Arxiu de la categoria: Memòria històrica

Reconeixement a les dones voluntàries a Mataró durant la Guerra Civil espanyola.

El proper dissabte 19 de setembre se celebrarà un acte commemoratiu amb el títol Dones solidàries en temps de guerra. L’acte donarà veu a la pluralitat de rols que van exercir les dones, sovint invisibilitzats però essencials per entendre la memòria històrica i col·lectiva de la ciutat. Amb un format d’entrevistes, l’acte tindrà com a inici argumental l’hospital que les Brigades Internacionals van instal·lar al col·legi dels Salesians de Mataró l’abril de 1938, on metgesses i infermeres van tenir un paper fonamental. A partir d’aquí, la mirada s’obrirà cap a altres dones voluntàries que, amb el seu esforç i dedicació, van contribuir al funcionament de la ciutat en aquells anys difícils: des de les que van treballar a l’altre hospital militar, al col·legi de Valldemia, fins a les que cosien uniformes, cuidaven infants refugiats o assumien tasques de cuina, neteja i suport comunitari.

L’acte forma part del programa de Memòria Històrica de l’Ajuntament de Mataró i compta amb la conducció de la historiadora Maria Salicrú-Maltas i l’escriptor Pere Anglas que n’han estat els autors conceptuals. Durant l’acte intervindran Margarida Colomer, Jaume Vellvehí, Josep Xaubet i Josep Puig Pla (historiadors), Agàpit Borràs (arquitecte), Carmina Benito (exregidora de Cultura de l’Ajuntament de Mataró) i familiars d’algunes de les dones homenatjades. També es comptarà amb les interpretacions musicals de Sa trumfa des Godai.

L’acte començarà a les 8 del vespre al Teatre del Cafè Nou (La Riera, 123).
Gratuït amb reserva.

La marxa de la retirada

Tertúlia d’història núm. 662 (16/4/2026)

Convidats: Santiago López.

Presenten: Joan Francesc Clariana, M. Teresa Diví, Melanie Pérez i Jaume Vellvehí.

Producció i documentació: Jaume Vellvehí

Descripció: Parlem amb Santi López, membre de l’organització de la marxa que el 22 d’abril tindrà una etapa a Mataró venint de Barcelona i continuant l’endemà cap a Camprodon i pels Pirineus fins Argelers a Catalunya Nord.

Entre el 27 de gener i el 13 de febrer del 1939 es va produir el gran èxode dels republicans fugint de l’exercit franquista. Després de la caiguda de Barcelona i l’avenç dels feixistes, prop de mig milió de persones es van llançar a les carreteres i camins iniciant un dolorós exili a França. La Retirada es coneix també com “La Desbandá”, la marxa de refugiats que inicialment sortiren de Màlaga i que amb l’èxode general travessaren els Pirineus.

Descarrega’l o escolta’l aquí

Dia Nacional de l’Exili i la Deportació a Mataró 2026

El diumenge 26 s’ha commemorat el Dia Nacional de l’Exili i la Deportació a Mataró. El Grup d’Història del Casal, el Grup d’Historiadors Jaume Compte, el Grup de Recerca de la Memòria Històrica de Mataró i l’Associació Memòria Socialista, han organitzat per vuitè any consecutiu aquest acte. Enguany s’ha comptat amb l’adhesió de l’Associació Vidre Bufat de Mataró, la CGT i la Secció de Memòria de la UGT. Amb l’acte es vol recordar i dignificar la memòria dels deportats i de l’exili mataroní del 1939. També per generar consciència davant els exilis i els desplaçaments forçosos de la població que s’estan produint actualment, a Catalunya i arreu del món. Aquest acte està dedicat a tots els deportats i a tots els refugiats i exiliats polítics del 1939 i de l’actualitat.

Memòria Històrica a Argentona i Mataró.

Tertúlia d’història núm. 655 (19/2/2026)

Convidats: David Farell i Margarida Colomer.

Presenten: Joan Francesc Clariana, M. Tresa Diví i Jaume Vellvehí.

Producció i documentació: M. Tresa Diví i J.F. Clariana.

Descripció: aquests dies s’organitzen diferents activitats en relació al que se n’ha vingut dient Memòria Històrica. A principis d’aquest febrer a Argentona el Centre d’Estudis Argentonins va organitzar les Jornades de Memòria Històrica i el proper diumenge a Mataró s’organitza el Dia Nacional de l’Exili i la Deportació

Descarrega’l o escolta’l aquí

Dia Nacional de l’Exili i la Deportació (Mataró, 2026)

El proper diumenge 22 de febrer, a dos quarts de dotze del matí, se celebrarà des de la Platja de Sant Simó fins al monument del Camí del Nord, al Passeig del Callao, el Dia Nacional de l’Exili i la Deportació a Mataró. Un acte de Memòria que, a Mataró, se celebra des de l’any 2018. Aquest acte l’organitzem el Grup d’Historiadors Jaume Compte, el Grup de Recerca de la Memòria Històrica de Mataró, Memòria Socialista-Grup de Treball de Mataró i el Grup d’Història del Casal, quatre entitats de la ciutat que formen part de la Taula de Memòria.

