Arxiu de la categoria: Antiguitat

Les viandes del mar a l’Antiguitat

Tertúlia d’història núm. 663 (30/4/2026)

Convidats: Ramon Coll i Monteagudo, David Farell i Garrigós, Joan Francesc Clariana i Roig.

Presenten: M. Teresa Diví, Imma Bassols i Jaume Vellvehí.

Producció i documentació: Imma Bassols

Descripció: Parlem amb els arqueòlegs David Farell, Ramon Coll i Joan Francesc Clariana sobre l’alimentació marinera a l’Antiguitat al Maresme. Els productes, el peix, el marisc, i la presència de testimonis en els jaciments del Maresme.

Descarrega’l o escolta’l aquí

L’arqueologia romana a l’Alt Maresme.

Tertúlia d’història núm. 652 (29/1/2026)

Convidat: Arnau Lario Devesa.

Presenten: Joan Francesc Clariana, M. Tresa Diví, Imma Bassols i Jaume Vellvehí.

Producció i documentació: Imma Bassols.

Descripció:  ens acompanya l’arqueòleg Arnau Lario Devesa per parlar de la recerca arqueològica a l’Alt Maresme. Ens explicarà les noves línies d’interpretació arqueològica del territori.

Descarrega’l o escolta’l aquí

El món de la mort i rituals funeraris antics des de l’arqueologia

Tertúlia d’Història núm. 644 (6/11/2025)

Convidats: David Farell i Carme Puerta.

Presenten: Joan Francesc Clariana, Melanie Perez, Imma Bassols, M. Teresa Diví i Jaume Vellvehí.

Producció i documentació: Imma Bassols.

Descripció: aprofitant que estem entorn de Tots Sants i del dia de Difunts, parlarem amb els arqueòlegs David Farell i Carme Puerta sobre el món de la mort i de rituals funeraris antics des de l’arqueologia..

Descarrega’l o escolta’l aquí

La producció de vi a l’antiguitat a la vil·la romana de Torre Llauder

Tertúlia d’Història núm. 633 (22/5/2025)

Convidats: Marta Prevosti i Joan Francesc Clariana.

Presenten: Maria Teresa Diví i Jaume Vellvehí.

Producció i documentació: Joan Francesc Clariana.

Descripció:   els Drs. Marta Prevosti i Joan Francesc Clariana ens parlen de la producció de vi a la vil·la romana de Torre Llauder amb motiu de la celebració de la XVIII Trobada d’Entitats de recerca local del Maresme que se celebrarà a Teià el proper dissabte dia 24..

Descarrega’l o escolta’l aquí

Numismàtica i arqueologia a Mataró i al Maresme

Tertúlia d’Història núm. 598 (2/5/2024)

Convidats: Carles Martí i Garcia.

Presenten: Imma Bassols, Jaume Vellvehí i Joan Francesc Clariana.

Documentació i coordinació: Imma Bassols.

Descripció:   Aquesta setmana al Racó parlarem amb Carles Martí i Garcia sobre numismàtica i arqueologia a Mataró i el Maresme.

Descarrega’l o escolta’l aquí

La Cova de les Encantades, Cabrera de Mar

Tertúlia d’Història núm. 572 (22/06/2023)

Convidat: Ramon Coll Monteagudo.

Presenten: Jaume Vellvehí, M. Teresa Diví i Joan Francesc Clariana.

Documentació i coordinació: Joan Francesc Clariana i M. Teresa Diví .

Descripció: El programa d’aquesta setmana tracta de la Cova de les Encantades, al Montcabrer a Cabrera de Mar, un santuari – cova iber. En parlem amb Ramon Coll i Monteagudo, guanyador de l’accèssit del premi Iluro 2022.

Escolta’l a la carta o descarrega’l aquí

Fotografia: https://www.cabrerademarpatrimoni.cat/ibers/el-santuari/

Jean-François Champollion, la Pedra de Rosetta i el desxiframent dels jeroglífics egipcis

Tertúlia d’Història núm. 550 (22/12/2022)

Convidats: David Farell i Garrigós i Josep Maria Arias Fayulas.

Presenten: Joan Francesc Clariana, Maria Teresa Diví, Imma Bassols i Jaume Vellvehi.

Documentació: Imma Bassols

Descripció: parlem de l’egiptòleg Jean-François Champollion i del desxiframent dels jeroglífics egipcis i de la famosa Pedra de Rosseta amb David Farell i Garrigós de la Fundació Burriac i Josep Maria Arias Fayula, membre de l’Acadèmia d’Estudis d’Arqueologia i Història..

