Arxiu de la categoria: Notícies

L’homenatge a Joan Peiró (vídeo)

El dissabte 23 de juliol, vigília de l’afusellament a Paterna (País Valencià), es va dur a terme un emotiu homenatge a Joan Peiró i Belis (1887-1942) amb motiu del 74è aniversari. En aquest vídeo es recull un breu reportatge de l’acte que va comptar amb una nombrosa i destacada assistència de persones individuals i representacions d’entitats com ara CCOO, CGT, COS, CUP, ERC, Fundació Iluro, Fundació Roca Gales, Fundació Salvador Seguí, Fundació Unió de Cooperadors, Grup d’Història del Casal de Mataró, Grup de Recerca de la Memòria Històrica de Mataró, ICV, Òmnium Maresme, PDC, PSC, Unió de Cooperadors, UGT-Maresme, Volem Mataró, David Bote, Alcalde de Mataró o l’ex-conseller de la Generalitat, Salvador Milà entre d’atres.

 

Ofrena floral en record de Joan Peiró

El proper dissabte 23 de juliol, a les 6 de la tarda, es farà una acte de record i homenatge a Joan Peiró i Belis (Hostafrancs, Barcelona, 1887- Paterna, València, 1942) en el cementiri de Mataró on reposa. Enguany fa 74 anys que fou afusellat.

Com en altres ocasions que s’ha celebrat un acte de record a Joan Peiró, el Grup d’Història del Casal participarem en l’acte i convidem a tothom a sumar-se a la crida d’aquest homenatge impulsat per persones a títol individual.

El 24 de juliol s’escau el 74è aniversari de l’afusellament del líder sindicalista i cooperativista a Paterna. Joan Peiró, condemnat pel Règim franquista, destacat dirigent de la CNT a nivell català i espanyol, director de la cooperativa Cristalleries de Mataró, ministre d’Indústria de la II República, va ser declarat Fill adoptiu de la Ciutat a títol pòstum per l’Ajuntament de Mataró el 1989.

L’acte consistirà en la lectura d’uns textos breus del mateix Joan Peiró i d’altres persones que han escrit sobre ell i d’un parlament que precediran l’ofrena floral que és oberta a tothom, entitats, organitzacions i persones a títol individual que hi vulguin participar.

L’any vinent s’escaurà el 75è. aniversari i la crida de l’homenatge d’enguany és una prèvia a la commemoració de l’any 2017. Enguany l’acte té lloc el dia 23, dissabte, vigília del dia 24 en què va ser assassinat al cementiri de Paterna a les 6 de la tarda.

Lloc: Cementiri del Caputxins (entrant a mà dreta per la porta principal), pavelló Illa S/N (quan s’acaben els panteons i el pòrtic est), nínxol núm. 270.

Dosrius 1900. Centenari del Safareig del Comú

El proper cap de setmana se celebra a Dosrius una nova edició del Dosrius 1900. En aquesta ocasió es centrarà en el centenari de la construcció del Safareig del Comú. Entre les nombroses activitats que es faran en diferents indrets del poble convenientment ambientats de principis de segle XX, cal esmentar la inauguració de l’exposició commemorant el centenari, la projecció d’un vídeo i la representació d’un muntatge teatral sobre la història del Comú, en la qual hi tindrà cabuda la figura d’Esteve Albert. Aquests actes són organitzats per l’Arxiu Municipal de Dosrius.

Neix l’Arxiu Històric de Vilassar de Dalt

El passat divendres 1 de juliol es va presentar al públic l’Arxiu Històric de Vilassar. Un fons que recull 12.000 pergamins digitalitzats provinents de l’Arxiu dels Marquesos de Santa Maria de Barberà, propietaris del Castell de Vilassar. El fons conserva documentació dels llinatges catalans més destacats com ara els Pinós, Copons, Barberà, Boixadors, o Sentmenat, entre d’altres, i de les famílies més rellevants de la burgesia medieval barcelonina, com els Desbosc, o de la noblesa mallorquina, com ara els Santmartí.

L’Arxiu Històric ha estat possible gràcies a la col·laboració iniciada ja fa uns anys entre l’Ajuntament i l’actual marquès de Santa Maria de Barberà, que va cristal·litzar amb l’obertura del castell a les visites programades assolint el punt més àlgid amb l’obertura a la consulta del fons digitalitzat que hom considera l’arxiu nobiliari més important de Catalunya.

Sense dubte però, el que atrau més l’interès i la curiositat, just per celebrar-se enguany l’any Ramon Llull, és l’exposició de l’únic testament conservat de l’insigne escriptor i filòsof signat a Mallorca l’any 1313. Un testament que recull les darreres voluntats del beat del que se’n tenia notícia però que se’n desconeixia l’existència efectiva i que ara s’ha pogut contrastar.

