Arxiu de la categoria: Medieval

La recuperació del monestir de Santa Maria de Roca Rossa a Tordera

L’Ajuntament de Tordera te previst iniciar una actuació per consolidar i evitar la degradació del monestir de Santa Maria de Roca Rossa a Tordera que actualment es troba en ruïna parcial. La inversió es preveu de 65.000 euros i s’invertirà en el tancament de la volta de l’església, en reforçar altres estructures, netejar l’espai i fer-hi els tancaments necessaris a fi d’evitar l’accés incontrolat. Es preveu que les obres comencin d’aquí a dos mesos com a termini màxim.

El Grup d’Història del Casal, com a entitat implicada des de fa més de vint anys en l’estudi, en la divulgació i en la lluita per la seva preservació amb accions diverses adreçades a l’Ajuntament de Tordera, administració sobre la que recau la responsabilitat de vetlla per la preservació d’un Bé Cultural d’Interès Local com és el cas (recordem aquí com a exemple les accions derivades de les conclusions de les IV Jornades d’Història i Arqueologia Medieval del Maresme dedicades als Monestirs medieval, celebrades a Mataró, Òrrius i Ripoll l’any 2007), ens hem adreçat novament a l’ajuntament interessant-nos per les corresponents prospeccions i excavacions arqueològiques previes als treballs de restauració i que no sembla que s’hagin previst.

El monestir de Santa Maria de Roca Rossa, situat al Montnegre dins el terme municipal de Tordera, fou fundat en la primera meitat del segle XII sota l’orde de Sant Agustí, bastint una església amb claustre i dependències en estil romànic amb alguns elements ja del gòtic. La seva breu etapa d’esplendor fou entre els darrers anys del segle XII i mitjans del XIII, moment que inicià la seva progressiva davallada. La comunitat de canonges agustins de Roca Rossa mai va passar de ser un modest priorat.

Per a més informació:

BOU i ILLA, Joan – VELLVEHÍ i ALTIMIRA, Jaume: Del romànic al gòtic. El monestir de Santa Maria de Roca Rossa. Tordera-El Maresme. Grup d’Història del Casal. Mataró, 2010.

«Lligats pel contracte: límits i condicionants creatius de l’artista medieval».

Tertúlia d’Història núm. 338 (Mataró Ràdio: 14/4/2016)

Convidat: Joaquim Graupera

Presenten: Núria Gómez i Sandra Cabrespina

Col.laboren: Maria Asmarat i Marta Gómez

Documentació: Sandra Cabrespina

Tècnic: Carles Capella

Descripció: Amb Joaquim Graupera parlem d’art i artistes medievals

Escolta-ho en MP3

Durada de la gravació: 54,08 minuts Descarrega’l 24,7 Mb.

Alejandro Martínez obté el doctorat amb una tesi sobre els vescomtes de Cabrera

El passat mes de febrer, a la Universitat de Girona Alejandro Martínez Giralt va defensar la seva tesi doctoral titulada Parentela aristocràtica, domini i projecció sociopolítica. Els vescomtes de Cabrera entre 1199 i 1423. Els dominis dels Cabrera van abastar més de 50 parròquies de les actuals comarques de la Selva, el Maresme, el Vallès Oriental i Osona. Martínez, en l’estudi d’aquesta nissaga de la noblesa catalana medieval vinculada a l’Alt Maresme, ha tractat diversos aspectes d’aquesta relació, recordem com a exemple treballs previs com Un intent de refer el castell de Montpalau durant el primer quart del segle XIV, (2015) presentat en la darrera trobada d’Entitats i Centres d’Estudis del Maresme.

Des d’aquestes ratlles volem felicitar al Dr. Alejandro Martínez per l’èxit del seu treball.

Enric Subiña obté el doctorat amb una tesi sobre el Maresme medieval

Amb el títol El Maresme medieval, exemples concrets de comunitats pageses, Enric Subiñà va presentar la seva tesi doctoral el passat mes de gener. En el treball, Subiñà analitza la vida social i econòmica dels castells de Mataró i Vilassar al segle XV. La tesi ha estat dirigida per la Dra. Coral Cuadrada i el tribunal el formaven els doctors Antoni Riera, Roser Salicrú i Pere Benito.

Des d’aquestes ratlles volem felicitar al Dr. Enric Subiñà per l’èxit del seu treball.

 

Els misteris de Sant Pol

Tertúlia d’Història núm. 333 (Mataró Ràdio: 11/2/2016)

Convidat: Joaquim Graupera

Presenten: Sandra Cabrespina

Col·laboren: Marta Gomez i Maria Asmarat

Documentació: Joaquim Graupera

Tècnic: Carles Capella

Descripció: Parlem del monestir medieval de Sant Pol.

Escolta-ho en MP3

Durada de la gravació: 51,42 minuts Descarrega’l 23,6 Mb.

