Tertúlia d’història núm. 659 (19/3/2026)
Convidats: Josep Antoni Cortés
Presenten: Joan Francesc Clariana, Melanie Pérez, Paquita Tuxans i Jaume Vellvehí.
Producció i documentació: J.F. Clariana i M. T. Diví.
Descripció: Aquesta setmana parlem de col·leccionisme amb Josep Antoni Cortés autor del llibre “Mataró ciutat de col·leccionistes”.
Tertúlia d’història núm. 658 (12/3/2026)
Convidats: David Cao Costoya i Víctor Ligos Hernàndez.
Presenten: Joan Francesc Clariana, M. Tresa Diví, Paquita Tuxans i Jaume Vellvehí.
Producció i documentació: Jaume Vellvehí.
Descripció: “Memòries de Combat” és un portal digital dedicat a la memòria pública de les guerres carlines. El projecte ha estat impulsat per la Universitat de Barcelona i el Patronat d’Estudis Osonencs. En parlem amb el Dr. David Cao Costoya, coordinador del projecte, i amb l’historiador Víctor Ligos Hernàndez sobre la memòria mataronina.
Memòries de combat és un portal digital dedicat a la memòria pública de les guerres carlines. Identifica, cartografia i documenta les iniciatives de memòria pública que van convertir aquests enfrontaments en un passat que encara perviu. L’espai web permet comprendre la projecció política, social i patrimonial de les diverses memòries que es relacionen amb aquests conflictes. En aquesta primera fase de treball, l’inventari recull monuments, commemoracions i elements de nomenclàtor urbà vinculats a iniciatives de memòria relacionades amb la tercera guerra carlina i amb el període comprès entre 1874 i 1939.
El projecte ha estat impulsat per la Universitat de Barcelona i el Patronat d’Estudis Osonencs i l’ha coordinat el Dr. David Cao Costoya de la Universitat de Barcelona. El projecte ha comptat amb la col·laboració d’entitats de recerca com la Coordinadora de Centres d’Estudis de Parla Catalana o els Centres de Recerca de Catalunya.
El Grup d’Història del Casal hi hem col·laborat coincidint amb la celebració del 15è col·loqui Història a Debat celebrat el 2023 amb motiu dels 150 anys de la proclamació de la primera República espanyola i de l’atac carlí dirigit per Francesc Savalls a Mataró.
El portal, ja sigui a través d’un cercador o d’un mapa interactiu, permet accedir a la localització i a les fitxes dels monuments, carrers i espais de memòria de les guerres carlines al territori. Així, de Mataró s’hi recull el desaparegut monument de la plaça de la Llibertat (avui plaça de Santa Anna) i l‘obelisc del cementiri dels Caputxins.
El projecte de recerca no s’atura i en properes fases, com diuen els responsables, es vol “ampliar l’inventari per incorporar els nombrosos elements relatius a la primera guerra carlina, sumar-hi els presents en altres territoris i incloure-hi tipologies de suport memorial que fins ara no hem pogut atendre”.
Tertúlia d’Història núm. 626 (20/3/2025)
Convidats: Josep Antoni Cortés i Manel Martin .
Presenten: M. Teresa Diví, Paquita Tuxans, Jaume Vellvehí i Joan Francesc Clariana.
Coordinació i documentació: Jaume Vellvehí.
Descripció: Aquesta setmana emetrem un reportatge de la passejada “Mataró sota terra: hipogeus, criptes i refugis” organitzada per la Memoria Històrica de la Gent Gran de Mataró el passat mes de febrer. Amb els comentaris de Josep Antoni Cortés i Manel Martin i altres sorpreses farem un recorregut que ens portarà des de la cripta i l’hipogeu del convent de la Divina Providència, per l’hipogeu d’una casa particular que havia sigut la casa de l’Horta del Lleó, la cripta i el refugi de la parròquia de Sant Josep i la cripta de la capella dels Dolors de Santa Maria i finalment l’hipogeu del Casal al carrer Bonaire.
L’Associació en Defensa del Patrimoni Cultural de Mataró i el Maresme (ADEPAC) ha organitzat per dijous dia 20 de febrer, a les 19 h a l’Ateneu de la Fundació Iluro, sota el nom “Mataró, un lamentable exemple de destrucció de patrimoni”, una taula rodona i de debat per parlar sobre la situació lamentable del patrimoni arqueològic, històric i arquitectònic de la ciutat de Mataró. A la taula hi haurà Agàpit Borràs, arquitecte i president de l’ADEPAC, la Dra. Marta Prevosti, arqueologa i membre de l’IEC, i el Dr. David Garcia Rubert, arqueòleg de la Universitat de Barcelona. L’acte el conduirà Ruth Garcia López professora d’Història de l’Art.
Tertúlia d’Història núm. 622 (13/2/2025)
Convidats: Maria Majó i Robert Lleonart.
Presenten: Maria Teresa Diví, Jaume Vellvehí i Joan Francesc Clariana.
