Tertúlia d’història núm. 668 (11/6/2026)
Convidats: Jaume Vellvehí i Altimira.
Presenten: Joan Francesc Clariana, Paquita Tuxans i M. Teresa Diví
Producció i documentació: Jaume Vellvehí.
Descripció: parlem de teatre a Mataró i del fet de ser actriu en el segle XIX. Esbrinarem les condicions laborals i de vida de les actrius i dels actors en general, coneixerem actrius i descobrirem el fenomen teatral a Mataró i al Maresme. .
L’actor, director i dramaturg Carles Maicas i Vallès ha mort aquest 30 de novembre als 90 anys. Maicas ha estat un referent de l’escena teatral de Mataró però també de més enllà com a fundador, per exemple, del teatre Grec a Barcelona. Figura referent en l’anomenat “teatre independent” a Mataró, després de desvincular-se a mitjan dels 60 de Sala Cabanyes fundà el Grup de teatre Xaloc amb el qual “revolucionà” el teatre mataroní amb muntatges agosarats. Després fundaria la companyia de teatre Colax al Casal on portà a escena l’adaptació d’Els negres de Jean Genet i més endavant l’Aula de Teatre de Mataró.
En la seva trajectòria rebé la influència inicial d’Esteve Albert de qui el 2015 portà a escena l’adaptació de la seva versió de Medea d’Eurípides. Un muntatge que l’any següent es representà en diverses poblacions i que fou premiat.
La seva concepció del teatre com a espai de llibertat, que l’implicà en la lluita cultural contra el franquisme a la ciutat, obrí la porta a la modernització radical de l’escena local. Cal destacar també el seu incansable interès en preservar i col·leccionar documentació relativa al món del teatre que es convertí en un important fons documental. Una col·lecció que el convertí en un gran coneixedor.
El Grup d’Història del Casal lamentem la mort de Carles Maicas i Vallès, un referent de l’escena teatral. En l’entitat havíem comptat en més d’una ocasió amb el seu suport i col·laboració participant, per exemple, en les primeres convocatòries dels Col·loquis Història a Debat a mitjans dels anys vuitanta.
El seu coneixement i l’interès en la conservació documental, les complicitats rebudes, la seva amabilitat i la seva manera de fer ens deixen un record inesborrable.
Tertúlia d’Història núm. 611 (14/11/2024)
Convidats: Jaume Vellvehí i Altimira.
Presenten:Joan Francesc Clariana, Paquita Tuxans i Maria Teresa Diví.
Coordinació i documentació: Jaume Vellvehí.
Descripció: El 2024 es commemora el centenari de la mort del gran dramaturg Àngel Guimerà i Jorge i amb aquest motiu parlarem de Guimerà des de la seva vinculació amb Mataró.
Tertúlia d’Història núm. 570 (8/06/2023)
Convidada: Núria Ontiveros i Jaume Vellvehí.
Presenten: Paquita Tuxans, M. Teresa Diví i Joan Francesc Clariana.
Documentació i coordinació: Jaume Vellvehí.
Descripció: En el programa d’avui parlem d’una adaptació al català inèdita d’Esteve Albert de la comèdia “Lo miralhet” de l’escriptor i dramaturg occità Max Roqueta.
Tertúlia d’Història núm. 341 (Mataró Ràdio: 5/5/2016)
Convidat: Jaume Vellvehí
Presenten: Núria Gómez
Documentació: Jaume Vellvehí
Tècnic: Carles Capella
Descripció: amb motiu del centenari de la primera representació de L’estel de Natzaret de Ramon Pàmies, els Pastorets de Mataró, a Sala Cabanyes.
Escolta-ho en MP3
Durada de la gravació: 54,08 minuts Descarrega’l 24,7 Mb.
El passat 14 d’abril es va celebrar al Saló de plens de l’Ajuntament de Mataró l’acte institucional en motiu del centenari de Els pastorets de Mataró de Sala Cabanyes que acaba de rebre la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya. En el transcurs de l’acte, presidit per l’alcalde de la ciutat i el regidor de cultura, va intervenir la presidenta de Sala Cabanyes Anna Gené i Jaume Vellvehí, membre del Grup d’Història del Casal que pronuncià la conferència Els pastorets de Mataró, una tradició que ve de lluny. En la seva intervenció, Vellvehí, després de donar notícia d’un manuscrit d’uns Pastorets redactats a Mataró el 1766, va repassar el moviment teatral mataroní del segle XIX amb especial atenció al teatre amateur, confirmant la representació continuada dels Pastorets al llarg de tot el segle, ja sigui en castellà o en català fins arribar al 1916 amb l’estrena de L’estel de Natzaret de Ramon Pàmies a Sala Cabanyes.