 

 

 

Es convoca una nova edició de la Beca de Recerca Local del Masnou

L’Ajuntament del Masnou convoca la VII Beca de Recerca Local que en aquesta ocasió es proposa que versi sobre Lluís Millet i Pagès, el seu llegat i el cant coral. La Beca s’adjudicarà a un sol projecte i està dotada amb 3.000 euros. Poden optar-hi, tan de manera individual com col·lectiva, totes les persones que presentin una proposta de recerca que estiguin en possessió del títol de llicenciat o de graduat. El termini per a la presentació dels projectes finalitza el proper 14 d’octubre. Per a més informació cal adreçar-se al Museu Municipal de Nàutica o a l’Arxiu Històric Municipal del Masnou i també www.elmasnou.cat

 

Diccionari d’Historiadors de l’Art Català

El Diccionari d’Historiadors de l’Art Català-Valencià i Balear (DHAC) impulsat per l’Institut d’Estudis Catalans i dirigit per Francesc Fontbona i Bonaventura Bassegoda ha incorporat una entrada dedicada a l’historiador de l’art mataroní Joaquim Graupera, especialista en art medieval i membre històric del Grup d’Història del Casal, i a Rafael Soler Fonrodona, especialitzat en art barroc i figura emblemàtica del Museu-Arxiu de Santa Maria de Mataró. Al seu costat també tenen una entrada dedicada historiadors mataronins com ara Josep Maria Pellicer, Marià Ribas o Josep Puig i Cadafalch.

Des d’aquestes ratlles felicitem Quim Graupera pel reconeixement obtingut.

La biografia d’un pioner de l’aviació naval guanya el 12è Premi Terenci Thos i Codina de recerca de batxillerat

Avui dijous 5 de maig s’ha celebrat l’acte de veredicte i lliurament del XII Premi Terenci Thos i Codina de Treballs de Recerca de Batxillerat (curs 2014-2015). En l’edició d’enguany, els tres treballs finalistes que optaven al premi eren:

Rastres d’una societat assetjada. La Guerra de Successió a Sant Andreu de Llavaneres, presentat amb el pseudònim Austriacista, Testimoni des de l’aire, Antoni Roig pioner de l’aeronàutica naval, amb el pseudònim Martirio Alba, i, finalment, Música i poesia, presentat amb el pseudònim Llibert Gafarró.

El treball guanyador ha estat Testimoni des de l’aire, Antoni Roig pioner de l’aeronàutica naval, de l’alumna Martina Sansa Colomer de l’Institut Domènec Perramon d’Arenys de Munt del qual n’era tutora la professora Montse Rodríguez Fita.

«El treball parteix d’una primera idea de fer una recerca sobre la Guerra Civil Espanyola a Arenys de Munt. L’autora es troba un tresor documental familiar que porta a un treball sobre un jove d’Arenys de Munt, l’Antoni Roig, “l’aviador”, que, abans i durant la Guerra, va ser mecànic a l’aeronàutica naval espanyola i a qui desprès se li féu un Consell de Guerra on se’l donà de baixa de l’exèrcit i se’l condemnà a presó. En tornar a la seva població va silenciar la seva història.

L’autora utilitza l’autèntica llibreta de vol trobada en una caixa de llibres del besavi i inicia una investigació enriquida amb documents d’hemeroteca que autentifiquen les anotacions de la llibreta de vol, també consulta bibliografia local i general i visita arxius per tal de contextualitzar perfectament la vida d’Antoni Roig, “l’aviador”.»

El jurat ha glossat els altres dos treballs finalistes de la següent manera:

El treball “Sons de CEMENTIRI, ditets DE SINERA” presentat per l’alumne de l’Institut Valerià Pujol de Premià de Dalt, Biel Garcia Parera i n’era el tutor el profesor Josep Maria Clopés. «El treball fa una immersió en la vida i la Sinera de Salvador Espriu per arribar a musicar l’ obra Cementiri de Sinera tal i com altres cantants i cantautors van fer d’altres poemes del poeta. Crea, grava i produeix una obra musical de dotze minuts en què poema a poema vol reflectir les sensacions i emocions que li suggereixen: suavitat, enyorança, record, tristesa, fragilitat, malenconia, moviment suau, melangia, quietud i calma, derrotisme, desesperança i finalment esperança en un futur millor, tot i la mort. Aporta una carta inèdita del poeta adreçada a un familiar de l’autor on Espriu parla de les crítiques que ha rebut per no haver-se exiliat durant el franquisme.

L’autor estudia el poemari, visita els escenaris que van inspirar el poeta, fa unes interessants entrevistes a músics de reconegut prestigi i crea una interessant obra musical sobre una obra poètica inspirada en la Sinera d’ Espriu.»