Simposi sobre el Maresme Medieval

Amb el títol «In maritima, 1r Simposi sobre història, cultura i patrimoni del Maresme Medieval» el Museu Arxiu de Vilassar de Dalt i el blog Maresme Medieval, organitzen una jornada d’estudi sobre l’edat mitjana al Maresme. Es celebrarà el dissabte 2 de juliol de 2016 al Museu Arxiu de Vilassar de Dalt i es dedicarà al segle XV. El simposi neix amb la voluntat de ser un nou fòrum sobre el patrimoni medieval de la comarca.

Les ponències aniran a càrrec de la Dra. Roser Salicrú i d’Enric Subiñà i es podran presentar comunicacions ja sigui sobre l’àmbit propi de les jornades o d’àmbit obert dins l’edat mitjana. Trobareu tota la informació en aquest enllaç.

L’Orde dels Templers

Tertúlia d’Història núm. 211 (Mataró Ràdio: 28/6/2012)

Convidats: Joan Codina Bernaus

Presenten: Jaume Vellvehí, Sandra Cabrespina

Documentació: Jaume Vellvehí

Tècnic: Pere Sánchez Ruiz

Descripció:  l’ordre del Temple i les croades. Els templaris a Catalunya

Escolta-ho en MP3

Durada de la gravació: 53,32 minuts Descarrega’l, 24,5 Mb.

Llibres i recursos

SANS TRAVÉ, Josep Maria:

  • La fi dels Templers catalans Pagès Editors, col.lecció «Els ordes militars», n° 10, Lleida (2008).
  • El Setge al Castell dels templers de Miravet: 1 de desembre de 1307 – 12 de desembre de 1308: un episodi dramàtic del procés dels templers catalans. Pagès editors, Lleida (1998 i 2000).
  • Els Templers catalans, De la rosa a la creu, ed. Pagès, Lleida (1996).
  • El procés dels Templers catalans, Entre el turment i la glòria, ed. Pagès, Lleida (1991).

FUGUET SANS, Joan:

  • L’arquitectura dels Templers a Catalunya, ed. Rafael Dalmau, Barcelona (1995)

PAGAROLAS i SABATÉ, Laurea:

  • Els templers de les Terres de l’Ebre (Tortosa): de Jaume I fins a l’abolició de l’Ordre, 2 vols. Diputació de Tarragona (1999).

Elisenda de Montcada

Tertúlia d’Història núm. 234(Mataró Ràdio: 7/3/2013)

Convidats: Francesca Español

Presenten: Núria Gómez, Sandra Cabrespina

Documentació: Sandra Cabrespina

Tècnic: Carles Capella

Descripció: parlarem d’un personatge medieval de primera línea, una dona fascinant: Elisenda de
Montcada, i ho farem amb una veritable experta en el tema, la doctora Francesca Español.

Escolta-ho en MP3

Durada de la gravació: 53,32 minuts Descarrega’l, 24,5 Mb.

30 anys de la descoberta del tresoret d’Òrrius

Tertúlia d’Història núm. 180 (Mataró Ràdio: 15/9/2011)

Convidats: Toni Trenchs; Marc Pons; Josep Ma Roqué

Presenten: Núria Gómez, Sandra Cabrespina i Joaquim Graupera

Documentació: Joaquim Graupera

Tècnic: Carles Capella

Descripció: Enguany farà 30 anys de la descoberta del conegut tresoret d’Òrrius durant les excavacions de l’absis preromànic de l’església parroquial de Sant Andreu.

Escolta-ho en MP3

Durada de la gravació: 52,29 minuts Descarrega’l, 24,5 Mb.

El 2016 es restaurarà el monestir de Santa Maria de Roca Rossa a Tordera

L’antiga canònica regular agustina de Santa Maria de Roca Rossa (segle XIII), en deplorable estat d’abandó i espoli durant dècades, finalment podrà ser rehabilitada arquitectònicament aturant la seva degradació.

A principis del proper any es preveu que puguin començar les obres de restauració del monestir de Roca-Rossa. Aquesta actuació és un dels projectes que es financen mitjançant el percentatge destinat a cultura de la inversió en obres públiques que afecten el terme municipal, que en aquest cas corresponen a les obres de l’autopista. Aquest projecte, a diferència de la rehabilitació de les ermites de Sant Daniel i Sant Pere i la restauració del teulat de l’ermita de Sant Ponç, havia quedat ajornat per qüestions de propietat i, finalment, s’ha atorgat la responsabilitat de la preservació a l’Ajuntament de Tordera.

El projecte de restauració del monestir de Roca-Rossa preveu cobrir la volta enderrocada, consolidar els murs de la nau reparant-ne els esvorancs i tancar les obertures, portes i finestres. Un cop acabada l’actuació es preveu que pugui ser visitable però no de forma lliure com fins ara sinó a partir de la concertació prèvia. L’objectiu és protegir i evitar la degradació del monument.

Paral·lelament a aquestes millores arquitectòniques, l’Ajuntament de Tordera preveu desenvolupar un projecte de promoció cultural dels espais històrics del municipi.