Totes les entrades de ghcmataro

50 anys Caterina Albert (1869-1966): “Adversidad” (Solitud) un film de M. Iglesias (1943)

Tertúlia d’Història núm. 331 (Mataró Ràdio: 21/1/2016)

Convidats: M. Encarnació Soler

Presenten: Núria Gómez i Jaume Vellvehí

Documentació: Jaume Vellvehí

Tècnic: Carles Capella

Descripció: Amb motiu de la commemoració del 50è aniversari de la mort de Caterina Albert, Víctor Català, parlem de la primera versió per al cinema de Solitud. La pel·lícula Adversidad de Miquel Iglésias, estrenada a Sabadell el 1944, en plena repressió franquista.

Escolta-ho en MP3

Durada de la gravació: 53,32 minuts Descarrega’l 24,5 Mb.

Recursos

  • Castellanos , Jordi  ‎(2007). “Un film (3000 metres), de Víctor Català” a Els Marges. [enllaç]
  • Informació sobre la novel·la Solitud de Víctor Català a lletrA, la literatura catalana a internet (Universitat Oberta de Catalunya). [enllaç]
  • Soler i Alomà, M. Encarnació (2005). “Adversidad, la dissort d’un film perdut” a Cinema rescat, núm. 18, Associació Catalana per a la Recerca i Recuperació del Patrimoni Cinematogràfic. Barcelona, p. 11-15. [enllaç]

 

L’ofici de carboner

Tertúlia d’Història núm. 330 (Mataró Ràdio: 14/1/2016)

Convidats: Pere Clarabuch

Presenten: Núria Gómez i Sandra Cabrespina

Col.laboren: Maria Asmarat i Marta Gómez

Documentació: Sandra Cabrespina

Tècnic: Carles Capella

Descripció: parlem de l’ofici de carboner amb Pere Clarabuch. Pere Clarabuch es arquitecte i propietari del mas Can Jordà de Santa Sussanna. El seu pare havia fet de carboner i ell guarda una memòria viva d’aquest ofici.

Escolta-ho en MP3

Durada de la gravació: 53,32 minuts Descarrega’l 24,5 Mb.

J. F. Clariana obté el doctorat amb la tesi sobre la ceràmica de Torre Llauder

El passat dimecres dia 16 a la Sala d’actes de l’Institut Català d’Arqueologia Classica Joan Francesc Clariana i Roig, membre de la nostra entitat, va llegir la seva tesi doctoral La Terra Sigillata alt imperial de la vil·la romana de Torre Llauder. Model de consum d’una comunitat privilegiada, que ha estat dirigida per la Dra. Marta Prevosti i el Dr. Ramon Járrega. Com podem llegir en el resum de la tesi que es publica a la web de l’ICAC:

«La tesi es centra en obtenir dades sobre la dinàmica de comercialització i del coneixement de les xarxes de comerç de l’antiguitat, a través de l’indicador que representen les importacions de ceràmiques fines. La vil·la romana de Torre Llauder va seguir unes pautes de consum de terra sigil·lata, és a dir, de vaixella fina importada segons la diversitat dels llocs de procedència, que seguien rutes comercials prèviament establertes i que sovint no devien ser d’un únic producte.

Els materials que s’estudien són bàsicament les sigil·lades: itàlica, tardoitàlica, sudgàl·lica, hispànica i africana “A”, i també, tot i que escassegen, la sigillata de la Badia de Nàpols o Producció A, les imitacions de sigil·lata itàlica i la sigillata de procedència oriental, també coneguda com Eastern Sigil·lata B.

Per omplir el buit d’informació estratigràfica sobre la vil·la dels segles I i II dC, la riquesa de la vaixella de terra sigillata proporciona en bona part el suport de la interpretació de la història de l’establiment dins d’una prosperitat progressiva. La tesi planteja unes conclusions interpretativesa partir de tres eixos. El primer, centrat en l’època del taller d’àmfores, la seva amortització i construcció de la vil·la; el segon, sobre el coneixement i comportament de les importacions rebudes, dels segles I i II dC; i el tercer, sobre les dades relatives al primer terç del segle III dC, moment que coincideix amb les importants reformes d’època severiana de la vil·la.»

Felicitem el nostre company del Grup d’Història del Casal per l’èxit obtingut amb aquest nou doctorat. Podem escoltar-lo parlant de la Terra sigillata de Torre Llauder en la tertúlia del programa El Racó del gener de l’any passat.