Finalment, Marc Beltran González de l’institut de Llavaneres era l’autor del treball “RASTRES D’UNA SOCIETAT ASSETJADA. La Guerra de Successió a Sant Andreu de Llavaneres” que tenia com a tutor a la professora Eva Vila. El treball «fa una investigació i recerca que aporta noves dades de la guerra de Successió al Maresme. A partir de voler saber quants escuts de panys hi ha a Sant Andreu de Llavaneres, l’autor/a, per anar-se endinsant en el segle XVIII a Llavaneres, cerca informació i documentació inèdita d’òbits, baptismes i matrimonis, lligats a militars i civils implicats en la Guerra, troba l’interessantíssim Llibre del Clavari de despeses i pagament de l’Ajuntament, parla de famílies rellevants i destacades a l’ època i localitza una important quantitat d’escuts de pany borbònics i austracistes.

Per a la seva realització, l’autor/a ha utilitzat com a font de documentació l’Arxiu Municipal, l’Arxiu Parroquial i ha fet un important treball de camp visitant moltes masies. »

L’acte de veredicte i lliurament s’ha celebrat en la sala d’actes de l’Il·lustre Col·legi d’Advocats de Mataró, en motiu de la seva festa patronal, Sant Raimon de Penyafort. El premi el convoca l’Il·lustre Col·legi d’Advocats de Mataró juntament amb el Grup d’Història del Casal de Mataró des de fa tretze anys i està dotat amb 750 euros.

Tres treballs de recerca opten al XIIè Premi Terenci Thos de batxillerat

En l’edició d’enguany, els tres treballs finalistes que opten al Premi Terenci Thos i Codina de Treballs de Recerca de Batxillerat (curs 2014-2015) són

Rastres d’una societat assetjada. La guerra de successió a Sant Andreu de Llavaneres, presentat amb el pseudònim Austriacista,  Testimoni ds de l’aire, Antoni Roig pioner de l’aeronàutica naval, amb el pseudònim Martirio Alba, i, finalment, Música i poesia, presentat amb el pseudònim Llibert Gafarró.

L’acte de veredicte i lliurament es celebrarà el proper 5 de maig de 2016 a les 19,30 h en la sala d’actes de l’Il·lustre Col·legi d’Advocats de Mataró, en motiu de la seva festa patronal, Sant Raimon de Penyafort. El premi el convoca aquesta institució des de fa dotze anys juntament amb el Grup d’Història del Casal de Mataró.

Tretzè Premi Thos i Codina de treballs de recerca de batxillerat

El Grup d’Història del Casal i l’Il·lustre Col·legi d’Advocats de Mataró convoquen una nova edició, la tretzena, del Premi Terenci Thos i Codina de Treballs de Recerca de Batxillerat del curs 2015-2016. El termini de presentació d’originals acaba el dilluns 30 de maig. Els treballs necessàriament tractaran sobre temes relacionats amb la comarca del Maresme en qualsevol dels àmbits de les Ciències Humanes i Socials (història, art, literatura, patrimoni, les tradicions, festes i costums, els personatges emblemàtics de cada localitat, el teatre en un sentit ampli, – infraestructures, col·lectius amateurs, obres o autors –  el cinema amateur, els locals o la crítica per exemple. També hi te cabuda la història de les associacions i entitats locals, els barris, l’esport, la premsa, la lluita veïnal i política a cada municipi o bé les problemàtiques socials actuals en un sentit més general o local…). El premi esta dotat amb un únic premi de 750 €.

D’altra banda el proper dijous 5 de maig a la seu de l’Il·lustre Col·legi d’Advocats de Mataró es celebrarà l’acte de lliurament del Premi d’enguany, el 12è, a treballs del curs 2014-2015.

Acte institucional del centenari dels Pastorets de Sala Cabanyes

El passat 14 d’abril es va celebrar al Saló de plens de l’Ajuntament de Mataró l’acte institucional en motiu del centenari de Els pastorets de Mataró de Sala Cabanyes que acaba de rebre la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya. En el transcurs de l’acte, presidit per l’alcalde de la ciutat i el regidor de cultura, va intervenir la presidenta de Sala Cabanyes Anna Gené i Jaume Vellvehí, membre del Grup d’Història del Casal que pronuncià la conferència Els pastorets de Mataró, una tradició que ve de lluny. En la seva intervenció, Vellvehí, després de donar notícia d’un manuscrit d’uns Pastorets redactats a Mataró el 1766, va repassar el moviment teatral mataroní del segle XIX amb especial atenció al teatre amateur, confirmant la representació continuada dels Pastorets al llarg de tot el segle, ja sigui en castellà o en català fins arribar al 1916 amb l’estrena de L’estel de Natzaret de Ramon Pàmies a Sala Cabanyes.