Arxiu de la categoria: Patrimoni

225 anys de l’església de Santa Anna de Mataró

Tertúlia d’Història núm. 282 (Mataró Ràdio: 3/07/2014)

Convidat:  Joaquim Graupera

Presenten: Sandra Cabrespina, Núria Gómez

Documentació: Nuria Gomez

Tècnic: Carles Capella.

Descripció: parlem dels 225 anys de l’església de Santa Anna de Mataró, consagrada el dia 31 de maig de 1789.

Escolta-ho en MP3

Durada de la gravació: 52,59 minuts Descarrega’l: 24,2Mb.

Pel retorn dels papers de Salamanca, acte davant el monument a Frederic Mistral a Montjuic

El proper dia 5 de juliol farà 75 anys que el darrer tren s’enduia cap a Salamanca les darreres 35 tones de documents requisats a Catalunya per la dictadura.

En aquest moment en que el ministre Wert ha anunciat que no pensa tornar els documents pendents que ja s’havien acordat amb la Comissió mixta Generalitat – Ministeri de Cultura, incomplint de nou i de la manera més flagrant la Llei de Retorn (2005) la ciutadania ens hem de mobilitzar en aquest acte i donar resposta del sentiment del poble, contra aquest nou atac a la dignitat de Catalunya i a la voluntat de la seva ciutadania de voler reparar les víctimes del franquisme d’aquell acte de guerra i de rapinya.

El Grup d’Història del Casal, com a entitat que en el seu moment fou membre de la Comissió de la Dignitat, s’afegeix a la convocatòria de la Comissió.

LA COMISSIÓ DE LA DIGNITAT CONVOCA A LA CIUTADANIA A PARTICIPAR EN L’ACTE REIVINDICATIU DISSABTE 5 DE JULIOL A LES 12 DEL MIGDIA.

 

Al peu del monument a Frederic Mistral, situat al Parc de Monjuïc Al peu del Museu Nacional d’Art de Catalunya, a l’escala que puja des del passeig de les cascades, a la part nord.

En el mateix acte es descobriran les inscripcions del monument a Frederic Mistral que van ser esborrades ara fa 75 anys com un dels actes de repressió contra la nostra llengua i cultura, per esborrar tota memòria i la presencia de la nostra llengua i cultura destruint tones de llibres.

Per la dignitat de Catalunya.
Per la dignitat de les víctimes de la dictadura franquista.
Per la defensa de la cultura i la llengua catalana i aranesa.

TOTHOM A MONTJUÏC

L’acte comptarà amb les intervencions de la Comissió de la Dignitat, la Plataforma per la Llengua, el Pen Club Català i el Memorial democràtic de Catalunya, que donen suport a l’acte.

La coral Poble que Canta interpretarà diversos cants.
Col·laborarà en l’acte l’actor Carles Sales.

Accés des de la plaça d’Espanya per les escales mecàniques fins al Passeig de les Cascades on heu d’anar cap a l’esquerra.

En autobús amb la línia 55, baixant a la parada del Museu Etnològic, anant cap al MNAC on trobareu a ma dreta l’escala que baixa al monument a Mistral.

Història de la indumentària /IV

Tertúlia d’Història núm. 280 (Mataró Ràdio: 19/06/2014)

Convidat: Rosa M. Martín

Presenten: Sandra Cabrespina i Núria Gómez

Documentació: Núria Gómez

Tècnic: Carles Capella.

Descripció: seguim parlant de la història de la indumentària

Escolta-ho en MP3

Durada de la gravació: 43,21 minuts Descarrega’l: 19,8 Mb.

Premià de Mar, història i patrimoni

Tertúlia d’Història núm. 243 (Mataró Ràdio: 6/06/2013)

Convidats: Joan Gómez

Presenten: Sandra Cabrespina, Jaume Vellvehí i Núria Gómez

Documentació: Sandra Cabrespina

Tècnic: Carles Capella.

Descripció: Amb Joan Gómez parlem de la història de Premià de Mar, el patrimoni arquitectònic, les entitats i les tradicions.

Escolta-ho en MP3

Durada de la gravació: 51,40 minuts Descarrega’l: 23,6Mb.

