Divendres 22 de juliol, va traspassar Núria Feliu i Mestres (Sants, 1941 – Barcelona, 2022). Reconeguda per la seva trajectòria com a artista i cantant de gèneres populars com jazz, cuplets i boleros, cançons populars catalanes, o estàndards musicals nord-americans de costat a versions de poetes catalans, el seu rol en la normalització i defensa de la cultura popular ha estat extraordinari. Però no només. El seu vessant com a activista recolzant iniciatives populars participant des de la senzillesa en projectes i activitats al servei de la cultura i el país és el que des d’aquestes ratlles volem recordar.

Vam tenir la sort i el goig de poder comptar amb el seu recolzament en el procés de reproducció de l’Estendard de Josep Puig i Cadafalch, ara fa justament vint-i-cinc anys. Entusiasmada des del primer instant va acompanyar-nos durant la Fira de Mataró el 1997 per presentar públicament els brodats de l’estendard quan arribaren a Mataró procedents dels tallers belgues on s’havien confeccionat.

En aquell acte, va recitar el poema Cobles arromançades de Terenci Thos i Codina del qual hi ha el vers de la tornada en l’estendard i que diu «Regina de Catalunya tornau-nos la llibertat» i també el poema que Miquel Martí i Pol ens havia fet per recolzar el projecte: «Tractat d’Història». L’acompanyà en aquell acte l’enyorat Josep M. Ainaud de Lasarte que feu la dissertació històrica preceptiva remarcant el caràcter simbòlic de l’estendard.

Uns mesos després, el 30 de novembre ens acompanyà novament, ara a Ripoll, en els actes de lliurament de l’estendard i la col·locació en la basílica del monestir de Santa Maria. En aquesta ocasió, també va recitar textos poètics junt a Carme Faja.

Per al Grup d’Història del Casal, i per als que personalment vam poder compartir aquells moments, ha estat un goig poder comptar amb el seu suport i sempre en mantindrem un record entranyable d’agraïment i ens en sentirem deutors. Descansi en pau.