Arxiu de la categoria: Patrimoni

La música, els sons i els clams de les Santes. Festa Major de Mataró

Tertúlia d’Història núm. 351 (Mataró Ràdio: 21/7/2016)

Convidat: Maria Salicrú-Maltas

Presenten: Núria Gómez i Jaume Vellvehí

Col·laboren: Maria Asmarat i Marta Gómez

Documentació: Jaume Vellvehí

Tècnic: Roger Cuixart

Descripció: Parlem amb la musicòloga i historiadora Maria Salicrú-Maltas de la banda sonora de les Santes és a dir tota la varietat de sonoritats de la nostra Festa Major, la música tradicional, la música culta, la música popular i els sons i els clams,.

Escolta-ho en MP3

Durada de la gravació: 50,23minuts Descarrega’l 27 Mb.

Bibliografia

SALICRÚ-MALTAS, Maria (2010). «L’acompanyament musical dels gegants de Mataró» A: Gegants i figures festives a Mataró. Cercavila per la història i plantada al segle XXI. Mataró: Coordinadora de Colles Geganteres de Mataró, p. 49-76.

La recuperació del monestir de Santa Maria de Roca Rossa a Tordera

L’Ajuntament de Tordera te previst iniciar una actuació per consolidar i evitar la degradació del monestir de Santa Maria de Roca Rossa a Tordera que actualment es troba en ruïna parcial. La inversió es preveu de 65.000 euros i s’invertirà en el tancament de la volta de l’església, en reforçar altres estructures, netejar l’espai i fer-hi els tancaments necessaris a fi d’evitar l’accés incontrolat. Es preveu que les obres comencin d’aquí a dos mesos com a termini màxim.

El Grup d’Història del Casal, com a entitat implicada des de fa més de vint anys en l’estudi, en la divulgació i en la lluita per la seva preservació amb accions diverses adreçades a l’Ajuntament de Tordera, administració sobre la que recau la responsabilitat de vetlla per la preservació d’un Bé Cultural d’Interès Local com és el cas (recordem aquí com a exemple les accions derivades de les conclusions de les IV Jornades d’Història i Arqueologia Medieval del Maresme dedicades als Monestirs medieval, celebrades a Mataró, Òrrius i Ripoll l’any 2007), ens hem adreçat novament a l’ajuntament interessant-nos per les corresponents prospeccions i excavacions arqueològiques previes als treballs de restauració i que no sembla que s’hagin previst.

El monestir de Santa Maria de Roca Rossa, situat al Montnegre dins el terme municipal de Tordera, fou fundat en la primera meitat del segle XII sota l’orde de Sant Agustí, bastint una església amb claustre i dependències en estil romànic amb alguns elements ja del gòtic. La seva breu etapa d’esplendor fou entre els darrers anys del segle XII i mitjans del XIII, moment que inicià la seva progressiva davallada. La comunitat de canonges agustins de Roca Rossa mai va passar de ser un modest priorat.

Per a més informació:

BOU i ILLA, Joan – VELLVEHÍ i ALTIMIRA, Jaume: Del romànic al gòtic. El monestir de Santa Maria de Roca Rossa. Tordera-El Maresme. Grup d’Història del Casal. Mataró, 2010.

L’ermita de Santa Rita de Mataró

Tertúlia d’Història núm. 343 (Mataró Ràdio: 18/5/2016)

Convidat: Montse Lopez, Pare Freixas i Quim Graupera

Presenten: Núria Gómez i Sandra Cabrespina

Col·laboren: Maria Asmarat i Marta Gómez

Documentació: Sandra Cabrespina

Tècnic: Carles Capella

Descripció: Amb motiu de la recent publicació del llibre Santa Rita. Recull històric i fotogràfic de l’ermita de Santa Rita de Mataró.

Escolta-ho en MP3

Durada de la gravació: 54,08 minuts Descarrega’l 24,7 Mb.

