Arxiu de la categoria: Memòria històrica

Joan Peiró en el record

El proper 24 de juliol farà 82 anys que van assassinar el sindicalista i cooperativista Joan Peiró i Belis (Hostafrancs, Barcelona, 1887- Paterna, València, 1942) i set companys sindicalistes més a Paterna, a l’horta valenciana. És per això que el dimecres dia 24, coincidint amb la data de l’aniversari, se celebrarà l’acte de l’encesa del monument a Joan Peiró i a tots els assassinats pel franquisme al Pati del Cafè Nou (Mataró) per dignificar-los.

Dissabte 24 de juliol a les 21:15 ens trobarem al Pati del Cafè Nou en un senzill acte de reconeixement i memòria amb lectures de textos de Joan Peiró, l’actuació musical de Marc Ramia i el record dels set afusellats a Paterna junt a Joan Peiró el 1942, per donar pas a les 22:00 h a l’encesa del monument.

Des de l’any 2018, cada 24 de juliol a les 10 del vespre s’encén en el seu record el monument, un bufador de vidre, obra de l’artista Martí Anson,.

El Grup d’Història del Casal, com a entitat de la Comissió Ciutadana organitzadora, us convidem a assitir-hi.

Arxiu-Biblioteca Unió de Cooperadors,

Associació Memòria Històrica Gent Gran de Mataró

Associació Vidre Bufat de Mataró

CGT. Maresme

CCOO

Club d’Opinió Jaume Llavina

Fundació Salvador Seguí

Fundació Unió Cooperadors Mataró

Grup d’Història del Casal de Mataró

Grup d’Historiadors Jaume Compte

Grup de Recerca de la Memòria Històrica de Mataró

Memòria Socialista

Moviment Educatiu del Maresme

Omnium Mataró-Maresme

Unió de Cooperadors de Mataró

Arqueologia de les fosses del franquisme i Memòria Històrica

Tertúlia d’Història núm. 593 (29/2/2024)

Convidats: Cesc Busquets.

Presenten: Joan Francesc Clariana, Imma Bassols i Jaume Vellvehí.

Documentació i coordinació: Imma Bassols.

Descripció:   parlem amb l’arqueòleg Cesc Busquets sobre l’arqueologia i la Memòria Històrica. Actualment les tècniques arqueològiques s’apliquen a la recuperació de la memòria històrica gràcies a les lleis de memòria que han fet possible, de moment, que s’estudiïn, es localitzin i s’excavin les fosses comunes de la Guerra Civil i el Franquisme amb l’objectiu d’identificar les persones que hi foren sepultades i amb objectiu reparador i dignificador.

Descarrega’l o escolta’l aquí

Fotografia: Atics, SL

Dia Nacional de l’Exili i la Deportació (Mataró, 4 de febrer)

El proper diumenge 4 de febrer se celebrarà a Mataró la commemoració del Dia Nacional de l’Exili i la Deportació.

Un any mes el Grup d’Historiadors Jaume Compte, el Grup de Recerca de la Memòria Històrica de Mataró i el Grup d’Història del Casal de Mataró organitzen la commemoració del Dia Nacional de l’Exili i la Deportació a Mataró que comptarà amb l’acompanyament musical de Sa Trumfa des Godai. Enguany l’acte se celebrarà el dia 4 de febrer, diumenge, un dia abans que els màxims representants de les institucions republicanes i desenes de milers de civils i soldats fidels a la República van creuar la frontera cap a l’exili el febrer de 1939.  La ruta començarà a les 11,30 del matí en el monument de Salvador Espriu del Passeig del Callao i l’acte final se celebrarà en el Monument del Camí del Nord.

“Laietana, 43. El cau de la bèstia”, es presenta a Mataró

El proper dijous 30 de novembre a les 19:30h, al Foment Mataroní, es farà la presentació del documental Laietana, 43. El cau de la bèstia, dirigit per Jaume Domènech. La presentació de la pel·lícula documental comptarà amb la participació en el col·loqui de Jaume Domènech i Pilar Rebaque, de la Comissió de la Dignitat.

Es tracta d’un viatge històric per la comissaria de Via Laietana assenyalant i posant nom als principals torturadors a partir del testimoni de les víctimes. En el documental s’han pogut identificar «Més de 40 agents de policia, com a mínim, van fer de torturadors durant dècades a la comissaria Laietana de Barcelona, temuda per la brutalitat i el sadisme en els interrogatoris dels detinguts per raons ideològiques, religioses, ètniques o de gènere».  

Es tracta d’un exercici de memòria i reparació, que recupera els testimonis dels qui ho van patir, assenyalant i acusant els torturadors, alguns d’ells vius i que encara passen desapercebuts entre nosaltres.

La presentació compta amb el suport de l’Assemblea, Òmnium Maresme, Grup de Recerca de la Memòria Històrica Mataró, Consell Local de la República, Comissió Memòria Històrica de la Gent Gran, Ajuntament de Mataró, Grup d’Historiadors Jaume Compte i el Grup d’Història del Casal.

Des del Grup d’Història del Casal convidem a assistir a la presentació en un exercici de memòria i reparació als represaliats.

Descarregueu el cartell

Homenatge a Joan Peiró i Belis en el 81 aniversari del seu afusellament

El proper dilluns 24 de juliol, la Comissió Peiró organitza un acte d’homenatge a Joan Peiró i Belis en els 81 anys del seu afusellament. L’acte començarà a dos quarts de 10 del vespre al Pati del Cafè Nou de Mataró amb uns parlaments de contextualització i a les 10 es farà l’encesa del monument dedicat a Peiró, un bufador de vidre obra de Martí Anson. L’acte dignificarà als 8 afusellats a Paterna la tarda del 24 de juliol de 1942. És l’únic dia de l’any que el monument s’il·lumina. Tot seguit hi haurà el concert “Cançons d’Exili i de Revolució” a càrrec d’Isidre Caro i Xavier Rodon. L’acte s’ha organitzat amb la col·laboració de Cultura Mataró (Memòria Mataró).