Els Pinart campaners de Santa Maria de Mataró

Tertúlia d’Història núm. 149 (Mataró Ràdio: 7/10/2010)

Convidats: Neus Pinart

Presenten: Jaume Vellvehí, Núria Gómez, Maria Salicrú-Maltas i Joaquim Graupera

Documentació: Maria Salicrú-Maltas

Tècnic: Carles Capella

Descripció:  Aquesta família va ser l’encarregada durant moltes generacions de tocar les campanes de la parròquia de Santa Maria de Mataró. Gràcies al Dr. Samsó, Josep Pinart va venir a Mataró per exercir aquest ofici. Durant el programa es va parlar també dels tocs de campana i del nom que tenen aquestes, entre altres temes.

Escolta-ho a la carta i descarrega’l en mp3

Durada de la gravació: 57 minuts 54,4 Mb

El Consorci del Parc Natural respon a l’actuació irregular a l’ermita de Sant Mateu a Premià

En  motiu d’unes obres de rehabilitació de l’ermita de Sant Mateu de Premià de Dalt que van afectar alguns elements de l’emblemàtic edifici com a resultat d’una intervenció poc clara, el Grup d’Història del Casal juntament amb la Societat Catalana d’Arqueologia, el Blog Maresme Medieval i persones a títol individual va presentat un informe al respecte davant l’Ajuntament de Premià de Dalt i el Consorci del Parc Natural. El passat 28 de gener el Consorci del Parc Natural va adreçar-nos un escrit on se’ns informava de les gestions fetes en relació a l’assumpte.

D’aquesta manera, l’Ajuntament te la intenció d’adreçar-se a la Direcció General de Patrimoni de la Generalitat a fi que faci una anàlisi de l’actuació realitzada i en el seu cas es pugui esmenar. Mes informació aqui.

Torre de les Heures o de la Guàrdia (s. XVI)

Fitxa núm. 4

Baixa Edat Mitjana

Autor de la fitxa: Joaquim Graupera

Article publicat a: Felibrejada. Butlletí del Grup d’Història del Casal. Any XIII, núm. 79, juliol – agost – setembre. Grup d’Història del Casal, Mataró 2006, pàg. 19.

Claus: Torres de defensa i de guaita. Arquitectura militar. Caldes d’Estrac.

Datació: segle XVI. Poc abans del  1549.

Localització: La torre es pot observar al marge dret de la riera de Caldes a mitja alça entre la riera i el turó.  Es troba situada al carrer  Camí del Mig de la població.

Il.lustració: Joaquim Graupera.

Descripció: La torre es presenta actualment isolada i la casa annexa, més moderna, no dona indicis d‘un edifici anterior contemporani a la torra. Aquesta és de planta circular amb una alçaria de tres plantes. L’accés al recinte es realitza mitjançant una porta que es troba situada al primer pis. A l‘interior, la comunicació entre els pisos té lloc mitjançant una escala de cargol. La única part que presenta ornamentació és una finestra, que es conserva en el pis superior, i es troba orientada al mar. La decoració es tracta d’un senzill arc apuntat gòtic a la llinda superior. La part superior de la torra es coronada per una sèrie de merlets fets amb maons. Algunes mènsules evidencien l’existència d’alguns matacans a la part superior per protegir els seus accessos o bé al no estar conservats tots també podrien formar part de l’estructura d’una corsera. El mur, inicialment arrebossat, es troba construit amb pedres informes sense formar filades i unides amb morter de calç. El nom de les heures es degut a la coberta vegetal que ha presidit la torre durant molt de temps.

Comentari: La dada més antiga conservada d’aquesta torre és de l’any 1549. Apareix  esmentada en una carta del Batlle de Caldes d’Estrac als Consellers de la ciutat de Barcelona . El motiu de la carta és el de demanar llicència  “…de tenir taverna y flequa per a les dspeses fahedores en lo reparo e construccio de torra fahedora en dita Baronia per defensio de tota la universitat en temps de moros.” (Carreras, 1893) . Com podem observar, no es cita el nom de la torre, però cal pensar que es refereix a aquesta, ja que era la única que depenia del comú del poble i també el topònim de la torre ho testa. El motiu de demanar permís als consellers de Barcelona és degut a que, des del 1396, Caldes d’Estrac era jurisdicció de la ciutat comtal com a “carrer de Barcelona”. Altres torres de Caldes d’Estrac conservades són la torre de can Busquets (1586) i la torre dels Encantats (s.XIII-XIV).

