Tertúlia d’Història núm. 583 (16/11/2023)
Convidats: David Farell i Joan Carles Alay.
Presenten: Joan Francesc Clariana, M. Teresa Diví i Jaume Vellvehí.
Documentació i coordinació: Joan Francesc Clariana i Jaume Vellvehí.
Descripció: parlem d’algunes de les comunicacions presentades al 15è Col·loqui Història a Debat que enguany es dedica als 150 anys de la proclamació de la Primera República espanyola i les Guerres carlines.
Divendres 10 de novembre, a la seu de l’Arxiu Comarcal del Maresme, s’ha celebrat la sessió inaugural del 15è Col·loqui Història a Debat que enguany s’ha centrat en els 150 anys de la proclamació de la I República Espanyola. Liberals, carlins, republicans i isabelins, les Guerres Carlines, amb motiu de la commemoració dels 150 anys de la proclamació de la Primera República Espanyola i de l’atac carlí dirigit per Francesc Savalls a Mataró.
El director de l’Arxiu Comarcal del Maresme, Alexis Serrano, va obrir l’acte amb un parlament de benvinguda i donà pas al president del Grup d’Història del Casal que conduí l’acte. La ponència inaugural a càrrec de la historiadora Margarida Colomer que parlà de la primera república a Mataró. Tot seguit intervingué Manuel Cusachs que explicà els dos obeliscs commemoratius en record de les victimes liberals i republicanes mataronines mortes durant la tercera guerra carlina. A continuació es donà pas al col·loqui amb intervencions interessants que aprofundiren alguns aspectes i posaren de relleu l’estat d’abandó de l’obelisc del cementiri que en vistes als 150 anys caldria acondicionar.
La propera sessió es celebrarà al teatre Clavé de Tordera el proper dissabte 18 de novembre i se centrarà en la Tercera Guerra carlina.
Les sessions es poden seguir per videoconferència a través de la plataforma Zoom (prèvia inscripció) i també es poden fer comentaris i plantejar qüestions a traves del blog del Col·loqui fins al 25 de novembre. El col·loqui l’organitza el Grup d’Història del Casal amb la col·laboració de l’Arxiu Comarcal del Maresme, la Fundació Clavé de Tordera, l’Ajuntament de Mataró i l’Ajuntament de Tordera.
S’ha obert el termini per a les intervencions en línia en el 15è Col·loqui Història a Debat. Des d’aquest dilluns i fins a la cloenda del col·loqui 150 anys de la proclamació de la I República. Liberals, carlins, republicans i isabelins, les Guerres Carlines, ja es pot intervenir en línia. El Col·loqui s’emmarca en la commemoració dels 150 anys de la proclamació de la primera República i de l’atac carlí dirigit per Francesc Savalls a Mataró.
Les intervencions seran escrites i poden ser comentaris, preguntes o reflexions en relació a qualsevol aspecte de les ponències i del tema central del col·loqui.
Les intervencions es poden fer des d’un formulari que trobareu amb tota la informació en aquest enllaç: Intervencions en línia.
També s’ha activat el blog del Col·loqui, que trobareu al menú de l’esquerra de la pantalla.
En aquesta ocasió, el Col·loqui Història a Debat que celebrem cada mes de novembre, l’hem titulat: 150 anys de la proclamació de la I República. Liberals, carlins, republicans i isabelins, les Guerres Carlines, amb motiu de la commemoració dels 150 anys de la proclamació de la primera República i de l’atac carlí dirigit per Francesc Savalls a Mataró.
El Col·loqui se celebrarà el divendres 10 i el dissabte 11 de novembre i les ponències tractaran les dues commemoracions des de distintes vessants com ara la proclamació de la República a Mataró o la tercera Guerra Carlina en escenaris diferenciats, un àmbit urbà i progressista com Mataró i un àmbit rural com Ripoll o al mateix Maresme, Tordera, més conservadors i tradicionals.
D’altra banda i com és habitual, és podran presentar comunicacions, que un cop admeses seran publicades en les actes del 15è Col·loqui junt a les ponències. També, com és habitual, es poden presentar contribucions de tema lliure sobre qualsevol aspecte de la història, l’arqueologia, el patrimoni i la cultura en general, preferentment relacionat amb la comarca del Maresme i el seu entorn immediat. Un cop admeses seran publicades en el mateix volum. Les comunicacions, com les contribucions lliures, no caldrà exposar-les ni fer-ne lectura.
El termini per a l’admissió de comunicacions sobre el tema del Col·loqui i de contribucions de tema lliure conclou el 20 de setembre. Abans d’aquesta data caldrà presentar un resum de fins a un màxim de 3.400 caràcters amb espais inclosos, acompanyats d’una imatge, i un mínim de 500 caràcters amb espais també acompanyats d’una imatge. Un cop admesa la proposta es comunicarà als autors. El resum es publicarà en suport paper en el número 102 de la revista Felibrejada. Per al lliurament del text definitiu de la comunicació, el termini acaba el 31 de gener de 2024. Aquests textos no tenen cap limitació d’extensió, per bé que es recomana no superar el 40.000 caràcters amb espais inclosos. Es publicaran en la versió digital de la revista Felibrejada núm. 102.
Podeu descarregar-vos la segona circular aquí
Tertúlia d’Història núm. 575 (13/07/2023)
Convidats: Nico Guanyabens.
Presenten: Jaume Vellvehí, Paquita Tuxans, M. Teresa Diví, Imma Bassols i Joan Francesc Clariana.