La glorieta-quiosc de Cabrera de Mar

El passat mes de febrer, el Grup d’Història del Casal ens vam adreçar a l’Ajuntament de Cabrera interessant-nos per la conservació de la glorieta-quiosc modernista que hi ha a l’entrada de la plaça del poble dins el recinte de l’escola Sant Feliu de Cabrera de Mar. La fragilitat de l’element ve donada per estar fet de fusta i situat a l’aire lliure cosa que a manca d’una actuació de manteniment provoca el seu progressiu malmetement. El nostre interès és el d’aturar el deterior abans no sigui irreversible per a la conservació d’aquest emblemàtic element patrimonial que, a més, està inclòs en el catàleg del patrimoni de Cabrera de Mar.

En la nostra opinió caldria consolidar la glorieta-quiosc, és a dir, esmenar i reformar les parts de l’element que es considerin debilitats, per tal de garantir-ne l’estabilitat estructural així com l’estanqueïtat dels agents exteriors i interiors. També caldria restaurar-la amb la finalitat de retornar-Ii la fesomia formal, material i cromàtica que tenia originalment. Creiem que en ser un bé catalogat que forma part del paisatge urbà, és fita integrada a la trama urbana i és un element més del conjunt de l’escola que permet el trasllat, però en una zona propera a la ubicació actual.

Amb data de finals del mes de març vam rebre un escrit de l’ajuntament donant les explicacions convenients que podem resumir així: com que encara no amenaça ruïna podem esperar a que arribi el dia que s’eixampli el vial, moment que caldrà desmuntar i traslladar.

Per a més detall es poden descarregar els Pdf dels respectius documents.

 

Escrit de l’Ajuntament

Escrit presentat pel Grup d’Història del Casal

 

 

 

El Cementiri dels Caputxins de Mataró

Tertúlia d’Història núm. 223 (Mataró Ràdio: 22/11/2012)

Convidat: Manuel Cusachs i Corredor

Presenten: Núria Gómez, Quim Graupera  i Sandra Cabrespina

Documentació: Núria Gómez

Tècnic: Carles Capella

Descripció: Amb Manel Cusachs i Corredor parlarem del seu darrer llibre “Cementiri de Caputxins”.

Escolta-ho en MP3

Durada de la gravació: 50,23minuts Descarrega’l 23 Mb.

L’Arqueologia, la Perfilació Criminològica i la Criminalística

Tertúlia d’Història núm. 335 (Mataró Ràdio: 17/3/2016)

Convidat: Joan Carles Alay

Presenten: Jaume Vellvehí, Joan Francesc Clariana i Núria Gómez

Col·laboren: Marta Gomez i Maria Asmarat

Documentació: Jaume Vellvehí

Tècnic: Carles Capella

Descripció: Sovint quan parlem d’arqueologia, sempre acaba sortint el tema dels furtius i de la destrucció de patrimoni. El Dr. Joan Carles Alay ens parla d’un tema molt poc habitual, de la relació entre l’Arqueologia, la Perfilació Criminològica i la Criminalística.

Escolta-ho en MP3

Durada de la gravació: 54,08 minuts Descarrega’l 24,7 Mb.

Detingut un furtiu per espoli del jaciment arqueològic de Palol Sabaldòria, a l’Alt Empordà

Els Mossos d’Esquadra han detingut un home per un delicte contra el patrimoni històric. El passat mes d’octubre fou sorprès per uns testimonis  que li van fer fotos mentre espoliava el recinte arqueològic de Palol Sabaldòria a Vilafant, a l’Alt Empordà amb un detector de metalls i amb una aixada tot fent un forat a terra. Aquesta acció va malmetre el paviment medieval.

Després de declarar en seu judicial, el jutge n’ha decretat la llibertat amb càrrecs. Segons la Unitat Central de Patrimoni Històric, l’any passat s’ha detingut vuit persones per espoliació de jaciments arqueològics, sis de les quals a l’Alt Empordà.

