Arxiu d'etiquetes: Antiguitat Tardana

Ca la Madrona: una taula per aclarir dubtes

Per tercera vegada, l’Associació en Defensa del Patrimoni Cultural de Mataró i el Maresme, ha preguntat en l’Audiència Prèvia del Ple Municipal del dijous 1 de febrer si “El Govern municipal ha iniciat el tràmit de declarar el jaciment de Ca la Madrona com a BÉ CULTURAL D’INTERÈS LOCAL –BCIL-, com s’aprovà per majoria al ple del dia 2 de novembre?”. La resposta de la regidora de Cultura, un cop més, fou enganyosa: va respondre que havien enviat la documentació a la Generalitat de Catalunya i que se n’esperava la seva resposta. Un tràmit que pot estar molt bé però que, com diuen des de l’ADEPAC, segons la Llei del Patrimoni Cultural del 1993, “les competència per crear un BCIL són del ple municipal”. Sembla, doncs, que la intenció és allargar el tràmit fins que ja sigui innecessari per haver-se traslladat (perdut) el jaciment. Un retardament que, acompanyat de les manifestacions de la mateixa regidora qüestionant l’autoritat científica de l’Institut d’Estudis Catalans i de les universitats catalanes tot emparant-se, suposadament, amb el director de l’excavació, contribueix a la confusió de la ciutadania.

És per aquesta cerimònia de la confusió que res és més oportú que la taula rodona que ha organitzat l’ADEPAC per al proper divendres 23 de febrer a la sala d’actes de Can Palauet.

A l’acte intervindran Marta Prevosti, de l’Institut d’Estudis Catalans, Xavier Font, de l’Institut de Tecnologia de la Construcció de Catalunya, David Garcia de la Universitat de Barcelona i Antoni Vilanova del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya, que seran moderats per la professora de l’ENTI-UB, Ruth Garcia.

Sense dubte serà una bona ocasió per aclarir dubtes: saber si realment és tècnicament incompatible la coexistència en el mateix lloc del jaciment arqueològic i del Parc de l’Economia Circular o per quina raó cal conservar en el seu lloc les restes de Ca la Madrona. Dit d’altra manera, podrem escoltar arguments científics i tècnics.

Des del Grup d’Història del Casal felicitem als organitzadors per la iniciativa i convidem a tothom a assistir-hi i esvair dubtes.

Preservar íntegrament en el seu lloc les restes arqueològiques del jaciment de Ca la Madrona

La conservació de les importants troballes arqueològiques del jaciment de Ca la Madrona a Mataró són motiu de preocupació per entitats i veïns. Segons s’ha comunicat, Maresme Circular té la ntenció de traslladar les restes arqueològiques, estructures i paraments inclosos, a un emplaçament, avui indeterminat, fruit d’un acord entre Maresme Circular, l’Ajuntament de Mataró i la Generalitat de Catalunya. Davant d’aquestes perspectives, el Grup d’Història del Casal de Mataró s’ha adreçat a l’ajuntament de la ciutat per expressar la necessitat de conservar íntegrament en el seu lloc les restes.

El jaciment, d’acord amb les dades arqueològiques obtingudes, ve a fer explicable el tram històric del pas del baix imperi romà a l’alta edat mitjana. Sabem que Mataró, en aquell moment històric, el seu topònim passà d’Alarona a Civitas Fracta. Les dades físiques fins ara no es tenien, pel que sembla que d’acord amb el que s’ha trobat s’explicaria aquest pas històric.

La presència de restes d’una vil·la romana, sumada a les restes d’una possible basílica d’època visigòtica, així com les restes d’un carrer o via de comunicació, a més d’una extensa necròpoli d’aquesta època, fan que aquest sigui un jaciment singular que caldria que es conservés íntegrament en el seu lloc. El trasllat de les restes a un altre indret, comportaria la seva desnaturalització.

D’altra banda, tot aprofitant l’avinentesa de la nova construcció, caldria que aquesta s’adaptés a les restes arqueològiques trobades, com s’ha fet en altres indrets de Mataró (p. ex.: Floristeria Fresia, botiga de La Confiança a la Plaça Xica, o el fragment de Cardo Maximus que es conserva al carrer Pujol). També seria molt convenient que en l’espai en qüestió es tingui present la possibilitat d’instal·lació d’elements informatius per tal que tothom pugui conèixer la importància del que s’ha trobat.

A més, la conservació en el seu lloc és una oportunitat d’enriquiment patrimonial i de projecció del veïnat de Rocafonda. La ciutat de Mataró no es pot permetre perdre unes restes tan significatives.

Els primers cristians al maresme

Tertúlia d’Història núm. 505 – reemissió del programa núm. 69, emès el 19/6/2008- (17/6/2021)

Convidat: Joan Bonamusa i Roure.

Presenten:  Núria Gómez, Jaume Vellvehí, Joaquim Graupera i  Sandra Cabrespina.

Documentació: Joaquim Graupera

Tècnic: Pere Torres

Descripció:  En el marc de l’Homenatge pòstum a Joan Bonamusa i Roure, el Grup d’Història del Casal s’afegeix als actes amb la reposició del programa la tertúlia el Racó a Mataró Ràdio (89.3 fm), emesa el 19 de juny de 2008, parlant amb Joan Bonamusa sobre els orígens del cristianisme al Maresme, matèria que va ser objecte de la seva tesi doctoral.

Escolta-ho a la carta i descarrega’l en M4A

Durada de la gravació: 50,48 minuts (47,2 Mb).

Llibres recomanats

BONAMUSA i ROURE, Joan:

  •  (2011). De la civitas d’Iluro a Alarona. Mataró, Barcelona, entre la Tetrarquia i els carolingis. Accèssit al Premi Iluro 2010. Caixa Laietana.
  • (1985). “Els testimonis mitraics dins el context de la Tarraconense” A Sessió d’Estudis Mataronins, 1984. Comunicacions presentades. Museu Arxiu de Santa Maria- PMC, Mataró.
  • (1979). “Les arrels del temple basilical de Santa Maria de Mataró” a Fulls del Museu Arxiu de Santa Maria, núm. 5, (juliol 1979), Museu Arxiu de Santa Maria- PMC.

Joan Bonamusa i Roura

Tertúlia d’Història núm. 492 (Mataró Ràdio: 11/2/2021)

Convidats: Imma Bassols, Robert Lleonart, Francesc Navarro i Joan Francesc Clariana.

Presenten:  Núria Gómez,  Sandra Cabrespina, Jaume Vellvehí i Oriol Agramunt,

Documentació: Jaume Vellvehí

Tècnic: Oriol Agramunt

Descripció:  parlem de la figura de l’arqueòleg Joan Bonamusa i Roura i dels actes d’homenatge  i record que se li estan preparant.

Escolta-ho a la carta i descarrega’l en M4A

Durada de la gravació: 50,25 minuts (52,9 Mb)