Aquest dilluns 10 de març s’ha presentat la comissió ciutadana per a la commemoració a Mataró del centenari d’Esteve Albert en un acte celebrat a Ca l’Arenas i presidit pel regidor de cultura Joaquim Fernandez. Durant l’acte han intervingut Josep Puig, Joan Safont, Carles Maicas i Jaume Vellvehí, que han esboçat breument la figura d’Albert i han presentat la comissió mataronina i el conjunt del programa d’activitats que es portaran a terme els propers mesos.

El centenari d’Esteve Albert és una commemoració de caràcter nacional que va tenir la seva obertura el passat dissabte 8 de febrer ala saló de plens de l’ajuntament de Dosrius. És una celebració d’abast nacional que tindrà entre els seus epicentres Dosrius, població on va néixer, Mataró, Bellcaire d’Empordà on es segueix representant una de les seves creacions teatrals a l’aire lliure, Andorra on va residir i Barcelona entre altres poblacions. A Mataró, la comissió ciutadana està formada per Associació d’Amics de Ca l’Arenas, Club d’Opinió Jaume Llavina, Foment Mataroní, Grup d’Història del Casal, Sala Cabanyes, Carles Maicas (a títol personal), Joan Safont (a títol personal) i compta amb la col·laboració de Els Garrofers, Òmnium Mataró-Maresme, Museu Arxiu de Santa Maria de Mataró, UEC Mataró, El Públic, Voliana Edicions, dòria Llibres i Neus Pinart a títol personal, amb el suport de l’Ajuntament de Mataró, Mataró Ràdio i M1TV.

ESTEVE ALBERT I CORP (Dosrius 1914–Andorra La Vella, 1995)

Esteve Albert i Corp va néixer a Dosrius el 4 de febrer de 1914. L’any 1931 es traslladà amb la seva familia a Mataró on desenvoluparà el seu activisme fins l’any 1955 quan estableix la seva residencia a Andorra, tot i que constantment es mou entre Mataró, Barcelona, l’Empordà, la Catalunya del Nord i altres indrets, i més endavant també per la Catalunya Nova.

L’any 1989 la Generalitat de Catalunya li concedeix la Creu de Sant Jordi. Va morir a Andorra la Vella el 10 d’octubre de 1995.

Poeta, historiador, arqueòleg, antropòleg, activista cultural, dramaturg i director teatral, polític, resistent, impulsor d’iniciatives de tota mena, dels pessebres vivents a la Flama Del Canigó, naturalista, folklorista, personalitat polifacètica i singular, el catedràtic Antoni Comas va definir la seva vida com “una Biografia al·lucinant al servei de Catalunya”, Albert Manent l’ha qualificat de “cavaller de l’ideal” i el seu biògraf  Xavier Garcia Com “el penúltim franciscà”.