Coordinació i documentació: M.T. Divi i Joan F. Clariana
Descripció: parlem amb Maria Majó i Robert Lleonart sobre la conservació del patrimoni cultural mataroní amb motiu de la taula rodona que organitza l’Associació en Defensa del Patrimoni Cultural de Mataró i el Maresme (ADEPAC) per al proper dijous dia 20 de febrer, a les 19 h a l’Ateneu de la Fundació Iluro, sota el títol Mataró, un lamentable exemple de destrucció de patrimoni.
Tertúlia d’Història núm. 612 (21/11/2024)
Convidats: Josep Antoni Cortés.
Presenten:Joan Francesc Clariana, Paquita Tuxans, Jaume Vellvehí i Maria Teresa Diví.
Coordinació i documentació: Joan Francesc Clariana.
Descripció: Parlem d’un patrimoni desconegut al subsòl de Mataró. Amb Josep Antoni Cortés parlem del seu llibre “Mataró sota terra” per descobrir què són els hipogeus i moltes altres construccions que s’amaguen al subsòl de la ciutat. Criptes, grutes i refugis antiaeris.
Per tercera vegada, l’Associació en Defensa del Patrimoni Cultural de Mataró i el Maresme, ha preguntat en l’Audiència Prèvia del Ple Municipal del dijous 1 de febrer si “El Govern municipal ha iniciat el tràmit de declarar el jaciment de Ca la Madrona com a BÉ CULTURAL D’INTERÈS LOCAL –BCIL-, com s’aprovà per majoria al ple del dia 2 de novembre?”. La resposta de la regidora de Cultura, un cop més, fou enganyosa: va respondre que havien enviat la documentació a la Generalitat de Catalunya i que se n’esperava la seva resposta. Un tràmit que pot estar molt bé però que, com diuen des de l’ADEPAC, segons la Llei del Patrimoni Cultural del 1993, “les competència per crear un BCIL són del ple municipal”. Sembla, doncs, que la intenció és allargar el tràmit fins que ja sigui innecessari per haver-se traslladat (perdut) el jaciment. Un retardament que, acompanyat de les manifestacions de la mateixa regidora qüestionant l’autoritat científica de l’Institut d’Estudis Catalans i de les universitats catalanes tot emparant-se, suposadament, amb el director de l’excavació, contribueix a la confusió de la ciutadania.
És per aquesta cerimònia de la confusió que res és més oportú que la taula rodona que ha organitzat l’ADEPAC per al proper divendres 23 de febrer a la sala d’actes de Can Palauet.
A l’acte intervindran Marta Prevosti, de l’Institut d’Estudis Catalans, Xavier Font, de l’Institut de Tecnologia de la Construcció de Catalunya, David Garcia de la Universitat de Barcelona i Antoni Vilanova del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya, que seran moderats per la professora de l’ENTI-UB, Ruth Garcia.
Sense dubte serà una bona ocasió per aclarir dubtes: saber si realment és tècnicament incompatible la coexistència en el mateix lloc del jaciment arqueològic i del Parc de l’Economia Circular o per quina raó cal conservar en el seu lloc les restes de Ca la Madrona. Dit d’altra manera, podrem escoltar arguments científics i tècnics.
Des del Grup d’Història del Casal felicitem als organitzadors per la iniciativa i convidem a tothom a assistir-hi i esvair dubtes.
Tertúlia d’Història núm. 590 (1/2/2024)
Convidats: Jordi Montlló.
Presenten: Joan Francesc Clariana, M. Teresa Diví i Jaume Vellvehí.
Documentació i coordinació: Joan Francesc Clariana
Descripció: Amb motiu de la celebració a Cabrils el proper 9 de març d’una Jornada de patrimoni parlem amb Jordi Montlló del Museu Comunitari de Cabrils de la jornada i del nou concepte de “museu” i dels seus reptes.
Un cop valorades les informacions recentment fetes públiques en relació al jaciment de Ca la Madrona des de la direcció de l’excavació, l’Associació en Defensa del Patrimoni Cultural de Mataró i el Maresme (ADEPAC-MiM) ha fet pública la seva posició inalterada en defensa de la preservació en el mateix lloc.
Segons s’interpreta, i a l’espera de les anàlisis de C-14 i a la finalització dels estudis dels materials, es posa de relleu el fet que encara no és possible determinar una cronologia d’època visigòtica. A hores d’ara, els resultats de la investigació “semblen concretar una cronologia emmarcada en l’etapa tardo-romana avançada que caldrà concretar”. S’obren, doncs, noves expectatives d’interpretació i de recerca que, tal com es diu des de l’ADEPAC, hauran de donar “explicació definitiva a alguns aspectes que no estan del tot provats. Tal seria el cas de les tipologies de les tombes de tipologia antropomòrfica, no trobades fins el moment al territori de l’antiga ciutat romana d’Iluro i la funcionalitat de l’edifici associat a la necròpolis (interpretat pel director de l’excavació com una aula funerària i com un edifici cultual interpretat per altres arqueòlegs)”.
L’ADEPAC ha reiterat la necessitat de preservació en el mateix lloc de la part més rellevant del jaciment fent-lo compatible amb el Parc de l’Economia Circular. Igualment, es segueix demanant la declaració de BCIL i reitera la petició de diàleg amb el Consistori mataroní, el Consorci de Residus i el Consell Comarcal del Maresme.