Manuel Azaña

Tertúlia d’Història núm. 329 (Mataró Ràdio: 17/12/2015)

Convidats: Ramon Verdaguer

Presenten: Núria Gómez

Col.laboren: Maria Asmarat i Marta Gómez

Documentació: Núria Gómez

Tècnic: Carles Capella

Descripció: Coneixeu la relació de manuel Azaña, president de la II República espanyola i Arenys de Mar?

Escolta-ho en MP3

Durada de la gravació: 53,32 minuts Descarrega’l, 24,5 Mb.

Restauren una obra d’Antoni Viladomat

Una de les millors obres del pintor barroc Antoni Viladomat (1678-1755),  l’Assumpció de la Mare de Déu amb tots els sants ha estat restaurada i temporalment s’exposarà en el Museu Comarcal de Manresa.

L’obra, originàriament, estava en l’església de Santa Maria de l’Alba, de Manresa. Es tracta d’una pintura a l’oli sobre tela de 350×200 cm que representa l’Assumpció de Maria, amb els apòstols que observen el miracle al voltant de la seva tomba i, en el plànol superior, la Cort Celestial amb la Santíssima Trinitat que l’esperen per rebre-la amb honors. Segons Francesc Miralpeix, especialista en l’obra de Viladomat, es pot considerar una de les millors pintures de l’etapa de maduresa del pintor barroc.

La restauració, que ha anat a càrrec del Centre de Restauració de Béns Mobles de Catalunya, ha estat subvencionada per l’Ajuntament de Manresa i el Departament de Cultura.

Nous video-notícies al canal del Grup d’Història

Ja es poden visionar dos video-noticies nous al canal de video de YouTube. Un sobre la sessió de cinema-col·loqui en motiu del 40 aniversari de la mort de Franco del passat 27 de novembre i l’altre en relació a la conferencia sobre el patrimoni de Costa Rica de divendres 11 de desembre.

 

 

https://www.youtube.com/c/GHCMataró

 

 

Arquitectes catalans a Costa Rica

L’arenyenc Josep M. Armengol,  president de la Fundación Armengol del Patrimonio Cultural de Costa Rica, va pronuncia la conferencia La Costa Rica catalana. L’aportació al patrimoni cultural de Costa Rica, el passat dia 11 al Racó del Casal (Mataró). La xerrada fou organitzada pel Grup d’Història del Casal i hi va exposar els resultats de les seves recerques que l’han portat a la identificació de nombroses obres del patrimoni arquitectònic de Costa Rica com a obres d’arquitectes catalans a cavall dels segles XIX i XX.

Entre les aportacions catalanes hi ha l’edifici del Teatro Raventós (actualment Melico Salazar ) construït el 1928 en ple centre de San José de Costa Rica. O, per exemple, el Templo de la Música, ubicat en el Parque Morazán, que tradicionalment s’havia atribuit a l’arquitecte costarriquenc José Francisco Salazar però que Josep Maria Armengol ha documentat  com a obra de l’arquitecte català Víctor Sabater.

Altres arquitectes inventariats al primer quart del segle XX, han estat Horaci Sabater, Gerard Rovira o Lluís Llach i Llagostera, autor de l’edifici de Correus de la ciutat d’Heredia (1915) i de la basílica de Los Angeles a la ciutat de Cartago entre altres obres destacades.

Diada Josep Puig i Cadafalch: ofrena floral

El proper diumenge 20 de desembre a les 12 del migdia es celebrarà la setena Diada Josep Puig i Cadafalch amb la ja tradicional ofrena floral davant l’escultura de l’insigne arquitecte, historiador de l’art i president de Catalunya. L’acte, organitzat per l’associació Amics de Josep Puig i Cadafalch, compta amb la col.laboració del Grup d’Història del Casal que un any més s’ha sumat a la iniciativa junt a d’altres entitats que enguany són el Club d’Opinió Jaume Llavina, el Moviment Educatiu del Maresme, el Museu Arxiu de Santa Maria de Mataró i l’Ajuntament d’Argentona.

Durant l’acte intervindrà la historiadora Margarida Colomer amb l’acompanyament musical de Josep Lladó i recitació poètica a càrrec de Josep M. Cusachs.