El Grup d’Història del Casal com a entitat membre de la Comissió us convidem a participar-hi.

Cartes des de l’exili. Josep Vicente Anadon, atrapat entre dues guerres

Tertúlia d’Història núm. 574 (6/07/2023)

Convidats: Margarida Colomer, Núria Bonamusa i David Farell.

Presenten: Jaume Vellvehí, Paquita Tuxans, M. Teresa Diví i Joan Francesc Clariana.

Documentacio: Jaume Vellvehí.

Descripció: parlem del llibre ” Cartes des de l’exili. Josep Vicente i Anadon. Atrapat entre dues guerres” de Margarida Colomer, David Farell i Núria Bonamusa.

Escolta’l a la carta o descarrega’l aquí.

Testimonis de Mauthausen: No els deixem caure en l’oblit, accèssit del 19è Premi Thos de batxillerat

Tertúlia d’Història núm. 566 (11/05/2023)

Convidada: Carla Sánchez Herrera.

Presenten: Joan Francesc Clariana, M. Teresa Diví i Jaume Vellvehi.

Documentació i coordinació: Jaume Vellvehí.

Descripció: emetem el documental Testimonis de Mauthausen: No els deixem caure en l’oblit, de Carla Sánchez Herrera, alumna de l’Institut Thos i Codina de Mataró, guanyadora d’un accèssit al 19è premi Terenci Thos i Codina de batxillerat 2023 que ens acompanyarà per explicar-nos el seu treball.

Escolta’l a la carta o descarrega’l aquí

Presentació del llibre: Manuel Carrasco i Formiguera, pensament i acció, de Lluís Duran i Solà

El proper dimecres 17 de maig a les set del vespre, es presentarà a la sala d’actes de can Palauet (Mataró) el llibre sobre la figura i l’obra de Manuel Carrasco i Formiguera. L’acte, que ha estat organitzat conjuntament per Òmnium Maresme, el Club d’Opinió Jaume Llavina i el Grup d’Història del Casal, comptarà amb la participació de Josep M. Soler i Sabater, catedràtic d’Història Contemporània de la UAB, que glossarà el llibre, la historiadora Margarida Colomer que parlarà de la relació de Carrasco amb Mataró i Lluís Duran, l’autor del llibre. L’acte també comptarà amb l’assistència de Manel Martí Carrasco en representació de la família.

Manuel Carrasco i Formiguera es una figura cabdal per entendre la història passada i present del catalanisme, i un dels polítics que ha deixat una empremta més profunda en la història del nostre país durant la primera meitat del segle XX. A través del seu ideari -cristià, catalanista, antimonàrquic radical- i de la seva obra de govern, tant a la Generalitat de Catalunya com a l’Ajuntament de Barcelona, però tambe en entitats d’àmbit més reduït, l’historiador Lluís Duran ens descobreix la biografia i el llegat polític d’un home que va consagrar la seva vida a defensar Catalunya, la democràcia i la República, encara que aixo li comportés represàlies durant la dictadura de Primo de Rivera i, en plena Guerra Civil, un judici sumaríssim que el condemnà a l’afusellament per les tropes franquistes. Seguint la seva trajectoria política de la Joventut Nacionalista a Acció Catalana -Partit Catalanista Republicà, passant per la fundació d’Unió Democràtica de Catalunya-, ens acostem a un home que ha deixat un llegat inigualable per a les futures generacions

Memòries d’un independentista llibertari, Josep Serra i Estruch

Tertúlia d’Història núm. 558 (2/03/2023)

Convidats: Jordi Serra Massansalvador i Francesc Sangar,

Presenten: Joan Francesc Clariana, M. Teresa Diví, Paquita Tuxans i Jaume Vellvehi.

Documentació: Jaume Vellvehí.

Descripció: Aquesta setmana parlem amb Jordi Serra Massansalvador, prologuista i editor del llibre de Josep Serra i Estruch: Petjades en la llarga nit. Memòries d’un independentista llibertari (1921-1996), i amb  Francesc Sangar, president del Cercle d’Agermanament Occitano Català.

Escolta’l a la carta o descarrega’l

Més informació a:

Cercle d’Agermanament Occitano Català (CAOC)

Sobre el llibre (Editorial Neopàtria)

Sobre Josep Serra i Estruch (Bràfim, Alt Camp, 1921- Barcelona, 1997)

Projecte “Rutes de la llibertat”: Manuel Valls de Gomis i les xarxes d’evasió

Tertúlia d’Història núm. 555 (9/02/2023)

Convidats: Oriol Falguera.

Presenten: Joan Francesc Clariana, M. Teresa Diví, Paquita Tuixans i Jaume Vellvehi.

Documentació: Jaume Vellvehí

Descripció: parlarem amb Oriol Falguera, president de la Fundació Reeixida sobre el projecte “Rutes de la llibertat” i de passadors com Manuel Valls de Gomis, creador i responsable del grup Louis Brun i d’una de les rutes d’evasió de la xarxa Albi-Maurice de la resistència francesa. Reconegut per l’exèrcit nord-americà, el govern francès, el britànic i l’israelià, és un personatge desconegut a casa nostra.

(Fotografia: Fundació Reeixida)

Escolta’l a la carta o descarrega’l