El jaciment de Palol Sabaldòria és un nucli reduït format per les restes de l’església preromànica de Sant Miquel, el castell medieval dels segles XI-XII i el mas de Palol, situat a llevant de la població de Vilafant. El Castell situat a llevant de l’església, era de planta rectangular amb restes d’una posible cisterna a l’interior. A l’exterior del recinte s’observa els fonaments d’una torre de planta circular de 6,5 metres de diàmetre.

Precisament aquest proper dijous al programa El Racó del Grup d’Història del Casal a Mataró Ràdio parlarem amb el Doctor Joan Carles Alay, Secretari de la Societat Catalana d’Arqueologia sobre la seva tesi doctoral dedicada a L’espoli arqueològic a Catalunya: el furtivisme. Bases jurídiques i conceptuals.

Més informació:

 

Es restauren peces de terrissa dels segles II i III aC – Cabrera de Mar

Segons informa l’Ajuntament de Cabrera de Mar, tres peces aparegudes en les excavacions arqueològiques dutes a terme al jaciment del turó dels Dos Pins (2006), al clos arqueològic de Can Rodon de l’Hort i en una de les domus del clos de Ca l’Arnau – Can Mateu (2010) han estat restaurades. Es tracta, respectivament, d’una àmfora ibèrica datada al segle III aC, un estri de treball d’un taller de forja, que s’estima que és del segle II aC, i un altar, també de la mateixa època. Les tres peces de terrissa, que han estat restaurades pel Centre de Restauració de Béns Mobles de Catalunya, ja han arribat a Cabrera de Mar on seran exposades a la sala de materials arqueològics a Cal Conde.

Restauren una obra d’Antoni Viladomat

Una de les millors obres del pintor barroc Antoni Viladomat (1678-1755),  l’Assumpció de la Mare de Déu amb tots els sants ha estat restaurada i temporalment s’exposarà en el Museu Comarcal de Manresa.

L’obra, originàriament, estava en l’església de Santa Maria de l’Alba, de Manresa. Es tracta d’una pintura a l’oli sobre tela de 350×200 cm que representa l’Assumpció de Maria, amb els apòstols que observen el miracle al voltant de la seva tomba i, en el plànol superior, la Cort Celestial amb la Santíssima Trinitat que l’esperen per rebre-la amb honors. Segons Francesc Miralpeix, especialista en l’obra de Viladomat, es pot considerar una de les millors pintures de l’etapa de maduresa del pintor barroc.

La restauració, que ha anat a càrrec del Centre de Restauració de Béns Mobles de Catalunya, ha estat subvencionada per l’Ajuntament de Manresa i el Departament de Cultura.

Arquitectes catalans a Costa Rica

L’arenyenc Josep M. Armengol,  president de la Fundación Armengol del Patrimonio Cultural de Costa Rica, va pronuncia la conferencia La Costa Rica catalana. L’aportació al patrimoni cultural de Costa Rica, el passat dia 11 al Racó del Casal (Mataró). La xerrada fou organitzada pel Grup d’Història del Casal i hi va exposar els resultats de les seves recerques que l’han portat a la identificació de nombroses obres del patrimoni arquitectònic de Costa Rica com a obres d’arquitectes catalans a cavall dels segles XIX i XX.

Entre les aportacions catalanes hi ha l’edifici del Teatro Raventós (actualment Melico Salazar ) construït el 1928 en ple centre de San José de Costa Rica. O, per exemple, el Templo de la Música, ubicat en el Parque Morazán, que tradicionalment s’havia atribuit a l’arquitecte costarriquenc José Francisco Salazar però que Josep Maria Armengol ha documentat  com a obra de l’arquitecte català Víctor Sabater.

Altres arquitectes inventariats al primer quart del segle XX, han estat Horaci Sabater, Gerard Rovira o Lluís Llach i Llagostera, autor de l’edifici de Correus de la ciutat d’Heredia (1915) i de la basílica de Los Angeles a la ciutat de Cartago entre altres obres destacades.