BIBLIOGRAFIA:

  • BATLLE, Albert: Caldes de Estrach o Caldetes. Un vell plet. Ajunt. de Caldes; Caixa Estalvis Laietana. Caldes d’Estrach, 1985.
  • BONET i GARÍ, Lluís: Les masies del Maresme. Montblanc; Martín Centre Excursionista de Catalunya. Barcelona, 1983 .
  • CARRERAS CANDI,F.: Caldetes o l’antigua quadra d’Estrach. Barcelona,1893 Pàg.109
  • CATALÀ,Pere: “ Comentari marginal” a Els castells catalans. 2ª ed. Ed.Dalmau. Barcelona, 1990.Vol.I , pàg.733 ; pàg.744 (nota 57)
  • ROIG GRAU, Jesús: Les fortificacons medievals del Maresme. Argentona, 2006. Pàg.53
  • SALARICH i VERDAGUER, Joaquin : Apuntes para la història de Caldas de Estrach (vulgo) Caldetas. La Renaixensa. Barcelona, 1882.

 

Promotors artístics a l’època medieval al Maresme

Tertúlia d’Història núm. 214 (Mataró Ràdio: 13/09/2012)

Convidat: Quim Graupera

Presenten: Sandra Cabrespina i Núria Gómez

Documentació: Núria Gómez

Tècnic: Carles Capella.

Descripció: Parlem dels promotors d’art a l’època medieval al Maresme.

Escolta-ho en MP3

Durada de la gravació: 51,53 minuts Descarrega’l: 23,7 Mb.

Llibres:

Unes obres afecten l’ermita de Sant Mateu de Premià de Dalt

En  motiu d’unes obres de rehabilitació de l’ermita de Sant Mateu de Premià de Dalt, s’han afectat alguns elements de l’emblemàtic edifici com a resultat d’una intervenció poc clara.

L’ermita de Sant Mateu està declarada Bé Cultural d’Interès Local (BCIL) i en estar edificada en sòl no urbanitzable està sotmesa al règim específic que disposa la Llei d’Urbanisme i, a més, per trobar‐se ubicada en el Parc de la Serralada Litoral, està també subjecte a la normativa del Pla Especial de protecció del medi natural i del paisatge de la Conreria‐Sant Mateu‐Céllecs.

La intervenció realitzada sobre l’ermita romànica de Sant Mateu, duta a terme en el primer semestre de 2013, afecta l’interior, la façana principal i el paviment enllosat exterior.

A l’interior s’ha pintat el paredat de blanc, fins i tot la pica de l’aigua beneïda, feta de pedra granítica. També s’ha afectat la façana, on s’ha rejuntat la pedra amb ciment, i el paviment de l’atri que s’ha reomplert amb sauló sense el control sobre la possible afectació de restes en el subsol.

En motiu d’aquesta intervenció, El Grup d’Història del Casal juntament amb la Societat Catalana d’Arqueologia, el Blog Maresme Medieval i persones a títol individual ha presentat un informe al respecte davant l’Ajuntament de Premià de Dalt i el Consorci del Parc Natural.

Sant -Mateu
Interior de l’absis emblanquinat

Vil·les romanes desaparegudes al Maresme

Tertúlia d’Història núm. 253 (Mataró Ràdio: 17/10/2013)

Convidada: Joan Francesc Clariana i Roig

Presenten: Sandra Cabrespina, Jaume Vellvehí i Núria Gómez

Documentació: Jaume Vellvehí

Tècnic: Carles Capella.

Descripció: Parlem de les vil·les romanes del Maresme que se sap de la seva existència però que no s’han conservat ja sigui per destrucció expressa o pel pas del temps. I ho fem amb l’arqueòleg membre del Grup d’Història del Casal Joan Francesc Clariana.

Escolta-ho en MP3

Durada de la gravació: 51,54 minuts Descarrega’l: 23,8 Mb.

Llibres