El proper divendres Sant i dissabte, al castell-palau de Bellcaire d’Empordà, es farà la ja tradicional representació de l’espectacle Bandera de Catalunya, la fi del comtat d’Empúries, el muntatge teatral de recreació històrica d’Esteve Albert estrenat el 1979. L’espectacle original de l’il·lustre dosriuenc es centra en el passat medieval de Bellcaire d’Empordà i el seu entorn i en alguns dels fets històrics del segles XII-XIV com ara la conquesta de Mallorca.
L’espectacle, junt al Retaule de Sant Ermengol que es representa a la Seu d’Urgell, és una de les mostres més reeixides d’aquest tipus d’obra d’Esteve Albert i que encara se segueix representant. Un muntatge que manté l’esperit d’implicació popular d’Albert amb més d’un centenar d’actors, veïns del poble, música interpretada en directe i una gran vistositat que, sense complexos, capta l’interès del públic que assisteix a la representació en un escenari natural a l’aire lliure, el castell-palau de Bellcaire.
Durant tot el dia hi ha als carrers del poble un mercat medieval amb animacions. Per a més informació, escoltar-ne alguna cançó i comprar entrades es pot consultar la web de l’Associació Bandera de Catalunya.
Tertúlia d’Història núm. 199 (Mataró Ràdio: 15/3/2012)
Convidats: Josep Puig i Pla
Presenten: Núria Gómez, Sandra Cabrespina
Documentació: Núria Gómez
Tècnic: Carles Capella
Descripció: parlem amb Josep Puig i Plà, un historiador habitual en aquest programa, sobre Manuel i Francesc Fontanals, escenògrafs de teatre i cinema i decoradors de renom.
Escolta-ho en MP3
Durada de la gravació: 53,32 minuts Descarrega’l, 24,5 Mb
Llibres i recursos
Tertúlia d’Història núm. 324 (Mataró Ràdio: 5/11/2015)
Convidats: Montse Masso, Jose Antonio, Jordi Porta i Jaume Vellvehi
Presenten: Núria Gómez i Sandra Cabrespina
Col·laboren: Maria Asmarat i Marta Gómez
Documentació: Sandra Cabrespina
Tècnic: Carles Capella
Descripció: La tradició teatral del Don Juan Tenorio al Maresme, aprofitant la preparació de la radionovela d’un Don Juan còmic: el Don Quan Tanorio
Escolta-ho en MP3
Durada de la gravació: 53,32 minuts Descarrega’l, 24,5 Mb.
Fitxa núm. 6
segle XIX
Autor de la fitxa: Jaume Vellvehí i Altimira
Article publicat a: Felibrejada. Butlletí del Grup d’Història del Casal. Any XIV, núm. 87, juliol – agost – setembre. Grup d’Història del Casal, Mataró 2008, pàg. 19.
Claus: Teatre, Renaixença. Llengua, Vilassar de Mar
Datació: Es construí el 1866
Localització: Va desaparèixer en la dècada dels setanta del segle XX.
Il·lustració: Fotografia del Circo vilassanés feta per Felicià Sust al tombant de segle i reproduïda per Casanovas, p. 131.
Descripció: El teatre del Circo era en uns horts que hi havia al carrer de Sant Ignasi i tal com indica el seu nom i era habitual en aquests tipus d’infraestructures, tenia forma circular i l’embigat i les columnes eren de fusta com els empostissats, fet que el convertia en una estructura molt fràgil, com el cas del Circo de Masnou que fou destruït en un incendi. El de Vilassar però, fou reformat i ampliat el 1909 perdurant fins als anys setanta del segle XX.
Comentari: Vilassar de Mar és una de les poques poblacions privilegiades de la comarca del Maresme que disposaran molt aviat, d’un teatre estable tot l’any. Als casos emblemàtics del Teatre Principal d’Arenys de Mar (1828) o del Principal de Mataró (1832), s’afegeixen els més modestos Teatre del Circo Vilassanès, construït el 1866, i el Teatre del Circo de Masnou. Altres poblacions com Vilassar de Dalt o Canet de Mar hauran d’esperar fins als anys vuitanta i moltes altres s’hauran de conformar, fins entrat ja el segle XX, amb les sales més o menys improvisades en entitats de lleure: els casinos i ateneus.
El fet de disposar d’un teatre estable farà que Vilassar entri en els circuits teatrals i les companyies en gira visitaran Masnou, Vilassar, Mataró i Arenys. La primera notícia que tenim de funcions teatrals és del 1869 quan una companyia castellana de sarsuela debuta al teatre El Prado Mataronés representant El valle de Andorra, que el dia abans havia representat al Circo de Vilassar. I el 1897 la Companyia de Teodor Bonaplata amb l’actriu Carme Parreño representen Lo que no vulgas per tu procedents de Mataró on estan fent la temporada.
Als estius es contractava la companyia del Teatre Català del Romea i sabem que l’agost de 1897 hi actuà la companyia d’Antoni Tutau i Carlota de Mena representant La dida de Frederic Soler i la comèdia en un acte La capseta dels petons.
BIBLIOGRAFIA:
