats de la ciutat que promogueren al pacte local pel dret a decidir constituït per tal d’endegar o col·laborar, des de la ciutat de Mataró, en iniciatives que tinguessin com a objectiu promoure la conscienciació ciutadana per reclamar l’exercici del Dret a Decidir en la consulta del 9 de novembre de 2014. Ara, aquell pacte és rellevat pel Pacte Local pel Referèndum, que té com a principal objectiu impulsar des de Mataró l’exercici del dret a decidir en un referèndum que garanteixi una solució democràtica sobre el futur polític de Catalunya.
Com es diu al manifest del Pacte Nacional pel Referèndum: «Entre els drets essencials i inalienables de les societats democràtiques, es reconeix el de decidir el seu futur polític. I és aquest dret el que sustenta la demanda d’una majoria de ciutadanes i ciutadans de Catalunya, que volen materialitzar-lo mitjançant un referèndum. (…) Posem de manifest que la voluntat d’expressió de les catalanes i dels catalans mitjançant un referèndum és majoritària i transversal, i congruent amb la determinació cívica, pacífica i democràtica que han expressat les multitudinàries mobilitzacions de la societat organitzada a favor del seu dret a decidir».
Tertúlia d’Història núm. 376 (Mataró Ràdio: 6/4/2017)
Convidat: Ramon Verdaguer
Presenten: Núria Gómez, Sandra Cabrespina, Marta Gómez i Maria Asmarat
Documentació: Núria Gómez
Tècnic: Carles
Descripció: parlem de mossèn Cinto Verdaguer i la seva vinculació amb el Maresme.
Escolta-ho en MP3
Durada de la gravació: 50,07 minuts Descarrega’l 22,9 Mb
Dissabte 1 d’abril el Centre d’Estudis d’Arqueologia i d’Història de Mataró va homenatjar l’argentoní Jaume Lladó i Font nomenant-lo soci d’honor de l’entitat. En el marc de l’acte es va presentar el llibre Dues viles i una ciutat. Tot fent memòria que recull les vivències de l’argentoní homenatjat que aprofità l’estada a Mataró per visitar el clos arqueològic de Torre Llauder.
Jaume Lladó és un activista cultural en els camps de l’arqueologia, l’art i la cultura catalana que s’exilià a Perpinyà l’any 1958. El Grup d’Història del Casal, junt a d’altres entitats i institucions, va donar suport a l’homenatge.
Tertúlia d’Història núm. 375 (Mataró Ràdio: 29/3/2017)
Convidat: Joan Manel Riera
Presenten: Núria Gómez, Jaume Vellvehí i Maria Asmarat
Documentació: Jaume Vellvehí
Tècnic: Pere Sanchez Ruiz
Descripció: parlem de l’Escola de Natura del Corredor, d’història del paisatge, canvi climàtic i patrimoni cultural i natural.
Escolta-ho en MP3
Durada de la gravació: 50,07 minuts Descarrega’l 22,9 Mb
Recursos
El proper dissabte dia 2 a les 12 del migdia a Can Boet es farà un acte d’homenatge i reconeixement a l’argentoní Jaume Lladó i Font organitzat pel Centre d’Estudis d’Arqueologia i Història de Mataró.
Jaume Lladó és un activista cultural en els camps de l’arqueologia, l’art i la cultura catalana. Exiliat a Perpinyà l’any 1958, la seva vinculació a Mataró fou intensa als anys 40 i 50 col·laborant amb Marià Ribas, Esteve Albert, Lluí Ferrer i Clariana, o els germans Arenas. Fou deixeble de Bosch i Gimpera, Serra i Ràfols o Puig i Cadafalch. Fou impulsor de nombroses iniciatives tan a Mataró amb la revista Museu per exemple, com al Rosselló. A l’exili va formar part del Consell Nacional de Catalunya amb Josep M. Batista i Roca i paral·lelament començà l’activitat d’estudi i preservació del patrimoni: impulsor i col·laborador d’entitats de recerca i salvaguarda, com ara el Grup Artístic Pyrene fundat a Elna amb Esteve Albert el 1959, el Centre d’Etudes et Recherches Catalanes des Archives (1960) o l’Association pour la Sauvagarde du Patrimoine Artistique Roussillonnais (1965). I, en el camp de la llengua, va col·laborar amb el Centre d’Animation en Langues de Brussel·les.
Tertúlia d’Història núm. 374 (Mataró Ràdio: 23/3/2017)
Convidat: Alexandra Capdevila
Presenten: Núria Gómez, Sandra Cabrespina, Marta Gomez i Maria Asmarat
Documentació: Sandra Cabrespina
Tècnic: Carles Capella
Descripció: parlem d’hereus, pubilles i fadristerns per veure com era la vida a Catalunya fa tres-cents anys.
Escolta-ho en MP3
Durada de la gravació: 50,56 minuts Descarrega’l 23,3 Mb
Tertúlia d’Història núm. 373 (Mataró Ràdio: 16/3/2017)
Convidat: Heidi Perez
Presenten: Núria Gómez, Sandra Cabrespina, Marta Gomez i Maria Asmarat
Documentació: Núria Gómez
Tècnic: Carles Capella
Descripció: Amb motiu de la celebració del dia de la Dona treballadora
Escolta-ho en MP3
Durada de la gravació: 50,56 minuts Descarrega’l 23,3 Mb