El Dia Nacional de l’Exili i la Deportació rememora els episodis dels primers dies de febrer de 1939, quan les autoritats democràtiques republicanes amb gairebé 500.000 persones, entres civils i soldats, van emprendre el camí de la retirada, el camí del Nord, per travessar la frontera per diversos punts del Pirineu, fugint del terror que imposaven els militars insurrectes a tots els territoris que ocupaven. L’èxode massiu es va produir a finals de gener i, sobretot, entre els dies 5 i 10 de febrer, quan milers de persones van quedar atrapades als passos fronterers, patint el fred i els constants atacs de l’aviació franquista. França els va tancar en camps de concentració improvisats on van haver de sobreviure en unes condicions pèssimes. Molts van retornar i van patir la repressió implacable de la Dictadura, però una part significativa ja no va tornar mai més a casa seva. Alguns s’exiliaren a l’Amèrica Llatina, uns pocs a la Unió Soviètica i la majoria restaren a França on hagueren de fer front a l’ocupació i al terror nazi, fins al punt que alguns van ser deportats i assassinats a camps nazis.

El Grup d’Historiadors Jaume Compte, el Grup de Recerca de la Memòria Històrica, Memòria Socialista-Grup de Treball de Mataró i el Grup d’Història del Casal, organitzem l’acte per recordar i dignificar la memòria de l’exili mataroní, centrat en els anys de la Dictadura franquista, amb l’objectiu de generar consciència davant dels exilis i els desplaçaments forçosos de població que encara avui dia es produeixen, a Catalunya i arreu del món. L’acte començarà a dos quarts de 12 del matí des de la Platja de Sant Simó i transcorrerà fins al Monument del Camí del Nord on es divulgarà el testimoni de quatre exiliats mataronins: Fernando González Cassany, Manuel Mascarell Calvet, José Galdon López i de Rosa Serra Baqués. Un cop arribats al monument del Camí del Nord, es desenvoluparà la part final de l’acte on es donarà testimoni sobre els catalans del Camp d’Agde i retrem homenatge als mataronins deportats i es farà un reconeixement a la Sra. Olga Vázquez filla de Julián Vázquez Pascual i a la Sra. Montse Suñer filla de Miquel Suñer. Finalment es procedirà a l’ofrena floral col·lectiva.

17è Col·loqui Història a Debat/2. L’escola de Cirera. Superant el règim franquista

Tertúlia d’Història núm. 648 (4/12/2025)

Convidats: Maria Majó i Clavell.

Presenten: Joan Francesc Clariana, M. Tresa Diví i Jaume Vellvehí.

Producció i documentació: Jaume Vellvehí.

Descripció:  completem els continguts del 17è Col·loqui Història a Debat que es va dedicar a “La lluita per l’ensenyament públic, democràtic i en català contra el Franquisme” centrant-nos en una experiència pionera a mitjans dels anys seixanta. Parlem amb Maria Majó i Clavell sobre l’escola de Cirera.

Descarrega’l o escolta’l aquí

EL 17è Col·loqui Història a Debat:  La lluita per l’ensenyament públic, democràtic i en català contra el Franquisme

Tertúlia d’Història núm. 645 (13/11/2025)

Convidats: Ricard Aymerich. Amb intervencions de Víctor Ligos, Margarida Colomer, Maria Majó, Àngel Prats i M. Roser Trilla.

Presenten: Joan Francesc Clariana, Melanie Perez, M. Teresa Diví i Jaume Vellvehí.

Producció i documentació: Jaume Vellvehí.

Descripció: parlem del 17è Col·loqui Història a Debat que cada any organitza el Grup d’Història del Casal i que en aquesta ocasió s’ha centrat amb el títol “La lluita per l’ensenyament públic, democràtic i en català contra el Franquisme”. Parlarem amb el mestre i psicòleg Ricard Aymerich i escoltarem alguns dels ponents del Col.loqui com els historiadors i docents Víctor Ligos i Margarida Colomer o els docents i activistes Maria Majó, Àngel Prats o la filòloga i docent M. Roser Trilla.

Descarrega’l o escolta’l aquí

La lluita per l’ensenyament públic, democràtic i en català contra el Franquisme

La lluita per l’ensenyament públic, democràtic i en català contra el Franquisme, és el títol que aplega dues iniciatives coincidents promogudes respectivament pel Moviment Educatiu del Maresme (MEM) i el Grup d’Història del Casal (GHC). Aquestes jornades se celebraran els dies 5, 7 i 8 de novembre a la Sala Polivalent del Cafè Nou (La Riera, 123. Mataró).