Documentació: Paquita Tuxans.
Descripció: acomiadem la temporada parlant de la Missa de Glòria de mossèn Blanch, la Missa de les Santes, amb motiu del 175 aniversari.
El Grup d’Història del Casal de Mataró organitza una nova edició del Col·loqui Història a Debat, el 14è, que se celebrarà a Mataró durant el mes de novembre de 2022.
El procés de transformació del catalanisme cultural d’arrel romàntica nascut amb el moviment de la Renaixença, que legitimava el poder de la burgesia a través de la construcció d’un marc cultural propi, en un moviment polític modern a començament del segle XX, és el centre d’interès del 14è Col·loqui Història a debat: De la Renaixença al catalanisme polític al Maresme. El Col·loqui d’enguany s’emmarca en el 25è aniversari de la reproducció de l’estendard de Josep Puig i Cadafalch de Ripoll, promoguda pel Grup d’Història del Casal. Coincideix també amb el 125è aniversari de la mort de l’arquitecte Elias Rogent i Amat, artífex de la restauració de la basílica del monestir de Santa Maria de Ripoll.
El Maresme ha estat un dels territoris amb protagonisme en la implantació del catalanisme. Centres i agrupacions catalanistes van constituir-se durant la dècada del 1880 i, sobre tot, al tombant de segle. Identificar els protagonistes, les entitats i les xarxes personals i associatives que fan possible l’extensió del moviment, les plataformes de projecció així com l’anàlisi de la transversalitat del catalanisme al marge de l’hegemonia conservadora, centren els objectius del Col·loqui.
El Col·loqui se celebrarà els dies 4 i 5 de novembre i es poden presentar comunicacions fins al 15 d’agost.
Al marge del centre d’interès del Col·loqui, com en altres ocasions, es reserva un espai per a les aportacions de temàtica lliure oberta a qualsevol camp i període de les ciències humanes i socials, que estigui vinculat amb la comarca del Maresme.
Les contribucions acceptades es publicaran en el número 101 de la revista Felibrejada d’enguany, que recollirà les actes amb les ponències i comunicacions. Durant el Col·loqui, les comunicacions seran referenciades però no s’exposaran presencialment.
Us animem a presentar les vostres contribucions ja sigui en relació a la proposta del Col·loqui De la Renaixença al catalanisme polític al Maresme, o en l’apartat de tema lliure.
Podeu descarregar la crida a presentar comunicacions i tota la informació:
Tertúlia d’Història núm. 474 (Mataró Ràdio: 16/7/2020)
Convidats: Jaume Vellvehí
Presenten: Núria Gómez, Maria Asmarat, Oriol Agramunt, Sandra Cabrespina.
Documentació: Jaume Vellvehí
Tècnic: Oriol Agramunt
Descripció: Com es forja el catalanisme al territori, els origens del catalanisme al Maresme és el tema de la tertúlia.
Escolta-ho a la carta i descarrega’l en M4A
Durada de la gravació: 50 minuts 50,4 Mb
La recent publicació del llibre Un dia de fúria. Barcelona, 10 de març de 1820, amb motiu dels 200 anys de l’assalt al palau de la Inquisició a Barcelona ha tingut un ressò considerable. El llibre coordinat per la Dra. Frances Luttikhuizen ha comptat amb la participació diferents especialistes entre els quals el nostre company del Grup d’Història del Casal, Antoni Llamas. Així, el diari La República publicà el passat 13 de març un interessant article d’opinió de Josep-Lluís Carod Rovira i, novament, el dia 2 de maig una ressenya del llibre a càrrec de Pere Bosch Cuenca. Per la seva banda el diari El País publicà la ressenya El dia que els dimonis van assaltar la Inquisició a càrrec de Carles Geli. Per la seva banda el diari Ara publicà una entrevista d’Antoni Bassas a Frances Luttikhuizen el 7 de març. Igualment La Vanguardia hi recollí la notícia del bicentenari de l’assalt al palau així com el digital Llibertat.cat. El llibre ha estat editat per Publicacions de l’Abadia de Montserrat.
Tertúlia d’Història núm. 430b (Mataró Ràdio: 24/1/2019)
Convidats: Josep Ramis i Nieto.
Presenten: Núria Gómez, Maria Asmarat, Sandra Cabrespina i Oriol Agramunt.
Documentació: Sandra Cabrespina.
Tècnic: Carles Capella
Descripció: L’explotació comercial de la conca hidrogràfica de Dosrius durant la segona meitat del s. XIX. Amb aquest títol Josep Ramis va presentar una comunicació a la XII trobada d’entitats de recerca local i comarcal del Maresme dediada a l’Aigua, Recurs vital, social, cultura i econòmic al Maresme, que es va celebrar a Dosrius el 5 de maig de l’any passat.
Escolta-ho en MP3
Durada de la gravació: 53,03 minuts Descarrega’l 24,2 Mb
Tertúlia d’Història núm. 166 (Mataró Ràdio: 17/3/2011)
Convidats: Jaume Vellvehí.
Presenten: Núria Gómez i Joaquim Graupera.
Documentació: Jaume Vellvehí.
Tècnic: Carles Capella
Descripció: El fet teatral al Maresme arrenca amb força a partir del segle XIX i comptarà entre els seus protagonistes a les dones, però la vida dels actors no era gens fàcil, més difícil encara per a les actrius.
Escolta-ho en MP3
Durada de la gravació: 54,06 minuts Descarrega’l 24,2 Mb