Escolta’l a la carta o descarrega’l

Centenari de la descoberta de la tomba de Tutankamon

Tertúlia d’Història núm. 548 (1/12/2022)

Convidats: David Farell i Garrigós i Josep Maria Arias Fayula

Presenten: Joan Francesc Clariana, Maria Teresa Diví, Imma Bassols i Jaume Vellvehi.

Documentació: Imma Bassols i Antoni Llamas

Descripció: el 4 de novembre de 1922, és a dir enguany fa cent anys, es va descobrir la tomba de Tutankamon. De llavors ençà la recerca ha avançat molt i segur que avui descobrirem coses noves. I per parlar de Tutankamon i dels misteris que l’envolten ens acompanyaran David Farell i Garrigós de la Fundació Burriac i Josep Maria Arias Fayula, membre de l’Acadèmia d’Estudis d’Arqueologia i Història.

Escolta’l a la carta o descarrega’l

L’esfondrament de l’Imperi Antic Egipci /III

Per Antoni Llamas i Mantero

Article publicat a Felibrejada, Butlletí del Grup d’Història del Casal. Grup d’Història del Casal, Mataró.

Mira va calcular la quantitat de pluja caiguda a partir de restes minúscules, d’aquestes gotes de pluja atrapades hi ha dues classes d’oxigen, una de més pesant i una altre de més lleugera, si predominen les lleugeres vol dir que era una època humida, i si predominen les pesants és que era una època seca. Per saber la proporció va fer servir un espectòmetre de masses. Quant va analitzar una mostra de fa 4.200 anys, li va cridar l’atenció un canvi dràstic en el règim de pluja d’aquesta zona. La pluviositat havia disminuït un 20%, i això constituïa un canvi climàtic sobtat i brutal, va tenir que ser tant significatiu que no hi s’ha donat un altre des de fa 5.000 anys.

Tot i les diferències climàtiques entre Israel i Egipte, ja tenia el culpable, un canvi climàtic sobtat. Hassan va col·locar el canvi climàtic al cim de la seva piràmide de sospitosos. Un canvi climàtic dràstic afecta molt a les comunitats, i no es pot combatre com un de lent. Per tant, havia de comprovar que aquest canvi climàtic no fos només d’abast local, sinó que hagués pogut afectar a Egipte.

La prova li va caure del cel, o més ben dit de les glaceres d’Islàndia. Un grup de paleoclimatòlegs estudiaven el clima d’èpoques passades, per mitjà dels icebergs, els més interessants eren els que presentaven taques de cendra negra, que són les partícules de material volcànic procedents del volcans d’Islàndia. Quan els icebergs abandonen aigües islandeses i s’endinsen en l’Atlàntic Nord, aquests es fonen i la cendra es precipita al fons de l’oceà, i acaba formant part de la capa de fang que es va acumulant. Els investigadors tenien mostres de sediment de 10.000 anys d’antiguitat. En les seves investigacions van trobar cendra a una latitud increïble, molt cap el sud, i això només passa en èpoques molt fredes. El clima no ha estat estable al llarg de la història. Cada 1.500 anys hi ha un període de baixes temperatures que dura aproximadament uns 200 anys. Una d’aquestes èpoques fredes es va donar fa 4.200 anys, i va ser tant freda que els icebergs van arribar a Irlanda. Una miniglaciació va fer baixar les temperatures a Europa, mentre Egipte passava fam. Però qui assegura que totes dues coses estaven relacionades? Peter de Menocal, de l’Observatori Geològic Lamont-Doherty, estava estudiant restes de sorra i pol·len d’arreu del món, i va descobrir un canvi climàtic encara més significatiu. Va detectar un canvi climàtic dràstic i d’un gran abast, d’abast mundial, a la mediterrània, a Àfrica, i d’Amèrica del Nord fins a Indonèsia, va ser a escala planetària, i les dates coincidien amb l’esfondrament del Regne Antic.

Finalment, la ciència confirmava la hipòtesi de Ferki Hassan. Fa 4.200 anys, un canvi climàtic va tenir conseqüències dràstiques per la humanitat. Una onada de fred sec va fer la volta al món, es van perdre collites, la fam va fer acte de presència, la gent va patir un canvi climàtic que s’escapava totalment al seu control.

Alimentació i hàbits quotidians romans

Tertúlia d’Història núm. 285 (Mataró Ràdio: 2/10/2014)

Convidat:  Joan Francesc Clariana i Imma Bassols

Presenten: Núria Gómez Jaume Vellvehí i Sandra Cabrespina

Documentació: Sandra Cabrespina

Tècnic: Carles Capella

Descripció: parlem del que menjaven els romans i dels seus costums.

Escolta-ho en MP3

Durada de la gravació: 51,42 minuts Descarrega’l: 23,6 Mb.