La jornada d’enguany del MEM s’ha concretat en la conferència «Escoles contra Franco amb pedagogia guanyadora» que obrirà el programa. Al franquisme se’l va combatre des de molts fronts. El nacionalcatolicisme, omnipresent, disposava de tots els instruments repressius quan una minoria d’escoles van iniciar una revolta amb la millor eina per canviar les coses des de l’arrel: la tradició pedagògica del nostre país. Una convicció ferma i una capacitat organitzativa eficaç van aplanar el camí cap a una escola pensada per als nous temps democràtics.

La segona de les sessions obrirà el 17è Col·loqui Història a Debat que anualment organitza el GHC. El tema triat enguany es correspon al títol del programa i va néixer com una continuïtat del Col·loqui de l’any passat En la lluita per la llibertat. Antifranquisme i repressió d’on va sorgir la proposta. Com és habitual se celebrarà en dues sessions. La primera amb dues conferències contextualitzadores i la segona es dedicarà al col·loqui centrat en experiències viscudes. Es pot trobar el programa detallat i tota la informació en el blog del Col·loqui. [en aquest enllaç].

Paral·lelament, des de la web del GHC s’habilitarà un blog dedicat al Col·loqui on, des d’uns dies abans, es podran fer aportacions, comentaris i plantejar preguntes als ponents. [en aquest enllaç]

Per a fer el seguiment del col·loqui a través del blog caldrà inscriure’s prèviament des del mateix blog. [en aquest ellaç]

El 17è Col·loqui s’emmarca en l’exposició Segur que tomba. Els moviments i accions de lluita antifranquista (1960-1975) que es pot visitar al Museu de Mataró – Can Serra.
 

Les memòries de Jaume Martínez Vendrell. Un lluitador per Catalunya

Tertúlia d’Història núm. 641 (9/10/2025)

Convidats: Oriol Falguera.

Presenten: Paquita Tuxans, Joan Francesc Clariana, Melanie Perez i Jaume Vellvehí.

Producció i documentació: Jaume Vellvehí.

Descripció:   En el marc de la recuperació de la Memòria històrica i de la lluita contra el franquisme per la llibertat de Catalunya, aquesta setmana parlem amb Oriol Falguera, president de la Fundació Reeixida, de les memòries de Jaume Martínez Vendrell, cap de la secció militar del Front Nacional de Catalunya i delfí del líder separatista Daniel Cardona que s’ha editat recentment.

Descarrega’l o escolta’l aquí

Record a Joan Peiró i Belis (Mataró, 24 de juliol)

El proper 24 de juliol farà 83 anys que van assassinar el sindicalista i cooperativista Joan Peiró i Belis (Hostafrancs, Barcelona, 1887- Paterna, València, 1942) i set companys sindicalistes més a Paterna, a l’horta valenciana. És per això que el dijous dia 24, coincidint amb la data de l’aniversari, se celebrarà l’acte de l’encesa del monument a Joan Peiró i a en memòria de totes les víctimes del franquisme en el Pati del Cafè Nou (Mataró).

Dijous 24 de juliol a partir de les 20:00 ens trobarem un cop més al Pati del Cafè Nou en un senzill acte de reconeixement i memòria. Enguany, l’Associació Vidre Bufat farà una demostració de vidre bufat com a record de la vinculació de Peiró amb l’ofici de vidrier. A les 21:00 h es procedirà a la lectures de textos de Joan Peiró i l’actuació musical de Marc Ramia pe acabar amb el record dels set afusellats a Paterna junt a Joan Peiró el 1942, per donar pas a les 22:00 h a l’encesa del monument.

Des de l’any 2018, cada 24 de juliol a les 10 del vespre s’encén en el seu record el monument, un bufador de vidre, obra de l’artista Martí Anson. En la base del monument, un fanal amb forma de bufador de vidre amb una punta lluminosa de vidre bufat, hi figura la llegenda: “En record de Joan Peiró i Belis (1887-1942), anarcosindicalista i cooperativista, en el 75è aniversari del seu afusellament a Paterna i en memòria de totes les víctimes de la dictadura franquista. Mataró, 2017”.  

El Grup d’Història del Casal, com a entitat de la Comissió Ciutadana organitzadora, us convidem a assistir-hi.

Comissió Ciutadana

Arxiu-Biblioteca Unió de Cooperadors,

Associació Memòria Històrica Gent Gran de Mataró

Associació Vidre Bufat de Mataró

CGT. Maresme

CCOO

Club d’Opinió Jaume Llavina

Fundació Salvador Seguí

Fundació Unió Cooperadors Mataró

Grup d’Història del Casal de Mataró

Grup d’Historiadors Jaume Compte

Grup de Recerca de la Memòria Històrica de Mataró

Memòria Socialista

Moviment Educatiu del Maresme

Omnium Mataró-Maresme

Unió de Cooperadors de Mataró